08
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
16:31h
El judici contra els acusats de saquejar el patrimoni d'un príncep saudita després de la seva mort ha acabat aquest dijous a l'Audiència de Barcelona 14 anys després d'iniciar-se la instrucció del cas i 25 anys després de la mort del propietari de les múltiples propietats immobiliàries de luxe que tenia repartides per diversos punts de Catalunya, com Barcelona i Santa Maria d'Oló (Moianès). La fiscalia i l'acusació particular han mantingut les seves peticions de penes de presó i indemnització contra els acusats, una empresària russa, el seu comptable, i la dona i el fill de l'apoderat del príncep, que va morir l'any passat i també estava acusat. S'enfronten als delictes de receptació, estafa impròpia, blanqueig de capitals, apropiació indeguda i insolvència punible.
Segons l'acusació particular, exercida per un apoderat egipci de la família saudita, en quatre anys la família de l'apoderat català es va gastar uns tres milions d'euros del príncep mort, i es van començar a vendre algunes propietats quan es va presentar la querella el 2004. La fiscalia també els acusa de pagar factures mèdiques amb els diners del membre de la casa reial dels Saud.
Per la seva banda, les defenses han intentat desacreditar la legitimitat de l'acusació particular, que no ha aconseguit que cap membre de la família reial saudita declarés al judici directament. Així, han recordat que cap hereu del príncep mort va venir a Espanya per gestionar l'herència multimilionària, i també han recordat que l'apoderat català del príncep, exsotsdirector de l'hotel Princesa Sofia, va cobrar 24.000 euros mensuals fins que ell va morir, el 2017.
Sobre les vendes del patrimoni del príncep, com pisos de luxe a Barcelona, han dit que en part es van fer per pagar les despeses que generaven les finques, sobretot les rústiques, com els castells de Santa María d'Oló, amb molt de terreny, nombrosos cavalls i fins a sis empleats. Han admès que les vendes potser no van ser legals, perquè es van fer com a apoderats d'una persona ja morta i sense el consentiment dels legítims hereus, però en cap cas van ser per perjudicar la família del mort.
Els advocats defensors també han al·legat falta de proves contra els seus clients, defectes formals en la presentació i ampliació de la querella i dilacions indegudes.
En acabar el judici, l'empresària russa ha usat el seu dret a l'últim torn de paraula per dir que ha estat doble víctima pel fet de no saber que el príncep era mort i que un compte corrent a nom seu no pagava impostos a l'estat.
Llarg periple judicial
Durant el judici, la dona de l'apoderat del príncep, principal acusat en la causa però que ja va ser absolt perquè tenia demència senil i va morir fa un any, va negar que s'enriquís amb la venda del patrimoni de la família reial de diverses finques a Santa Maria d'Oló (Moianès) i propietats de luxe a Barcelona després que el príncep Saad Bin Abdul Aziz Bin Abderraman Al Saud morís el 1993.
Un jutge va absoldre el 2016 el principal acusat del cas, Agustín G.F., per la seva avançada edat i perquè tenia demència senil. A més, es dóna el cas que l'apoderat del príncep va morir fa un any. La fiscalia, però, també acusa la seva dona, Maria Antònia R.T., d'un delicte continuat de receptació i li demana dos anys i sis mesos de presó. L'acusació particular demana sis anys per un delicte continuat d'estafa i quatre per receptació.
En la seva declaració, l'acusada va dir que no tenia coneixement dels tractes econòmics que el seu marit feia amb el príncep. Segons el seu relat, un cop el príncep va morir el 1993, el seu marit va viatjar a l'Aràbia Saudita i el fill gran del príncep li va dir que "seguís amb tot".
Preguntada sobre diferents transferències que es van fer des d'un compte corrent on es van ingressar els diners procedents de la venda del patrimoni del príncep –conegut com a 'compte del príncep'- fins a un altre compte corrent del qual ella i el seu fill eren titulars, l'acusada va dir que les transferències es van fer en concepte de "préstec". Segons ella, aquests préstecs es van fer per poder comprar dues propietats a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), però va assegurar que "tots els diners es van retornar amb posterioritat". La dona de l'apoderat del príncep també va dir que el seu marit cobrava 24.000 euros al mes per gestionar les propietats. A més, va assenyalar que no es va enriquir amb les propietats del príncep, ja que, segons la seva declaració, ella ja tenia un patrimoni previ a la mort del príncep per valor d'uns 1,3 milions d'euros.
De la seva banda, el fill de l'apoderat del príncep, nascut el 1984 i que també va declarar com a acusat, va dir que coneixia la relació que el seu pare tenia amb el príncep saudita però que per l'edat que tenia en els moments del fets no tenia coneixement dels tractes econòmics que feien. El fill de l'apoderat va reforçar la tesi de la seva mare i va dir que les transferències des del compte del príncep fins al seu compte corrent es van fer en concepte de "préstec" i va dir que es van tornar tots els diners. El noi també va explicar que el seu nivell de vida ha estat "el mateix" abans i després de la mort del príncep.
Una altra de les acusades és una empresària russa que l'any 2001 va comprar les finques de Santa Maria d'Oló. Segons va dir la dona, en el moment en què va comprar les propietats no sabia que el príncep era mort i va aclarir que tots els moviments es van fer "davant de notari". L'empresària va dir que va comprar les finques perquè tenia intenció de dur a terme un projecte de turisme rural i que es va assabentar que les propietats de Santa Maria d'Oló estaven en venda a través d'un intermediari belga.
La dona va dir que si en el moment de la compra hagués sabut que el príncep era mort no hagués comprat les finques i va assegurar que es va assabentar de la seva mort l'any 2005. En la seva declaració també va constatar que entre els anys 2005 i 2012 va delegar les seves funcions a l'empresa que va comprar les finques de Santa Maria d'Oló al seu marit, ja que ella estava malalta i estava en procés de rehabilitació. Al banc dels acusats també s'hi ha assegut el comptable de l'empresària russa, que està acusat per l'acusació particular i no per la fiscalia.
Una querella en nom d'un príncep mort 12 anys abans
L'impulsor de la querella el 2004 –el 2006 es va ampliar contra l'empresària russa- va explicar que la família reial saudita li va encarregar investigar el patrimoni del príncep a l'estat espanyol i que així ho va fer conjuntament amb l'agència de detectius Método 3. Segons va assenyalar aquest apoderat de la família reial, en les perquisicions va detectar que les propietats ja estaven venudes i que la família reial no havia percebut "res" per aquestes vendes.
Les defenses li van preguntar de forma insistent si s'havia reunit directament amb el primogènit del príncep fins que va reconèixer que el contacte havia estat indirecte. També li van demanar qui li havia donat una sèrie de documents que va presentar quan va interposar la querella, una informació que no va concretar. De fet, va respondre que ell no havia tingut aquells documents, tot i que es troben adjunts a la querella. D'aquesta manera les defenses van voler subratllar les contradiccions de la declaració de l'apoderat egipci i algunes incògnites que planegen, com el fet que interposés una querella el 2004 en nom d'un príncep que havia mort el 1993.
Propietats d'un príncep saudita a Barcelona i Santa Maria d'Oló
El cas es remunta a finals dels anys 70, quan Saad Bin Abdul Aziz Bin Abderraman Al Saud, germà del rei Halid, era agregat de l'ambaixada saudita a Espanya. Viatjava sovint a Barcelona per tractar-se de problemes oculars i s'allotjava, amb el seu seguici, en dues plantes de l'hotel Princesa Sofia. Allà va travar amistat amb el subdirector, Agustín G.F. El príncep va comprar dues cases a l'exclusiva avinguda Pearson de la capital catalana i sis grans finques rústiques a Santa Maria d'Oló, incloses masies i els castells de Rocafort i Rocabruna, on passava llargues temporades i on guardava desenes de cavalls. El príncep va contractar Agustín G.F. i li va donar poders per gestionar les seves propietats immobiliàries.
La mort del príncep el 1993 va extingir els poders notarials, però l'antic apoderat, segons la fiscalia, va vendre el 1996 una de les cases de Barcelona a un soci de la modista Rosa Clarà per uns 450.000 euros. L'any següent va vendre l'altra casa de la capital al futbolista Ivan de la Peña per 840.000 euros. El 2001 va signar un contracte de compra-venda de les finques de Santa Maria d'Oló a una empresa propietat del matrimoni rus per 5,4 milions d'euros.
Segons l'acusació particular, exercida per un apoderat egipci de la família saudita, en quatre anys la família de l'apoderat català es va gastar uns tres milions d'euros del príncep mort, i es van començar a vendre algunes propietats quan es va presentar la querella el 2004. La fiscalia també els acusa de pagar factures mèdiques amb els diners del membre de la casa reial dels Saud.
Per la seva banda, les defenses han intentat desacreditar la legitimitat de l'acusació particular, que no ha aconseguit que cap membre de la família reial saudita declarés al judici directament. Així, han recordat que cap hereu del príncep mort va venir a Espanya per gestionar l'herència multimilionària, i també han recordat que l'apoderat català del príncep, exsotsdirector de l'hotel Princesa Sofia, va cobrar 24.000 euros mensuals fins que ell va morir, el 2017.
Sobre les vendes del patrimoni del príncep, com pisos de luxe a Barcelona, han dit que en part es van fer per pagar les despeses que generaven les finques, sobretot les rústiques, com els castells de Santa María d'Oló, amb molt de terreny, nombrosos cavalls i fins a sis empleats. Han admès que les vendes potser no van ser legals, perquè es van fer com a apoderats d'una persona ja morta i sense el consentiment dels legítims hereus, però en cap cas van ser per perjudicar la família del mort.
Els advocats defensors també han al·legat falta de proves contra els seus clients, defectes formals en la presentació i ampliació de la querella i dilacions indegudes.
En acabar el judici, l'empresària russa ha usat el seu dret a l'últim torn de paraula per dir que ha estat doble víctima pel fet de no saber que el príncep era mort i que un compte corrent a nom seu no pagava impostos a l'estat.
Llarg periple judicial
Durant el judici, la dona de l'apoderat del príncep, principal acusat en la causa però que ja va ser absolt perquè tenia demència senil i va morir fa un any, va negar que s'enriquís amb la venda del patrimoni de la família reial de diverses finques a Santa Maria d'Oló (Moianès) i propietats de luxe a Barcelona després que el príncep Saad Bin Abdul Aziz Bin Abderraman Al Saud morís el 1993.
Un jutge va absoldre el 2016 el principal acusat del cas, Agustín G.F., per la seva avançada edat i perquè tenia demència senil. A més, es dóna el cas que l'apoderat del príncep va morir fa un any. La fiscalia, però, també acusa la seva dona, Maria Antònia R.T., d'un delicte continuat de receptació i li demana dos anys i sis mesos de presó. L'acusació particular demana sis anys per un delicte continuat d'estafa i quatre per receptació.
En la seva declaració, l'acusada va dir que no tenia coneixement dels tractes econòmics que el seu marit feia amb el príncep. Segons el seu relat, un cop el príncep va morir el 1993, el seu marit va viatjar a l'Aràbia Saudita i el fill gran del príncep li va dir que "seguís amb tot".
Preguntada sobre diferents transferències que es van fer des d'un compte corrent on es van ingressar els diners procedents de la venda del patrimoni del príncep –conegut com a 'compte del príncep'- fins a un altre compte corrent del qual ella i el seu fill eren titulars, l'acusada va dir que les transferències es van fer en concepte de "préstec". Segons ella, aquests préstecs es van fer per poder comprar dues propietats a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), però va assegurar que "tots els diners es van retornar amb posterioritat". La dona de l'apoderat del príncep també va dir que el seu marit cobrava 24.000 euros al mes per gestionar les propietats. A més, va assenyalar que no es va enriquir amb les propietats del príncep, ja que, segons la seva declaració, ella ja tenia un patrimoni previ a la mort del príncep per valor d'uns 1,3 milions d'euros.
De la seva banda, el fill de l'apoderat del príncep, nascut el 1984 i que també va declarar com a acusat, va dir que coneixia la relació que el seu pare tenia amb el príncep saudita però que per l'edat que tenia en els moments del fets no tenia coneixement dels tractes econòmics que feien. El fill de l'apoderat va reforçar la tesi de la seva mare i va dir que les transferències des del compte del príncep fins al seu compte corrent es van fer en concepte de "préstec" i va dir que es van tornar tots els diners. El noi també va explicar que el seu nivell de vida ha estat "el mateix" abans i després de la mort del príncep.
Una altra de les acusades és una empresària russa que l'any 2001 va comprar les finques de Santa Maria d'Oló. Segons va dir la dona, en el moment en què va comprar les propietats no sabia que el príncep era mort i va aclarir que tots els moviments es van fer "davant de notari". L'empresària va dir que va comprar les finques perquè tenia intenció de dur a terme un projecte de turisme rural i que es va assabentar que les propietats de Santa Maria d'Oló estaven en venda a través d'un intermediari belga.
La dona va dir que si en el moment de la compra hagués sabut que el príncep era mort no hagués comprat les finques i va assegurar que es va assabentar de la seva mort l'any 2005. En la seva declaració també va constatar que entre els anys 2005 i 2012 va delegar les seves funcions a l'empresa que va comprar les finques de Santa Maria d'Oló al seu marit, ja que ella estava malalta i estava en procés de rehabilitació. Al banc dels acusats també s'hi ha assegut el comptable de l'empresària russa, que està acusat per l'acusació particular i no per la fiscalia.
Una querella en nom d'un príncep mort 12 anys abans
L'impulsor de la querella el 2004 –el 2006 es va ampliar contra l'empresària russa- va explicar que la família reial saudita li va encarregar investigar el patrimoni del príncep a l'estat espanyol i que així ho va fer conjuntament amb l'agència de detectius Método 3. Segons va assenyalar aquest apoderat de la família reial, en les perquisicions va detectar que les propietats ja estaven venudes i que la família reial no havia percebut "res" per aquestes vendes.
Les defenses li van preguntar de forma insistent si s'havia reunit directament amb el primogènit del príncep fins que va reconèixer que el contacte havia estat indirecte. També li van demanar qui li havia donat una sèrie de documents que va presentar quan va interposar la querella, una informació que no va concretar. De fet, va respondre que ell no havia tingut aquells documents, tot i que es troben adjunts a la querella. D'aquesta manera les defenses van voler subratllar les contradiccions de la declaració de l'apoderat egipci i algunes incògnites que planegen, com el fet que interposés una querella el 2004 en nom d'un príncep que havia mort el 1993.
Propietats d'un príncep saudita a Barcelona i Santa Maria d'Oló
El cas es remunta a finals dels anys 70, quan Saad Bin Abdul Aziz Bin Abderraman Al Saud, germà del rei Halid, era agregat de l'ambaixada saudita a Espanya. Viatjava sovint a Barcelona per tractar-se de problemes oculars i s'allotjava, amb el seu seguici, en dues plantes de l'hotel Princesa Sofia. Allà va travar amistat amb el subdirector, Agustín G.F. El príncep va comprar dues cases a l'exclusiva avinguda Pearson de la capital catalana i sis grans finques rústiques a Santa Maria d'Oló, incloses masies i els castells de Rocafort i Rocabruna, on passava llargues temporades i on guardava desenes de cavalls. El príncep va contractar Agustín G.F. i li va donar poders per gestionar les seves propietats immobiliàries.
La mort del príncep el 1993 va extingir els poders notarials, però l'antic apoderat, segons la fiscalia, va vendre el 1996 una de les cases de Barcelona a un soci de la modista Rosa Clarà per uns 450.000 euros. L'any següent va vendre l'altra casa de la capital al futbolista Ivan de la Peña per 840.000 euros. El 2001 va signar un contracte de compra-venda de les finques de Santa Maria d'Oló a una empresa propietat del matrimoni rus per 5,4 milions d'euros.