10
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
11
de desembre
a les
9:40h
Fa gairebé un mes que la biblioteca de l'Ateneu Les Bases de Manresa acull una exposició artística especial. És complicat emmarcar-la dins d'un gènere concret, perquè cada una de les obres que conformen la mostra són d'autors, temàtiques i estils diferents. Només hi ha una cosa que és comuna en totes elles: han estat elaborades a quatre mans. Les d'un artista professional i les d'un d'amateur.
L'exposició, que es podrà veure fins aquest dilluns, 11 de desembre, és fruit del resultat del projecte Parelles artístiques, una iniciativa que si bé va néixer a Vic fa onze anys, al Bages va arribar-hi el 2013 de la mà d'Ampans, de Mútuam, del Centre de Dia d'Althaia i de Mosaic, quatre fundacions que comparteixen l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen o han patit algun trastorn mental. I per qualitat de vida no només s'entén l'aspecte purament clínic, sinó que engloba aquell més social, relacionat amb el tracte rebut pels altres i amb la satisfacció personal. Dos ítems que, de fet, estan íntimament relacionats.
Parelles artístiques, tal com explica Gemma Lana, psicòloga i coordinadora de la llar de salut mental de Mútuam, té com a missió principal "canviar la visió estigmatitzada que la societat té vers els trastorns psíquics". El projecte el que fa és posar en contacte un professional de l'art (ja sigui pintor, escriptor, escultor o ballarí, per posar-ne alguns exemples) amb un usuari d'algun dels serveis de salut mental. A partir d'aquí, la fita és clara: crear, conjuntament, una obra, sigui de la disciplina artística que sigui. I no es tracta de crear-la amb un dia, ni amb dos, ni amb tres, sinó que l'objectiu és que el procés de gestació i de materialització de la idea permeti, a la parella, conèixer-se millor i crear un vincle per aconseguir, així, trencar mites i ensorrar prejudicis.
La Cristina Jiménez i la Teresa Montsech conformen una de les deu parelles que han participat en l'edició d'enguany del projecte. Afirmant rotundament que l'art és "un mecanisme fantàstic per expressar com et sents", Jiménez explica que "prendre part d'aquesta iniciativa m'ha aportat una gran satisfacció personal, perquè, per una banda, m'ha permès comunicar-me amb la gent a través d'un llenguatge universal i, per l'altra, m'ha fet retrobar amb la meva passió pel disseny i la pintura".
Aquesta manresana de 48 anys fa temps que és usuària d'Ampans. Després de passar una època fosca, en la qual "em sentia molt confosa i tenia moltes pors, vaig tornar a recuperar la claredat gràcies al suport dels professionals mèdics", explica la Cristina, tot remarcant que, partint de la meva experiència, el que vaig decidir transmetre a l'obra va ser la idea de superació personal, de no rendir-se mai".
El resultat: un quadre amb dos gravats. Un de blau i un de vermell. El primer, amb un camí fosc, envoltat d'arbres sense fulles i d'un cel ennuvolat. L'altre, capitanejat per un sol radiant i ple de vida. I a sota de les dues il·lustracions, una frase: "Caminar per créixer és la nostra fi. Deixant petjada en el camí i ell a nosaltres. A vegades trobem foscor, a vegades claredat. No t'aturis, el sol tornarà a sortir!".
Una eina d'apoderament que fa pujar l'autoestima
Si bé trencar el mur de prejudicis al voltant de la salut mental és un dels objectius de Parelles artístiques, també ho és –tan o més– que les persones que pateixen un trastorn psíquic puguin gaudir de l'art com a forma d'expressió i creixement, impactant positivament en el seu benestar. I això ho ha copsat el Ferran Cerdans, un dels artistes professionals que ha col·laborat en el projecte en més d'una ocasió: "jo sempre els proposo de fer un llibre i els demano que l'escriguin ells. El fet de donar-los carta blanca perquè expliquin el que vulguin els va molt bé, perquè és una manera que tenen de treure emocions enquistades i de deixar-se anar", explica el creador de la plataforma Llibres Artesans.
Lamentant que "tenim massa prejudicis", Cerdans exclama que, molt sovint, es fa un ús generalitzat de paraules sense tenir en compte el seu significat real: "s'utilitza la paraula subnormal per insultar, molt alegrement, o s'al·ludeix a la depressió quan algú està una mica trist, quan en realitat, totes dues coses, disten molt d'aquest segon significat que se'ls hi dona".
En una mateixa línia s’expressa Teresa Montsech, l'artista que va fer parella amb Cristina Jiménez: "penso que és trist que posem etiquetes tan fàcilment, basant-nos, només, en l'estatus social, en el perfil polític o en la manera de vestir. Les persones som molt més que això, i podem aprendre les unes de les altres". Mostrant-se agraïda per haver format part del projecte Parelles artístiques, Montsech recalca la "fortalesa que em va transmetre la Cristina. Ha tirat endavant malgrat tot i s'ha sabut acceptar i estimar".
L'exposició col·lectiva, aquest any a Manresa
A banda de la comarca del Bages, el projecte Parelles artístiques s'ha dut a terme, també, al Berguedà, a Osona, al Maresme, al Vallès Oriental i al Tarragonès. Cada zona ha fet la seva pròpia exposició. Però en cada edició, a principis d'any, s'organitza una mostra conjunta de totes les obres elaborades en el marc del projecte. Aquest any, l'escenari serà Manresa, coincidint amb el títol de Capital de la Cultura Catalana que ostentarà durant tot el 2018.
Igual que amb totes les exposicions que s'han fet a les diverses comarques, les obres que formin part de la mostra col·lectiva es podran comprar. Els diners que es recullin de les vendes fetes, es destinaran a la continuïtat del projecte.
L'exposició, que es podrà veure fins aquest dilluns, 11 de desembre, és fruit del resultat del projecte Parelles artístiques, una iniciativa que si bé va néixer a Vic fa onze anys, al Bages va arribar-hi el 2013 de la mà d'Ampans, de Mútuam, del Centre de Dia d'Althaia i de Mosaic, quatre fundacions que comparteixen l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen o han patit algun trastorn mental. I per qualitat de vida no només s'entén l'aspecte purament clínic, sinó que engloba aquell més social, relacionat amb el tracte rebut pels altres i amb la satisfacció personal. Dos ítems que, de fet, estan íntimament relacionats.
Parelles artístiques, tal com explica Gemma Lana, psicòloga i coordinadora de la llar de salut mental de Mútuam, té com a missió principal "canviar la visió estigmatitzada que la societat té vers els trastorns psíquics". El projecte el que fa és posar en contacte un professional de l'art (ja sigui pintor, escriptor, escultor o ballarí, per posar-ne alguns exemples) amb un usuari d'algun dels serveis de salut mental. A partir d'aquí, la fita és clara: crear, conjuntament, una obra, sigui de la disciplina artística que sigui. I no es tracta de crear-la amb un dia, ni amb dos, ni amb tres, sinó que l'objectiu és que el procés de gestació i de materialització de la idea permeti, a la parella, conèixer-se millor i crear un vincle per aconseguir, així, trencar mites i ensorrar prejudicis.
La Cristina Jiménez i la Teresa Montsech conformen una de les deu parelles que han participat en l'edició d'enguany del projecte. Afirmant rotundament que l'art és "un mecanisme fantàstic per expressar com et sents", Jiménez explica que "prendre part d'aquesta iniciativa m'ha aportat una gran satisfacció personal, perquè, per una banda, m'ha permès comunicar-me amb la gent a través d'un llenguatge universal i, per l'altra, m'ha fet retrobar amb la meva passió pel disseny i la pintura".
Aquesta manresana de 48 anys fa temps que és usuària d'Ampans. Després de passar una època fosca, en la qual "em sentia molt confosa i tenia moltes pors, vaig tornar a recuperar la claredat gràcies al suport dels professionals mèdics", explica la Cristina, tot remarcant que, partint de la meva experiència, el que vaig decidir transmetre a l'obra va ser la idea de superació personal, de no rendir-se mai".
El resultat: un quadre amb dos gravats. Un de blau i un de vermell. El primer, amb un camí fosc, envoltat d'arbres sense fulles i d'un cel ennuvolat. L'altre, capitanejat per un sol radiant i ple de vida. I a sota de les dues il·lustracions, una frase: "Caminar per créixer és la nostra fi. Deixant petjada en el camí i ell a nosaltres. A vegades trobem foscor, a vegades claredat. No t'aturis, el sol tornarà a sortir!".
Una eina d'apoderament que fa pujar l'autoestima
Si bé trencar el mur de prejudicis al voltant de la salut mental és un dels objectius de Parelles artístiques, també ho és –tan o més– que les persones que pateixen un trastorn psíquic puguin gaudir de l'art com a forma d'expressió i creixement, impactant positivament en el seu benestar. I això ho ha copsat el Ferran Cerdans, un dels artistes professionals que ha col·laborat en el projecte en més d'una ocasió: "jo sempre els proposo de fer un llibre i els demano que l'escriguin ells. El fet de donar-los carta blanca perquè expliquin el que vulguin els va molt bé, perquè és una manera que tenen de treure emocions enquistades i de deixar-se anar", explica el creador de la plataforma Llibres Artesans.
Lamentant que "tenim massa prejudicis", Cerdans exclama que, molt sovint, es fa un ús generalitzat de paraules sense tenir en compte el seu significat real: "s'utilitza la paraula subnormal per insultar, molt alegrement, o s'al·ludeix a la depressió quan algú està una mica trist, quan en realitat, totes dues coses, disten molt d'aquest segon significat que se'ls hi dona".
En una mateixa línia s’expressa Teresa Montsech, l'artista que va fer parella amb Cristina Jiménez: "penso que és trist que posem etiquetes tan fàcilment, basant-nos, només, en l'estatus social, en el perfil polític o en la manera de vestir. Les persones som molt més que això, i podem aprendre les unes de les altres". Mostrant-se agraïda per haver format part del projecte Parelles artístiques, Montsech recalca la "fortalesa que em va transmetre la Cristina. Ha tirat endavant malgrat tot i s'ha sabut acceptar i estimar".
L'exposició col·lectiva, aquest any a Manresa
A banda de la comarca del Bages, el projecte Parelles artístiques s'ha dut a terme, també, al Berguedà, a Osona, al Maresme, al Vallès Oriental i al Tarragonès. Cada zona ha fet la seva pròpia exposició. Però en cada edició, a principis d'any, s'organitza una mostra conjunta de totes les obres elaborades en el marc del projecte. Aquest any, l'escenari serà Manresa, coincidint amb el títol de Capital de la Cultura Catalana que ostentarà durant tot el 2018.
Igual que amb totes les exposicions que s'han fet a les diverses comarques, les obres que formin part de la mostra col·lectiva es podran comprar. Els diners que es recullin de les vendes fetes, es destinaran a la continuïtat del projecte.