28
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
19:30h
Ja es preveia que el Vic seria un rival de pes. Més encara si tenim en compte que els osonencs no perden al Congost des de fa divuit anys. També calia comprovar quina seria la resposta del Manresa al fet d’estar-se dos mesos sense trepitjar la gespa del Congost en competició oficial, però el cert és que el partit no va diferir gaire d’altres partits viscuts al mateix escenari. El Manresa va fer un major desgast ofensiu davant un rival que durant la major part del matx se’l veia còmode defensant l’empat inicial, mig amagat al seu cau i buscant espais a la contra. El vull i no puc de l’equip blanc-i-vermell va tenir poc premi al final. Feia dos mesos que el Manresa no jugava al Congost, però veient el marcador al final dels 90 minuts, semblava com si fos ahir.
Una internada d’Alejandro fins a prop del vèrtex de l’àrea petita, amb xut inclòs que va fregar la soca del pal dret defensat per Reig (6’), unit a una vaselina de Brian per sobre del porter vigatà, que David Busquets va traure amb el cap sota pals (10’), semblaven prometre un partit amb clar color local. Però quan els deixebles de Xavi Melero van ajustar les seves línies i van començar a neutralitzar l’inicial caire ofensiu del Manresa, el partit es va convertir en centrecampisme total. Ni uns ni altres van saber trobar la tecla que els dugués a veure el color de la camiseta d’ambdós porters durant una bona pila de minuts. Sense la necessària creativitat, sense profunditat i sense arribades a l’àrea rival no era d’estranyar que els badalls s’apoderessin de la graderia del Congost.
Quan es va arribar a prop de la mitja hora de joc, una pilotada del porter Luque cap a camp contrari la va engaltar Manel Sala tal i com li va arribar (el davanter local havia vist Reig força avançat), però la vaselina, quasi des del mig del camp, duia l’alçada perfecta però la direcció incorrecta. Aquesta acció va obrir els ulls dels jugadors manresans, que van començar de nou a tenir protagonisme ofensiu, com a l’inici del matx. Malgrat tot, tan sols una pilota centrada des de l’esquerra per Brian que Manel Sala va rematar de cap (35’), de manera franca però massa centrada i que Reig va recollir amb les mans sense gaire problemes, seria el bagatge estadístic d’un Manresa que, no obstant, havia donat un clar pas endavant.
A la represa es van confirmar les sensacions del darrer quart d’hora de la primera part, en que els deixebles de Dani Andreu van tenir més protagonisme ofensiu. Si més no, van dur més la iniciativa i van proposar més futbol d’atac que el seu rival, però durant més de vint minuts el Manresa va poder comprovar perquè el Vic ha rebut menys gols (8) que partits jugats com a visitant (9), i perquè fa 378 minuts que no encaixa cap gol lluny del municipal de Vic.
Fins que Manel Sala no va fer passar la pilota fregant l’esquadra arran d’una falta des del balcó de l’àrea, no hi va existir el perill real (67’). Però, tal i com va succeir a la primera part, aquesta acció de Manel Sala va esperonar el seu equip. Tres minuts més tard Brian es ficava fins la cuina osonenca i enviava la passada de la mort cap a l’arribada de Noah, però a dos metres de la porteria visitant, amb el porter ja superat, Gerard Enrich aconseguia el que semblava un miracle i s’anticipava a la rematada a boca de canó de Noah. Un minut després, amb el Manresa desbocat, Marçal Lladó treia des de la cantonada; la defensa visitant refusava de nou a peus del mateix Marçal Lladó i aquest tornava a enviar la pilota a l’olla, on va aparèixer Bernat per engaltar-la a plaer, però la punta de la bota d’un defensor vigatà va ser providencial per evitar el gol que ja es cantava a la graderia del Congost. Després seria el central Agus el protagonista davant la porteria de Reig, quan va rematar una falta penjada a l’olla. Però la seva rematada de cap, franca i amb mitja porteria buida, sortiria per sobre del travesser (80’).
El Manresa va anar incrementant el seu poder ofensiu (si més no les seves arribades a l’àrea visitant) durant la segona meitat, però de vegades per un all i de vegades per una seva, el desitjat gol no va arribar mai. Un gol que sí va arribar a la porteria sud del Congost en l’única ocasió que la porteria de Luque va viure perill real. Un calfred va recórrer els cossos de la parròquia local als 86 minuts de joc, quan l’empat a zero començava a ser un mal menor. Però l’assistent principal va aixecar, enèrgic, la banderola, assenyalant on orsai que va salvar els locals d’un mal tràngol i va sumir els visitants en un rosari de protestes. Fa quatre dies que em canviat l’any, però hi ha coses que no canvien: la sagnia de punts perduts al Congost continua. Però, malgrat tot, el Manresa es referma al segon lloc de la classificació i amb un comodí sota la màniga. El partit endarrerit contra el Llagostera cada vegada cobra més importància.
Fitxa tècnica
Centre d’Esports Manresa
Luque
Alejandro
Solernou
Agus
Moha
Florent (Noah, 57’)
Sergi Soler
Bernat
Manel Sala (Adri Arenas, 71’)
Marçal Lladó (Javi López, 71’)
Brian
Unió Esportiva Vic
Reig
Carrascal
David Busquets
Gerard Enrich
Isma (Aleix Velasco, 72’)
Roca
Peque (Sua, 45’)
Fredi (Ignasi, 82’)
Espina (Giggi, 57’)
Robert Busquets
Héctor
Àrbitre
Sr. Bernat Pedrol Vozmediano, de la delegació de Barcelona. Va estar auxiliat per Xavier Calvo Arandes i José Maria Fernández Osuna.
Targetes
Moha
Sergi Soler
Brian
//
David Busquets
Gerard Enrich
Giggi
Aleix Velasco
Altres incidències
Abans d’iniciar-se el partit es va guardar un minut de silenci en memòria de Joan Antoni Pusó, ex jugador, ex directiu del Manresa i ex President del Futbol Sala Manresa, i de Khaled Katib, ex directiu del Cd’E Manresa i, fins la seva sobtada mort, Coordinador del Banc de Sang i Teixits de la Catalunya Central.
Camp
Estadi del Congost, 160 espectadors.
Una internada d’Alejandro fins a prop del vèrtex de l’àrea petita, amb xut inclòs que va fregar la soca del pal dret defensat per Reig (6’), unit a una vaselina de Brian per sobre del porter vigatà, que David Busquets va traure amb el cap sota pals (10’), semblaven prometre un partit amb clar color local. Però quan els deixebles de Xavi Melero van ajustar les seves línies i van començar a neutralitzar l’inicial caire ofensiu del Manresa, el partit es va convertir en centrecampisme total. Ni uns ni altres van saber trobar la tecla que els dugués a veure el color de la camiseta d’ambdós porters durant una bona pila de minuts. Sense la necessària creativitat, sense profunditat i sense arribades a l’àrea rival no era d’estranyar que els badalls s’apoderessin de la graderia del Congost.
Quan es va arribar a prop de la mitja hora de joc, una pilotada del porter Luque cap a camp contrari la va engaltar Manel Sala tal i com li va arribar (el davanter local havia vist Reig força avançat), però la vaselina, quasi des del mig del camp, duia l’alçada perfecta però la direcció incorrecta. Aquesta acció va obrir els ulls dels jugadors manresans, que van començar de nou a tenir protagonisme ofensiu, com a l’inici del matx. Malgrat tot, tan sols una pilota centrada des de l’esquerra per Brian que Manel Sala va rematar de cap (35’), de manera franca però massa centrada i que Reig va recollir amb les mans sense gaire problemes, seria el bagatge estadístic d’un Manresa que, no obstant, havia donat un clar pas endavant.
A la represa es van confirmar les sensacions del darrer quart d’hora de la primera part, en que els deixebles de Dani Andreu van tenir més protagonisme ofensiu. Si més no, van dur més la iniciativa i van proposar més futbol d’atac que el seu rival, però durant més de vint minuts el Manresa va poder comprovar perquè el Vic ha rebut menys gols (8) que partits jugats com a visitant (9), i perquè fa 378 minuts que no encaixa cap gol lluny del municipal de Vic.
Fins que Manel Sala no va fer passar la pilota fregant l’esquadra arran d’una falta des del balcó de l’àrea, no hi va existir el perill real (67’). Però, tal i com va succeir a la primera part, aquesta acció de Manel Sala va esperonar el seu equip. Tres minuts més tard Brian es ficava fins la cuina osonenca i enviava la passada de la mort cap a l’arribada de Noah, però a dos metres de la porteria visitant, amb el porter ja superat, Gerard Enrich aconseguia el que semblava un miracle i s’anticipava a la rematada a boca de canó de Noah. Un minut després, amb el Manresa desbocat, Marçal Lladó treia des de la cantonada; la defensa visitant refusava de nou a peus del mateix Marçal Lladó i aquest tornava a enviar la pilota a l’olla, on va aparèixer Bernat per engaltar-la a plaer, però la punta de la bota d’un defensor vigatà va ser providencial per evitar el gol que ja es cantava a la graderia del Congost. Després seria el central Agus el protagonista davant la porteria de Reig, quan va rematar una falta penjada a l’olla. Però la seva rematada de cap, franca i amb mitja porteria buida, sortiria per sobre del travesser (80’).
El Manresa va anar incrementant el seu poder ofensiu (si més no les seves arribades a l’àrea visitant) durant la segona meitat, però de vegades per un all i de vegades per una seva, el desitjat gol no va arribar mai. Un gol que sí va arribar a la porteria sud del Congost en l’única ocasió que la porteria de Luque va viure perill real. Un calfred va recórrer els cossos de la parròquia local als 86 minuts de joc, quan l’empat a zero començava a ser un mal menor. Però l’assistent principal va aixecar, enèrgic, la banderola, assenyalant on orsai que va salvar els locals d’un mal tràngol i va sumir els visitants en un rosari de protestes. Fa quatre dies que em canviat l’any, però hi ha coses que no canvien: la sagnia de punts perduts al Congost continua. Però, malgrat tot, el Manresa es referma al segon lloc de la classificació i amb un comodí sota la màniga. El partit endarrerit contra el Llagostera cada vegada cobra més importància.
Fitxa tècnica
Centre d’Esports Manresa
Luque
Alejandro
Solernou
Agus
Moha
Florent (Noah, 57’)
Sergi Soler
Bernat
Manel Sala (Adri Arenas, 71’)
Marçal Lladó (Javi López, 71’)
Brian
Unió Esportiva Vic
Reig
Carrascal
David Busquets
Gerard Enrich
Isma (Aleix Velasco, 72’)
Roca
Peque (Sua, 45’)
Fredi (Ignasi, 82’)
Espina (Giggi, 57’)
Robert Busquets
Héctor
Àrbitre
Sr. Bernat Pedrol Vozmediano, de la delegació de Barcelona. Va estar auxiliat per Xavier Calvo Arandes i José Maria Fernández Osuna.
Targetes
Moha
Sergi Soler
Brian
//
David Busquets
Gerard Enrich
Giggi
Aleix Velasco
Altres incidències
Abans d’iniciar-se el partit es va guardar un minut de silenci en memòria de Joan Antoni Pusó, ex jugador, ex directiu del Manresa i ex President del Futbol Sala Manresa, i de Khaled Katib, ex directiu del Cd’E Manresa i, fins la seva sobtada mort, Coordinador del Banc de Sang i Teixits de la Catalunya Central.
Camp
Estadi del Congost, 160 espectadors.