15
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
16
de setembre
a la
13:55h
Una dependència adjacent a la capella dels Favets de la basílica Santa Maria de la Seu de Manresa, lluny de la mirada del públic, conté el cos momificat de Santa Clara Màrtir, coneguda popularment per les famílies tradicionals del Barri Antic com la Santeta. La Santeta és el cadàver d'una jove de 16 anys, verge i màrtir, que va morir apedregada, "amb els cabells llargs", que la família Soler i Arola va portar des de Roma en el segle XVII, segons han confirmat a NacióManresa descendents de la família.
Durant els segles XVII i XVIII era costum que les famílies nobles que havien col·laborat significativament amb l'església fossin obsequiades amb relíquies durant els seus viatges al Vaticà. En el cas de Santa Clara Màrtir, el cos va arribar a Manresa com a agraïment per la participació a les Creuades, segons recorden des de la família. De fet, segons recorda Montserrat Moll, la seva família, a banda de la Santeta, també tenia una colmena amb petites relíquies de sants, una per cada dia de l'any, i un Lignium Crucis, una creu feta, segons marca la tradició, a partir de la fusta original amb la que es va crucificar Jesucrist. La Santeta anava acompanyada d'una extensa documentació en llatí, que actualment també es troba a la basílica de la Seu i es va donar amb una bulla Papal que va traspassar set generacions.
De les catacumbes del Vaticà, Santa Clara Màrtir va ser traslladada al pis principal d'un bloc propietat dels Soler i Arola del carrer Sobrerroca, on s'hi va construir un oratori presidit pel Lignium Crucis i amb la Santeta, que junt amb la corona, el calze i la palma del martiri, reposava en la mateixa escructura de l'altar protegida per un vidre frontal, segons explica Montserrat Moll. En el mateix cadàver s'hi poden trobar restes de la seva mort: té el nas trencat i un forat al cap dels impactes dels rocs. Fins a l'esclat de la Guerra Civil era tradició de la família obrir periòdicament l'oratori a la ciutadania per a què poguessin veure la Santeta. Amb el conflicte bèl·lic, la Santa Clara Màrtir va ser enterrada a la Cova per evitar-ne qualsevol dany. Al cap de tres anys va ser desenterrada i tornada al carrer Sobrerroca.
El 1995, els descendents de la família van decidir donar el cos de Santa Clara Màrtir a la basílica de la Seu. Per fer-ho, recorden, la van traslladar discretament a les 6 del matí. Allà, però, es va deixar en una dependència al costat de cassulles eclesials i altres estris religiosos històrics i, segons confirmen des del Bisbat de Vic, mai no ha estat exposat al culte de la Seu, malgrat que, com reconeixen, "els cossos dels sants que s'han conservat incorruptes es poden exposar a la veneració dels fidels".
Quan una família noble s'emportava un cos sant de les catacumbes del Vaticà, un monsenyor en feia un document acreditatiu. Aquest document, que és en llatí, certifica quan i de quina manera va morir el sant o la santa, però, preguntats per NacióManresa, al Bisbat de Vic no han pogut donar raó del document, de manera que, fins que no es trobi, l'antiguetat del cos d'aquesta Santa Clara, la Santeta, serà desconeguda, malgrat que no té menys de 500 anys: els gairebé 400 que fa que és a Manresa i, com a mínim, un segle més per aconseguir la seva momificació.
Durant els segles XVII i XVIII era costum que les famílies nobles que havien col·laborat significativament amb l'església fossin obsequiades amb relíquies durant els seus viatges al Vaticà. En el cas de Santa Clara Màrtir, el cos va arribar a Manresa com a agraïment per la participació a les Creuades, segons recorden des de la família. De fet, segons recorda Montserrat Moll, la seva família, a banda de la Santeta, també tenia una colmena amb petites relíquies de sants, una per cada dia de l'any, i un Lignium Crucis, una creu feta, segons marca la tradició, a partir de la fusta original amb la que es va crucificar Jesucrist. La Santeta anava acompanyada d'una extensa documentació en llatí, que actualment també es troba a la basílica de la Seu i es va donar amb una bulla Papal que va traspassar set generacions.
De les catacumbes del Vaticà, Santa Clara Màrtir va ser traslladada al pis principal d'un bloc propietat dels Soler i Arola del carrer Sobrerroca, on s'hi va construir un oratori presidit pel Lignium Crucis i amb la Santeta, que junt amb la corona, el calze i la palma del martiri, reposava en la mateixa escructura de l'altar protegida per un vidre frontal, segons explica Montserrat Moll. En el mateix cadàver s'hi poden trobar restes de la seva mort: té el nas trencat i un forat al cap dels impactes dels rocs. Fins a l'esclat de la Guerra Civil era tradició de la família obrir periòdicament l'oratori a la ciutadania per a què poguessin veure la Santeta. Amb el conflicte bèl·lic, la Santa Clara Màrtir va ser enterrada a la Cova per evitar-ne qualsevol dany. Al cap de tres anys va ser desenterrada i tornada al carrer Sobrerroca.
El 1995, els descendents de la família van decidir donar el cos de Santa Clara Màrtir a la basílica de la Seu. Per fer-ho, recorden, la van traslladar discretament a les 6 del matí. Allà, però, es va deixar en una dependència al costat de cassulles eclesials i altres estris religiosos històrics i, segons confirmen des del Bisbat de Vic, mai no ha estat exposat al culte de la Seu, malgrat que, com reconeixen, "els cossos dels sants que s'han conservat incorruptes es poden exposar a la veneració dels fidels".
Quan una família noble s'emportava un cos sant de les catacumbes del Vaticà, un monsenyor en feia un document acreditatiu. Aquest document, que és en llatí, certifica quan i de quina manera va morir el sant o la santa, però, preguntats per NacióManresa, al Bisbat de Vic no han pogut donar raó del document, de manera que, fins que no es trobi, l'antiguetat del cos d'aquesta Santa Clara, la Santeta, serà desconeguda, malgrat que no té menys de 500 anys: els gairebé 400 que fa que és a Manresa i, com a mínim, un segle més per aconseguir la seva momificació.