24
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
14:48h
Aquest dissabte, 25 de novembre, se celebrarà el Dia Internacional Contra la Violència Vers les Dones. Un dia que, malauradament, encara ara, en ple segle XXI, s'ha de seguir reivindicant. I és que malgrat que, en molts aspectes, la societat ha evolucionat, sembla ser que la llibertat i el respecte no estan dins d'aquesta llista. Sobretot si ens referim a les dones.
Per posar-nos en situació, vegem les dades sobre violència masclista que el Departament d'Interior de la Generalitat ha publicat tenint en compte les denúncies que han rebut les diferents regions policials durant aquest 2017. Pel que fa a la RPC (Regió Policial Central), en la qual s'hi troben les comarques del Bages, Anoia, Solsonès, Berguedà i Osona, des que va començar l'any s'han atès un total de 693 dones. D'aquestes, 220 són bagenques.
Es fa palès, doncs, que encara ara, les desigualtats entre homes i dones són latents. Però les lleis, si bé són bàsiques per reconèixer drets i fixar obligacions per a garantir-los, no canvien la realitat de la nit al dia. Tampoc ho fan els diversos protocols, campanyes i plans d'igualtat que s'impulsen des de les institucions policials i polítiques o des de serveis socials. Però hi ajuden, sobretot per aconseguir apoderar les dones que pateixen violència masclista i per sensibilitzar la població en general.
Des de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) del Bages de Mossos d'Esquadra, la sergenta coordinadora de Proximitat i Oficina de Relacions amb la Comunitat, Rosa Oviedo, explica que a la comarca, els casos de violència masclista passen, majoritàriament, en l'àmbit familiar. Dintre d'aquests, se'n deriven dos tipus de denúncies diferents. Una fa referència a lesions purament físiques i l'altra també engloba les psicològiques. En el primer cas, l'any 2016 se'n van comptabilitzar 40, i el 2017, 42. En el segon, l'any 2016 n'hi va haver 163, i el 2017, 178.
Segons Oviedo aquest augment "pot tenir dues lectures: la primera, que ha incrementat el nombre de maltractadors, i la segona, que les dones estan més apoderades i denuncien més perquè tenen més consciència". La sergenta, que es decanta més per la segona, afegeix que "darrerament percebem que venen més dones a informar-se sobre si allò que estan vivint podria encabir-se dintre de la violència de gènere". És a dir, que les víctimes no esperen a rebre una lesió física per posar remei a la situació, sinó que quan són objecte d'insults, amenaces o coaccions, ja acudeixen a demanar ajuda.
La dona demana ajuda. Què passa després?
"La violència en l'àmbit de la parella és una cosa que sovint queda en la privadesa", explica Oviedo, tot afegint que "hi ha sentiments pel mig i, a vegades, pressió familiar. Hi ha dones a qui els costa molt denunciar el pare dels seus fills". I, aquí, manifesta la sergenta, "és on rau la dificultat d'eradicar aquest tipus de delictes". És per això que "és tan important que donem les eines necessàries a la víctima perquè prengui consciència i perquè se senti segura que els professionals l'acompanyarem en tot moment", exposa.
El procés habitual que se segueix des de Mossos quan una dona els explica la seva situació és, primer de tot, instar-la a posar una denúncia. "N'hi ha, però, que en aquell moment no se senten preparades i capacitades per afrontar el consegüent procés judicial", explica Oviedo. En aquest cas el que es fa és oferir-los assessorament psicològic derivant-les, en el cas de viure a Manresa, al Servei d'Informació i Atenció a la Dona (SIAD) Montserrat Roig i, en el cas de residir en algun altre municipi del Bages, al SIAD del Consell Comarcal.
A la resta de dones que decideixen tirar endavant la denúncia, se'ls fa un qüestionari de valoració de risc, el qual permet fer una valoració objectiva sobre el risc que la víctima pateix, establint cinc nivells: el no apreciat, el baix, el mitjà, l'alt i el molt alt. En funció del resultat, "adoptem unes mesures o unes altres, que van des de fer-li una trucada de seguiment mensual o de proporcionar-li protecció les vint-i-quatre hores del dia", diu Oviedo. Un cop s'ha celebrat el judici (pot ser que es detingui l'agressor o no) des del Grup d'Atenció a la Víctima (GAV) es fa el seguiment del cas i s'ofereix a la dona l'Atenpro (Atenció i Protecció), un dispositiu de teleassistència mòbil amb el qual poden avisar, sigui el dia que sigui i sigui l'hora que sigui, si se senten amenaçades.
Però, tal com exposava Oviedo, lluitar contra els sentiments i les emocions, és complicat i sovint succeeix el que s'anomena el cicle de la violència. Es tracta d'un concepte sorgit d'un estudi elaborat per la psicòloga nord-americana Leonore Edna Walker, en el qual va concloure que la violència de gènere es produeix en tres fases que es repeteixen de manera cíclica.
La primera, la fase d'acumulació i tensió, en la qual l'home es mostra cada cop més enfadat amb la dona sense cap motiu aparent i s'incrementa la violència de tipus verbal. La segona, anomenada fase d'explosió o agressió es dona quan la situació esclata en forma d'agressions que poden ser físiques, psíquiques o sexuals. Finalment arriba la fase de calma, reconciliació o lluna de mel, en la qual la dona perdona l'agressor perquè ell li assegura que n'està molt penedit , que no tornarà a passar i que canviarà.
"Amb les noves tecnologies, la violència de gènere ha canviat molt"
Amb la voluntat d'apropar als joves el fenomen de la violència masclista, la seva alta incidència, la poca visualització social que té i la vulnerabilitat davant les relacions sentimentals, des de Mossos, cada any, es va pels diversos instituts de la comarca i s'ofereix, als estudiants de 4t d'ESO, la xerrada Violència masclista. Com comença tot?. Al cap i a la fi, ells són el futur.
"Es tracta d'una eina que està donant molt bons resultats, ja que les adolescents prenen consciència de què els pot passar i s'adonen que hi ha certes actituds que no són normals i no s'han de permetre", diu Oviedo, que recalca que amb aquestes xerrades es posa l'accent, sobretot, en les noves tecnologies, uns instruments que s'han sumat a les vies que tenen els agressors per exercir violència masclista.
"Igual que amb el bullying, la violència es pot exercir a través de missatges de Facebook o de qualsevol altra plataforma, així com també penjant fotografies compromeses i sense consentiment, a la xarxa", exposa la sergenta, que conclou que "amb les noves tecnologies, la violència de gènere ha canviat molt".
Per posar-nos en situació, vegem les dades sobre violència masclista que el Departament d'Interior de la Generalitat ha publicat tenint en compte les denúncies que han rebut les diferents regions policials durant aquest 2017. Pel que fa a la RPC (Regió Policial Central), en la qual s'hi troben les comarques del Bages, Anoia, Solsonès, Berguedà i Osona, des que va començar l'any s'han atès un total de 693 dones. D'aquestes, 220 són bagenques.
Es fa palès, doncs, que encara ara, les desigualtats entre homes i dones són latents. Però les lleis, si bé són bàsiques per reconèixer drets i fixar obligacions per a garantir-los, no canvien la realitat de la nit al dia. Tampoc ho fan els diversos protocols, campanyes i plans d'igualtat que s'impulsen des de les institucions policials i polítiques o des de serveis socials. Però hi ajuden, sobretot per aconseguir apoderar les dones que pateixen violència masclista i per sensibilitzar la població en general.
Des de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) del Bages de Mossos d'Esquadra, la sergenta coordinadora de Proximitat i Oficina de Relacions amb la Comunitat, Rosa Oviedo, explica que a la comarca, els casos de violència masclista passen, majoritàriament, en l'àmbit familiar. Dintre d'aquests, se'n deriven dos tipus de denúncies diferents. Una fa referència a lesions purament físiques i l'altra també engloba les psicològiques. En el primer cas, l'any 2016 se'n van comptabilitzar 40, i el 2017, 42. En el segon, l'any 2016 n'hi va haver 163, i el 2017, 178.
Segons Oviedo aquest augment "pot tenir dues lectures: la primera, que ha incrementat el nombre de maltractadors, i la segona, que les dones estan més apoderades i denuncien més perquè tenen més consciència". La sergenta, que es decanta més per la segona, afegeix que "darrerament percebem que venen més dones a informar-se sobre si allò que estan vivint podria encabir-se dintre de la violència de gènere". És a dir, que les víctimes no esperen a rebre una lesió física per posar remei a la situació, sinó que quan són objecte d'insults, amenaces o coaccions, ja acudeixen a demanar ajuda.
La dona demana ajuda. Què passa després?
"La violència en l'àmbit de la parella és una cosa que sovint queda en la privadesa", explica Oviedo, tot afegint que "hi ha sentiments pel mig i, a vegades, pressió familiar. Hi ha dones a qui els costa molt denunciar el pare dels seus fills". I, aquí, manifesta la sergenta, "és on rau la dificultat d'eradicar aquest tipus de delictes". És per això que "és tan important que donem les eines necessàries a la víctima perquè prengui consciència i perquè se senti segura que els professionals l'acompanyarem en tot moment", exposa.
El procés habitual que se segueix des de Mossos quan una dona els explica la seva situació és, primer de tot, instar-la a posar una denúncia. "N'hi ha, però, que en aquell moment no se senten preparades i capacitades per afrontar el consegüent procés judicial", explica Oviedo. En aquest cas el que es fa és oferir-los assessorament psicològic derivant-les, en el cas de viure a Manresa, al Servei d'Informació i Atenció a la Dona (SIAD) Montserrat Roig i, en el cas de residir en algun altre municipi del Bages, al SIAD del Consell Comarcal.
A la resta de dones que decideixen tirar endavant la denúncia, se'ls fa un qüestionari de valoració de risc, el qual permet fer una valoració objectiva sobre el risc que la víctima pateix, establint cinc nivells: el no apreciat, el baix, el mitjà, l'alt i el molt alt. En funció del resultat, "adoptem unes mesures o unes altres, que van des de fer-li una trucada de seguiment mensual o de proporcionar-li protecció les vint-i-quatre hores del dia", diu Oviedo. Un cop s'ha celebrat el judici (pot ser que es detingui l'agressor o no) des del Grup d'Atenció a la Víctima (GAV) es fa el seguiment del cas i s'ofereix a la dona l'Atenpro (Atenció i Protecció), un dispositiu de teleassistència mòbil amb el qual poden avisar, sigui el dia que sigui i sigui l'hora que sigui, si se senten amenaçades.
Però, tal com exposava Oviedo, lluitar contra els sentiments i les emocions, és complicat i sovint succeeix el que s'anomena el cicle de la violència. Es tracta d'un concepte sorgit d'un estudi elaborat per la psicòloga nord-americana Leonore Edna Walker, en el qual va concloure que la violència de gènere es produeix en tres fases que es repeteixen de manera cíclica.
La primera, la fase d'acumulació i tensió, en la qual l'home es mostra cada cop més enfadat amb la dona sense cap motiu aparent i s'incrementa la violència de tipus verbal. La segona, anomenada fase d'explosió o agressió es dona quan la situació esclata en forma d'agressions que poden ser físiques, psíquiques o sexuals. Finalment arriba la fase de calma, reconciliació o lluna de mel, en la qual la dona perdona l'agressor perquè ell li assegura que n'està molt penedit , que no tornarà a passar i que canviarà.
"Amb les noves tecnologies, la violència de gènere ha canviat molt"
Amb la voluntat d'apropar als joves el fenomen de la violència masclista, la seva alta incidència, la poca visualització social que té i la vulnerabilitat davant les relacions sentimentals, des de Mossos, cada any, es va pels diversos instituts de la comarca i s'ofereix, als estudiants de 4t d'ESO, la xerrada Violència masclista. Com comença tot?. Al cap i a la fi, ells són el futur.
"Es tracta d'una eina que està donant molt bons resultats, ja que les adolescents prenen consciència de què els pot passar i s'adonen que hi ha certes actituds que no són normals i no s'han de permetre", diu Oviedo, que recalca que amb aquestes xerrades es posa l'accent, sobretot, en les noves tecnologies, uns instruments que s'han sumat a les vies que tenen els agressors per exercir violència masclista.
"Igual que amb el bullying, la violència es pot exercir a través de missatges de Facebook o de qualsevol altra plataforma, així com també penjant fotografies compromeses i sense consentiment, a la xarxa", exposa la sergenta, que conclou que "amb les noves tecnologies, la violència de gènere ha canviat molt".