07
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
17:40h
"Els joves van molt de pressa". "Els joves són uns inconscients". "Els joves no estan prou informats sobre la sexualitat i tot i així es pensen que ho saben tot". De ben segur que molta gent ha sentit (o ha dit) alguna d'aquestes frases, però, són veritat? Els joves tenen, realment, un comportament irresponsable amb la seva salut sexual?
És evident que la societat ha canviat i s'ha globalitzat. Internet i les xarxes socials són una font d'informació gairebé inabastable i al mateix temps, per cridar l'atenció dels joves, es donen missatges i es fan propostes que faciliten massa sovint avançar-se a molts dels esdeveniments d'aquesta etapa. I la sexualitat no n'és una excepció. Així ho confirmen els responsables del programa Tarda Jove impulsat pel servei d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) del Bages-Solsonès, que manifesten que en els darrers anys, l'edat mitjana d'inici de relacions sexuals entre els joves és de 16 anys, mentre que fa una dècada era entre els 17 i els 18.
"No és una dada alarmant", manifesta Nàyade Crespo, coordinadora de l'ASSIR Bages-Solsonès, que deixa clar que "a la resta d'Europa passa el mateix i fins i tot hi ha països, com Holanda, que tenen la mitjana d'edat molt més baixa". En aquest sentit, i degut a la precocitat dels joves quant a l'inici de relacions sexuals, Crespo explica que "les xerrades que cada any fèiem als alumnes de 4t d'ESO, ara les duem a terme amb els de 3r, que és quan molts d'ells comencen la seva activitat sexual".
I és que, de fet, la feina tant de l'ASSIR com de Tarda Jove, no és la d'evitar que els joves comencin a ser actius sexualment "abans d'hora", sinó que el seu principal objectiu és que aquest col·lectiu "visqui una sexualitat gratificant i plaent, i que prengui mesures de protecció per evitar malalties i embarassos no desitjats", ha posat de manifest Gabriel Ramos, el ginecòleg de referència de Tarda Jove.
"El jovent vol respostes sense espera"
Com ho fan, els professionals de la sanitat, per acostar-se als joves? Doncs duent a terme xerrades als centres educatius de secundària. "Però no n'hi ha prou. Aquestes xerrades les fem un cop a l'any i l'únic que podem fer és donar una petita pinzellada de què representa l'educació sexual", exposa Crespo, que afegeix que "és per això que els instem a venir els dimecres al CAP Bages en el marc del programa Tarda Jove, perquè allà els hi podrem resoldre tots els dubtes que tinguin".
Però és complicat "lluitar" contra Internet quan allà hi ha respostes per tot. "El jovent busca la immediatesa i respostes sense espera", recalca la coordinadora de l'ASSIR Bages-Solsonès. Així doncs, si una adolescent té picor a la zona genital, abans d'anar al seu metge de capçalera buscarà per la xarxa quin remei hi ha pel que pateix, i ho comprarà a la farmàcia. "Acudir a un centre mèdic té més avantatges que anar a la farmàcia perquè els professionals fem una visita integral al pacient. A més, qui diu que el que posa a Internet és cert? Els autodiagnòstics no sempre acaben bé", sentencia Ramos.
Dubtes ginecològics, la consulta més recurrent a Tarda Jove
Al contrari del que algú podria pensar, el motiu més comú pel qual els joves acudeixen a Tarda Jove no és per demanar un anticonceptiu postcoital (conegut, vulgarment, com la pastilla de l'endemà). Tal com s'exposa a la memòria de l'any 2016, de les 261 persones que van anar a Tarda Jove, 249 ho van fer per consultes ginecològiques; 12 per demanar un anticonceptiu d'emergència, i 4 per interrompre l'embaràs. S'ha de tenir en compte, però, que els anticonceptius postcoitals són eficaços fins a 72 hores després d'haver mantingut relacions sexuals. "S'han de donar una sèrie de circumstàncies molt concretes perquè algú vingui aquí a buscar la pastilla del dia després", diu Crespo, tot recordant que "no només nosaltres podem dispensar aquest tipus de fàrmacs: els metges de família ho poden fer i les farmàcies en venen sense recepta".
De les consultes ginecològiques que es van fer l'any passat, la majoria van ser, o bé per infeccions vaginals o bé per utilitzar un mètode contraceptiu. Normalment aquesta segona consulta es deriva d'algun dubte ginecològic per part de la pacient. El ginecòleg i les llevadores de Tarda Jove, si detecten que l'adolescent no duu a terme relacions sexuals segures, l'insten a provar un anticonceptiu de mitjana o llarga durada: "parlem amb ella i decidim quin li pot anar millor", explica Ramos. En aquesta mateixa línia, el ginecòleg elogia l'efectivitat del mètode quick-start: "si bé fa uns anys, quan a una noia li proposàvem fer ús d'algun mètode contraceptiu, ens esperàvem que li vingués la següent regla per a començar, ara, amb el quick-start, el que fem és iniciar el tractament de forma immediata. Així ens estalviem ensurts".
La profilaxi, bàsica per evitar malalties de transmissió sexual
"Les autoritats sanitàries estan advertint que cada cop creix més el nombre de malalties de transmissió sexual provocades per la chlamydia trachomatis", exposa el ginecòleg de Tarda Jove. Es tracta d'un bacteri "que produeix una afecció inflamatòria pèlvica que, si no es diagnostica i es tracta a temps, pot portar conseqüències greus per a la salut i la fertilitat de la dona", indica.
Una altra malaltia de transmissió sexual que també es dona molt entre els joves és la infecció genital per HPV, conegut com el Virus del Papil·loma Humà. Una infecció que, a la llarga, pot desembocar amb un càncer genital.
"Per evitar aquests diagnòstics és molt important fer profilaxi", sentencia Ramos: "hem de pensar que moltes d'aquestes malalties són asimptomàtiques en un primer moment. Per tant, pot ser que algú sigui portador d'alguna d'elles, no ho sàpiga, i l'escampi".
Amb la ferma convicció que l'educació sexual té un gran paper entre el jovent i la població en general, des de l'ASSIR Bages-Solsonès són conscients que, en aquest camp, "encara ens queda molt per recórrer": "hi ha un cert relaxament quant a la visualització de les malalties de transmissió sexual per part dels adolescents. Tenen molt present i procuren evitar embarassos, però no tenen tan en compte que poden contraure un HPV, o una Hepatitis B o una clamídia", diu Nàyade Crespo.
En aquest sentit, exposa la professional, "el nostre objectiu és incidir més en el públic masculí". I és que amb l'experiència de Tarda Jove, "ens trobem que moltes vegades no podem accedir a la parella (o parelles) de la noia a la qual li hem detectat una infecció". El protocol que se segueix quan una adolescent és diagnosticada d'una malaltia de transmissió sexual és fer arribar una targeta a tots els nois amb qui la pacient ha mantingut relacions íntimes, informant-los que possiblement han estat contagiats i que haurien de visitar-se amb el seu metge de família. "A vegades, però, no arribem a aquests contactes", lamenta Crespo.
De fet, amb tot el que s'ha explicat en aquest article, sembla que Tarda Jove només atén noies. I no és així. Aquest programa està obert a tots els joves menors de 26 anys, siguin del sexe que siguin. La realitat, però, és que, de les 261 persones que van acudir a Tarda Jove el 2016, 260 van ser noies, i 1, un noi. "Per combatre aquesta diferència estem pensant en la figura d'un líder de salut", explica la coordinadora de l'ASSIR: "formarem joves agents comunitaris perquè puguin fer de nexe entre la població adolescent i els professionals mèdics".
És evident que la societat ha canviat i s'ha globalitzat. Internet i les xarxes socials són una font d'informació gairebé inabastable i al mateix temps, per cridar l'atenció dels joves, es donen missatges i es fan propostes que faciliten massa sovint avançar-se a molts dels esdeveniments d'aquesta etapa. I la sexualitat no n'és una excepció. Així ho confirmen els responsables del programa Tarda Jove impulsat pel servei d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) del Bages-Solsonès, que manifesten que en els darrers anys, l'edat mitjana d'inici de relacions sexuals entre els joves és de 16 anys, mentre que fa una dècada era entre els 17 i els 18.
"No és una dada alarmant", manifesta Nàyade Crespo, coordinadora de l'ASSIR Bages-Solsonès, que deixa clar que "a la resta d'Europa passa el mateix i fins i tot hi ha països, com Holanda, que tenen la mitjana d'edat molt més baixa". En aquest sentit, i degut a la precocitat dels joves quant a l'inici de relacions sexuals, Crespo explica que "les xerrades que cada any fèiem als alumnes de 4t d'ESO, ara les duem a terme amb els de 3r, que és quan molts d'ells comencen la seva activitat sexual".
I és que, de fet, la feina tant de l'ASSIR com de Tarda Jove, no és la d'evitar que els joves comencin a ser actius sexualment "abans d'hora", sinó que el seu principal objectiu és que aquest col·lectiu "visqui una sexualitat gratificant i plaent, i que prengui mesures de protecció per evitar malalties i embarassos no desitjats", ha posat de manifest Gabriel Ramos, el ginecòleg de referència de Tarda Jove.
"El jovent vol respostes sense espera"
Com ho fan, els professionals de la sanitat, per acostar-se als joves? Doncs duent a terme xerrades als centres educatius de secundària. "Però no n'hi ha prou. Aquestes xerrades les fem un cop a l'any i l'únic que podem fer és donar una petita pinzellada de què representa l'educació sexual", exposa Crespo, que afegeix que "és per això que els instem a venir els dimecres al CAP Bages en el marc del programa Tarda Jove, perquè allà els hi podrem resoldre tots els dubtes que tinguin".
Però és complicat "lluitar" contra Internet quan allà hi ha respostes per tot. "El jovent busca la immediatesa i respostes sense espera", recalca la coordinadora de l'ASSIR Bages-Solsonès. Així doncs, si una adolescent té picor a la zona genital, abans d'anar al seu metge de capçalera buscarà per la xarxa quin remei hi ha pel que pateix, i ho comprarà a la farmàcia. "Acudir a un centre mèdic té més avantatges que anar a la farmàcia perquè els professionals fem una visita integral al pacient. A més, qui diu que el que posa a Internet és cert? Els autodiagnòstics no sempre acaben bé", sentencia Ramos.
Dubtes ginecològics, la consulta més recurrent a Tarda Jove
Al contrari del que algú podria pensar, el motiu més comú pel qual els joves acudeixen a Tarda Jove no és per demanar un anticonceptiu postcoital (conegut, vulgarment, com la pastilla de l'endemà). Tal com s'exposa a la memòria de l'any 2016, de les 261 persones que van anar a Tarda Jove, 249 ho van fer per consultes ginecològiques; 12 per demanar un anticonceptiu d'emergència, i 4 per interrompre l'embaràs. S'ha de tenir en compte, però, que els anticonceptius postcoitals són eficaços fins a 72 hores després d'haver mantingut relacions sexuals. "S'han de donar una sèrie de circumstàncies molt concretes perquè algú vingui aquí a buscar la pastilla del dia després", diu Crespo, tot recordant que "no només nosaltres podem dispensar aquest tipus de fàrmacs: els metges de família ho poden fer i les farmàcies en venen sense recepta".
De les consultes ginecològiques que es van fer l'any passat, la majoria van ser, o bé per infeccions vaginals o bé per utilitzar un mètode contraceptiu. Normalment aquesta segona consulta es deriva d'algun dubte ginecològic per part de la pacient. El ginecòleg i les llevadores de Tarda Jove, si detecten que l'adolescent no duu a terme relacions sexuals segures, l'insten a provar un anticonceptiu de mitjana o llarga durada: "parlem amb ella i decidim quin li pot anar millor", explica Ramos. En aquesta mateixa línia, el ginecòleg elogia l'efectivitat del mètode quick-start: "si bé fa uns anys, quan a una noia li proposàvem fer ús d'algun mètode contraceptiu, ens esperàvem que li vingués la següent regla per a començar, ara, amb el quick-start, el que fem és iniciar el tractament de forma immediata. Així ens estalviem ensurts".
La profilaxi, bàsica per evitar malalties de transmissió sexual
"Les autoritats sanitàries estan advertint que cada cop creix més el nombre de malalties de transmissió sexual provocades per la chlamydia trachomatis", exposa el ginecòleg de Tarda Jove. Es tracta d'un bacteri "que produeix una afecció inflamatòria pèlvica que, si no es diagnostica i es tracta a temps, pot portar conseqüències greus per a la salut i la fertilitat de la dona", indica.
Una altra malaltia de transmissió sexual que també es dona molt entre els joves és la infecció genital per HPV, conegut com el Virus del Papil·loma Humà. Una infecció que, a la llarga, pot desembocar amb un càncer genital.
"Per evitar aquests diagnòstics és molt important fer profilaxi", sentencia Ramos: "hem de pensar que moltes d'aquestes malalties són asimptomàtiques en un primer moment. Per tant, pot ser que algú sigui portador d'alguna d'elles, no ho sàpiga, i l'escampi".
Amb la ferma convicció que l'educació sexual té un gran paper entre el jovent i la població en general, des de l'ASSIR Bages-Solsonès són conscients que, en aquest camp, "encara ens queda molt per recórrer": "hi ha un cert relaxament quant a la visualització de les malalties de transmissió sexual per part dels adolescents. Tenen molt present i procuren evitar embarassos, però no tenen tan en compte que poden contraure un HPV, o una Hepatitis B o una clamídia", diu Nàyade Crespo.
En aquest sentit, exposa la professional, "el nostre objectiu és incidir més en el públic masculí". I és que amb l'experiència de Tarda Jove, "ens trobem que moltes vegades no podem accedir a la parella (o parelles) de la noia a la qual li hem detectat una infecció". El protocol que se segueix quan una adolescent és diagnosticada d'una malaltia de transmissió sexual és fer arribar una targeta a tots els nois amb qui la pacient ha mantingut relacions íntimes, informant-los que possiblement han estat contagiats i que haurien de visitar-se amb el seu metge de família. "A vegades, però, no arribem a aquests contactes", lamenta Crespo.
De fet, amb tot el que s'ha explicat en aquest article, sembla que Tarda Jove només atén noies. I no és així. Aquest programa està obert a tots els joves menors de 26 anys, siguin del sexe que siguin. La realitat, però, és que, de les 261 persones que van acudir a Tarda Jove el 2016, 260 van ser noies, i 1, un noi. "Per combatre aquesta diferència estem pensant en la figura d'un líder de salut", explica la coordinadora de l'ASSIR: "formarem joves agents comunitaris perquè puguin fer de nexe entre la població adolescent i els professionals mèdics".