12
de gener
del
2018
Actualitzat
el
13
de gener
a les
18:26h
Agafar el patrimoni cultural de Catalunya i posar-lo en valor. Aquesta era la missió amb la qual va néixer CatEmocions, una empresa/consultoria amb cinc anys de vida impulsada pel manresà Josep Huguet (conseller de Comerç, Turisme i Consum de 2004 a 2006, i d'Innovació, Universitat i Empresa del 2006 al 2010), la periodista i actual diputada al Parlament, Adriana Delgado i l'emprenedor Santi Andorrà.
Tots tres, que ja havien treballat plegats a la Generalitat, van tornar a unir els seus camins per tirar endavant i donar forma a una idea que a Huguet feia anys que li ballava pel cap: "volia que Catalunya posés la cultura i el patrimoni al servei d'un turisme cultural que ajudés a marcar una identitat", explica. Aprofitant que es jubilava i que havia trobat sinergies amb Delgado i Andorrà, va posar fil a l'agulla a un projecte que des que es va gestar no ha parat de créixer i de sumar adeptes, com l'historiador Josep Alert o l'especialista en turisme cultural Josep Montoya.
A principis del 2012, doncs, es posava en marxa l'empresa CatEmocions, que tenia com a principal objectiu potenciar el patrimoni cultural immaterial del país. "Quan parlem de patrimoni immaterial ens referim no només al que entén la UNESCO (festes, tradicions i llegendes), sinó també a l'immaterial històric, aquell que posa en valor els fets i personatges del passat que han marcat un territori determinat", exposa Huguet, tot incidint en el fet que, per un turista, moltes vegades, "és tan o més important saber què o qui va passar per un lloc concret que no pas les pedres o la magnificència d'un conjunt arquitectònic determinat".
Gairebé cinc anys després, l'empresa, amb seu social a Manresa, ja té un llarg recorregut professional. Ha dut a terme plans i estratègies de promoció turística (com el projecte de la valorització del Parc de la Sèquia de Manresa o el pla estratègic de turisme de la Manresa Ignasiana 2022); ha participat activament en el disseny i creació de fires de recreació històrica, com la dels Matiners d'Avinyó; ha dissenyat i executat equipaments museístics (com el de Perot Rocaguinarda a Olost o el del Museu Thermalia de Caldes de Montbui); han promogut jornades de formació a diverses comarques, i ha creat una aplicació mòbil de realitat augmentada per visualitzar l'entorn de la Torrassa de Llinars del Vallès.
Una de les tasques que més projecció ha tingut fins ara ha estat la d'elaborar diverses guies turístiques que posen de manifest les relacions històriques i actuals entre Barcelona i algun país estranger. Aquestes publicacions, englobades dins la col·lecció Barcelona Cosmopolis, van iniciar-se l'any 2015 a partir d'un acord entre l'editorial Cossetània, el Servei d'Imatge, Difusió, Esdeveniments i Projectes Editorials de l'Ajuntament de Barcelona i la mateixa CatEmocions.
"A l'edat mitjana Barcelona ja era una ciutat oberta a tot el món, i a vegades això ho perdem de vista"
Amb dos anys, CatEmocions ja ha tret a la llum un total de cinc guies turístiques de la col·lecció Barcelona Cosmopolis. La primera va ser La Barcelona francesa, escrita per Josep Montoya; la segona, La Barcelona jueva, feta per Josep Alert; la tercera, La Barcelona italiana, de Josep Montoya, i, la quarta i la cinquena, escrites totes dues pel geògraf manresà Joan Maria Serra, són La Barcelona britànica i irlandesa i La Barcelona africana. "Encara en tenim emparaulades tres més, que tindrien com a protagonistes la cultura germànica, la iberoamericana i la nord-americana i caribenya", constata Huguet: "si estiréssim més el fil, fins i tot podríem treure l'asiàtica i la bàltica", comenta.
Les guies, amb un format didàctic, amè i molt semblant al de la revista Sàpiens, estan dividides per capítols. Els primers, aborden el contingut històric, i els darrers se centren més en l'actualitat cultural (música, literatura, gastronomia...). Totes elles compten amb fotografies il·lustratives i amb mapes de la ciutat que situen els fets històrics i rellevants exposats en cada volum.
"Fer la guia és entretingut perquè trobes moltes coses que no saps", explica Joan Maria Serra, tot afegint que "s'hi explica aquella història que pot interessar a molta gent que té curiositat pel país i per saber coses". L'autor dels dos darrers volums no pot amagar la sorpresa que va tenir en veure que hi havia tanta teca entre Àfrica i Catalunya: "al segle XV, per exemple, hi va haver relacions diplomàtiques entre Alfons V El Magnànim i Isaac I, negus d'Etiòpia, amb propostes de casaments dobles i tot". També explica que "una de les coses que vaig descobrir va ser el paper de colonitzadors que vam tenir els catalans a Guinea Equatorial. La història oficial sempre ens ha dit que Guinea Equatorial va ser una colònia espanyola, però realment va ser una colònia catalana fins el punt que a Barcelona hi havia el centre que controlava el tràfic i els preus i el mercat de tot el cacau que es produïa allà".
Referint-se al volum de La Barcelona britànica i irlandesa, Serra destaca "la forta empremta esportiva i industrial de finals del segle XIX" i la "intensa relació entre Irlanda i Catalunya pel fort nacionalisme de tots dos països". Una de les primeres anècdotes que exposa la guia és la relació entre Ricard Cor de Lleó i el trobador Guillem de Berguedà.
"Ara es parla molt que Barcelona és una ciutat cosmopolita, oberta a moltes influències, i això ho tenim molt assumit i forma part de la propaganda oficial que d'uns anys ençà estem habituats a sentir. Però el que és bonic de conservar és que això és una realitat que ha estat una constant al llarg de la seva història", explica Josep Alert. "A l'edat mitjana Barcelona ja era una ciutat oberta a tot el món i a vegades això ho perdem de vista", recorda, tot recalcant que "aquest esperit obert ha estat compatible amb el fet que Barcelona no ha renunciat mai a ser el cap i casal de Catalunya i per tant, a representar el país que té al darrere".
"La Barcelona jueva", la guia amb més sortida editorial
Potser perquè les minories ètniques atrauen o potser perquè la cultura jueva és encara molt desconeguda. El cas és que el volum de La Barcelona jueva ha estat el més venut de tots. Tant és així que ara, una editorial austríaca l'està traduint en alemany perquè la vol comercialitzar.
Escrita per Josep Alert, la guia ressegueix la presència jueva a Barcelona des de l'edat mitjana fins a l'actualitat i no només es centra en el nucli històric de la capital catalana (on hi havia els dos calls), sinó que ho estén a tota la ciutat.
"Una de les coses que ressalto més a la guia és que Barcelona, a l'edat mitjana, va ser un dels principals centres culturals del món jueu a Europa i, per tant, era un pol d'atracció de tot el judaisme mediterrani i europeu", comenta Alert, tot posant de manifest que "personatges importants de la cultura jueva universal eren catalans i, això, a les escoles, no s'explica", al contrari que passa a l'estat d'Israel, on es parla dels jueus catalans que van excel·lir com a poetes, com a científics o com a experts en càbala.
"Hi ha una anomalia que caldria corregir, perquè es considera que personatges com Salomó ben Adret, per exemple, no són catalans pel fet de ser jueus. I això no és així: eren jueus i catalans. Nosaltres els hem bandejat del nostre sistema educatiu. I en la guia ho reivindiquem una mica", diu l'historiador.
Després d'uns segles XVII, XVIII i XIX tènues, després de la primera Guerra Mundial reneix la vida jueva a Barcelona a causa de les onades migratòries. "En la guia fem referència a com, actualment, aquesta comunitat forma part de la vida ciutadana i viu la seva judaïtat d'una manera una mica més desinhibida", comenta.
Finalment, Alert no es vol estar de parlar "d'una figura totalment oblidada". Es tracta de l'entrenador del Barça Richard Kohn, que, abans de l'arribada de Luis Enrique havia estat l'únic que havia aconseguit el rècord de victòries consecutives. Kohn, jueu austríac, va ser el que va començar a promoure el futbol base i va aconseguir, en una temporada, posar el club al capdavant de la lliga espanyola. Després d'això, se'n va anar a entrenar el Bayern de Munich, un equip que Hitler detestava perquè hi havia molta presència jueva. "Ell va aconseguir, en ple ascens del nazisme, que el Bayern guanyés la lliga alemanya", somriu Alert.
Tots tres, que ja havien treballat plegats a la Generalitat, van tornar a unir els seus camins per tirar endavant i donar forma a una idea que a Huguet feia anys que li ballava pel cap: "volia que Catalunya posés la cultura i el patrimoni al servei d'un turisme cultural que ajudés a marcar una identitat", explica. Aprofitant que es jubilava i que havia trobat sinergies amb Delgado i Andorrà, va posar fil a l'agulla a un projecte que des que es va gestar no ha parat de créixer i de sumar adeptes, com l'historiador Josep Alert o l'especialista en turisme cultural Josep Montoya.
A principis del 2012, doncs, es posava en marxa l'empresa CatEmocions, que tenia com a principal objectiu potenciar el patrimoni cultural immaterial del país. "Quan parlem de patrimoni immaterial ens referim no només al que entén la UNESCO (festes, tradicions i llegendes), sinó també a l'immaterial històric, aquell que posa en valor els fets i personatges del passat que han marcat un territori determinat", exposa Huguet, tot incidint en el fet que, per un turista, moltes vegades, "és tan o més important saber què o qui va passar per un lloc concret que no pas les pedres o la magnificència d'un conjunt arquitectònic determinat".
Gairebé cinc anys després, l'empresa, amb seu social a Manresa, ja té un llarg recorregut professional. Ha dut a terme plans i estratègies de promoció turística (com el projecte de la valorització del Parc de la Sèquia de Manresa o el pla estratègic de turisme de la Manresa Ignasiana 2022); ha participat activament en el disseny i creació de fires de recreació històrica, com la dels Matiners d'Avinyó; ha dissenyat i executat equipaments museístics (com el de Perot Rocaguinarda a Olost o el del Museu Thermalia de Caldes de Montbui); han promogut jornades de formació a diverses comarques, i ha creat una aplicació mòbil de realitat augmentada per visualitzar l'entorn de la Torrassa de Llinars del Vallès.
Una de les tasques que més projecció ha tingut fins ara ha estat la d'elaborar diverses guies turístiques que posen de manifest les relacions històriques i actuals entre Barcelona i algun país estranger. Aquestes publicacions, englobades dins la col·lecció Barcelona Cosmopolis, van iniciar-se l'any 2015 a partir d'un acord entre l'editorial Cossetània, el Servei d'Imatge, Difusió, Esdeveniments i Projectes Editorials de l'Ajuntament de Barcelona i la mateixa CatEmocions.
"A l'edat mitjana Barcelona ja era una ciutat oberta a tot el món, i a vegades això ho perdem de vista"
Amb dos anys, CatEmocions ja ha tret a la llum un total de cinc guies turístiques de la col·lecció Barcelona Cosmopolis. La primera va ser La Barcelona francesa, escrita per Josep Montoya; la segona, La Barcelona jueva, feta per Josep Alert; la tercera, La Barcelona italiana, de Josep Montoya, i, la quarta i la cinquena, escrites totes dues pel geògraf manresà Joan Maria Serra, són La Barcelona britànica i irlandesa i La Barcelona africana. "Encara en tenim emparaulades tres més, que tindrien com a protagonistes la cultura germànica, la iberoamericana i la nord-americana i caribenya", constata Huguet: "si estiréssim més el fil, fins i tot podríem treure l'asiàtica i la bàltica", comenta.
Les guies, amb un format didàctic, amè i molt semblant al de la revista Sàpiens, estan dividides per capítols. Els primers, aborden el contingut històric, i els darrers se centren més en l'actualitat cultural (música, literatura, gastronomia...). Totes elles compten amb fotografies il·lustratives i amb mapes de la ciutat que situen els fets històrics i rellevants exposats en cada volum.
"Fer la guia és entretingut perquè trobes moltes coses que no saps", explica Joan Maria Serra, tot afegint que "s'hi explica aquella història que pot interessar a molta gent que té curiositat pel país i per saber coses". L'autor dels dos darrers volums no pot amagar la sorpresa que va tenir en veure que hi havia tanta teca entre Àfrica i Catalunya: "al segle XV, per exemple, hi va haver relacions diplomàtiques entre Alfons V El Magnànim i Isaac I, negus d'Etiòpia, amb propostes de casaments dobles i tot". També explica que "una de les coses que vaig descobrir va ser el paper de colonitzadors que vam tenir els catalans a Guinea Equatorial. La història oficial sempre ens ha dit que Guinea Equatorial va ser una colònia espanyola, però realment va ser una colònia catalana fins el punt que a Barcelona hi havia el centre que controlava el tràfic i els preus i el mercat de tot el cacau que es produïa allà".
Referint-se al volum de La Barcelona britànica i irlandesa, Serra destaca "la forta empremta esportiva i industrial de finals del segle XIX" i la "intensa relació entre Irlanda i Catalunya pel fort nacionalisme de tots dos països". Una de les primeres anècdotes que exposa la guia és la relació entre Ricard Cor de Lleó i el trobador Guillem de Berguedà.
"Ara es parla molt que Barcelona és una ciutat cosmopolita, oberta a moltes influències, i això ho tenim molt assumit i forma part de la propaganda oficial que d'uns anys ençà estem habituats a sentir. Però el que és bonic de conservar és que això és una realitat que ha estat una constant al llarg de la seva història", explica Josep Alert. "A l'edat mitjana Barcelona ja era una ciutat oberta a tot el món i a vegades això ho perdem de vista", recorda, tot recalcant que "aquest esperit obert ha estat compatible amb el fet que Barcelona no ha renunciat mai a ser el cap i casal de Catalunya i per tant, a representar el país que té al darrere".
"La Barcelona jueva", la guia amb més sortida editorial
Potser perquè les minories ètniques atrauen o potser perquè la cultura jueva és encara molt desconeguda. El cas és que el volum de La Barcelona jueva ha estat el més venut de tots. Tant és així que ara, una editorial austríaca l'està traduint en alemany perquè la vol comercialitzar.
Escrita per Josep Alert, la guia ressegueix la presència jueva a Barcelona des de l'edat mitjana fins a l'actualitat i no només es centra en el nucli històric de la capital catalana (on hi havia els dos calls), sinó que ho estén a tota la ciutat.
"Una de les coses que ressalto més a la guia és que Barcelona, a l'edat mitjana, va ser un dels principals centres culturals del món jueu a Europa i, per tant, era un pol d'atracció de tot el judaisme mediterrani i europeu", comenta Alert, tot posant de manifest que "personatges importants de la cultura jueva universal eren catalans i, això, a les escoles, no s'explica", al contrari que passa a l'estat d'Israel, on es parla dels jueus catalans que van excel·lir com a poetes, com a científics o com a experts en càbala.
"Hi ha una anomalia que caldria corregir, perquè es considera que personatges com Salomó ben Adret, per exemple, no són catalans pel fet de ser jueus. I això no és així: eren jueus i catalans. Nosaltres els hem bandejat del nostre sistema educatiu. I en la guia ho reivindiquem una mica", diu l'historiador.
Després d'uns segles XVII, XVIII i XIX tènues, després de la primera Guerra Mundial reneix la vida jueva a Barcelona a causa de les onades migratòries. "En la guia fem referència a com, actualment, aquesta comunitat forma part de la vida ciutadana i viu la seva judaïtat d'una manera una mica més desinhibida", comenta.
Finalment, Alert no es vol estar de parlar "d'una figura totalment oblidada". Es tracta de l'entrenador del Barça Richard Kohn, que, abans de l'arribada de Luis Enrique havia estat l'únic que havia aconseguit el rècord de victòries consecutives. Kohn, jueu austríac, va ser el que va començar a promoure el futbol base i va aconseguir, en una temporada, posar el club al capdavant de la lliga espanyola. Després d'això, se'n va anar a entrenar el Bayern de Munich, un equip que Hitler detestava perquè hi havia molta presència jueva. "Ell va aconseguir, en ple ascens del nazisme, que el Bayern guanyés la lliga alemanya", somriu Alert.