24
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
9:54h
L'Audiència de Barcelona ha assenyalat per al 26 de gener l'inici del judici per l'estafa a un príncep saudita que tenia diverses propietats a Santa Maria d'Oló. El cas va sortir a la llum l'any 2004, quan la família reial saudita va denunciar l'estafa, però el judici s'ha hagut de suspendre diverses vegades, l'última de les quals el febrer del 2016 perquè no es van poder localitzar els membres de la família del príncep.
Es dona el cas que el principal acusat, l'apoderat del príncep, que havia sigut subdirector de l'hotel Princesa Sofia, va quedar absolt perquè té demència senil, derivada de l'edat. Amb tot, la fiscalia demana penes de presó per a la seva dona i el seu fill per haver-se apropiat dels diners de la venda de diverses finques un cop el príncep ja havia mort.
Els fets es remunten a finals dels anys 70, quan Saad Bin Abdul Aziz Bin Abderraman Al Saud, germà del rei Halid, era agregat de l'ambaixada saudita a Espanya. Viatjava sovint a Barcelona per tractar-se dels problemes oculars que tenia i s'allotjava, amb el seu seguici, en dues plantes de l'hotel Princesa Sofia. Allà va travar amistat amb el subdirector, Agustín G.F.
El príncep va comprar dues cases a l'exclusiva avinguda Pearson de la capital catalana i sis grans finques rústiques a Santa Maria d'Oló, incloses masies i els castells de Rocafort i Rocabruna, on hi passava llargues temporades i on guardava desenes de cavalls. L'amistat amb Agustín G.F. va fer que el príncep saudita el contractés i li donés poders per gestionar les seves propietats immobiliàries.
A finals dels anys 80, el príncep va ser tractat per un càncer a Houston, als Estats Units, i el 1993 va morir al seu país d'origen. L'any 1989 el mandatari saudita va concedir, en una escriptura pública notarial, amplis poders al seu col·laborador perquè pogués vendre les finques. El 1991, ja a Houston, el príncep va ampliar els poders a Agustín G.F..
Venda de patrimoni i disposició de diners
Amb tot, la mort del príncep el 1993 va extingir els poders notarials, però l'antic apoderat, segons la fiscalia, va vendre, l'any 1996, una de les cases de Barcelona a un soci de la modista Rosa Clarà per uns 450.000 euros. L'any següent va vendre l'altra casa de la capital al futbolista Ivan de la Peña per 840.000 euros.
El 2001 va signar un contracte de compra-venda de les finques de Santa Maria d'Oló a una empresa propietat d'un matrimoni rus per 5,4 milions d'euros. El preu incloïa els mobles, els cavalls i les vaques. Segons el ministeri públic, l'apoderat va ocultar en tot moment als compradors i al notari que el veritable propietari ja era mort i, per tant, els seus poders no tenien validesa.
L'apoderat i la seva dona, que segons la fiscalia era coneixedora dels fets, s'haurien quedat importants sumes de diners de les vendes de les propietats immobiliàries, i mitjançant una targeta de crèdit "Platinum" pagaven entre 1.500 i 4.000 euros mensuals procedents del compte on van ingressar els diners de les vendes. També van fer pagaments amb xecs de 25.000 i 30.000 euros i van fer diverses disposicions en efectiu. El compte es va quedar amb 2.777 euros de saldo.
Així, entre el juliol de l'any 2000 i novembre del 2004 van extreure 1,8 milions d'euros en efectiu a través de 67 reintegraments de la mateixa sucursal. També van fer una transferència de 10.000 euros a un altre compte particular i es van comprar dos cotxes d'alta gamma per valor de 60.000 euros. Per últim, l'acusat va pagar diverses factures mèdiques pròpies valorades en 5.600 euros.
Per la seva banda, l'esposa va treure 138.000 euros en aquests quatre anys, i va rebre en un compte d'ella i el seu fill, quatre transferències valorades en 127.500 euros. Per últim, el fill, aleshores menor d'edat, va rebre 4.000 euros en transferències. De fet, el fill està acusat com a responsable civil i partícip a títol lucratiu, ja que va rebre dels seus pares una casa a Sant Andreu de Llavaneres de 690.000 euros pagada parcialment amb 150.000 euros procedents dels diners del príncep saudita. Els seus pares van posar al seu nom nombroses propietats, accions i béns, i va haver de fer declaració d'IRPF i de Patrimoni quan encara era menor d'edat.
Estafa, recaptació i alçament de béns
Per tot això, la fiscalia acusava Agustín G.F. d'un delicte continuat d'estafa i li demanava cinc anys de presó, tot i que no serà jutjat perquè el 2016 un jutge el va absoldre. La seva dona, Maria Antònia R.T., s'enfronta a dos anys i sis mesos de presó per un delicte continuat de recaptació. A més, el principal encausat hauria de pagar 6,7 milions d'euros a la vídua del príncep saudita, dels quals 415.000 s'exigeixen a l'acusada i 281.000 al seu fill.
La fiscalia no acusa els dos empresaris que van comprar les finques, ni els compradors de les cases de Barcelona, perquè considera que no sabien que el príncep saudita estava mort i que els poders no eren vàlids. En la primera data en què s'havia de celebrar el judici, el febrer de 2016, l'acusació particular sí que acusava la dona russa de comprar les finques sabent el seu origen il·lícit, així com un altre empresari que va recomprar les finques al matrimoni rus, i els demana quatre i tres anys de presó per alçament de béns.
El judici arrencarà aquest divendres, 26 de gener, i s'allargarà tres dies més: el 2, el 8 i el 9 de març.
Es dona el cas que el principal acusat, l'apoderat del príncep, que havia sigut subdirector de l'hotel Princesa Sofia, va quedar absolt perquè té demència senil, derivada de l'edat. Amb tot, la fiscalia demana penes de presó per a la seva dona i el seu fill per haver-se apropiat dels diners de la venda de diverses finques un cop el príncep ja havia mort.
Els fets es remunten a finals dels anys 70, quan Saad Bin Abdul Aziz Bin Abderraman Al Saud, germà del rei Halid, era agregat de l'ambaixada saudita a Espanya. Viatjava sovint a Barcelona per tractar-se dels problemes oculars que tenia i s'allotjava, amb el seu seguici, en dues plantes de l'hotel Princesa Sofia. Allà va travar amistat amb el subdirector, Agustín G.F.
El príncep va comprar dues cases a l'exclusiva avinguda Pearson de la capital catalana i sis grans finques rústiques a Santa Maria d'Oló, incloses masies i els castells de Rocafort i Rocabruna, on hi passava llargues temporades i on guardava desenes de cavalls. L'amistat amb Agustín G.F. va fer que el príncep saudita el contractés i li donés poders per gestionar les seves propietats immobiliàries.
A finals dels anys 80, el príncep va ser tractat per un càncer a Houston, als Estats Units, i el 1993 va morir al seu país d'origen. L'any 1989 el mandatari saudita va concedir, en una escriptura pública notarial, amplis poders al seu col·laborador perquè pogués vendre les finques. El 1991, ja a Houston, el príncep va ampliar els poders a Agustín G.F..
Venda de patrimoni i disposició de diners
Amb tot, la mort del príncep el 1993 va extingir els poders notarials, però l'antic apoderat, segons la fiscalia, va vendre, l'any 1996, una de les cases de Barcelona a un soci de la modista Rosa Clarà per uns 450.000 euros. L'any següent va vendre l'altra casa de la capital al futbolista Ivan de la Peña per 840.000 euros.
El 2001 va signar un contracte de compra-venda de les finques de Santa Maria d'Oló a una empresa propietat d'un matrimoni rus per 5,4 milions d'euros. El preu incloïa els mobles, els cavalls i les vaques. Segons el ministeri públic, l'apoderat va ocultar en tot moment als compradors i al notari que el veritable propietari ja era mort i, per tant, els seus poders no tenien validesa.
L'apoderat i la seva dona, que segons la fiscalia era coneixedora dels fets, s'haurien quedat importants sumes de diners de les vendes de les propietats immobiliàries, i mitjançant una targeta de crèdit "Platinum" pagaven entre 1.500 i 4.000 euros mensuals procedents del compte on van ingressar els diners de les vendes. També van fer pagaments amb xecs de 25.000 i 30.000 euros i van fer diverses disposicions en efectiu. El compte es va quedar amb 2.777 euros de saldo.
Així, entre el juliol de l'any 2000 i novembre del 2004 van extreure 1,8 milions d'euros en efectiu a través de 67 reintegraments de la mateixa sucursal. També van fer una transferència de 10.000 euros a un altre compte particular i es van comprar dos cotxes d'alta gamma per valor de 60.000 euros. Per últim, l'acusat va pagar diverses factures mèdiques pròpies valorades en 5.600 euros.
Per la seva banda, l'esposa va treure 138.000 euros en aquests quatre anys, i va rebre en un compte d'ella i el seu fill, quatre transferències valorades en 127.500 euros. Per últim, el fill, aleshores menor d'edat, va rebre 4.000 euros en transferències. De fet, el fill està acusat com a responsable civil i partícip a títol lucratiu, ja que va rebre dels seus pares una casa a Sant Andreu de Llavaneres de 690.000 euros pagada parcialment amb 150.000 euros procedents dels diners del príncep saudita. Els seus pares van posar al seu nom nombroses propietats, accions i béns, i va haver de fer declaració d'IRPF i de Patrimoni quan encara era menor d'edat.
Estafa, recaptació i alçament de béns
Per tot això, la fiscalia acusava Agustín G.F. d'un delicte continuat d'estafa i li demanava cinc anys de presó, tot i que no serà jutjat perquè el 2016 un jutge el va absoldre. La seva dona, Maria Antònia R.T., s'enfronta a dos anys i sis mesos de presó per un delicte continuat de recaptació. A més, el principal encausat hauria de pagar 6,7 milions d'euros a la vídua del príncep saudita, dels quals 415.000 s'exigeixen a l'acusada i 281.000 al seu fill.
La fiscalia no acusa els dos empresaris que van comprar les finques, ni els compradors de les cases de Barcelona, perquè considera que no sabien que el príncep saudita estava mort i que els poders no eren vàlids. En la primera data en què s'havia de celebrar el judici, el febrer de 2016, l'acusació particular sí que acusava la dona russa de comprar les finques sabent el seu origen il·lícit, així com un altre empresari que va recomprar les finques al matrimoni rus, i els demana quatre i tres anys de presó per alçament de béns.
El judici arrencarà aquest divendres, 26 de gener, i s'allargarà tres dies més: el 2, el 8 i el 9 de març.