Memòria històrica

Memòria.cat treu a la llum vint cartes entre Farreras Duran i el germà de J. M. Planas

Els dos manresans parlen de múltiples temes, si bé es constata que no poden comentar tot el que voldrien a causa de la censura franquista

, Manresa | 12/01/2018 a les 09:33h
Arxivat a: Societat, Memòria i Història, franquisme, Francesc Farreras, memòria històrica, epistolari
Francesc Farreras i Joan Planas
Francesc Farreras i Joan Planas | Memòria i Història
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/01/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'associació manresana Memòria i Història ha publicat al seu web un epistolari inèdit entre Francesc Farreras i Duran i el germà del periodista Josep Maria Planes, Joan Planas i Martí. Es tracta d'un total de 20 cartes que es van escriure entre els anys 1970 i 1977, moment en el qual Farreras i Duran exercia de president del Parlament de Catalunya a l'exili.

En el web de Memòria i Història s'hi troben els documents originals i les corresponents transcripcions de tota la correspondència entre ambdós manresans. L'epistolari reflecteix una amistat sòlida, forjada probablement quan de joves van coincidir en diverses iniciatives culturals, periodístiques i polítiques, especialment a la Joventut Nacionalista de Manresa, i en la redacció del setmanari Joventut, portaveu d'aquesta formació política.

Francesc Farreras i Duran (Manresa, 1900 – Cuernavaca, Mèxic, 1985) va ser diputat per ERC al Parlament de Catalunya; secretari de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Boscos de la Generalitat que presidia Francesc Macià i president del Parlament de Catalunya a l'exili (elegit el 1954). Amb les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 va passar el relleu al nou president mitjançant la carta que els diferents presidents posteriors s'han anat traspassant.

Joan Planas i Martí (Santpedor, 1898 – Barcelona, 1977), va exercir d'advocat i de cap del Servei de Recaptació de Barcelona i província. El 1969 va escriure Les Planes de Sant Mateu. Una casa pairal. Era germà de l'eminent periodista Josep Maria Planes, a qui van assassinar a La Rabassada l'agost de 1936.

Els dos bagencs parlen de múltiples temes, si bé es constata que no poden comentar tot el que voldrien a causa de la censura franquista. Recorden la seva etapa de joventut; parlen de la intensa activitat política de Farreras abans i després de la proclamació de la República; de com, poc abans de la República, Farreras va intentar convèncer Francesc Cambó que actuessin com a partit republicà ("Em prengueren per ximple. I, naturalment, vingué l'alubió i els que habíem lluitat haguérem de córrer a axoplugarnos al costat del Sr. Macià"), i dels Fets del 6 d'Octubre, entre d'altres coses.

En les cartes, Farreras esmenta la importància del nombre de refugiats catalans arribats a Mèxic després de la guerra i dona compte de la seva intensa activitat cultural i política en aquest país. També expressa l'enyor que sent de Catalunya: "Estic content de la benedicció de Déu que ha regalat la meva família, encara que em rosegui l'estar lluny de la nostre Catalunya", escrivia.

L'actualitat política, l'economia, els joves, la religió i la transició política hi tenen també un protagonisme destacat. En l'única carta de l'epistolari escrita després de la mort de Franco (gener de 1977), Joan Planas diu a Farreras: "Ting l'esperança de tenir-te aviat a la nostra terra. Si preval a Catalunya la fórmula Tarradellas, les coses seran planeres. Si interposen unes eleccions generals, es girarà una mica més de feina, per bé que el final serà el mateix, car no havia vist mai a Espanya tanta comprensió pels problemes català i basc". Llastimosament, Joan Planas moriria el mateix 1977 i Farreras i Duran no tornaria mai a Catalunya.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 23
Amb el Cinca i la ciutat de Fraga al darrere.
Amb el Cinca i la ciutat de Fraga al darrere. | Miquel Àngel Ramos
Miquel Àngel Ramos
01/01/1970