La comunitat musulmana de Manresa va procurar l'expulsió d'un imam integrista el 2009

La Policia Nacional va detenir i extradir Mohamed Najai per estar en situació irregular a l'Estat després que responsables de la mesquita de l'Aranya traslladessin al govern de la ciutat les seves inquietuds pel to de les seves pregàries

21 d'agost del 2017
Actualitzat el 22 d'agost a les 12:20h
La mesquita El Fath està situada a la primera planta de l'antiga fàbrica de l'Aranya
La mesquita El Fath està situada a la primera planta de l'antiga fàbrica de l'Aranya | Pere Fontanals
L'agost de 2009, la Policia Nacional detenia als peus de la Baixada dels Drets Mohamed Najai, imam de la mesquita El Fath -de la fàbrica de l'Aranya- després de comprovar que estava en situació irregular en territori espanyol. Najai va ser ingressat en un Centre d'Internament d'Estrangeria (CIE) i extradit al cap de 40 dies. L'actuació formaria part de l'operatiu normal de la divisió d'estrangeria de la policia espanyola, sinó fos que feia mesos que l'imam tenia preocupada la junta de l'Associació Cultural Islàmica del Bages, que gestiona la mesquita, per la seva radicalitat i el seu extremisme.

Va ser tanta la preocupació pel verb de Najai, que fins i tot va transcendir la pròpia comunitat, i va arribar al govern de la ciutat que va intercedir-hi davant de la Policia Nacional. El cos policial, davant el fet que no tenien cap acusació formal per detenir l'imam, i també que aquest pràcticament no es movia de la mesquita, va haver d'esperar a que fes un desplaçament curt a un establiment proper del barri per aturar-lo, coneixedors que no tenia la documentació en regla, i detenir-lo per aquest motiu.

L'assignació inicial d'imams a les mesquites espanyoles està gestionada per la Federació de Comunitats Musulmanes Africanes d'Espanya, i a partir d'aquesta adjudicació, els responsables "civils" de la mesquita, la poden acceptar o no. Malgrat tot, i que a les dues mesquites de Manresa s'ha canviat amb certa freqüència els imams per altres motius més profans, el canvi de Mohamed Najai, el 2009, al capdavant espiritual de la mesquita, no va ser tan senzill pel propi temor de la comunitat davant els possibles contactes que l'imam pogués tenir fora del país. És per això que, discretament, van optar per demanar ajut a fora de la pròpia comunitat.

Manresa, exemple de diàleg interreligiós

Manresa va ser la primera ciutat del país que va crear un grup de Diàleg Interreligiós entre les diferents comunitats confessionals de la ciutat. Aquest fet ha ajudat a evitar des del principi que els practicants es tanquin en ells mateixos, i s'obrin a altres col·lectius de creients. Les trobades entre les diferents confessions de Manresa son freqüents i augmenten en moments de crisi com el que s'ha viscut arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils de la setmana passada.

La interactuació entre les comunitats islàmiques de Manresa i el cos dels Mossos d'Esquadra o la Policia Local també és continuada, no només per casos puntuals o per informacions concretes, sinó en la quotidianitat del dia a dia.