23
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
14:39h
La residència Ibada ha celebrat els 40 anys de la seva fundació amb un conjunt d'actes adreçats a totes aquelles persones que van fer-ho possible. Els actes commemoratius han acabat aquest diumenge, al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles, amb la projecció d'un vídeo enregistrat durant la construcció i inauguració del centre i també amb la presentació d'un nou curtmetratge, Aniversari feliç -un projecte de David Villarreal.
La jornada també va comptar amb els parlaments del president del Patronat, Josep Corrons, i uns dels primers socis de la fundació, Jacint Soldevila i Àngela Sobirana, coneguda com la Lola de Cal Mundet. Corrons, al seu torn, va recordar que la residència va néixer d'un moviment popular que va unir esforços per construir-la. D'aquesta forma, va agrair al teixit associatiu i a les persones que hi han participat activament fins a l'actualitat. També va aprofitar l'ocasió per presentar el projecte de pisos tutelats que es començaran a construir a finals d'aquest any.
Dins dels actes del 40è aniversari, la residència Ibada de Navarcles també va inaugurar divendres una estàtua, de la barcelonina Marta Solsona, a l'entrada del centre. Durant la presentació, Mossèn Jacint Medina, un dels impulsors del projecte residencial, va recordar que la residència naixia en un context on es veien obligats a traslladar la gent gran a les residències de fora del poble. Així, van veure la necessitat de construir una "casa d'acollida". D'aquesta forma, Medina va aprofitar també la cançó de Jaume Sisa que diu "oh benvinguts, passeu, passeu", ja que "aquesta casa és de tots". Unes paraules que també va ratificar Sor Lucía Caram, a la xerrada que va fer a la residència. Així, Caram afegia que "en lloc de llar d'avis, n'haurien de dir llar de savis". Unes paraules encoratjadores i properes que també va compartir després amb tots els assistents i residents.
Des d'un inici, el 1977, la residència de Navarcles ha comptat amb el suport dels veïns i veïnes que van contribuir en la construcció de l'edifici i la seva consolidació. És per aquest motiu que, des d'ara, el centre llueix una estàtua per homenatjar i recordar totes aquelles persones que van fer-la possible. L'element, doncs, mostra una dona gran amb les mans obertes com a símbol de benvinguda.
40 anys al servei de les persones
La residència Ibada va néixer el 1977 sota la direcció d'un grup de persones que van buscar els recursos econòmics per fer-la. L'actual edifici es va poder construir gràcies a l'aportació de tots els veïns i veïnes que van posar el seu granet de sorra per fer-ho possible. Uns van contribuir amb el terreny i d'altres, voluntaris i entitats, amb els seus esforços.
Des de llavors, el centre de Navarcles s'ha ampliat per oferir més places i serveis a les persones grans, creant una ala específica pel deteriorament cognitiu, així com residència assistida, el Centre de Dia i el Servei d'Atenció Domiciliària, entre d'altres. El 2012, a més, la fundació va inaugurar la residència de Castellgalí i, tres anys després, el Centre de Serveis de Manresa, pensat per reforçar l'atenció i suport a la gent gran i donar a conèixer els serveis que ofereix Ibada.
La jornada també va comptar amb els parlaments del president del Patronat, Josep Corrons, i uns dels primers socis de la fundació, Jacint Soldevila i Àngela Sobirana, coneguda com la Lola de Cal Mundet. Corrons, al seu torn, va recordar que la residència va néixer d'un moviment popular que va unir esforços per construir-la. D'aquesta forma, va agrair al teixit associatiu i a les persones que hi han participat activament fins a l'actualitat. També va aprofitar l'ocasió per presentar el projecte de pisos tutelats que es començaran a construir a finals d'aquest any.
Dins dels actes del 40è aniversari, la residència Ibada de Navarcles també va inaugurar divendres una estàtua, de la barcelonina Marta Solsona, a l'entrada del centre. Durant la presentació, Mossèn Jacint Medina, un dels impulsors del projecte residencial, va recordar que la residència naixia en un context on es veien obligats a traslladar la gent gran a les residències de fora del poble. Així, van veure la necessitat de construir una "casa d'acollida". D'aquesta forma, Medina va aprofitar també la cançó de Jaume Sisa que diu "oh benvinguts, passeu, passeu", ja que "aquesta casa és de tots". Unes paraules que també va ratificar Sor Lucía Caram, a la xerrada que va fer a la residència. Així, Caram afegia que "en lloc de llar d'avis, n'haurien de dir llar de savis". Unes paraules encoratjadores i properes que també va compartir després amb tots els assistents i residents.
Des d'un inici, el 1977, la residència de Navarcles ha comptat amb el suport dels veïns i veïnes que van contribuir en la construcció de l'edifici i la seva consolidació. És per aquest motiu que, des d'ara, el centre llueix una estàtua per homenatjar i recordar totes aquelles persones que van fer-la possible. L'element, doncs, mostra una dona gran amb les mans obertes com a símbol de benvinguda.
40 anys al servei de les persones
La residència Ibada va néixer el 1977 sota la direcció d'un grup de persones que van buscar els recursos econòmics per fer-la. L'actual edifici es va poder construir gràcies a l'aportació de tots els veïns i veïnes que van posar el seu granet de sorra per fer-ho possible. Uns van contribuir amb el terreny i d'altres, voluntaris i entitats, amb els seus esforços.
Des de llavors, el centre de Navarcles s'ha ampliat per oferir més places i serveis a les persones grans, creant una ala específica pel deteriorament cognitiu, així com residència assistida, el Centre de Dia i el Servei d'Atenció Domiciliària, entre d'altres. El 2012, a més, la fundació va inaugurar la residència de Castellgalí i, tres anys després, el Centre de Serveis de Manresa, pensat per reforçar l'atenció i suport a la gent gran i donar a conèixer els serveis que ofereix Ibada.