11
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
12:48h
El director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha presentat avui les dades del 2016 de residus municipals a l'àmbit de les Comarques centrals, que abasta l'Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona, i el Solsonès. Segons aquest balanç, l'any passat es van generar 240.842 tones de residus municipals en aquesta àrea, un 1,80% més que l'any anterior. Per càpita, la generació de residus s'ha situat en 1,29 kg/hab./dia, per sota de la mitjana de Catalunya, que és d'1,36 kg/hab./dia.
D'aquestes sis comarques, la que genera més residus per càpita és el Moianès, amb 560 kg/hab./any. Per la seva banda, el Bages és la segona que menys en genera, amb 453 kg/hab./any, superada, només, per Osona.
Artés i Collsuspina, amb el percentatge més alt de recollida selectiva
La recollida selectiva neta a les Comarques centrals se situa al 35,27%, lleugerament per sobre de la mitjana de Catalunya, que és del 30,41%. Aquesta xifra indica el grau de separació de residus descomptant els impropis presents a cada fracció.
En aquest sentit, el Moianès és la segona comarca que més separa els residus, amb un índex de recollida selectiva neta del 41,15%, i el Bages, la tercera, amb un 39,92%. Totes dues se situen per sobre de la mitjana general en recollida selectiva neta.
Per municipis, els que més residus separen al Moianès són Collsuspina (70%), Santa Maria d'Oló (57,94%); Castellterçol (55,91%); Granera (44,03%) i Moià (41,90%). En el cas del Bages, els pobles més "ecològics" són Artés (66,92%); Santpedor (63,13%); Marganell (40,32%); Aguilar de Segarra (38,90%) i Navarcles (38,80%).
Canvi del model de producció i consum
Pel que fa al global de Catalunya, l'any passat es van generar 3,7 milions de tones de residus municipals, que corresponen a 1,36 quilos de deixalles per habitant i dia. Les xifres indiquen un lleuger repunt respecte l'any anterior (1,35 kg/hab/dia) en dades absolutes tot i que, si es té en compte el creixement econòmic, existeix una certa dissociació, i s'observa una tendència al canvi cap a un model de producció i consum més sostenible.
Tot i que el producte interior brut (PIB) creix, es conté la generació. L'any 2016, el PIB va augmentar un 3,7% respecte el 2015 mentre que la generació de residus municipals va ser només un 0,65% superior a l'any anterior.
L'any passat es van gestionar 2,3 milions de tones de fracció resta –la que no es recull de forma selectiva–, un 1,31% més que a l'any anterior. Aquesta fracció continua la tendència cap al tractament previ –amb el trasllat a plantes que separen alguns materials aprofitables– en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Mentre l'any 2015 el 27,9% d'aquesta fracció anava directament a l'abocador, el 2016 ja només hi ha anat el 27,6%. Més del 60% es destina a tractaments mecànics i biològics abans de destinar el rebuig al dipòsit o a la incineració. L'optimització d'infraestructures que s'està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d'aquesta fracció optimitzin els resultats.
Mesures per afavorir la separació
Segons el director de l'ARC, un factor que pot influir en l'augment de la recollida selectiva és l'increment dels cànons de residus. L'any 2018, el cànon per disposició en abocador passarà dels 30 euros als 35,60 euros per tona; i el gravamen per incineració, dels 14,50 euros als 17,80 euros per tona.
L'encariment ha comportat que molts municipis estiguin estudiant adoptar models i sistemes de recollida més eficients que els permetin portar menys fracció resta a disposició.
Tost també ha explicat que aquest darrer trimestre està previst iniciar un procés de consulta prèvia per elaborar una nova Llei de Residus que permeti implantar un model individualitzat de gestió. El model penalitzarà econòmicament, i de forma individualitzada, les llars que no separen la brossa, i afavorirà aquelles que sí que ho fan.
L'ARC també està estudiant ampliar el pressupost destinat a les subvencions per a la millora de la gestió dels residus en el món local ja que, enguany, els imports sol·licitats en algunes de les ordres, com els destinats a la implantació de noves deixalleries; a projectes de prevenció per a la reutilització; o al foment de la recollida de la fracció orgànica dels residus, han superat amb escreix el pressupost de la convocatòria.
D'aquestes sis comarques, la que genera més residus per càpita és el Moianès, amb 560 kg/hab./any. Per la seva banda, el Bages és la segona que menys en genera, amb 453 kg/hab./any, superada, només, per Osona.
Artés i Collsuspina, amb el percentatge més alt de recollida selectiva
La recollida selectiva neta a les Comarques centrals se situa al 35,27%, lleugerament per sobre de la mitjana de Catalunya, que és del 30,41%. Aquesta xifra indica el grau de separació de residus descomptant els impropis presents a cada fracció.
En aquest sentit, el Moianès és la segona comarca que més separa els residus, amb un índex de recollida selectiva neta del 41,15%, i el Bages, la tercera, amb un 39,92%. Totes dues se situen per sobre de la mitjana general en recollida selectiva neta.
Per municipis, els que més residus separen al Moianès són Collsuspina (70%), Santa Maria d'Oló (57,94%); Castellterçol (55,91%); Granera (44,03%) i Moià (41,90%). En el cas del Bages, els pobles més "ecològics" són Artés (66,92%); Santpedor (63,13%); Marganell (40,32%); Aguilar de Segarra (38,90%) i Navarcles (38,80%).
Canvi del model de producció i consum
Pel que fa al global de Catalunya, l'any passat es van generar 3,7 milions de tones de residus municipals, que corresponen a 1,36 quilos de deixalles per habitant i dia. Les xifres indiquen un lleuger repunt respecte l'any anterior (1,35 kg/hab/dia) en dades absolutes tot i que, si es té en compte el creixement econòmic, existeix una certa dissociació, i s'observa una tendència al canvi cap a un model de producció i consum més sostenible.
Tot i que el producte interior brut (PIB) creix, es conté la generació. L'any 2016, el PIB va augmentar un 3,7% respecte el 2015 mentre que la generació de residus municipals va ser només un 0,65% superior a l'any anterior.
L'any passat es van gestionar 2,3 milions de tones de fracció resta –la que no es recull de forma selectiva–, un 1,31% més que a l'any anterior. Aquesta fracció continua la tendència cap al tractament previ –amb el trasllat a plantes que separen alguns materials aprofitables– en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Mentre l'any 2015 el 27,9% d'aquesta fracció anava directament a l'abocador, el 2016 ja només hi ha anat el 27,6%. Més del 60% es destina a tractaments mecànics i biològics abans de destinar el rebuig al dipòsit o a la incineració. L'optimització d'infraestructures que s'està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d'aquesta fracció optimitzin els resultats.
Mesures per afavorir la separació
Segons el director de l'ARC, un factor que pot influir en l'augment de la recollida selectiva és l'increment dels cànons de residus. L'any 2018, el cànon per disposició en abocador passarà dels 30 euros als 35,60 euros per tona; i el gravamen per incineració, dels 14,50 euros als 17,80 euros per tona.
L'encariment ha comportat que molts municipis estiguin estudiant adoptar models i sistemes de recollida més eficients que els permetin portar menys fracció resta a disposició.
Tost també ha explicat que aquest darrer trimestre està previst iniciar un procés de consulta prèvia per elaborar una nova Llei de Residus que permeti implantar un model individualitzat de gestió. El model penalitzarà econòmicament, i de forma individualitzada, les llars que no separen la brossa, i afavorirà aquelles que sí que ho fan.
L'ARC també està estudiant ampliar el pressupost destinat a les subvencions per a la millora de la gestió dels residus en el món local ja que, enguany, els imports sol·licitats en algunes de les ordres, com els destinats a la implantació de noves deixalleries; a projectes de prevenció per a la reutilització; o al foment de la recollida de la fracció orgànica dels residus, han superat amb escreix el pressupost de la convocatòria.