Josep Rull: «No tenen prou barrots per empresonar tanta dignitat»

El conseller, just una setmana després del seu alliberament, ha compartit cartell amb Elsa Artadi, Pilar Calvo, Joan Torres, David Bonvehí i Valentí Junyent en l'acte central de Junts per Catalunya al Bages

El conseller Rull es dirigeix a un auditori ple de gom a gom
El conseller Rull es dirigeix a un auditori ple de gom a gom | David Garriga
11 de desembre del 2017
Actualitzat el 12 de desembre a les 16:12h
El conseller Josep Rull ha tornat aquest dilluns a Manresa, just quan fa una setmana del seu alliberament, com a protagonista de l'acte central de campanya de Junts per Catalunya al Bages. I per primera vegada, des de feia molt de temps, ningú no li ha parlat de la C-55 ni de les deficitàries infraestructures que la comarca té amb la zona metropolitada. Ni tan sols els alcaldes de Manresa, Valentí Junyent, o de Sant Vicenç de Castellet, Joan Torres, amb els qui compartia tribuna. Avui no tocava.

En un to distès, després que els seus teloners fessin temps ja que arribava tard tot i venir des de Terrassa per l'autopista, el conseller ha explicat la seva estada a la presó durant 32 dies i l'intent "d'escarni" al que es van veure sotmesos els presos sobretot durant el trasllat al Tribunal Suprem per declarar per a la seva llibertat.

Rull s'ha mostrat agraït davant les mostres de suport que ha rebut durant tot aquest temps i ha assegurat que "no tene prou barrots per empresonar tanta dignitat". "Aquestes eleccions no son normals", ha assegurat, ja que a més dels consellers i activistes que hi ha a la presó o a l'exili, "nosaltres hem d'anar amb cura amb el què diem ja que tenim l'amenaça de tornar a ser tancats".

El conseller s'ha mostrat ferm a l'advertir que "som l'instrument dels independentistes, però també ho som dels demòcrates" i "no s'entendria enlloc que Carles Puigdemont no guanyés aquestes eleccions". Ha tancat el seu parlament, citant a Maragall, "Catalunya és Catalunya perquè fa olor a ginesta, una olor que podem sentir els que hem nascut aquí, però també els que arriben d'altres punts del món".

Joan Torres fa de monologuista i Pilar Calvo gairebé no parla de futbol

Una de les grans descobertes retòriques de la nit, si més no davant del nombrós públic que ha fet petit l'auditori de la plana de l'Om i la sala annexa -i si n'hi hagués hagut alguna altra també-, ha estat l'alcalde de Sant Vicenç i candidat, Joan Torres. Amb una desinvoltura extraordinària, el batlle ha exposat anècdotes, ha explicat experiències i ha alliçonat sobre com convèncer als indecisos, amb una facilitat de coaching expert, tot i advertir "que jo sóc més de parlar en proximitat".

Després dels parlaments de Junyent, Bonvehí i Calvo, Torres ha fet de pont entre la part primera de l'acte i el parlament del conseller Rull i d'Elsa Artadi. Dirigint-se a Bonvehí li ha recordat que "em vas dir que jo era una aposta arriscada, i ara t'ho demostro", fent broma sobre la durada de la seva intervenció.

Una altra de les que s'ha vist fora del seu àmbit habitual ha estat la periodista esportiva, i tamé candidata de Junts per Catalunya, Pilar Calvo. Lluny del seu debat habitual, però aprofitant les seves taules de retransmisions futboleres a peu dret davant la càmera per fer-se seu el públic, targetes i ulleres en mà, reivindicant el castellanisme d'origen de gran part de l'electorat independentista.

De totes formes, com en la història de l'escorpi i la granota que han de creuar el riu, la periodista esportiva no se n'ha pogut estar de fer de periodista esportiva, i s'ha felicitat de la valentia de Guardiola amb el llaç groc: "igual que Mourinyo va ficar el dit a l'ull de Vilanova, aquesta setmana l'entrenador portuguès a tornat a fer servir el dit per assenyalar el llaç greoc a la solapa de Guardiola". I ha conclòs que "el karma se li ha tornat en contra i el City de Guardiola ha guanyat al seu United". I com diu el santpedorenc "si ara la UEFA em vol sancionar, que em sancionin".

L'acte s'ha tancat amb una gravació del president Puigdemont reivindicant "la manera de fer" dels catalans com una nova "manera de fer política".