16
d'agost
del
2017
Actualitzat
el
17
d'agost
a les
11:38h
L'aventurer manresà Enric Burgstaller ha aconseguit completar la Transcontinental Race, una de les curses ciclistes més exigents del món i que l'ha dut per 12 països d'Europa al llarg de més de 4.100 kilòmetres en els darrers 17 dies, 16 hores i 56 minuts. L'arribada de Burgstaller a Meteora ha sigut molt emotiva i ha estat rebut com un heroi per la seva família.
Burgstaller va iniciar l'aventura de la Transcontinental Race el passat divendres 28 de juliol a les 22:00 a Geraardsbergen (Bèlgica) amb el total convenciment d'arribar a Meteora (Grècia) dins els 17 dies fixats com a temps màxim. L'organització de la Transcontinental permet que l'itinerari sigui lliure, però exigeix el pas per 4 punts de control situats a ports de muntanya de gran bellesa i molt exigents físicament com són Swabia (Alemanya), Monte Grappa (Itàlia), High Tatras (Eslovàquia) i Transfăgărășan (Romania).
L'equipatge que Enric Burgstaller ha dut durant aquests 17 dies era mínim però amb l'indispensable per tal de poder rodar en autosuficiència. Sobre la seva bicicleta d'alumini pintada amb l'arc de sanmartí que distingeix els campions del món de gairebé 15 anys, hi carregava un portaequipatges al quadre i un sota al seient on hi duia tot el necessari per a vestir-se, fer vivac, alimentar-se i reparar la bicicleta en cas d'avaria, a banda d'una dinamo a la roda davantera on podia carregar el GPS i tenir llum per a pedalar de nit.
L'aventura de Burgstaller ha estat apassionant i tot i tenir moments d'eufòria i jornades amb més de 350 kilòmetres recorreguts, també ha tingut etapes difícils. La primera part de la ruta escollida per Enric Burgstaller per Bèlgica i Alemanya fins el CP1 a Swabia (Alemanya) era pràcticament plana i transcorria majoritàriament per carrils bici i vies verdes. A partir d'aquí, el camí fins el CP2 va ser espectacular creuant els Alps per Àustria per acabar pujant al Monte Grappa (Itàlia), considerat un dels ports de muntanya més durs del món. El CP3 situat a High Tatras (Eslovàquia) el va dur novament a rodar per Àustria amb una petita incursió a Eslovènia per acabar a Eslovàquia. El final de ruta transcorria per l'Europa de l'est i els Balcans creuant Hongria i Romania per coronar el que probablement ha sigut el punt més espectacular de la ruta: Transfăgărășan (Romania). La darrera etapa fins a Meteora ha dut Burgstaller per Bulgària, Sèrbia, Macedònia i Grècia per acabar a Meteora i finalitzar la Transcontinental.
La Transcontinental es podia seguir en directe gràcies a un dispositiu GPS que Enric Burgstaller duia al seu equipatge i ha fet vibrar a família i amics, que l'animaven constantment durant els 4.177 kilòmetres que ha recorregut. Burgstaller té infinitat d'anècdotes i ha viscut de primera mà les diferències culturals entre països com la impossibilitat de trobar fonts públiques a Alemanya i haver de demanar aigua a les cases, els atacs de gossos abandonats a Romania o les llargues esperes a les duanes entre països que no formen part de l'espai Schengen.
Amb una mitjana de 261 kilòmetres diaris, l'aventurer ha anat descansant sobre la marxa dormint moltes nits al ras sota l'únic aixopluc d'una mosquitera. Durant la ruta ha patit els símptomes del cop de calor en diverses ocasions a causa de les temperatures anormalment altes de l'est d'Europa i un virus intestinal que a punt ha estat d'acabar amb el viatge a Sèrbia, però que no li ha impedit poder continuar.
Enric Burgstaller ha complert un somni pel qual sospirava des de feia temps i tot i que la seva preparació no era òptima, ha assolit l'objectiu. A l'arribada, on l'esperava la seva família, va declarar eufòric "nois i noies, que la por no us pari mai! Ni la vostra ni sobretot la dels demés". Burgstaller a més va agrair de tot cor l'esforç fet per la seva família i el suport rebut durant aquest viatge.
Burgstaller va iniciar l'aventura de la Transcontinental Race el passat divendres 28 de juliol a les 22:00 a Geraardsbergen (Bèlgica) amb el total convenciment d'arribar a Meteora (Grècia) dins els 17 dies fixats com a temps màxim. L'organització de la Transcontinental permet que l'itinerari sigui lliure, però exigeix el pas per 4 punts de control situats a ports de muntanya de gran bellesa i molt exigents físicament com són Swabia (Alemanya), Monte Grappa (Itàlia), High Tatras (Eslovàquia) i Transfăgărășan (Romania).
L'equipatge que Enric Burgstaller ha dut durant aquests 17 dies era mínim però amb l'indispensable per tal de poder rodar en autosuficiència. Sobre la seva bicicleta d'alumini pintada amb l'arc de sanmartí que distingeix els campions del món de gairebé 15 anys, hi carregava un portaequipatges al quadre i un sota al seient on hi duia tot el necessari per a vestir-se, fer vivac, alimentar-se i reparar la bicicleta en cas d'avaria, a banda d'una dinamo a la roda davantera on podia carregar el GPS i tenir llum per a pedalar de nit.
L'aventura de Burgstaller ha estat apassionant i tot i tenir moments d'eufòria i jornades amb més de 350 kilòmetres recorreguts, també ha tingut etapes difícils. La primera part de la ruta escollida per Enric Burgstaller per Bèlgica i Alemanya fins el CP1 a Swabia (Alemanya) era pràcticament plana i transcorria majoritàriament per carrils bici i vies verdes. A partir d'aquí, el camí fins el CP2 va ser espectacular creuant els Alps per Àustria per acabar pujant al Monte Grappa (Itàlia), considerat un dels ports de muntanya més durs del món. El CP3 situat a High Tatras (Eslovàquia) el va dur novament a rodar per Àustria amb una petita incursió a Eslovènia per acabar a Eslovàquia. El final de ruta transcorria per l'Europa de l'est i els Balcans creuant Hongria i Romania per coronar el que probablement ha sigut el punt més espectacular de la ruta: Transfăgărășan (Romania). La darrera etapa fins a Meteora ha dut Burgstaller per Bulgària, Sèrbia, Macedònia i Grècia per acabar a Meteora i finalitzar la Transcontinental.
La Transcontinental es podia seguir en directe gràcies a un dispositiu GPS que Enric Burgstaller duia al seu equipatge i ha fet vibrar a família i amics, que l'animaven constantment durant els 4.177 kilòmetres que ha recorregut. Burgstaller té infinitat d'anècdotes i ha viscut de primera mà les diferències culturals entre països com la impossibilitat de trobar fonts públiques a Alemanya i haver de demanar aigua a les cases, els atacs de gossos abandonats a Romania o les llargues esperes a les duanes entre països que no formen part de l'espai Schengen.
Amb una mitjana de 261 kilòmetres diaris, l'aventurer ha anat descansant sobre la marxa dormint moltes nits al ras sota l'únic aixopluc d'una mosquitera. Durant la ruta ha patit els símptomes del cop de calor en diverses ocasions a causa de les temperatures anormalment altes de l'est d'Europa i un virus intestinal que a punt ha estat d'acabar amb el viatge a Sèrbia, però que no li ha impedit poder continuar.
Enric Burgstaller ha complert un somni pel qual sospirava des de feia temps i tot i que la seva preparació no era òptima, ha assolit l'objectiu. A l'arribada, on l'esperava la seva família, va declarar eufòric "nois i noies, que la por no us pari mai! Ni la vostra ni sobretot la dels demés". Burgstaller a més va agrair de tot cor l'esforç fet per la seva família i el suport rebut durant aquest viatge.
Recorregut que ha fet Enric Burgstaller a la Trasconstinental