La primera fase de les obres a l'antiga Fonda Sant Antoni acabarà a principis de l'any vinent

Les obres de rehabilitació a l'antiga Fonda de Sant Antoni van sobre el calendari previst. Així ho ha explicat l'arquitecte que està al capdavant de la primera fase dels treballs, Pere Santamaria, que preveu acabar la feina durant el primer trimestre de l'any que ve. La seva intervenció, que compta amb un pressupost aproximat de 100.000 euros, consisteix en recuperar l'essència de l'edifici, "tot enderrocant elements que tapen diverses ornamentacions amb interès arquitectònic que daten dels segles XVII i XVIII", explica Santamaria, així com també en construir una escala que enllaci les cinc plantes que componen l'immoble. Una escala "més gran del normal", recalca l'arquitecte, perquè la previsió és que el nou equipament, un cop acabat, esdevingui un hotel, un hostal, pisos o oficines. O una mica de cada cosa, vés a saber. Això serà decisió dels propietaris, que són els dos socis de l'empresa d'inversions Duopros SL, amb seu a Sant Joan de Vilatorrada. El cas, però, és que l'equipament constarà de dues entrades que connectaran amb la plaça Major. Una, la de l'escala principal, i una altra que és per on s'entrava a la Fonda de Sant Antoni: "recuperarem l'entrada noble", ha precisat l'arquitecte.
 
Una mica d'història

Pere Santamaria, un arquitecte de renom nascut a Castellbell i responsable de la rehabilitació de la Torre Lluvià, de la masia de Can Font i del portal de Sobrerroca, entre molts altres treballs, no pot evitar desfer-se en elogis quan parla de l'edifici en el qual està treballant. "Té molta història al darrere", diu. I és ben cert. Datada de l'època medieval, aquesta construcció va ser adquirida, al segle XVI, pel mercader manresà Francesc Casamitjana. En un primer moment, no era una unitat estructural sola, sinó que estava dividida en quatre edificis que no estaven connectats entre ells. Van ser Bonaventura Anglada i Pau Fàbregas, respectivament, els que van fer l'agregació definitiva dels quatre conjunts. D'aquí el nom de Casa Fàbregas, com molta gent la coneix.
 
L'annexió dels 4 pisos es va fer mitjançant una escala –que tiraran a terra en detriment de la nova–, adaptant la façana que dona al carrer Amigant, així com també a través d'un pati interior. Aquest darrer el mantindran amb l'objectiu que sigui un dels punts forts de l'edifici, explica l'arquitecte.
 
Cal destacar que durant la Guerra de Successió, gran part dels immobles de Manresa van quedar sota runes. Va ser el cas de la Casa Fàbregas. Quan la van tornar a aixecar, i d'acord amb el que s'havia acordat en el Consell de la ciutat, van haver-la de construir 5 metres més enrere, perquè quedés alineada amb la resta. "Per això s'entén que el soterrani, on hi havia un celler, estigui a sota de la plaça Major", concreta Santamaria, que, a tall d'exemple, explica que durant les obres s'han trobat amb una tina "que no ens esperàvem i que volem conservar foradant-la i posant-hi un vidre perquè sigui visible".
 
El forjat més antic de Manresa

Rehabilitant un edifici de 2.500 metres quadrats –que és el que fa la Casa Fàbregas i la posterior Fonda de Sant Antoni– poden trobar-se moltes sorpreses. És el que li va passar a Pere Santamaria quan els manobres que duen a terme les obres van començar a construir el forat per a fer-hi la nova escala (que, segurament, també comptarà amb un ascensor). Allà, i sota la seva estupefacció, va descobrir-hi el forjat més antic de Manresa, construït només amb bigues, troncs i terra. "Jo vaig fer la meva tesina sobre el Centre Històric de Manresa i hi tinc catalogats tots els sostres. I aquest no hi és", exposa.