​«És molt fort que la Lega Nord pugui fer un referèndum i nosaltres no»

La periodista i publicista manresana Núria Llanas fa quatre anys que viu a Itàlia i lamenta el comportament de l'estat espanyol davant la voluntat dels catalans

Núria Llanas, periodista i publicista manresana resident a Itàlia
Núria Llanas, periodista i publicista manresana resident a Itàlia | Riccardo Ronchi
20 de setembre del 2017
Actualitzat a les 11:53h
Núria Llanas Alegre, periodista i publicista manresana, fa quatre anys que viu a Itàlia. Hi va anar per estudiar i ja s'hi ha quedat. Ha residit a les poblacions de Bolonya, Ravenna i Rimini, totes tres a la regió de l'Emília Romanya. Ara fa un any que es va traslladar a viure a Milà, a la regió de Lombardia que, el 22 d'octubre celebrarà un referèndum amb l'objectiu de tenir més autonomia econòmica i fiscal. "Algunes de les regions d'Itàlia tenen moltes competències i una forta autonomia econòmica respecte l'estat, com per exemple la de Trentino-Alto Adigio. Ara, encapçalats per la Lega Nord –un partit d'extrema dreta, xenòfob i racista- els habitants d'aquesta regió, juntament amb la de Véneto, podran decidir, mitjançant la votació del 22 d'octubre, si volen que el Govern central els doni més autonomia", explica Llanas, tot afegint que "l'estat no hi està d'acord però els hi deixarà fer".

En aquesta mateixa línia, i vivint intensament el que està succeint a Catalunya, la manresana s'exclama: "és molt fort que personatges com els de la Lega Nord puguin fer un referèndum sense problemes i nosaltres, els catalans, que som pacífics i tenim una cultura i una història pròpies, no puguem fer ús del dret a vot". 

Llanas explica que "a Itàlia no es va ni a favor ni en contra de la independència", però el que no entenen, diu, "és com l'estat espanyol no deixa votar els catalans. Ho troben una dictadura". També comenta que la premsa italiana es fa ressò del que passa a Catalunya, "però no es posiciona". Tot i així, en la manifestació de l'Onze de Setembre "els diaris italians parlaven d'un milió de persones, mentre que els espanyols deien que només n'hi havia 400.000".