17
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
14:48h
La Festa dels Romeus de Monistrol de Montserrat (Bages) arriba a la seva sisena edició completament renovada. Tal com ha explicat el nou director artístic de la festa, Pepo Flores, enguany s'ha decidit "canviar el 95% de les escenes" i doblar el nombre d'activitats, passant de 21 a una quarantena. Tot i això, Flores ha deixat clar que els Romeus continuen mantenint la seva "essència", que és que el municipi es traslladarà durant dos dies, el 27 i 28 de gener, al segle XVI i la festa girarà entorn la problemàtica de la pesta negra. Prèviament als Romeus, Monistrol celebrarà la seva festa major d'hivern en honor a Sant Sebastià, que tindrà com a punt àlgid el ball del Bo-Bo (el dissabte 20 de gener), proclamat l'any 2010 element festiu patrimonial d'interès nacional. Enguany, per primer cop en la història d'aquesta dansa, una parella de divorciats podrà participar-hi.
La festa dels Romeus de Monistrol de Montserrat tindrà lloc el cap de setmana del 27 i 28 de gener, uns dies després de les festes de Sant Sebastià o Festa Major d'hivern, que se celebren des de fa segles al municipi i es remunten a l'època en què la pesta negra causava estralls a la població. D'aquesta manera, el municipi es traslladarà durant dos dies fins el segle XVI a través de diverses representacions teatrals d'escenes històriques.
El nou director artístic de la festa, Pepo Flores, ha explicat que enguany s'ha decidit renovar completament la majoria d'escenes teatrals de la festa, tot i que s'ha deixat intacta la seva "essència", que és que "els monistrolencs hi estiguin implicats i ens traslladin al segle XVI". Flores ha detallat que la festa seguirà girant al voltant de la pesta negra, però ha dit que "a banda d'això, volíem ensenyar les feines que es feien en aquell moment al poble, de què vivia la població, com eren els vilatans o què passava un dia de mercat".
La festa també dobla enguany el nombre d'activitats i passa de 21 a una quarantena. El director artístic ha dit que un dels motius de l'increment de les activitats és aconseguir que "en un mateix moment passin diferents coses al poble, a diferència dels anys anteriors en què s'acumulava la gent en un sol punt". A més, també es busca que els visitants descobreixin nous indrets del poble. Una de les novetats destacades també serà l'espectacle de cloenda, que s'ha volgut professionalitzar i s'ha encarregat a una empresa especialitzada.
De la seva banda, l'alcalde de Monistrol, Joan Miguel, ha celebrat que la festa dels Romeus hagi aconseguit "fer més visible" la festa major d'hivern de la població i creu que els dos esdeveniments "poden conviure a la perfecció". Miguel ha destacat també l'aposta per fer més gran la Festa dels Romeus i també per professionalitzar alguns dels elements un fet que, segons ell, comportarà més increment de públic.
El preludi, les festes de Sant Sebastià
D'altra banda, el municipi acollirà del 18 al 28 de gener les festes de Sant Sebastià o Festa Major d'hivern del municipi, que es remunten a l'època en què la pesta negra causava estralls entre la població. El punt àlgid serà el dissabte 20 de gener amb el tradicional ball del Bo-Bo, proclamat l'any 2010 element festiu patrimonial d'interès nacional. Els dansaires recreen de manera simbòlica l'acte de sembrar a la terra els dons guaridors que Sant Sebastià ha proporcionat al municipi.
Tradicionalment, la dansa va a càrrec de tres parelles, dues de casades i una de solters, que reben els noms d'abat, batlle i prior. Durant la dansa, els administradors de la festa passen el relleu dels seus càrrecs als que ho seran l'any vinent a través de la proclamació que en fa el credencer -l'administrador general de la festa- amb l'aprovació del poble.
Enguany, però, amb la voluntat d'obrir la festa i adaptar-la als nous temps, per primer cop a la història d'aquest ball tradicional, podran participar-hi parelles de divorciats. D'aquesta manera, qualsevol persona que hagi estat casada en algun moment de la seva vida, podrà representar la figura de l'abat i el batlle.
Una altra de les novetats de la Festa de Sant Sebastià serà una nova representació teatral, que tindrà lloc aquest divendres, i que recrea l'antiga tradició de les esquellotades i fum. Els fets es remunten al segle XIX quan els administradors feien pagar un impost als vidus que es tornaven a casar per cobrir les despeses de la festa. Si aquests es negaven a pagar, es tocaven esquellots davant de casa seva fins que aconseguien cobrar. En cas que seguís la negativa, es cremaven elements pudents davant de la casa i s'omplia de fum. Si fins i tot això no funcionava, l'Ajuntament donava permís per entrar a casa seva i prendre els objectes de valor per subhastar-los a la plaça pública.
La festa dels Romeus de Monistrol de Montserrat tindrà lloc el cap de setmana del 27 i 28 de gener, uns dies després de les festes de Sant Sebastià o Festa Major d'hivern, que se celebren des de fa segles al municipi i es remunten a l'època en què la pesta negra causava estralls a la població. D'aquesta manera, el municipi es traslladarà durant dos dies fins el segle XVI a través de diverses representacions teatrals d'escenes històriques.
El nou director artístic de la festa, Pepo Flores, ha explicat que enguany s'ha decidit renovar completament la majoria d'escenes teatrals de la festa, tot i que s'ha deixat intacta la seva "essència", que és que "els monistrolencs hi estiguin implicats i ens traslladin al segle XVI". Flores ha detallat que la festa seguirà girant al voltant de la pesta negra, però ha dit que "a banda d'això, volíem ensenyar les feines que es feien en aquell moment al poble, de què vivia la població, com eren els vilatans o què passava un dia de mercat".
La festa també dobla enguany el nombre d'activitats i passa de 21 a una quarantena. El director artístic ha dit que un dels motius de l'increment de les activitats és aconseguir que "en un mateix moment passin diferents coses al poble, a diferència dels anys anteriors en què s'acumulava la gent en un sol punt". A més, també es busca que els visitants descobreixin nous indrets del poble. Una de les novetats destacades també serà l'espectacle de cloenda, que s'ha volgut professionalitzar i s'ha encarregat a una empresa especialitzada.
De la seva banda, l'alcalde de Monistrol, Joan Miguel, ha celebrat que la festa dels Romeus hagi aconseguit "fer més visible" la festa major d'hivern de la població i creu que els dos esdeveniments "poden conviure a la perfecció". Miguel ha destacat també l'aposta per fer més gran la Festa dels Romeus i també per professionalitzar alguns dels elements un fet que, segons ell, comportarà més increment de públic.
El preludi, les festes de Sant Sebastià
D'altra banda, el municipi acollirà del 18 al 28 de gener les festes de Sant Sebastià o Festa Major d'hivern del municipi, que es remunten a l'època en què la pesta negra causava estralls entre la població. El punt àlgid serà el dissabte 20 de gener amb el tradicional ball del Bo-Bo, proclamat l'any 2010 element festiu patrimonial d'interès nacional. Els dansaires recreen de manera simbòlica l'acte de sembrar a la terra els dons guaridors que Sant Sebastià ha proporcionat al municipi.
Tradicionalment, la dansa va a càrrec de tres parelles, dues de casades i una de solters, que reben els noms d'abat, batlle i prior. Durant la dansa, els administradors de la festa passen el relleu dels seus càrrecs als que ho seran l'any vinent a través de la proclamació que en fa el credencer -l'administrador general de la festa- amb l'aprovació del poble.
Enguany, però, amb la voluntat d'obrir la festa i adaptar-la als nous temps, per primer cop a la història d'aquest ball tradicional, podran participar-hi parelles de divorciats. D'aquesta manera, qualsevol persona que hagi estat casada en algun moment de la seva vida, podrà representar la figura de l'abat i el batlle.
Una altra de les novetats de la Festa de Sant Sebastià serà una nova representació teatral, que tindrà lloc aquest divendres, i que recrea l'antiga tradició de les esquellotades i fum. Els fets es remunten al segle XIX quan els administradors feien pagar un impost als vidus que es tornaven a casar per cobrir les despeses de la festa. Si aquests es negaven a pagar, es tocaven esquellots davant de casa seva fins que aconseguien cobrar. En cas que seguís la negativa, es cremaven elements pudents davant de la casa i s'omplia de fum. Si fins i tot això no funcionava, l'Ajuntament donava permís per entrar a casa seva i prendre els objectes de valor per subhastar-los a la plaça pública.