23
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
9:25h
Aquest dimecres ha tingut lloc l'Acte de lliurement de la VI edició del Premi de Santi Vidal, organitzat per Creu Roja Manresa. El premi a títol individual ha recaigut en Moctar Thera i a títol entitat en l'Escola d'Adults de Sant Joan de Vilatorrada.
Durant l'acte, també s'ha reconegut la figura de la sòcia de Creu Roja més jove, la Vinyet Riera Mora, que només té 9 mesos de vida i que ha recollit el diploma juntament amb la seva mare, la Patrícia Mora.
També s'ha atorgat un distintiu al voluntari Fermi Porta Roca, que enguany fa 25 anys que desenvolupa tasques voluntàries a part de ser membre del comitè de Creu Roja a Manresa.
El Premi Santi Vidal ha complert la seva sisena edició. Es va establir l'any 2012 per homenatjar qui va ser durant 6 anys president de l'Assemblea Local de Creu Roja Manresa i, durant més anys encara, voluntari d'aquesta entitat.
Amb aquest premi, Creu Roja pretén fomentar la solidaritat col·lectiva i procurar transformar la consciència pública a través del reconeixement i la distinció d'entitats i persones que estan modelant l'acció amb processos solidaris. Aquest premi constitueix un reconeixement a la gestió solidària.
Moctar Thera
Nascut a Dakar el 1976, fill de pare malià i mare senegalesa. A la seva ciutat es va implicar en activitats del món veïnal i associatiu, mostrant ja el caràcter inquiet, participatiu i creatiu des de ben jove. Va estudiar electrònica industrial, i quan va acabar, la feina el va portar a Canàries, un cop allà, va decidir no tornar al seu país i provar sort a Europa.
L'any 1996 va arribar a Almeria, a Roquetas de Mar, on s'hi va estar fins el 2001, treballant en investigació i clonació de plantes als hivernacles. Des del 1998 va aconseguir regularitzar la seva situació. A Roquetas també es va començar a implicar en activitats associatives i esportives (futbol) amb la comunitat senegalesa.
L'any 2001 decideix canviar de lloc, i al tenir un amic senegalès a Manresa, va venir cap aquí, on va trobar feina. Des d'aquest any, ja es mou dins l'associació d'Amics del Senegal del Bages-ASEB i entrarà a dues juntes directives, primer de vocal i després de tresorer (fins al 2010). Des d'allà es vincula en l'organització del Mundialet Intercultural de fútbol i altres tornejos que es fan al llarg de l'any, d'acord amb altres representants d'entitats.
L'any 2012 funda en companyia d'altre amics, la ONG DIAPO de suport a la infància i joventut, davant la constatació de la necessitat de donar resposta a moltes necessitats no resoltes de lleure i esport entre els fills d'immigrats, sobretot en els col·lectius més vulnerables que no tenien accés a certs recursos. L'entitat té com a un dels seus objectius, la formació en el món del futbol, i fer de pont amb clubs que han trobat com a cantera joves que abans no accedien a la competició. Més d'un centenar de joves passen cada curs per l'escola de futbol DIAPO al Congost, i participen els caps de setmana en tornejos comarcals, cosa que els connecta amb molts altres jugadors de Manresa i comarca. La vinculació amb el Centre d'Esports Manresa, el Consell esportiu del Bages, la Federació Catalana de Futbol, i el conveni signat el 2015 amb Caritas Arxiprestal i amb l'Ajuntament de Manresa referma aquesta voluntat d'obertura al món associatiu de la ciutat i el treball en xarxa.
Des de DIAPO també s'acabarà assumint l'organització del Mundialet, creant una xarxa de suports, voluntaris, membres d'altes entitats, que tots junts fan possible que enguany s'hagi celebrat el 14è torneig, amb participació de més de mil jugadors de tots els nivells (infantil, benjamí, cadet, veterans, femení i absoluta) i que mou cada vegada més població no només immigrada, sinó també autòctona i de segones generacions, gràcies sobretot als nois-es que participen a l'escola de futbol i als tornejos amb la comarca.
Des de DIAPO, i al seu capdavant en Moctar Thera, s'ha creat un gran exemple de treball solidari i en xarxa pel bé d'un col·lectiu de joves, pares, voluntaris, entitats, etc amb una finalitat comuna: fer possible la igualtat d'oportunitats i de gaudi en el lleure educatiu i esportiu
Escola d'Adults de Sant Joan de Vilatorrada
El Centre municipal de Formació per a Persones Adultes de Sant Joan de Vilatorrada, coneguda a la població com l'Escola d'adults, va començar la seva tasca l'any 1986.
Durant aquests més de 30 anys ha crescut a l'igual que el poble. Ha anat adaptant-se als canvis que la societat ha tingut, intentant donar resposta a les mancances i necessitats que hi havia a cada moment.
A finals dels vuitanta treballava amb castellanoparlants, persones que requerien aprendre el català per desenvolupar-se en el món laboral o bé que en el seu moment no havien pogut completar una escolarització que els permetés accedir a la titulació obligatòria.
Actualment treballa sobretot amb persones nouvingudes d'arreu del món, molt diverses, amb estudis o sense, amb dificultats d'aprenentatge, amb poc temps, amb situacions precàries i amb por, patiment, però també amb ganes de progressar, alegria per aconseguir un món millor pels seus fills...
La tasca de l'escola no és tan sols transferir uns coneixements per parlar un nou idioma. L'escola duu a terme diferents formacions, des de poder accedir a treure's el Graduat en Secundària, aprendre anglès, francès, informàtica... fins a organitzar activitats culturals i lúdiques per crear cohesió i potenciar la relació entre persones de diferents cultures.
El 2006 l'escola va iniciar el projecte “Intercanvi d'experiències, llengua i cultura entre dones migrades i autòctones”. Es tractava de dur a terme unes sessions pràctiques de presentació d'experiències, activitats i converses informals on totes les dones es poden expressar. Es preparen les reunions amb representació de dones autòctones i de dones immigrants, i del personal de la biblioteca Municipal per fer les propostes.
També s'han organitzat sortides (Súria, Callús, Santpedor, Balsareny, Vic...), tallers de balls diferents, de cuina, xerrades sobre temes diversos (nutrició, criança fills, sexualitat, malalties pròpies de dones...), visites a empreses, Escoles, Kursaal... tallers de draps de cuina, braçalets, punt, patchwork, marcs scrapbook...
A l'any 2009, veient la necessitat que l'alumnat immigrant pogués practicar el català a nivell de conversa amb una persona autòctona, l'escola d'adults va iniciar el projecte “Xerrola”. Consisteix en trobar-se dues o tres persones una vegada a la setmana fora de l'àmbit de
l'escola per practicar, parlar en català i mantenir una certa relació que permetés tenir un coneixement més ampli de els diferents trets culturals. Aquesta actuació ha format veritables amistats que perduren en el temps.
En essència, l'escola té com a filosofia la consecució dels valors ètics de justícia, llibertat, igualtat, tolerància, respecte i solidaritat.
Durant l'acte, també s'ha reconegut la figura de la sòcia de Creu Roja més jove, la Vinyet Riera Mora, que només té 9 mesos de vida i que ha recollit el diploma juntament amb la seva mare, la Patrícia Mora.
També s'ha atorgat un distintiu al voluntari Fermi Porta Roca, que enguany fa 25 anys que desenvolupa tasques voluntàries a part de ser membre del comitè de Creu Roja a Manresa.
El Premi Santi Vidal ha complert la seva sisena edició. Es va establir l'any 2012 per homenatjar qui va ser durant 6 anys president de l'Assemblea Local de Creu Roja Manresa i, durant més anys encara, voluntari d'aquesta entitat.
Amb aquest premi, Creu Roja pretén fomentar la solidaritat col·lectiva i procurar transformar la consciència pública a través del reconeixement i la distinció d'entitats i persones que estan modelant l'acció amb processos solidaris. Aquest premi constitueix un reconeixement a la gestió solidària.
Moctar Thera
Nascut a Dakar el 1976, fill de pare malià i mare senegalesa. A la seva ciutat es va implicar en activitats del món veïnal i associatiu, mostrant ja el caràcter inquiet, participatiu i creatiu des de ben jove. Va estudiar electrònica industrial, i quan va acabar, la feina el va portar a Canàries, un cop allà, va decidir no tornar al seu país i provar sort a Europa.
L'any 1996 va arribar a Almeria, a Roquetas de Mar, on s'hi va estar fins el 2001, treballant en investigació i clonació de plantes als hivernacles. Des del 1998 va aconseguir regularitzar la seva situació. A Roquetas també es va començar a implicar en activitats associatives i esportives (futbol) amb la comunitat senegalesa.
L'any 2001 decideix canviar de lloc, i al tenir un amic senegalès a Manresa, va venir cap aquí, on va trobar feina. Des d'aquest any, ja es mou dins l'associació d'Amics del Senegal del Bages-ASEB i entrarà a dues juntes directives, primer de vocal i després de tresorer (fins al 2010). Des d'allà es vincula en l'organització del Mundialet Intercultural de fútbol i altres tornejos que es fan al llarg de l'any, d'acord amb altres representants d'entitats.
L'any 2012 funda en companyia d'altre amics, la ONG DIAPO de suport a la infància i joventut, davant la constatació de la necessitat de donar resposta a moltes necessitats no resoltes de lleure i esport entre els fills d'immigrats, sobretot en els col·lectius més vulnerables que no tenien accés a certs recursos. L'entitat té com a un dels seus objectius, la formació en el món del futbol, i fer de pont amb clubs que han trobat com a cantera joves que abans no accedien a la competició. Més d'un centenar de joves passen cada curs per l'escola de futbol DIAPO al Congost, i participen els caps de setmana en tornejos comarcals, cosa que els connecta amb molts altres jugadors de Manresa i comarca. La vinculació amb el Centre d'Esports Manresa, el Consell esportiu del Bages, la Federació Catalana de Futbol, i el conveni signat el 2015 amb Caritas Arxiprestal i amb l'Ajuntament de Manresa referma aquesta voluntat d'obertura al món associatiu de la ciutat i el treball en xarxa.
Des de DIAPO també s'acabarà assumint l'organització del Mundialet, creant una xarxa de suports, voluntaris, membres d'altes entitats, que tots junts fan possible que enguany s'hagi celebrat el 14è torneig, amb participació de més de mil jugadors de tots els nivells (infantil, benjamí, cadet, veterans, femení i absoluta) i que mou cada vegada més població no només immigrada, sinó també autòctona i de segones generacions, gràcies sobretot als nois-es que participen a l'escola de futbol i als tornejos amb la comarca.
Des de DIAPO, i al seu capdavant en Moctar Thera, s'ha creat un gran exemple de treball solidari i en xarxa pel bé d'un col·lectiu de joves, pares, voluntaris, entitats, etc amb una finalitat comuna: fer possible la igualtat d'oportunitats i de gaudi en el lleure educatiu i esportiu
Escola d'Adults de Sant Joan de Vilatorrada
El Centre municipal de Formació per a Persones Adultes de Sant Joan de Vilatorrada, coneguda a la població com l'Escola d'adults, va començar la seva tasca l'any 1986.
Durant aquests més de 30 anys ha crescut a l'igual que el poble. Ha anat adaptant-se als canvis que la societat ha tingut, intentant donar resposta a les mancances i necessitats que hi havia a cada moment.
A finals dels vuitanta treballava amb castellanoparlants, persones que requerien aprendre el català per desenvolupar-se en el món laboral o bé que en el seu moment no havien pogut completar una escolarització que els permetés accedir a la titulació obligatòria.
Actualment treballa sobretot amb persones nouvingudes d'arreu del món, molt diverses, amb estudis o sense, amb dificultats d'aprenentatge, amb poc temps, amb situacions precàries i amb por, patiment, però també amb ganes de progressar, alegria per aconseguir un món millor pels seus fills...
La tasca de l'escola no és tan sols transferir uns coneixements per parlar un nou idioma. L'escola duu a terme diferents formacions, des de poder accedir a treure's el Graduat en Secundària, aprendre anglès, francès, informàtica... fins a organitzar activitats culturals i lúdiques per crear cohesió i potenciar la relació entre persones de diferents cultures.
El 2006 l'escola va iniciar el projecte “Intercanvi d'experiències, llengua i cultura entre dones migrades i autòctones”. Es tractava de dur a terme unes sessions pràctiques de presentació d'experiències, activitats i converses informals on totes les dones es poden expressar. Es preparen les reunions amb representació de dones autòctones i de dones immigrants, i del personal de la biblioteca Municipal per fer les propostes.
També s'han organitzat sortides (Súria, Callús, Santpedor, Balsareny, Vic...), tallers de balls diferents, de cuina, xerrades sobre temes diversos (nutrició, criança fills, sexualitat, malalties pròpies de dones...), visites a empreses, Escoles, Kursaal... tallers de draps de cuina, braçalets, punt, patchwork, marcs scrapbook...
A l'any 2009, veient la necessitat que l'alumnat immigrant pogués practicar el català a nivell de conversa amb una persona autòctona, l'escola d'adults va iniciar el projecte “Xerrola”. Consisteix en trobar-se dues o tres persones una vegada a la setmana fora de l'àmbit de
l'escola per practicar, parlar en català i mantenir una certa relació que permetés tenir un coneixement més ampli de els diferents trets culturals. Aquesta actuació ha format veritables amistats que perduren en el temps.
En essència, l'escola té com a filosofia la consecució dels valors ètics de justícia, llibertat, igualtat, tolerància, respecte i solidaritat.