28
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
11:22h
Després d'un any replet de xerrades, visites guiades, recreacions històriques i projeccions de pel·lícules, la celebració del centenari de la Revolta dels Burots d'Artés finalitzarà el proper dimarts 2 de gener. I ho farà amb la presentació pública del documental que des de la comissió organitzadora dels actes del centenari s'ha elaborat per explicar què va passar durant l'any 1917 i quines conseqüències va tenir pel municipi bagenc.
Però les sorpreses no acabaran aquí. El mateix dia 2, a dos quarts de dotze del migdia, tindrà lloc una visita guiada pels escenaris on es va desenvolupar la Revolta dels Burots. Començarà a la plaça de l'Ajuntament (plaça Vella) i tindrà un recorregut de 2,5 quilòmetres, apte per a tothom. El discurs que seguirà l'itinerari avançarà cronològicament des d'unes breus pinzellades sobre l'aparició del nucli antic d'Artés, fins al context socioeconòmic del municipi a principi del segle XX. A continuació, se centrarà en els fets més cabdals de la revolta i finalment tractarà les seves conseqüències. La visita acabarà al Complex Cultural de Cal Sitjes.
Després d'això, a la una del migdia, s'inaugurarà la maqueta de la plaça Nova, que clourà amb un vermut per a tots els assistents.
A dos quarts de vuit del vespre els actes seguiran amb la presentació, a la sala 2 de Gener de Cal Sitjes, de l'auca de la Revolta dels Burots, escrita pel manresà Joan Vilamala. Una hora més tard, tindrà lloc el passi inaugural del documental.
El punt i final de la commemoració el posarà el quartet osonenc Em Torna la Xamfaina, que oferirà un repertori de versions de cançons populars amb instruments com l'acordió diatònic, la tuba, la flauta travessera o la trompeta. La formació està composta per Laia Sellarès, Íngrid Pujol, Laia Rovira i Maria Camps.
La Revolta dels Burots
Tot va començar a finals del segle XIX, quan la fàbrica tèxtil Can Berenguer d'Artés va posicionar-se com un dels motors de l'economia del poble, monopolitzant la mà d'obra industrial de la vila. La fàbrica en qüestió va constituir el pas d'una societat pràcticament agrícola a una d'industrial, amb característiques molt semblants a les d'una colònia fabril.
Davant d'aquesta nova situació -que també es va donar en molts altres punts de Catalunya- va néixer l'anomenat moviment obrer, que protagonitzava, sovint, accions de protesta davant les seves condicions laborals. Amb l'objectiu de tenir controlats els treballadors, les diverses patronals -també Can Berenguer- van començar a desenvolupar el caciquisme, un fenomen consistent en el control absolut del poder local -tant públic com religiós- per part de l'elit. A Artés aquest poder l'ostentaven els germans Berenguer, propietaris de la fàbrica, que van dur a terme accions com l'enderrocament de l'església vella l'any 1912; el tancament de l'Orfeó Artesenc (que era on es reunien els que no estaven d'acord amb les polítiques dels germans); la coacció de vot, i l'abús dels obrers, entre d'altres.
Veient que la situació d'opressió i de misèria cada cop era més latent entre els treballadors, la situació va explotar quan, a causa del dèficit econòmic que patia l'ajuntament (governat a l'ombra pels mateixos Berenguer), es va demanar als vilatans un nou impost sobre els consums, anomenat burot. De fet, a les persones que l'havien de cobrar se'ls anomenava, també, burots.
L'impost va entrar en vigor el dia 2 de gener del 1917, però, estant-hi en contra tota la població, nombrosos comerciants, pagesos i més de set-cents obrers de Can Berenguer es van declarar en vaga, concentrant-se davant de les casetes on els burots s'esperaven per a cobrar, fins que finalment les van incendiar.
La revolta no va minvar fins que no es va retirar el nou impost i fins que l'alcalde no va dimitir. El dia 5 de gener tot va tornar a una certa normalitat, però els obrers, cansats de l'opressió, van fundar una associació obrera per a defensar els seus drets i els seus interessos. Cal destacar, també, que molts treballadors no van tornar a tascar a Can Berenguer, i van tirar endavant la Fàbrica Nova (La Tèxtil d'Artés), que actualment és on hi ha el Complex Cultural de Cal Sitjes.
La Revolta dels Burots, que així és com s'anomena aquest episodi històric, va marcar, per a la ciutadania artesenca, l'enderrocament del caciquisme i una nova concepció de la política i de l'economia.
Però les sorpreses no acabaran aquí. El mateix dia 2, a dos quarts de dotze del migdia, tindrà lloc una visita guiada pels escenaris on es va desenvolupar la Revolta dels Burots. Començarà a la plaça de l'Ajuntament (plaça Vella) i tindrà un recorregut de 2,5 quilòmetres, apte per a tothom. El discurs que seguirà l'itinerari avançarà cronològicament des d'unes breus pinzellades sobre l'aparició del nucli antic d'Artés, fins al context socioeconòmic del municipi a principi del segle XX. A continuació, se centrarà en els fets més cabdals de la revolta i finalment tractarà les seves conseqüències. La visita acabarà al Complex Cultural de Cal Sitjes.
Després d'això, a la una del migdia, s'inaugurarà la maqueta de la plaça Nova, que clourà amb un vermut per a tots els assistents.
A dos quarts de vuit del vespre els actes seguiran amb la presentació, a la sala 2 de Gener de Cal Sitjes, de l'auca de la Revolta dels Burots, escrita pel manresà Joan Vilamala. Una hora més tard, tindrà lloc el passi inaugural del documental.
El punt i final de la commemoració el posarà el quartet osonenc Em Torna la Xamfaina, que oferirà un repertori de versions de cançons populars amb instruments com l'acordió diatònic, la tuba, la flauta travessera o la trompeta. La formació està composta per Laia Sellarès, Íngrid Pujol, Laia Rovira i Maria Camps.
La Revolta dels Burots
Tot va començar a finals del segle XIX, quan la fàbrica tèxtil Can Berenguer d'Artés va posicionar-se com un dels motors de l'economia del poble, monopolitzant la mà d'obra industrial de la vila. La fàbrica en qüestió va constituir el pas d'una societat pràcticament agrícola a una d'industrial, amb característiques molt semblants a les d'una colònia fabril.
Davant d'aquesta nova situació -que també es va donar en molts altres punts de Catalunya- va néixer l'anomenat moviment obrer, que protagonitzava, sovint, accions de protesta davant les seves condicions laborals. Amb l'objectiu de tenir controlats els treballadors, les diverses patronals -també Can Berenguer- van començar a desenvolupar el caciquisme, un fenomen consistent en el control absolut del poder local -tant públic com religiós- per part de l'elit. A Artés aquest poder l'ostentaven els germans Berenguer, propietaris de la fàbrica, que van dur a terme accions com l'enderrocament de l'església vella l'any 1912; el tancament de l'Orfeó Artesenc (que era on es reunien els que no estaven d'acord amb les polítiques dels germans); la coacció de vot, i l'abús dels obrers, entre d'altres.
Veient que la situació d'opressió i de misèria cada cop era més latent entre els treballadors, la situació va explotar quan, a causa del dèficit econòmic que patia l'ajuntament (governat a l'ombra pels mateixos Berenguer), es va demanar als vilatans un nou impost sobre els consums, anomenat burot. De fet, a les persones que l'havien de cobrar se'ls anomenava, també, burots.
L'impost va entrar en vigor el dia 2 de gener del 1917, però, estant-hi en contra tota la població, nombrosos comerciants, pagesos i més de set-cents obrers de Can Berenguer es van declarar en vaga, concentrant-se davant de les casetes on els burots s'esperaven per a cobrar, fins que finalment les van incendiar.
La revolta no va minvar fins que no es va retirar el nou impost i fins que l'alcalde no va dimitir. El dia 5 de gener tot va tornar a una certa normalitat, però els obrers, cansats de l'opressió, van fundar una associació obrera per a defensar els seus drets i els seus interessos. Cal destacar, també, que molts treballadors no van tornar a tascar a Can Berenguer, i van tirar endavant la Fàbrica Nova (La Tèxtil d'Artés), que actualment és on hi ha el Complex Cultural de Cal Sitjes.
La Revolta dels Burots, que així és com s'anomena aquest episodi històric, va marcar, per a la ciutadania artesenca, l'enderrocament del caciquisme i una nova concepció de la política i de l'economia.