29
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
12:55h
Per què cerquem la immortalitat? és el títol de la conferència que oferirà aquest dijous, 30 de novembre, el filòsof i escriptor català Jordi Pigem. Organitzada pel Grup de Professors de Filosofia de la Catalunya Central i el Centre Cultural el Casino, començarà a les vuit del vespre i tindrà lloc a la sala d'actes de la biblioteca municipal.
Durant la ponència, Pigem reflexionarà sobre com la por a la mort ens fa fugir de la vida, i com avui aquesta fugida pren la forma d'utopies tecnològiques. El filòsof català valorarà si aquestes utopies són versemblants, si tenen sentit i si hi ha maneres millors de respondre a la por a la mort i la finitud.
Aquesta activitat s'inclou dins el Cosmògraf 2017, un nou projecte cultural per treballar el pensament filosòfic, científic i artístic, impulsat per l'Ajuntament de Manresa i Grup de Professors de Filosofia de la Catalunya Central i inclou amb altres aportacions d'entitats de la ciutat.
Jordi Pigem, filòsof de la ciència i escriptor
Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona el 1998 amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència, Pigem ha exercit, durant cinc anys, de professor i coordinador de l'Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra).
L'any 1999 va obtenir el Premi de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans, i el 2006 el Premi d'Assaig de Resurgence i la Scientifica and Medical Network. Va ser coordinador de la revista d'ecologia Integral entre els anys 1989 i 1992; ha coordinat l'edició catalana dels volums de l'Opera Omnia de Raimon Panikkar sortits el 2009 i 2010, i ha traduït la biografia Raimon Panikkar, de Maciej Bielawski, tant al català com al castellà.
Col·labora amb diversos mitjans de comunicació, com el suplement Cultura/s de La Vanguardia o la revista degana de l'ecologisme en anglès, Resurgence & Ecologist. Ha escrit textos sobre les principals figures del pensament sistèmic, com Leonardo da Vinci, Ernst Friedrich Schumacher, Fritjof Capra o Ivan Illich.
Assessor del futur Museu del Paisatge de Catalunya, l'octubre de l'any passat va rebre el XXV Premi Joan Maragall per l'obra Àngels i robots. La interioritat humana en la societat hipertecnològica, a la llum de Guardini, Panikkar i l'Encíclica Laudato Si, que atorga la Fundació Joan Maragall a una obra d'assaig o d'investigació sobre cristianisme i cultura.
Durant la ponència, Pigem reflexionarà sobre com la por a la mort ens fa fugir de la vida, i com avui aquesta fugida pren la forma d'utopies tecnològiques. El filòsof català valorarà si aquestes utopies són versemblants, si tenen sentit i si hi ha maneres millors de respondre a la por a la mort i la finitud.
Aquesta activitat s'inclou dins el Cosmògraf 2017, un nou projecte cultural per treballar el pensament filosòfic, científic i artístic, impulsat per l'Ajuntament de Manresa i Grup de Professors de Filosofia de la Catalunya Central i inclou amb altres aportacions d'entitats de la ciutat.
Jordi Pigem, filòsof de la ciència i escriptor
Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona el 1998 amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència, Pigem ha exercit, durant cinc anys, de professor i coordinador de l'Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra).
L'any 1999 va obtenir el Premi de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans, i el 2006 el Premi d'Assaig de Resurgence i la Scientifica and Medical Network. Va ser coordinador de la revista d'ecologia Integral entre els anys 1989 i 1992; ha coordinat l'edició catalana dels volums de l'Opera Omnia de Raimon Panikkar sortits el 2009 i 2010, i ha traduït la biografia Raimon Panikkar, de Maciej Bielawski, tant al català com al castellà.
Col·labora amb diversos mitjans de comunicació, com el suplement Cultura/s de La Vanguardia o la revista degana de l'ecologisme en anglès, Resurgence & Ecologist. Ha escrit textos sobre les principals figures del pensament sistèmic, com Leonardo da Vinci, Ernst Friedrich Schumacher, Fritjof Capra o Ivan Illich.
Assessor del futur Museu del Paisatge de Catalunya, l'octubre de l'any passat va rebre el XXV Premi Joan Maragall per l'obra Àngels i robots. La interioritat humana en la societat hipertecnològica, a la llum de Guardini, Panikkar i l'Encíclica Laudato Si, que atorga la Fundació Joan Maragall a una obra d'assaig o d'investigació sobre cristianisme i cultura.