18
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a la
13:07h
Des d'aquest dijous al 18 de novembre la sala d'exposicions de la Casa Lluvià acollirà l'exposició Arquitectures desaparegudes. A la mostra, produïda per l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, s'hi poden veure un conjunt d'obres situades en diferents punts del territori i que actualment ja no es poden visitar, o bé per la seva desaparició o bé perquè han sofert una transformació considerable. Es complementa la mostra amb exemples d'edificis manresans ja desapareguts o completament transformats.
En aquesta exposició s'hi veuen edificis molt transformats, com la casa Bau de Tortosa i el sanatori de la Savinosa a Tarragona, o inexistents, com la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona, però que formen part de la nostra memòria històrica. Tot el material forma part del fons de l'Arxiu Històric del Col·legi, repartit per les seves diverses seus, i és un exemple del ric patrimoni documental que custodia la institució.
La ciutat és un aparador que mostra el treball de tantes i tantes generacions d'arquitectes i s'ha d'entendre com un organisme viu. La seva pell arquitectònica neix, viu i mor, resultat d'una lògica que a vegades ens costa d'acceptar però que és producte del seu dinamisme. La ciutat no pot estar "congelada en el temps", excepte en aquells elements que la pròpia societat ha considerat oportú protegir.
L'exposició, organitzada per la delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, es pot visitar de dimecres a dissabte de 18 h a 21 h.
En aquesta exposició s'hi veuen edificis molt transformats, com la casa Bau de Tortosa i el sanatori de la Savinosa a Tarragona, o inexistents, com la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona, però que formen part de la nostra memòria històrica. Tot el material forma part del fons de l'Arxiu Històric del Col·legi, repartit per les seves diverses seus, i és un exemple del ric patrimoni documental que custodia la institució.
La ciutat és un aparador que mostra el treball de tantes i tantes generacions d'arquitectes i s'ha d'entendre com un organisme viu. La seva pell arquitectònica neix, viu i mor, resultat d'una lògica que a vegades ens costa d'acceptar però que és producte del seu dinamisme. La ciutat no pot estar "congelada en el temps", excepte en aquells elements que la pròpia societat ha considerat oportú protegir.
L'exposició, organitzada per la delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, es pot visitar de dimecres a dissabte de 18 h a 21 h.