Transhumància

Avinyó presentarà divendres el recuperat Camí Ramader de Marina

Ho farà mitjançant una exposició a l'Espai Matiners que comptarà amb les intervencions de Joan Rovira i de Rosa Galindo

per Redacció, Avinyó, 2 de novembre de 2017 a les 11:31 |
Imatge del Camí Ramader de Marina en el seu pas per Avinyó | AjAvinyó
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A la comarca del Bages hi ha diversos camins ramaders pels quals, durant segles, transitaven els ramats transhumants per pujar a la muntanya a l'estiu i baixar a la plana durant l'hivern. Un dels més importants és l'anomenat Camí Ramader Central (ara també Camí de Marina) que neix al Penedès, entra a la comarca del Bages pel coll de Can Massana i passa per Manresa, Artés i Avinyó. Des d'Avinyó, després de travessar la riera de Relat pel Pont Vell, es dirigeix cap al Lluçanès (Sant Feliu Sasserra i Alpens), per acabar a les zones de pastura de Castellar de n'Hug, el Pla d'Anyella, Núria i la Cerdanya.

Fa uns anys el Consorci del Lluçanès (que comprèn municipis del Bages, Osona i el Berguedà) va senyalitzar el recorregut d'aquest camí ramader des del Pont Vell d'Avinyó fins a Alpens, un total de 45 quilòmetres. L'Ajuntament d'Avinyó, dins de les accions que porta a cap per a promocionar el turisme com a activitat econòmica al municipi, ha continuat la senyalització del camí ramader en direcció sud, des del Pont Vell fins la masia Abadal a Horta d'Avinyó (5 quilòmetres). Properament, en coordinació amb l'Ajuntament d'Artés i amb el suport de la Diputació de Barcelona, aquesta senyalització continuarà fins arribar al Pont de Cabrianes.


Ara, amb el mateix interès de potenciar rutes i itineraris d'interès turístic, l'Ajuntament d'Avinyó s'ha sumat a la iniciativa que fa uns mesos van encetar els ajuntaments de Llívia (Cerdanya), Lluçà (Lluçanès) i Santa Margarida i els Monjos (Penedès) de promoure la recuperació, senyalització i promoció de tot el Camí Ramader de Marina. Es fan tasques de localització del camí en els llocs on s'ha perdut; de buscar rutes alternatives en les zones on és irrecuperable, així com també recull d'informació d'interès històric. El Consell Comarcal del Bages dóna suport a aquesta iniciativa i la valora com un projecte turístic i cultural d'interès comarcal.

L'objectiu del Camí Ramader de Marina és disposar d'un itinerari condicionat i senyalitzat d'aproximadament 200 quilòmetres que anirà de la marina de Vilanova i la Geltrú a la muntanya de Llívia (a les Bulloses, al peu del pic Carlit). Un itinerari d'interès turístic que es pugui recórrer a peu, en cavall o bicicleta, i que serveixi, també, per al desplaçament transhumant de bestiar, com els cavalls de la Fundació Miranda que aquest divendres arribaran a Avinyó procedents del Catllaràs i amb destinació al Garraf.

Un altre objectiu també important és el de donar a conèixer una activitat tradicional catalana que ha configurat la formació de pobles, l'aparició d'oficis i negocis relacionats amb la ramaderia i modelat el paisatge. En el cas d'Avinyó, encara es conserva un tram de parets de pedra seca que separava el camí ramader dels camps de conreu per evitar que fossin envaïts pel bestiar.

Una exposició per a conèixer el projecte


Amb l'objectiu d'apropar i implicar la ciutadania en el projecte de rehabilitar i promoure el Camí Ramader de Marina, des del consistori avinyonenc s'ha impulsat la creació d'una exposició de 14 panells informatius que expliquen la història i la influència que ha tingut Camí Ramader de Marina durant segles. La mostra, que s'ubicarà a l'Espai Matiners,  s'inaugurarà aquest divendres, 3 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, i comptarà amb les ponències de Joan Rovira, un dels principals promotors de la recuperació de l'itinerari en qüestió, i de Rosa Galindo, directora de la Fundació Miranda.

L'exposició es podrà veure el dimarts 7, el dijous 9 i el divendres 10 de novembre de sis de la tarda a vuit del vespre, així com també els dissabtes 4 i 11 i els diumenges 5 i 12 de novembre de deu del matí a dues del migdia.

 

Participació