La simbiosi entre futur i tradició es fa evident en l'espectacle inaugural de la Mediterrània

Una quarantena de joves artistes provinents de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià han fet les delícies dels amants de la música d'arrel a la sala gran del Kursaal

El conjunt Riu durant l'espectacle inaugural de la Fira Mediterrània de Manresa
El conjunt Riu durant l'espectacle inaugural de la Fira Mediterrània de Manresa | AFT
06 d'octubre del 2017
Actualitzat a les 18:16h
Aquest dijous al vespre la sala gran del Kursaal ha donat el tret de sortida a la vintena edició de la Fira Mediterrània de Manresa amb un espectacle inèdit que ha unit músics de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià a través de joves compositors que estan dedicant part de la seva carrera musical a renovar la música d'arrel, tot combinant avantguarda i tradició. El nom del muntatge, Saba!, no és res més que una metàfora del que signifiquen les noves generacions pel que fa a la música tradicional. I és que no deixen de ser ells, els joves, qui, partint de les seves arrels, podran tornar a fer reviure peces musicals de fa molts anys, algunes de les quals es mantenen gràcies a la tradició oral.

L'espectacle, que ha omplert gairebé tot el teatre, ha estat presentat pel musicòleg i comunicador Pau Benavent que, abans de donar pas als protagonistes de la vetllada, ha volgut manifestar, en nom de tots ells, el seu rebuig davant les accions violentes que van tenir lloc a Catalunya diumenge. "Som gent de pau", ha sentenciat.

Afirmant ferventment que "la tradició és material creatiu de primer ordre", Benavent ha presentat els primers convidats de la nit, Maria Arnal i Marcel Bagés, un duet que ja fa més d'un any que gaudeix d'una gran projecció i que connecta les músiques de tradició oral amb el present. Les seves cançons traspuen compromís social, tant pel que fa a la memòria històrica i biogràfica com el que té a veure amb el record de festes i rituals. En l'actuació d'aquest dijous, el duet català ha interpretat les cançons A la vida (una conversió de la peça original d'Ovidi Montllor) i l'adaptació musical del poema de Joan Brossa La gent no s'adona del poder que té. Aquest vers acaba esdevenint un mantra que Arnal repeteix, amb intenció i força, nombroses vegades.

La següent proposta que ha conquerit l'escenari ha vingut des de Ses Illes. De la mà de la cantant i compositora Joana Gomila, les cançons populars mallorquines han pres vida, com ha estat el cas de So de pastera  i Al·lotes colliu. Gomila, gran admiradora de la cultura del lloc que l'ha vist néixer i créixer, ha estat acompanyada dels músics que van ajudar-la a tirar endavant el treball Folk souvenir, un disc que, després de quatre anys de gestació, va veure la llum el mes d'octubre passat. En ell aprofundeix en les arrels de la música popular mallorquina entroncant-la amb el free jazz i la improvisació. Els companys que han harmonitzat les notes entonades per Gomila durant el concert inaugural de la Mediterrània han estat Arnau Obiols (bateria); Santi Careta (guitarra); Àlex Reviriego (contrabaix) i Laia Vallès (sons electrònics).

Dos grups guanyadors del concurs Sons de la Mediterrània

Sense gaire pretensions, i amb un posat discret, el jove guitarrista Pau Figueres ha interpretat Abriendo, una peça inclosa en el seu primer àlbum. Aquest jove compositor fa més d'una dècada que volta pel panorama musical català, però no va ser fins el 2015 que va decidir llançar-se a la piscina i començar una carrera en solitari. A la sala gran del Kursaal, però, ha compartit escenari amb el seu germà, Arnau Figueres (a la bateria), amb el seu col·lega Ismael Alcina (al baix elèctric) i amb la cantant Judit Neddermann, amb qui té una intensa relació musical. I és que Figueres va ser l'encarregat de produir el segon disc de l'artista mentre que ella va posar veu a un dels temes del seu darrer treball, Terregada.
 
La guanyadora dels Premis Enderrock a la millor cançó d'autor per Mireia, ha romàs a l'escenari per interpretar, juntament amb el duet Criatures, la peça Pluges d'estiu. Aquest grup, format per Ivò Jordà a la gralla i Marçal Ramon a l'acordió diatònic, va guanyar, l'any passat, el concurs Sons de la Mediterrània, celebrat en el marc de la dinovena edició de la fira manresana. I no és d'estranyar, ja que, tal com toquen, es fa evident el minuciós treball que han hagut de dur a terme per a traslladar en un entorn concertístic aquests dos instruments tan arrelats a la festa popular.

Ha agafat el relleu el barceloní Manu Sabaté, un dels primers músics catalans que va portar la gralla fora del seu context habitual (la música tradicional) i va experimentar amb nous gèneres i llenguatges. Artífex del conjunt Inxa Impro Quartet, en aquesta ocasió ha estat acompanyat per Arnau Obiols a la bateria i músics Iu Boixader (contrabaix) i Ciscu Cardona (guitarra), components de la formació de folk Riu, la següent en pujar a l'escenari. Amb set anys de trajectòria, el sextet format pel manresà Arnau Barrios (violí), Rubén Fajardo (bouzuki), Ricard Ros (uillean pipe), Pau Vinyoles (acordió diatònic), i Cardona i Boixader va ser el guanyador de la quarta edició del concurs Sons de la Mediterrània, premi que els va servir per a publicar un nou disc que fa palès la seva tasca per renovar la música popular dels Països Catalans. En el concert d'aquest dijous han interpretat La platja amb la incorporació del so de la tenora de Magí Canyelles.

La màgia de Vergés: un final solemne

La traca final de l'espectacle l'ha posat la Rufaca Folk Jazz Orquestra, creada i liderada per Santi Vergés, que també ha estat l'encarregat de dirigir el muntatge inaugural de la Mediterrània. Barrejant la música tradicional amb el llenguatge del jazz, els 23 músics de la formació han tocat, extraordinàriament, els temes La gata i el belitre i Pasdoble de Tosquiets, que entonava Joana Gomila sobre un planter de saxòfons, trombons, guitarra, piano, contrabaix i percussió amb la barreja d'instruments com l'acordió, el violí o la gralla

Per acabar, els quaranta protagonistes de la vetllada, juntament amb els músics de l'escola Folk Pirineu i del cantant valencià Xavier de Bétera, s'han confabulat per interpretar un extens tema de vint minuts, aproximadament, amb cançons dels propis autors arranjades per Vergés especialment per a l'ocasió. Sota el títol de Suite Saba la peça ha rebut una gran ovació per part del públic. I és que ha incorporat des d'una reconversió de la cançó de l'àliga de la Patum, fins a la popular Adéu clavell morenet, passant per la peça Luesia, composta per Judit Neddermann. Tot plegat, sota una direcció impecable que ha deixat ben alt el llistó d'aquesta nova edició de la Mediterrània.