12
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
11:07h
L'associació manresana Memòria i Història ha publicat al seu web un epistolari inèdit entre Francesc Farreras i Duran i el germà del periodista Josep Maria Planes, Joan Planas i Martí. Es tracta d'un total de 20 cartes que es van escriure entre els anys 1970 i 1977, moment en el qual Farreras i Duran exercia de president del Parlament de Catalunya a l'exili.
En el web de Memòria i Història s'hi troben els documents originals i les corresponents transcripcions de tota la correspondència entre ambdós manresans. L'epistolari reflecteix una amistat sòlida, forjada probablement quan de joves van coincidir en diverses iniciatives culturals, periodístiques i polítiques, especialment a la Joventut Nacionalista de Manresa, i en la redacció del setmanari Joventut, portaveu d'aquesta formació política.
Francesc Farreras i Duran (Manresa, 1900 – Cuernavaca, Mèxic, 1985) va ser diputat per ERC al Parlament de Catalunya; secretari de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Boscos de la Generalitat que presidia Francesc Macià i president del Parlament de Catalunya a l'exili (elegit el 1954). Amb les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 va passar el relleu al nou president mitjançant la carta que els diferents presidents posteriors s'han anat traspassant.
Joan Planas i Martí (Santpedor, 1898 – Barcelona, 1977), va exercir d'advocat i de cap del Servei de Recaptació de Barcelona i província. El 1969 va escriure Les Planes de Sant Mateu. Una casa pairal. Era germà de l'eminent periodista Josep Maria Planes, a qui van assassinar a La Rabassada l'agost de 1936.
Els dos bagencs parlen de múltiples temes, si bé es constata que no poden comentar tot el que voldrien a causa de la censura franquista. Recorden la seva etapa de joventut; parlen de la intensa activitat política de Farreras abans i després de la proclamació de la República; de com, poc abans de la República, Farreras va intentar convèncer Francesc Cambó que actuessin com a partit republicà ("Em prengueren per ximple. I, naturalment, vingué l'alubió i els que habíem lluitat haguérem de córrer a axoplugarnos al costat del Sr. Macià"), i dels Fets del 6 d'Octubre, entre d'altres coses.
En les cartes, Farreras esmenta la importància del nombre de refugiats catalans arribats a Mèxic després de la guerra i dona compte de la seva intensa activitat cultural i política en aquest país. També expressa l'enyor que sent de Catalunya: "Estic content de la benedicció de Déu que ha regalat la meva família, encara que em rosegui l'estar lluny de la nostre Catalunya", escrivia.
L'actualitat política, l'economia, els joves, la religió i la transició política hi tenen també un protagonisme destacat. En l'única carta de l'epistolari escrita després de la mort de Franco (gener de 1977), Joan Planas diu a Farreras: "Ting l'esperança de tenir-te aviat a la nostra terra. Si preval a Catalunya la fórmula Tarradellas, les coses seran planeres. Si interposen unes eleccions generals, es girarà una mica més de feina, per bé que el final serà el mateix, car no havia vist mai a Espanya tanta comprensió pels problemes català i basc". Llastimosament, Joan Planas moriria el mateix 1977 i Farreras i Duran no tornaria mai a Catalunya.
En el web de Memòria i Història s'hi troben els documents originals i les corresponents transcripcions de tota la correspondència entre ambdós manresans. L'epistolari reflecteix una amistat sòlida, forjada probablement quan de joves van coincidir en diverses iniciatives culturals, periodístiques i polítiques, especialment a la Joventut Nacionalista de Manresa, i en la redacció del setmanari Joventut, portaveu d'aquesta formació política.
Francesc Farreras i Duran (Manresa, 1900 – Cuernavaca, Mèxic, 1985) va ser diputat per ERC al Parlament de Catalunya; secretari de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Boscos de la Generalitat que presidia Francesc Macià i president del Parlament de Catalunya a l'exili (elegit el 1954). Amb les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 va passar el relleu al nou president mitjançant la carta que els diferents presidents posteriors s'han anat traspassant.
Joan Planas i Martí (Santpedor, 1898 – Barcelona, 1977), va exercir d'advocat i de cap del Servei de Recaptació de Barcelona i província. El 1969 va escriure Les Planes de Sant Mateu. Una casa pairal. Era germà de l'eminent periodista Josep Maria Planes, a qui van assassinar a La Rabassada l'agost de 1936.
Els dos bagencs parlen de múltiples temes, si bé es constata que no poden comentar tot el que voldrien a causa de la censura franquista. Recorden la seva etapa de joventut; parlen de la intensa activitat política de Farreras abans i després de la proclamació de la República; de com, poc abans de la República, Farreras va intentar convèncer Francesc Cambó que actuessin com a partit republicà ("Em prengueren per ximple. I, naturalment, vingué l'alubió i els que habíem lluitat haguérem de córrer a axoplugarnos al costat del Sr. Macià"), i dels Fets del 6 d'Octubre, entre d'altres coses.
En les cartes, Farreras esmenta la importància del nombre de refugiats catalans arribats a Mèxic després de la guerra i dona compte de la seva intensa activitat cultural i política en aquest país. També expressa l'enyor que sent de Catalunya: "Estic content de la benedicció de Déu que ha regalat la meva família, encara que em rosegui l'estar lluny de la nostre Catalunya", escrivia.
L'actualitat política, l'economia, els joves, la religió i la transició política hi tenen també un protagonisme destacat. En l'única carta de l'epistolari escrita després de la mort de Franco (gener de 1977), Joan Planas diu a Farreras: "Ting l'esperança de tenir-te aviat a la nostra terra. Si preval a Catalunya la fórmula Tarradellas, les coses seran planeres. Si interposen unes eleccions generals, es girarà una mica més de feina, per bé que el final serà el mateix, car no havia vist mai a Espanya tanta comprensió pels problemes català i basc". Llastimosament, Joan Planas moriria el mateix 1977 i Farreras i Duran no tornaria mai a Catalunya.