04
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
18:06h
Han estat seleccionades les quatre obres finalistes que optaran al divuitè Premi Joaquim Amat-Piniella, destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis. La cerimònia de lliurament tindrà lloc a l'Auditori de la Plana de l'Om, el dia 22 de febrer de 2018, a les 19h, i comptarà amb una actuació musical dels germans Arnau i Ferran Barrios, que interpretaran peces dels anys 30.
La presentació de les obres finalistes tindrà lloc el dia 17 de gener, en el marc d'una tertúlia amb els autors, amb tast de vins d'algun celler de la DO Pla de Bages, a la sala d'actes del Casino.
Les quatre obres finalistes
Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona (Ed. Proa)
Un guàrdia civil és assassinat a la vall de Cardós una nit de neu del 1965. Les causes i les conseqüències del crim travessen un territori sacsejat per unes grans obres hidroelèctriques. La vida de la vall es transforma amb una sobtada prosperitat econòmica i també amb conflictes de convivència, accidents, corrupteles i el contraban de sempre. La dictadura és un rerefons permanent, però la societat respira uns aires nous: la televisió, els cotxes utilitaris, el turisme, el twist… També a Cardós, on cada dia arriben autocars plens d'homes escapats de la misèria que anhelen una vida millor. S'allotgen en campaments repartits des del pla fins als llacs més alts, i les seves històries d'incertesa i d'enyorança, d'amor i de lluita, s'encreuen amb un assassinat que ho lliga tot. Estructurada com una alternanç ;a de testimonis i d'investigacions, Allò que va passar a Cardós té l'èpica dels personatges humils i la grandesa literària d'un clàssic.
Argelagues, de Gemma Ruiz (Ed. Proa)
Les argelagues són uns arbustos modestos, però punxen. La Remei, la Rosa i la Nina també van haver de treure les punxes per tirar endavant. Són les heroïnes de la Gemma Ruiz, però podrien ser les vostres besàvies, àvies i tietes. Dones que van néixer en un món de pagès inclement i es van haver d'espavilar a ciutat. Dones que van fer la guerra a la rereguarda i van arriscar la vida per alimentar els fills. Dones que des dels catorze anys es van llevar de matinada per fer rutllar la indústria tèxtil. Argelagues, amb una llengua que caça l'oralitat més rica i expressiva, honora aquestes vides que la Historia ha ignorat, però que han construït el país que som.
Amb una llengua que caça l'oralitat més rica i expressiva, Gemma Ruiz recupera n aquesta novel- la un parlar que fa olor de terra escarbotada i de dignitat.
L'últim passatge de Walter Benjamin, d'Enric Umbert (Ed.62)
Molta gent ha sentit parlar de Walter Benjamin i sap que va tenir certa relació amb Catalunya, però pocs en coneixen gaire cosa més. L'últim passatge de Walter Benjamin recrea la figura del filòsof jueu a partir de la narració dels seus últims dies: la fugida pels Pirineus, l'arribada a la costa catalana i, després de ser retingut per la policia espanyola, la seva mort a Portbou el setembre de 1940.
Al fil de la narració s'evoquen alguns passatges cabdals de la seva vida –la infantesa, els amics, les amants, l'estada a Eivissa el 1932, a Marsella o al camps d'internament de Vernuche—, i es perfila la seva ingent obra de pensador, crític i traductor.
La sorra vermella, de J.N. Santaeulàlia (Ed. Proa)
El desembre de 1941, poc després d'acabada la guerra, dos amics anarquistes, Pedro i Quilis, tornen clandestinament a Barcelona des de l'exili francès per buscar-hi una nena petita, filla del primer i d'una noia afusellada pocs dies abans per les tropes franquistes, Núria. Què se n'ha fet, de la nena? Com aconseguiran trobar-la? Qui els ajudarà, en aquella Barcelona espantada i oprimida? I un cop la tinguin, com la trauran d'Espanya? Al marge d'aquesta història troncal, altres vides poblen aquesta novel- la veraç i emotiva: l'anglesa Margaret del consolat britànic, el comunista madrileny Rómulo, la vídua Yvonne, propietària d'una serradora al peu del Canigó… personatges de carn i ossos que es faran inoblidables.
La presentació de les obres finalistes tindrà lloc el dia 17 de gener, en el marc d'una tertúlia amb els autors, amb tast de vins d'algun celler de la DO Pla de Bages, a la sala d'actes del Casino.
Les quatre obres finalistes
Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona (Ed. Proa)
Un guàrdia civil és assassinat a la vall de Cardós una nit de neu del 1965. Les causes i les conseqüències del crim travessen un territori sacsejat per unes grans obres hidroelèctriques. La vida de la vall es transforma amb una sobtada prosperitat econòmica i també amb conflictes de convivència, accidents, corrupteles i el contraban de sempre. La dictadura és un rerefons permanent, però la societat respira uns aires nous: la televisió, els cotxes utilitaris, el turisme, el twist… També a Cardós, on cada dia arriben autocars plens d'homes escapats de la misèria que anhelen una vida millor. S'allotgen en campaments repartits des del pla fins als llacs més alts, i les seves històries d'incertesa i d'enyorança, d'amor i de lluita, s'encreuen amb un assassinat que ho lliga tot. Estructurada com una alternanç ;a de testimonis i d'investigacions, Allò que va passar a Cardós té l'èpica dels personatges humils i la grandesa literària d'un clàssic.
Argelagues, de Gemma Ruiz (Ed. Proa)
Les argelagues són uns arbustos modestos, però punxen. La Remei, la Rosa i la Nina també van haver de treure les punxes per tirar endavant. Són les heroïnes de la Gemma Ruiz, però podrien ser les vostres besàvies, àvies i tietes. Dones que van néixer en un món de pagès inclement i es van haver d'espavilar a ciutat. Dones que van fer la guerra a la rereguarda i van arriscar la vida per alimentar els fills. Dones que des dels catorze anys es van llevar de matinada per fer rutllar la indústria tèxtil. Argelagues, amb una llengua que caça l'oralitat més rica i expressiva, honora aquestes vides que la Historia ha ignorat, però que han construït el país que som.
Amb una llengua que caça l'oralitat més rica i expressiva, Gemma Ruiz recupera n aquesta novel- la un parlar que fa olor de terra escarbotada i de dignitat.
L'últim passatge de Walter Benjamin, d'Enric Umbert (Ed.62)
Molta gent ha sentit parlar de Walter Benjamin i sap que va tenir certa relació amb Catalunya, però pocs en coneixen gaire cosa més. L'últim passatge de Walter Benjamin recrea la figura del filòsof jueu a partir de la narració dels seus últims dies: la fugida pels Pirineus, l'arribada a la costa catalana i, després de ser retingut per la policia espanyola, la seva mort a Portbou el setembre de 1940.
Al fil de la narració s'evoquen alguns passatges cabdals de la seva vida –la infantesa, els amics, les amants, l'estada a Eivissa el 1932, a Marsella o al camps d'internament de Vernuche—, i es perfila la seva ingent obra de pensador, crític i traductor.
La sorra vermella, de J.N. Santaeulàlia (Ed. Proa)
El desembre de 1941, poc després d'acabada la guerra, dos amics anarquistes, Pedro i Quilis, tornen clandestinament a Barcelona des de l'exili francès per buscar-hi una nena petita, filla del primer i d'una noia afusellada pocs dies abans per les tropes franquistes, Núria. Què se n'ha fet, de la nena? Com aconseguiran trobar-la? Qui els ajudarà, en aquella Barcelona espantada i oprimida? I un cop la tinguin, com la trauran d'Espanya? Al marge d'aquesta història troncal, altres vides poblen aquesta novel- la veraç i emotiva: l'anglesa Margaret del consolat britànic, el comunista madrileny Rómulo, la vídua Yvonne, propietària d'una serradora al peu del Canigó… personatges de carn i ossos que es faran inoblidables.