09
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
12:05h
Les entitats manresanes Comissions Obreres (CCOO), Càritas, Creu Roja, Federació d'Associacions de Veïns de Manresa (FAVM), UGT, PAHC Bages i la Plataforma en defensa de les pensions públiques i els drets de la gent gran han fet arribar a l'Ajuntament de la ciutat un plec de propostes per als pressupostos del 2018. Totes elles, de caire social, amb l'esperança que "s'hi dediqui l'esforç econòmic que calgui per a fer-les efectives", recalquen.
Les 14 peticions exposades giren entorn de les problemàtiques que pateixen les persones i famílies amb pocs recursos amb l'objectiu de reduir desigualtats i anivellar la paritat d'oportunitats. En aquesta línia, doncs, dues de les propostes tenen a veure amb la infància. La primera és assegurar que les beques de menjador escolar "siguin suficients en quantia i cobertura per garantir un àpat saludable en els centres educatius durant el curs i durant els mesos de vacances a tots els infants que ho necessitin, sigui quina sigui la seva situació administrativa o tinguin o no NIE", exposen les entitats. L'altra demanda és la d'establir acords amb les escoles i les AMPES "per garantir un mínim de sortides i colònies escolars perquè cap infant en edat d'escolarització en quedi exclòs per motius econòmics". En aquest sentit es demana que "es prevegin 1000 euros per escola per poder-ne disposar de manera immediata".
Si bé els infants són un col·lectiu vulnerable, passa el mateix amb joves i adolescents. Segons les entitats, gran part de la gent que pertany a aquest grup "està fora del sistema educatiu i del mercat de treball i té hàbits de consum de drogues i comportaments poc cívics". Amb la previsió que "en els propers anys Manresa veurà incrementada la població d'adolescents de manera considerable" i tenint en compte que "la crisi ha portat a una precarització en la situació d'aquests joves", els ens reclamen que es destini una partida econòmica en un educador de carrer, "que ha de ser una eina bàsica per atendre aquesta problemàtica amb la finalitat de prevenir situacions més greus". Aquesta proposta, segons les entitats, tindria un cost de 50.000 euros, contant la contractació de quatre educadors de carrer a mitja jornada en horari de tarda.
Finalment, l'altre col·lectiu més sensible a patir exclusió social és el de la gent gran. En aquest sentit es suggereix "incrementar els recursos que es destinen a l'atenció domiciliària d'aquestes persones per tal de poder atendre més usuaris i incrementar el nombre d'hores d'atenció a qui actualment ja rep aquest servei". Les entitats consideren que "el pressupost del 2018 hauria de contemplar un increment del 50% de la quantitat que hi aporta l'Ajuntament, així com també hauria d'incloure recursos per tal de reforçar la unitat de dependència amb un altre tècnic dedicat a aquest tema".
Pla de xoc en matèria d'habitatge
Un dels punts en els quals les entitats posen més èmfasi és en el de l'habitatge, un dret que ha de tenir tothom. Davant el gran nombre de persones i de famílies que no tenen sostre o no gaudeixen de prou recursos per fer front als serveis energètics bàsics, les associacions demanen "activar un pla de xoc d'habitatge gestionat per l'Ajuntament". Aquest pla, que tindria una comissió de seguiment formada per Càritas, Creu Roja, la PAHC, la FAVM, CCOO i UGT, hauria "d'ampliar en unes 200 unitats l'oferta actual d'habitatges de preu assequible i social (no superior al 10% dels ingressos de la llar) per a cobrir la demanda dels col·lectius més vulnerables", exposen els redactors del document.
També veuen indispensable l'establiment de mecanismes de foment, mediació, negociació o pressió "amb les entitats financeres i altres grans tenidors, propietaris de grans quantitats d'habitatges buits, per aconseguir la seva recuperació i posada al mercat a preus assequibles i socials". En aquest sentit es demana "recuperar fins a 470 habitatges actualment desocupats per a tornar-los a posar al mercat de lloguer.
Amb la ferma convicció que l'Ajuntament ha de crear un programa amb les entitats socials "per detectar i gestionar els casos d'ocupació i infrahabitatge", els ens també reclamen que es rehabilitin "de forma urgent" els habitatges del barri de la Guia (propietat d'ADIF) "perquè passin a formar part del parc d'habitatges municipal", diuen.
Finalment, i en el marc d'aquest pla de xoc, també demanen oferir una vivenda de lloguer assumible o sense cost ("que no superi el 10% dels ingressos en cap cas"), a les persones o famílies que "han o estan a punt de patir un desnonament o que es troben en situació d'ocupar un habitatge de forma irregular".
Creació de la figura del defensor del ciutadà
Posant de manifest que hi ha força ciutats i pobles de Catalunya que disposen de la figura del defensor del ciutadà, les entitats manresanes demanen que a la capital del Bages també hi hagi una persona que faci aquesta funció, que és la de vetllar pels drets de la ciutadania davant l'actuació de l'administració municipal i dels organismes que en depenen.
Ajudes i ocupació
Tenint en compte que moltes de les persones o famílies que es troben en situació d'exclusió social tenen feines precàries o, directament, no treballen, des de les associacions manresanes es demana implantar un programa de formació per aturats "amb recursos propis de l'Ajuntament" per, així, "no dependre exclusivament dels recursos d'altres administracions". En aquest sentit proposen que es destinin 80.000 euros en Polítiques Actives d'Ocupació; 40.000 per Orientació i Seguiment, i 40.000 per cursos per aturats i treballadors amb jornades parcials de treball.
Disposar d'una partida oberta amb un fons de previsió per cobrir eventualitats i emergències social és una altra de les propostes que es posa sobre la taula, així com també ho és la de propiciar que la recaptació d'impostos i taxes municipals "prevegin descomptes i moratòries per a les persones i famílies més vulnerables" i la de destinar una partida pressupostària en el pressupost municipal "per donar suport econòmic, mitjançant acords i convenis, a les entitats i programadors de la ciutat que afavoreixen l'accés de totes les persones, sigui quina sigui la seva condició social".
Fer xarxa amb les diverses regidories i entitats socials
Per últim, un dels punts més destacats del plec de propostes és el de posar en marxa un observatori social que aporti dades que permetin conèixer l'evolució dels principals indicadors socials de la ciutat i avaluar l'impacte de les polítiques públiques. "Entenem que aquest ha de ser un treball en xarxa entre les regidories d'Habitatge i Barris; Acció social i Cooperació; Seguretat ciutadana; Cohesió social; Salut, gent gran i ensenyament; Urbanisme i llicències; Ocupació; Emprenedoria; Dona i Igualtat amb les entitats socials", diuen els signants.
Amb aquesta proposició, doncs, es pretén evitar la dispersió de dades per obtenir registres coherents, eficaços i eficients aglutinant els esforços de les diverses regidories pel que fa a l'emergència social; aprofundir en el coneixement de la realitat de l'emergència social a la ciutat, sobretot pel que fa a les persones més vulnerables; tenir coneixement i identificar els problemes de mobilitat, a dins de les llars, als edificis i a la via urbana, i tenir al dia tots els indicadors necessaris per poder engegar polítiques orientades a minimitzar i resoldre l'emergència social de cada moment.
Tenint en compte aquestes dades, l'observatori "haurà d'elaborar un informe trimestral per conèixer l'evolució dels principals indicadors socials de la ciutat, per avaluar la situació de les persones en risc de patir exclusió social", exposen, tot afegint que el document en qüestió hauria d'incloure una auditoria social pel que fa a l'habitatge, l'emergència alimentaria, l'emergència social que afecte als infants, la joventut al carrer, l'atur de llarga durada i la gent gran amb alt risc de vulnerabilitat.
Segons les entitats, el finançament d'aquest observatori hauria d'anar a càrrec dels fons propis de l'Ajuntament i de convenis amb altres administracions, i hauria de contemplar, pel primer any, la contractació de dos sociòlegs.
Les 14 peticions exposades giren entorn de les problemàtiques que pateixen les persones i famílies amb pocs recursos amb l'objectiu de reduir desigualtats i anivellar la paritat d'oportunitats. En aquesta línia, doncs, dues de les propostes tenen a veure amb la infància. La primera és assegurar que les beques de menjador escolar "siguin suficients en quantia i cobertura per garantir un àpat saludable en els centres educatius durant el curs i durant els mesos de vacances a tots els infants que ho necessitin, sigui quina sigui la seva situació administrativa o tinguin o no NIE", exposen les entitats. L'altra demanda és la d'establir acords amb les escoles i les AMPES "per garantir un mínim de sortides i colònies escolars perquè cap infant en edat d'escolarització en quedi exclòs per motius econòmics". En aquest sentit es demana que "es prevegin 1000 euros per escola per poder-ne disposar de manera immediata".
Si bé els infants són un col·lectiu vulnerable, passa el mateix amb joves i adolescents. Segons les entitats, gran part de la gent que pertany a aquest grup "està fora del sistema educatiu i del mercat de treball i té hàbits de consum de drogues i comportaments poc cívics". Amb la previsió que "en els propers anys Manresa veurà incrementada la població d'adolescents de manera considerable" i tenint en compte que "la crisi ha portat a una precarització en la situació d'aquests joves", els ens reclamen que es destini una partida econòmica en un educador de carrer, "que ha de ser una eina bàsica per atendre aquesta problemàtica amb la finalitat de prevenir situacions més greus". Aquesta proposta, segons les entitats, tindria un cost de 50.000 euros, contant la contractació de quatre educadors de carrer a mitja jornada en horari de tarda.
Finalment, l'altre col·lectiu més sensible a patir exclusió social és el de la gent gran. En aquest sentit es suggereix "incrementar els recursos que es destinen a l'atenció domiciliària d'aquestes persones per tal de poder atendre més usuaris i incrementar el nombre d'hores d'atenció a qui actualment ja rep aquest servei". Les entitats consideren que "el pressupost del 2018 hauria de contemplar un increment del 50% de la quantitat que hi aporta l'Ajuntament, així com també hauria d'incloure recursos per tal de reforçar la unitat de dependència amb un altre tècnic dedicat a aquest tema".
Pla de xoc en matèria d'habitatge
Un dels punts en els quals les entitats posen més èmfasi és en el de l'habitatge, un dret que ha de tenir tothom. Davant el gran nombre de persones i de famílies que no tenen sostre o no gaudeixen de prou recursos per fer front als serveis energètics bàsics, les associacions demanen "activar un pla de xoc d'habitatge gestionat per l'Ajuntament". Aquest pla, que tindria una comissió de seguiment formada per Càritas, Creu Roja, la PAHC, la FAVM, CCOO i UGT, hauria "d'ampliar en unes 200 unitats l'oferta actual d'habitatges de preu assequible i social (no superior al 10% dels ingressos de la llar) per a cobrir la demanda dels col·lectius més vulnerables", exposen els redactors del document.
També veuen indispensable l'establiment de mecanismes de foment, mediació, negociació o pressió "amb les entitats financeres i altres grans tenidors, propietaris de grans quantitats d'habitatges buits, per aconseguir la seva recuperació i posada al mercat a preus assequibles i socials". En aquest sentit es demana "recuperar fins a 470 habitatges actualment desocupats per a tornar-los a posar al mercat de lloguer.
Amb la ferma convicció que l'Ajuntament ha de crear un programa amb les entitats socials "per detectar i gestionar els casos d'ocupació i infrahabitatge", els ens també reclamen que es rehabilitin "de forma urgent" els habitatges del barri de la Guia (propietat d'ADIF) "perquè passin a formar part del parc d'habitatges municipal", diuen.
Finalment, i en el marc d'aquest pla de xoc, també demanen oferir una vivenda de lloguer assumible o sense cost ("que no superi el 10% dels ingressos en cap cas"), a les persones o famílies que "han o estan a punt de patir un desnonament o que es troben en situació d'ocupar un habitatge de forma irregular".
Creació de la figura del defensor del ciutadà
Posant de manifest que hi ha força ciutats i pobles de Catalunya que disposen de la figura del defensor del ciutadà, les entitats manresanes demanen que a la capital del Bages també hi hagi una persona que faci aquesta funció, que és la de vetllar pels drets de la ciutadania davant l'actuació de l'administració municipal i dels organismes que en depenen.
Ajudes i ocupació
Tenint en compte que moltes de les persones o famílies que es troben en situació d'exclusió social tenen feines precàries o, directament, no treballen, des de les associacions manresanes es demana implantar un programa de formació per aturats "amb recursos propis de l'Ajuntament" per, així, "no dependre exclusivament dels recursos d'altres administracions". En aquest sentit proposen que es destinin 80.000 euros en Polítiques Actives d'Ocupació; 40.000 per Orientació i Seguiment, i 40.000 per cursos per aturats i treballadors amb jornades parcials de treball.
Disposar d'una partida oberta amb un fons de previsió per cobrir eventualitats i emergències social és una altra de les propostes que es posa sobre la taula, així com també ho és la de propiciar que la recaptació d'impostos i taxes municipals "prevegin descomptes i moratòries per a les persones i famílies més vulnerables" i la de destinar una partida pressupostària en el pressupost municipal "per donar suport econòmic, mitjançant acords i convenis, a les entitats i programadors de la ciutat que afavoreixen l'accés de totes les persones, sigui quina sigui la seva condició social".
Fer xarxa amb les diverses regidories i entitats socials
Per últim, un dels punts més destacats del plec de propostes és el de posar en marxa un observatori social que aporti dades que permetin conèixer l'evolució dels principals indicadors socials de la ciutat i avaluar l'impacte de les polítiques públiques. "Entenem que aquest ha de ser un treball en xarxa entre les regidories d'Habitatge i Barris; Acció social i Cooperació; Seguretat ciutadana; Cohesió social; Salut, gent gran i ensenyament; Urbanisme i llicències; Ocupació; Emprenedoria; Dona i Igualtat amb les entitats socials", diuen els signants.
Amb aquesta proposició, doncs, es pretén evitar la dispersió de dades per obtenir registres coherents, eficaços i eficients aglutinant els esforços de les diverses regidories pel que fa a l'emergència social; aprofundir en el coneixement de la realitat de l'emergència social a la ciutat, sobretot pel que fa a les persones més vulnerables; tenir coneixement i identificar els problemes de mobilitat, a dins de les llars, als edificis i a la via urbana, i tenir al dia tots els indicadors necessaris per poder engegar polítiques orientades a minimitzar i resoldre l'emergència social de cada moment.
Tenint en compte aquestes dades, l'observatori "haurà d'elaborar un informe trimestral per conèixer l'evolució dels principals indicadors socials de la ciutat, per avaluar la situació de les persones en risc de patir exclusió social", exposen, tot afegint que el document en qüestió hauria d'incloure una auditoria social pel que fa a l'habitatge, l'emergència alimentaria, l'emergència social que afecte als infants, la joventut al carrer, l'atur de llarga durada i la gent gran amb alt risc de vulnerabilitat.
Segons les entitats, el finançament d'aquest observatori hauria d'anar a càrrec dels fons propis de l'Ajuntament i de convenis amb altres administracions, i hauria de contemplar, pel primer any, la contractació de dos sociòlegs.