Els CDR es consoliden com a protagonistes de l'acció política independentista

D'ençà de la preparació de l'1-O, el Comitè en Defensa del Referèndum (CDR) ha anat guanyant protagonisme a Catalunya. Tant al Bages com al Moianès s'ha convertit en un actor principal de l'acció al carrer i en el discurs polític. De fet, al Bages, Moianès, Berguedà i Solsonès hi conviuen trenta-tres assemblees, quatre a Manresa -una per districte- i una a les principals poblacions. Tenen un funcionament autònom i es coordinen comarcalment amb una trobada cada quinze dies. Ara, a més a més, comencen a estructurar-se, també, sectorialment, amb docents, artistes, bombers, i persones d’altres àmbits professionals que donen "solucions" temàtiques a problemes puntuals.

Respecte d'ANC i Òmnium, el funcionament dels CDR és més flexible i això els permet organitzar-se més àgilment en cas que hi hagi novetats. Molts dels seus activistes comparteixen militància amb aquestes entitats, però molts altres no. Quan feia bon temps es reunien, a vegades, en places públiques i en espais oberts. Ara ho fan en casals i ateneus, sense la "cotilla" d'estar estructurats legalment, fet que els fa més "líquids" en la seva acció.

Inicis d'història

A Manresa, el Comitè en Defensa del Referèndum, primer, i de la República després, en tots dos casos sota les sigles CDR, va tenir una estrena aclaparadora. En una ciutat on la concentració històrica més nombrosa havia aplegat unes 5.000 persones per celebrar la Lliga ACB del TDK Manresa, el 1998, el CDR va aconseguir, amb poc més de 15 dies d'existència, una manifestació de 10.000 persones el 20 de setembre (coincidint amb els registres a la Conselleria d'Economia), i de més de 27.000 el 3 d'octubre, per l'aturada de país. Totes dues van passar per davant la comandància de la Guàrdia Civil guardant un escrupolós silenci.
 
El CDR de Manresa havia nascut a mitjans de setembre seguint la crida nacional. Ho va fer, principalment, impulsat per membres de l'esquerra anticapitalista de la capital del Bages. La precipitació dels esdeveniments, amb els primers registres a dependències de la Generalitat i sobretot després de la resposta policial a l'1 d'octubre, quan la població encara se sorprenia de l'actuació de l'Estat, va fer que el moviment s'engreixés ràpidament, fins al punt que l'assemblea que va tenir lloc el 29 de setembre a la plaça Sant Domènec per coordinar la defensa dels col·legis electorals va aplegar un miler de persones. 

Per gestionar aquell èxit, en primera instància es van crear divuit assemblees, una per col·legi, i ja més endavant, es va dividir l'àmbit d'actuació en les actuals quatre assemblees, reproduint els districtes de la ciutat. Sense descuidar el camí cap a la República, l'acció dels CDR s'ha dirigit també a activitats de caràcter social o de conscienciació.
 
Els CDR neixen com una necessitat de l'independentisme davant l'arbitrarietat de la justícia i de les mesures de l'Estat, no sempre ajustables a la llei. Són plataformes sense líders reconeguts i sense arxius de militants, de manera que poden "despistar" més fàcilment els controls policials i judicials. Tampoc tenen la rigidesa que dona una estructura orgànica, amb finances públiques i seus socials. Per això, des dels seus inicis, se'ls ha relacionat amb la CUP i amb les organitzacions del seu entorn, més acostumades a estructures horitzontals i menys burocratitzades. A Manresa, els coordinadors són principalment d'aquest àmbit, tot i que les assemblees són transversals. A la resta de la comarca, en canvi, depèn més de la tradició política de cada municipi.
 
Al Pont, feu espanyolista, les accions es fan de nit "però duren poca estona"

"Al Pont de Vilomara les accions les hem de fer amb molta cura i de nit, a diferència d'altres municipis de la comarca", explica Abel Aguilar, un dels membres del CDR d'aquesta població del Bages. "Gradualment -continua- hem anat passant d'una acció més directa a una de més estratègica", s'exclama, ja que, segons explica, "si sortim a penjar llaços grocs, al cap de poques hores ja no hi són".
 
El Pont de Vilomara és la població del Bages amb un índex d'unionistes més alt. Des de 1979 el PSC hi ha governat amb majories absolutíssimes, però en els últims mesos la balança s'ha anat decantant cap a Ciutadans. En les darreres setmanes, abans del 21-D, s'hi va viure l'agressió a persones que penjaven cartells de la CUP, i va ser l’escenari de diverses manifestacions espanyolistes.

El CDR del Pont de Vilomara el conformen una vintena de persones "que ens trobem cada dues setmanes, a no ser que hi hagi algun tema urgent d'actualitat", diu Aguilar.

Les "assemblees de poble" del CDR de Castellbell i el Vilar

El CDR de Castellbell i el Vilar combat el desànim general degut a l'impàs que viu l'independentisme, "amb més acció". En aquesta població, residència del pare d'Oriol Junqueras, també hi ha un nucli dur d'espanyolisme "tolerat per l'alcaldessa -del PSC- i que al llarg dels anys s'ha establert en el moll de l'os d'entitats esportives i de tota mena del poble", explica Toni Cusó. "Malgrat que ells no ho admeten, en molts casos tenen postures totalitàries, properes al feixisme", assenyala.

El CDR de Castellbell es reuneix cada setmana "tot i que ens estem plantejant espaiar més les trobades", exposa Cusó. En aquest municipi, a diferència del que passava al Pont, surten sovint a posar llaços grocs o a encartellar, "i properament pintarem un mural de suport a Junqueras", malgrat que les seves accions a vegades tampoc sobreviuen massa temps. "Això ens encoratja a tornar a sortir", assegura.
 
Les assemblees del CDR, inicialment impulsades "per gent propera a ERC, tot i que actualment són molt transversals", s'han convertit "en assemblees de poble" i s'hi tracten també altres temes, "com la presència d'espanyolisme totalitari al municipi", conclou el de Castellbell.