El Cd'E Manresa esvaeix dubtes i s'imposa al cuer amb un relaxat 0-4

El Cd'E Manresa s'imposa al cuer de la lliga
El Cd'E Manresa s'imposa al cuer de la lliga | José Antonio Sánchez
Redacció
22 de gener del 2018
Actualitzat a les 11:41h
El Cd'E Manresa va superar amb solvència el partit contra l'UE Castellar l'equip cuer de la lliga. El matx, que els bagencs titllaven de "partit trampa" (recordem les paraules de l'entrenador, Dani Andreu, que deia que "en el futbol pot passar de tot" i que aquest "de tot" inclou que els darrers puguin guanyar els segons classificats), va acabar amb final feliç, si bé al principi, la victòria manresana no estava clara.
 
L'encontre, que va tenir lloc diumenge, a un quart d'una del migdia, al camp de l'UE Castellar, va començar amb un equip local valent, sense complexos i amb atreviment. En els primers minuts de joc els de Castellar del Vallès van trepitjar més el terreny visitant que el Manresa terreny local. Tant va ser així, que la pressió dels castellarencs a la defensa manresana va plantejar més d'un dubte al segon equip menys golejat del grup.
 
Quan els deixebles de Dani Andreu van prendre les mides al terreny de joc, però, la situació va canviar. I més encara quan Javi López va obrir el marcador als 9 minuts. Abans, curiosament, malgrat el joc espès en defensa del Manresa, Javi López i Adri Arenas van tenir el primer gol del matx a punt de caramel, però el xut franc del primer, des de fora de l'àrea, i el potent tir del segon, també més enllà dels 16,50 metres, no van entrar a porteria. Quan ja s'albirava la millora en el joc manresà, Sergi Soler treia l'esfèric des de la cantonada i Javi López l'engaltava des del balcó de l'àrea i la colava, molt ajustadament, al pal dret del juvenil Adri López.
 
Amb el 0-1 a la butxaca, els de la capital del Bages van créixer en totes les facetes del joc i van anar gestant un partit en el qual el monopoli de la pilota i l'apropament a l'àrea rival van esdevenir-ne les protagonistes. Malgrat tot, les aproximacions del Manresa a l'àrea local es diluïen a causa de les seves imprecisions davant la porteria d'Adri López, que només va haver d'esforçar-se en un xut molt dur de Javi López des de la mitja lluna de l'àrea gran (15') que va aturar en dos temps. Tot indicava, segons el que es veia sobre el terreny de joc, que el segon gol visitant era qüestió de temps.
 
Un temps que va fer-se etern, sobretot quan Saavedra, del CE Castellar, va caçar una pilota morta dins l'àrea, la va creuar, i va deixar sense alè l'afició visitant, que durant uns segons van visualitzar la bola a la porteria de Luque. Un gol que, finalment, no va donar-se, ja que l'esfèrica es va desviar uns centímetres de la porteria. Es feia evident que el Castellar no donava el matx per vençut.
 
Un parell de minuts després de l'ocasió de Saavedra d'aconseguir l'empat arribaria el final del camí costerut que s'havia trobat el Manresa fins aquell moment. Una pilota penjada des del mig del camp cap a la zona de la mitja lluna de l'àrea local va ser caçada per Sergi Soler, que la va cedir a Brian, que arribava de cara. Aquest va amagar amb el xut des del balcó de àrea, davant de dos defenses rivals, però amb una acció de murri va encarar fins el vèrtex de l'àrea petita i va clavar la pilota al fons de la xarxa davant d'un Adri López que no va tenir temps de reaccionar(38'). Una acció individual i un gol de traca i mocador del que ara ja és el pitxitxi blanc-i-vermell.
 
La sentència definitiva va tenir lloc quan s'arrivaba gairebé al minut 41, després d'una internada d'Alejandro fins la cuina local. La passada enrere del lateral argentí va trobar els peus de Brian, però el xut d'aquest, des de l'interior de l'àrea, es va estavellar a la creueta; el refús el recollia Javi López i, amb tot al seu favor, enviava la pilota a fora per molt poc. Tot semblava controlat pel Manresa quan es va arribar al descans, però calia que el Castellar no es fiqués dins el partit amb un hipotètic 1-2.
 
No va caldre que passés ni un minut per veure la sentència al marcador. Bernat va recuperar una pilota a la zona de tres quarts de l'atac manresà, va encarar la porteria local pel camí del mig, va cedir a Brian, que s'incorporava pel carril esquerra, i aquest va enfilar cap a Adri López per superar-lo amb un xut creuat al segon pal. El camí cap al final del partit ja era completament pla per un Manresa que va seguir buscant la porteria vallesana, però sense presses.
 
Les arribades als límits de l'àrea local es van multiplicar, però el Manresa va errar molt als últims metres. Les ocasions més flagrants per ampliar avantatges al marcador les van tenir Florent i Noah (qui retornava al Manresa després del seu pas pel Sant Julià de Lòria andorrà) als seus peus. Una assistència de Noah cap el jugador francès l'enviaria, des del cor de l'àrea, més enllà de la línia de fons, de manera inexplicable (59'). Després (66'), era el mateix Noah qui li robava la cartera a la defensa vallesana i enfilava tot sol cap els dominis d'Adri López, però, encara de manera més inexplicable que en l'ocasió anterior, la pilota sortia més enllà de la línia de fons quan el davanter manresà tenia més de mitja porteria al seu abast per aconseguir el quart gol del seu equip.
 
Enmig del domini manresà, el Castellar va tenir temps de treure el nas pels volts de l'àrea defensada per Luque. Óscar Arias, pràcticament a plaer, afusellava la porteria manresana des de prop del vèrtex de l'àrea petita, però Luque va estar esplèndid lluint-se amb una gran mà que enviava la pilota a corner (67').
 
Després d'uns minuts en què la crispació entre jugadors va cobrar un innecessari protagonisme, s'arribava a la jugada del definitiu 0-4. Noah, que malgrat el seu desencert davant la porteria local va portar de corcoll la defensa del Castellar, era objecte d'una falta al balcó de l'àrea. Marçal Lladó, amb destresa, clavava la pilota per l'esquadra d'un Adri López totalment superat pel gran llançament del migcampista blanc-i-vermell.
 
El final del partit coincidia amb el boca-orella que informava de l'empat entre la FE Grama i la Montañesa, uns quants quilòmetres més al sud-est de Castellar del Vallès. El Manresa era més a prop del líder i més lluny del tercer classificat.