17
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
18
de setembre
a les
10:25h
L'Auditoria Ciutadana de Moià que va ser promoguda per Moià Deute, ha presentat una nova auditoria en la que es conclou que les operacions realitzades pel govern de Josep Montràs amb l'escorxador municipal en el període que va des de 1991 fins a 2002, han suposat per a les arques de l'Ajuntament unes pèrdues de, com a mínim, un milió d'euros.
Segons l'Auditoria Ciutadana, la concessió de l'ús privatiu del servei d'escorxador municipal (11/1991) a una empresa privada, la construcció d'un nou escorxador (1993-1997) i la supressió del servei municipal i l'alienació dels terrenys municipals a favor de l'empresa concessionària (2002), van estar fer tots per afavorir empreses privades sense aconseguir cap contrapartida per al poble.
Els resultats d'aquest treball posen en evidència que tot el procés des de la concessió de l'ús privatiu de l'escorxador, passant per la construcció d'un nou escorxador i fins la seva privatització, va constituir una forma deliberada de regalar diner públic a una empresa privada per al seu negoci, sense cap contrapartida de retorn social en interès del poble.
El resultat de l'Auditoria, segons Moià Deute, s'ha de considerar aproximat pel que fa a les xifres, però, en canvi, consideren que és molt il·lustratiu del desmesurat afavoriment econòmic a una empresa privada amb diner públic, sense cap tipus de retorn social i que, a més ha anat acompanyat d'importants afectacions urbanístiques i mediambientals.
D'aquesta manera s'ha pogut xifrar, que els costos en diner públic d'aquesta operació han estat, pel cap baix, d'un milió d'euros. Tot això sense tenir en compte les afectacions urbanístiques i mediambientals que s'han derivat de les moltes irregularitats que han acompanyat la construcció i el funcionament d'aquest escorxador
En l'estimació de costos econòmics hi tenen incidència també, les despeses judicials d'uns contenciosos, instats per un particular, contra la llicència d'obres de l'escorxador. el seu permís d'obertura i l'ampliació de la zona industrial, degut a que l'escorxador està ubicat a una distància inferior de les seves granges, de la que establia la legislació vigent. Les sentències judicials, que van donar la raó al particular, ordenaven la clausura de l'escorxador, la qual va ser evitada a través d'un conveni amb l'ajuntament i una indemnització econòmica. Aquest conveni va ser declarat nul de ple dret pel nou consistori el 2013.i el tema encara està pendent d'actuacions judicials
En el document de privatització de l'escorxador hi figura el compromís de l'empresa de continuar donant servei als carnissers, cansaladers i ramaders de Moià i de la comarca, servei que fa un parell d'anys que es va interrompre, en negar-se a admetre bestiar boví i oví per concentrar tota la seva producció en el porcí.
Entre altres propostes d'actuació derivades de l'auditoria, Moià Deute demana a l'ajuntament que, a través dels seus serveis jurídics, estudiï si hi ha possibles responsabilitats civils o penals que no hagin prescrit i, en funció d'aquest estudi, es prenguin les decisions polítiques adients, en defensa dels interessos municipals i de les quals s'informi públicament.
Segons l'Auditoria Ciutadana, la concessió de l'ús privatiu del servei d'escorxador municipal (11/1991) a una empresa privada, la construcció d'un nou escorxador (1993-1997) i la supressió del servei municipal i l'alienació dels terrenys municipals a favor de l'empresa concessionària (2002), van estar fer tots per afavorir empreses privades sense aconseguir cap contrapartida per al poble.
Els resultats d'aquest treball posen en evidència que tot el procés des de la concessió de l'ús privatiu de l'escorxador, passant per la construcció d'un nou escorxador i fins la seva privatització, va constituir una forma deliberada de regalar diner públic a una empresa privada per al seu negoci, sense cap contrapartida de retorn social en interès del poble.
El resultat de l'Auditoria, segons Moià Deute, s'ha de considerar aproximat pel que fa a les xifres, però, en canvi, consideren que és molt il·lustratiu del desmesurat afavoriment econòmic a una empresa privada amb diner públic, sense cap tipus de retorn social i que, a més ha anat acompanyat d'importants afectacions urbanístiques i mediambientals.
D'aquesta manera s'ha pogut xifrar, que els costos en diner públic d'aquesta operació han estat, pel cap baix, d'un milió d'euros. Tot això sense tenir en compte les afectacions urbanístiques i mediambientals que s'han derivat de les moltes irregularitats que han acompanyat la construcció i el funcionament d'aquest escorxador
En l'estimació de costos econòmics hi tenen incidència també, les despeses judicials d'uns contenciosos, instats per un particular, contra la llicència d'obres de l'escorxador. el seu permís d'obertura i l'ampliació de la zona industrial, degut a que l'escorxador està ubicat a una distància inferior de les seves granges, de la que establia la legislació vigent. Les sentències judicials, que van donar la raó al particular, ordenaven la clausura de l'escorxador, la qual va ser evitada a través d'un conveni amb l'ajuntament i una indemnització econòmica. Aquest conveni va ser declarat nul de ple dret pel nou consistori el 2013.i el tema encara està pendent d'actuacions judicials
En el document de privatització de l'escorxador hi figura el compromís de l'empresa de continuar donant servei als carnissers, cansaladers i ramaders de Moià i de la comarca, servei que fa un parell d'anys que es va interrompre, en negar-se a admetre bestiar boví i oví per concentrar tota la seva producció en el porcí.
Entre altres propostes d'actuació derivades de l'auditoria, Moià Deute demana a l'ajuntament que, a través dels seus serveis jurídics, estudiï si hi ha possibles responsabilitats civils o penals que no hagin prescrit i, en funció d'aquest estudi, es prenguin les decisions polítiques adients, en defensa dels interessos municipals i de les quals s'informi públicament.