17
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
18:56h
Els Bombers de la Generalitat i el Patronat de la Muntanya de Montserrat han presentat aquest divendres la Fitxa Operativa d'Elements de Risc (FOER) del massís de Montserrat. Es tracta d'un document que identifica tots els elements naturals i les infraestructures que hi ha a la muntanya amb l'objectiu de planificar de manera eficaç la resolució d'una emergència. Malgrat que ja existeixen fitxes FOER per instal·lacions específiques com ara hospitals o escoles, és el primer cop que es fa aquest document per un àmbit territorial. El projecte ha registrat i codificat diferents elements com ara camins, coves, rieres, vies ferrades o les agulles de Montserrat. El massís i el Monestir reben conjuntament cada any més de 3,1 milions de visitants i els Bombers registren una vuitantena d'actuacions anuals. De fet, és un dels pocs massissos d'arreu del món que té una activitat d'emergències tan intensa. L'objectiu és exportar aquesta fitxa a d'altres massissos catalans.
El 17 de novembre de l'any 2014 els Bombers van donar per finalitzada una recerca infructuosa d'un jove ciutadà francès que s'havia perdut al massís de Montserrat. Tal com s'ha explicat aquest divendres, tot i que Montserrat disposava d'una de les millors cartografies de Catalunya, "no era suficient per les necessitats operatives dels Bombers i de tots els serveis d'emergències". Aquest fet va posar de relleu la necessitat d'actualitzar la informació cartogràfica de la muntanya de Montserrat i, tres anys després, es presenta la Fitxa FOER del massís. Aquest treball es vol exportar a altres massissos de Catalunya.
El director general de Bombers, Juli Gendrau, ha exposat que des del 2015 el nombre de rescats i salvaments al medi natural han experimentat un augment important i, per això, considera que aquesta fitxa FOER pot servir per donar una millor resposta a la ciutadania. Gendrau ha exposat que, l'any 2016 fins a l'octubre s'havien fet 1.229 serveis, mentre que aquest 2017 fins a l'octubre ja se n'han fet 1.300.
Les peculiaritats del massís de Montserrat
El massís Montserrat té unes peculiaritats que el fan únic a Catalunya, tant per la seva orografia com pel gran nombre de visitants que rep. Anualment el conjunt monàstic i el massís reben més de 3,1 milions de visitants (2,5 al monestir i 615.000 al massís) i es tracta d'un centre d'activitats esportives de primer ordre. De fet, segons el registre dels Bombers a la muntanya hi ha més de 5.700 vies d'escalada i un total de 727 agulles. Això provoca que el número de serveis que els Bombers fan anualment a la muntanya s'enfilin fins a la vuitantena (1,5 serveis cada setmana).
Una de les persones que ha liderat la redacció de la Fitxa FOER és Santi Lleonard, cap de la unitat territorial II de la Regió d'Emergències Sud. Lleonard ha dit que aquest document permetrà als cossos d'emergència "conèixer bé tots els elements de risc que poden haver-hi en un massís petit com és Montserrat per poder atendre millor cada cas d'emergència". Aquest inspector dels Bombers ha exposat que el massís de Montserrat és molt complex i, molts cops, "es converteix en un laberint", de manera que era necessari disposar "d'una cartografia més detallada que unís dos mons: la cartografia i la resposta operativa".
Un inventari detallat
El projecte que s'ha presentat aquest divendres ha permès registrar i codificar camins, coves, rieres, corriols i vies ferrades, entre d'altres. També s'han inventariat punts d'aigua i passos protegits amb cadenes, a banda de l'elaboració d'un mapa amb totes les agulles existents a Montserrat. També s'han determinat punts de replegament d'usuaris, zones aptes per a l'aterratge d'helicòpters i espais on es podrien instal·lar centres de comandament en cas d'una emergència.
La informació recollida en el treball de camp s'ha bolcat a una nova cartografia operativa, que compartiran els Bombers, el cos dels Mossos, el Patronat de la Muntanya de Montserrat i, fins i tot, editorials de mapes per a excursionistes i el Google Earth. En l'àmbit virtual, també s'ha creat un Sistema d'Informació Geogràfica que permet plànols de secció i visualitzacions 3D de cadascun dels cinc sectors en què s'ha dividit el massís.
Després de finalitzar la primera fase de recollida de dades, ara el projecte FOER engega una segona etapa consistent en mantenir permanentment actualitzada la informació. Això significa que es demanarà la col·laboració dels usuaris del massís de Montserrat quan detectin qualsevol incidència que modifiqui el paisatge actual de la zona. És a dir, camins impracticables, esllavissades, l'obertura de noves vies d'escalada, entre d'altres.
D'altra banda, també s'han codificat els 150 pals d'emergència que hi ha repartits arreu del massís de Montserrat i que, en cas de ser activats, faciliten la geolocalització. Això ajudarà als treballs dels equips de salvament en cas d'una recerca. Properament també s'instal·laran un parell de càmeres de videovigilància forestal, un fet que permetrà agilitzar la resposta dels equips d'emergència en cas d'incendi.
Una presentació marcada per l'absència del conseller
Just abans de l'inici de la presentació de la Fitxa FOER del massís de Montserrat, el cap de la Regió d'Emergències Metropolitana Sud, Joan Rovira, ha explicat que pels Bombers és un dia "ambivalent" perquè, d'una banda, "estem satisfets del treball fet", però, de l'altra, "ens sentim incòmodes perquè aquesta jornada hagués hagut d'estar presidida pel conseller que està tancat a la presó". Rovira ha relatat que el cos tenia la responsabilitat de presentar públicament aquest producte i ha expressat que "malgrat tot, hem de continuar avançant". També s'ha referit al conseller el director general dels Bombers, Juli Gendrau, que en el discurs de cloenda ha dit que "és un dia trist i complicat per la gent que no ens pot acompanyar, però també és un dia per felicitar i agrair tots els que heu fet possible la fitxa".
El 17 de novembre de l'any 2014 els Bombers van donar per finalitzada una recerca infructuosa d'un jove ciutadà francès que s'havia perdut al massís de Montserrat. Tal com s'ha explicat aquest divendres, tot i que Montserrat disposava d'una de les millors cartografies de Catalunya, "no era suficient per les necessitats operatives dels Bombers i de tots els serveis d'emergències". Aquest fet va posar de relleu la necessitat d'actualitzar la informació cartogràfica de la muntanya de Montserrat i, tres anys després, es presenta la Fitxa FOER del massís. Aquest treball es vol exportar a altres massissos de Catalunya.
El director general de Bombers, Juli Gendrau, ha exposat que des del 2015 el nombre de rescats i salvaments al medi natural han experimentat un augment important i, per això, considera que aquesta fitxa FOER pot servir per donar una millor resposta a la ciutadania. Gendrau ha exposat que, l'any 2016 fins a l'octubre s'havien fet 1.229 serveis, mentre que aquest 2017 fins a l'octubre ja se n'han fet 1.300.
Les peculiaritats del massís de Montserrat
El massís Montserrat té unes peculiaritats que el fan únic a Catalunya, tant per la seva orografia com pel gran nombre de visitants que rep. Anualment el conjunt monàstic i el massís reben més de 3,1 milions de visitants (2,5 al monestir i 615.000 al massís) i es tracta d'un centre d'activitats esportives de primer ordre. De fet, segons el registre dels Bombers a la muntanya hi ha més de 5.700 vies d'escalada i un total de 727 agulles. Això provoca que el número de serveis que els Bombers fan anualment a la muntanya s'enfilin fins a la vuitantena (1,5 serveis cada setmana).
Una de les persones que ha liderat la redacció de la Fitxa FOER és Santi Lleonard, cap de la unitat territorial II de la Regió d'Emergències Sud. Lleonard ha dit que aquest document permetrà als cossos d'emergència "conèixer bé tots els elements de risc que poden haver-hi en un massís petit com és Montserrat per poder atendre millor cada cas d'emergència". Aquest inspector dels Bombers ha exposat que el massís de Montserrat és molt complex i, molts cops, "es converteix en un laberint", de manera que era necessari disposar "d'una cartografia més detallada que unís dos mons: la cartografia i la resposta operativa".
Un inventari detallat
El projecte que s'ha presentat aquest divendres ha permès registrar i codificar camins, coves, rieres, corriols i vies ferrades, entre d'altres. També s'han inventariat punts d'aigua i passos protegits amb cadenes, a banda de l'elaboració d'un mapa amb totes les agulles existents a Montserrat. També s'han determinat punts de replegament d'usuaris, zones aptes per a l'aterratge d'helicòpters i espais on es podrien instal·lar centres de comandament en cas d'una emergència.
La informació recollida en el treball de camp s'ha bolcat a una nova cartografia operativa, que compartiran els Bombers, el cos dels Mossos, el Patronat de la Muntanya de Montserrat i, fins i tot, editorials de mapes per a excursionistes i el Google Earth. En l'àmbit virtual, també s'ha creat un Sistema d'Informació Geogràfica que permet plànols de secció i visualitzacions 3D de cadascun dels cinc sectors en què s'ha dividit el massís.
Després de finalitzar la primera fase de recollida de dades, ara el projecte FOER engega una segona etapa consistent en mantenir permanentment actualitzada la informació. Això significa que es demanarà la col·laboració dels usuaris del massís de Montserrat quan detectin qualsevol incidència que modifiqui el paisatge actual de la zona. És a dir, camins impracticables, esllavissades, l'obertura de noves vies d'escalada, entre d'altres.
D'altra banda, també s'han codificat els 150 pals d'emergència que hi ha repartits arreu del massís de Montserrat i que, en cas de ser activats, faciliten la geolocalització. Això ajudarà als treballs dels equips de salvament en cas d'una recerca. Properament també s'instal·laran un parell de càmeres de videovigilància forestal, un fet que permetrà agilitzar la resposta dels equips d'emergència en cas d'incendi.
Una presentació marcada per l'absència del conseller
Just abans de l'inici de la presentació de la Fitxa FOER del massís de Montserrat, el cap de la Regió d'Emergències Metropolitana Sud, Joan Rovira, ha explicat que pels Bombers és un dia "ambivalent" perquè, d'una banda, "estem satisfets del treball fet", però, de l'altra, "ens sentim incòmodes perquè aquesta jornada hagués hagut d'estar presidida pel conseller que està tancat a la presó". Rovira ha relatat que el cos tenia la responsabilitat de presentar públicament aquest producte i ha expressat que "malgrat tot, hem de continuar avançant". També s'ha referit al conseller el director general dels Bombers, Juli Gendrau, que en el discurs de cloenda ha dit que "és un dia trist i complicat per la gent que no ens pot acompanyar, però també és un dia per felicitar i agrair tots els que heu fet possible la fitxa".