Una prova pilot impermeabilitzarà els residus de potassa per evitar la salinització de l'aigua a Vilafruns

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha iniciat els treballs previs per impermeabilitzar els residus de potassa del runam de la mina de Vilafruns, a Balsareny. Es tracta d'un projecte pilot que aplica el sistema d'impermeabilització que s'utilitza habitualment als abocadors de residus urbans, que consisteix en impermeabilitzar la muntanya de residus salins col·locant-hi al damunt làmines de geotèxtil i polietilè. L'objectiu és evitar que l'aigua es filtri i continuï salinitzant les aigües superficials i subterrànies. L'alcalde de Balsareny, Jaume Rabeya, ha expressat alguns dubtes relacionats amb el projecte i reclama que s'aclareixi qui assumirà el manteniment de l'obra un cop acabada.

El runam de Vilafruns té 40 metres d'alçada en el punt més alt, fa 480 metres de llargada i 180 metres d'amplada. Ocupa 79.000 metres quadrats de superfície, amb un volum de 1.800.000 metres cúbics i emmagatzema 2.700.000 tones de residus procedents de l'explotació de potassa. A això cal afegir-hi la bassa de llots, que acumula argiles i llims amb alts continguts en residus salins i que té una superfície de 26.000 metres quadrats.

El de Vilafruns és el dipòsit de residus salins més petit dels que hi ha repartits entre Sallent, Balsareny i Súria, tots tres propietat de l'empresa Iberpotash, que és qui explota les mines de potassa bagenques. Per això, des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), s'ha decidit dur-hi a terme aquesta prova pilot d'impermeabilització, un projecte impulsat per la plataforma Montsalat i l'enginyeria Solucions.

El projecte té un cost de 7,5 milions d'euros i s'ha començat recentment amb els treballs previs de reparació de talussos i buidatge de les basses d'aigua salada. L'obra està previst que s'iniciï en breu, d'aquí a un mes aproximadament, i que s'executi en el termini d'un any.

El principal objectiu de l'actuació és acabar amb un dels problemes més greus que afecten el riu Llobregat, que és la salinització. Els residus salins acumulats, quan entren en contacte amb l'aigua, es dissolen i van a parar al riu o al seu aqüífer.

Els treballs consistiran en aïllar el runam salí i la bassa de llots per evitar que entrin en contacte amb l'aigua. Per fer-ho s'utilitzarà un sistema que no s'ha fet servir mai en el cas dels residus salins, però que està 'més que provat' en els abocadors de residus urbans, segons expliquen fonts de l'enginyeria Solucions.

Es tracta de col·locar una làmina de geotèxtil i polietilè al damunt del runam que es complementarà amb uns sistemes de drenatge. També està previst interceptar les aigües subterrànies amb col·lectors perimetrals i restaurar paisatgísticament el runam i el seu entorn amb una revegetació d'uns 50 centímetres de gruix de tota la superfície afectada, que és d'uns 113.622 metres quadrats.

L'Ajuntament de Balsareny planteja dubtes
L'alcalde de Balsareny, Jaume Rabeya, ha insistit una vegada més que tenint en compte les reduïdes dimensions del runam de Vilafruns, la millor solució hauria estat 'eliminar-lo' traient el material i reaprofitant-lo, com està fent Ercros a Cardona. No obstant això, el consistori, ha dit, no s'oposarà al projecte que està a punt de començar.

Rabeya ha fet arribar a l'ACA tot un seguit de dubtes sobre el projecte. D'entrada, plantegen que quan es faci el moviment de terres per les obres es corre el risc que les escorrenties que es produeixin provoquin nous problemes de salinització. Per això volen saber com es controlarà l'obra per evitar filtracions d'aigua salada.

Un altre dels dubtes que planteja el consistori bagenc és l'estabilitat de les lones impermeabilitzadores i la possibilitat que hi apareguin fissures. Segons Rabeya, els residus salins no són estables i poden patir moviments que afectin la capa impermeabilitzadora.

L'Ajuntament de Balsareny qüestiona també les actuacions de restauració paisatgística. Segons afirma l'alcalde, la capa de terra de 50 centímetres que es col·locarà sobre el runam serà insuficient per plantar-hi moltes espècies vegetals que ajudarien a consolidar i compactar els terrenys. Si plou fort, explica, si la vegetació no està ben arrelada, es corre el risc que desaparegui.

Finalment, l'Ajuntament de Balsareny reclama que s'aclareixi qui es farà càrrec del manteniment de l'obra un cop estigui acabada. Es dóna el cas que l'actuació s'impulsa amb recursos públics, però que es fa en una propietat privada de l'empresa Iberpotash. Segons Rabeya, el projecte no parla de qui ha d'assumir aquest manteniment, ja que la titularitat dels terrenys continuarà sent privada.

Tot i haver fet arribar tots aquests dubtes a l'ACA, de moment, afirma Rabeya, no n'han obtingut cap resposta.