Vint-i-tres capellans i un laic manresans executats el 1936, a un pas de ser considerats màrtirs

Disset són nascuts a la capital del Bages, dos a Artés i la resta fora de la comarca, però al llarg de la seva vida van exercir a Manresa | La fase del tribunal diocesà està a punt de finalitzar i ara només quedarà l'aprovació del Papa

27 de juliol del 2017
Actualitzat el 28 de juliol a les 16:47h
Fotos de vint-i-tres dels vint-i-quatre manresans que poden ser nomenats màrtirs
Fotos de vint-i-tres dels vint-i-quatre manresans que poden ser nomenats màrtirs | Arxius particulars
Vint-i-quatre manresans o amb càrrec pastoral a Manresa encaren les últimes passes per ser declarats màrtirs per la Santa Seu després de 17 anys de gestions i recerca documental. En total són vint-i-tres sacerdots i un laic, dels quals disset són nascuts a la capital del Bages, dos a Artés i la resta fora de la comarca, però que al llarg de la seva vida van exercir a Manresa. Tots ells van ser executats durant l'any 1936, abans i durant l'aixecament colpista militar de Franco, o en els primers dies del conflicte, i segons amb la informació amb la que treballa l'Arxiprestat de Manresa, algun d'ells va ser torturat abans de donar-li mort.

L'any 2000 l'Arxiprestat de Manresa va iniciar les tasques de revisió d'arxiu sobre la vida, obra i mort dels candidats a màrtir, i després d'una feina de 17 anys, la fase del tribunal diocesà de Vic d'investigació i documentació dels casos es troba davant els darrers detalls. A partir d'aquí, la documentació s'adreçarà a Roma perquè des de la Santa Seu, el Papa Francesc valori si mereixen la categoria de màrtirs.

Entre els candidats hi ha un arxiprest de Manresa, dos canonges de la basílica Santa Maria de la Seu, sis beneficiats d'aquesta mateixa basílica, tres mossèns de la parròquia de Sant Pere Màrtir, dos de la de la Mare de Déu del Carme, dos més de l'església de Sant Miquel, quatre de la Casa d'Orfes, un clergue extradiocesà nascut a Manresa, un laic i dos clergues manresans que van exercir per l'Arquebisbat de Barcelona.

Candidats a màrtirs manresans o amb càrrec pastoral a Manresa (veure 1)

Arxiprest i rector de la col·legiata basílica Santa Maria de la Seu

Antoni Orriols

M. I. ANTONI ORRIOLS BAYONA

Va néixer a Manresa el 4 de juny de 1887 i ordenat prevere el 20 de setembre de 1902. Després d'ocupar diverses vicaries i de ser rector de Sant Vicenç de Castellet, va arribar a Manresa on va ser nomenat rector i arxiprest de Santa Maria de la Seu.

El van afusellar al cementiri de Manresa, juntament amb dos seglars, el 27 d'agost de 1936. Després de la Guerra Civil les seves restes es van traslladar al panteó de la Basílica de la Seu, on encara hi reposen.

Canonges de la col·legiata basílica Santa Maria de la Seu

Manel Marsenyach

M. I. MANEL MARSENYACH IGLESIAS

Va néixer a Manresa l'any 1887 i ordenat el 10 de juny de 1911 pel venerable Josep Torras i Bages. Junt amb Josep Plaxats i Mn. Pere Llehí (1884-1936) va fundar la revista Ave Maria l'any 1924, amb un total de 14.000 subscriptors durant els 12 anys que va durar. Va ocupar el càrrec de beneficiat de Santa Maria de la Seu i, poc després, va ser nomenat canonge. Va estar a la presó de Sant Elies de Barcelona i, és possible, que fos afusellat a Montcada, tot i que no se sap la data exacta de la seva mort.

Miquel Augé

M. I. MIQUEL AUGÉ VILA

Va néixer a Manresa el 20 d'agost de 1885 i ordenat el 18 de setembre de 1909. Capellà beneficiat de Santa Maria de la Seu, va ser-ne l'organista i mestre capella des de 1919 fins el 1936. Va composar moltes peces de música relacionades amb Manresa. El van assassinar a Barcelona, a la carretera de l'Arrabassada, l'1 d'agost del 1936.

Beneficiats de la col·legiata basílica Santa Maria de la Seu

Joan Autonell

Mn. JOAN AUTONELL ROCA

Va néixer a Sentfores el 17 de setembre de 1862 i ordenat el 16 de març de 1889. Va ser beneficiat de Santa Maria de la Seu (1898-1936), capellà de la presó (1901-1936) i de Nostra Senyora de la Guia (1901-1936). Detingut amb el Dr. Pere Llehí al carrer Sant Bartomeu de Manresa, va ser assassinat el dia 1 d'octubre de 1936. El van enterrar al cementiri de Manresa.

Ricard Tanyà

Mn. RICARD TANYÀ FLOTATS

Va néixer a Manresa l'1 d'octubre de 1874 i ordenat el 23 d'octubre de 1899. L'any 1914 va marxar com a missioner a Santiago de Xile. Al tornar a Manresa va ser capellà beneficiat de Santa Maria de la Seu (1928-1936). Quan els jesuïtes van ser expulsats, el bisbe de Vic el va nomenar encarregat de les seves pertinences fins el 18 de juliol de 1936. Va ser martiritzat però es desconeix la data de la mort i també el lloc on descansen les seves
restes.

Joan Balil

Mn. JOAN BALIL PLAYÀ

Va néixer a Manresa el 13 de febrer de 1875 i ordenat el 23 de setembre de 1889. Va ser capellà beneficiat de Santa Maria de la Seu de Manresa (1911-1936). El van assassinar el 20 d'agost de 1936 a la Mambla d'Orís, lloc on descansen les seves restes.

Josep Closa

Mn. JOSEP CLOSA PERARNAU

Va néixer a Manresa el 7 de desembre de 1878 i ordenat el 19 de setembre de 1903. Va ser capellà beneficiat de Santa Maria de la Seu (1925-1936). El van assassinar a Manresa, entre la nit del 31 d'agost i la matinada de l'1 de setembre de 1936.

Josep Puigbó

Mn. JOSEP PUIGBÓ CANELLAS

Va néixer a Artés l'11 d'octubre de 1878 i ordenat el 24 de setembre de 1904. Va fer construir la parròquia de Callús. A conseqüència de grans dolors que tenia, vingué a Manresa. Va ser capellà beneficiat de Santa Maria de la Seu. El van assassinar el 10 de setembre de 1936.

Pere Llehí

Mn. PERE LLEHÍ RAMONEDA

Va néixer a Manresa el 26 de febrer de 1884 i ordenat el 24 de setembre de 1910. Va cantar a la primera missa a l'església de Sant Bartomeu de Les Escodines de Manresa. Va ser capellà de les Germanetes dels Pobres i beneficiat de Santa Maria de la Seu. El van assassinar la nit del 8 d'agost de 1936 a Sant Fruitós de Bages, a prop del cementiri. Les seves restes, portades a Manresa el 2 de març de 1941, reposen encara al cementiri de la ciutat.

Parròquia de Sant Pere Màrtir

Josep Galobardes

Mn. JOSEP GALOBARDES PLANAS

Va néixer a Artés el 3 d'octubre de 1863 i ordenat el 27 de maig de 1893 pel bisbe Morgades. Rector de Sant Pere Màrtir de Manresa (1915-1936), va ser afusellat l'1 d'octubre de 1936 prop del mur del cementiri de la ciutat. El 4 de setembre de 1939 les seves restes van ser traslladades a Artés.

Maurici Gomis

Mn. MAURICI GOMIS NOGUERA

Va néixer a Manresa el 18 de març de 1878 i ordenat el 24 de setembre de 1904. Delicat de salut, va retirar-se a viure a Manresa, on va ser agregat a la parròquia de Sant Pere Màrtir (c. 1926-1936). El van detenir el 27 de juliol de 1936 a la fonda Europa de Manresa i va ser afusellat prop del cementiri de Sant Fruitós de Bages, lloc on segurament reposen les seves restes.

Josep Pons

Mn. JOSEP PONS POSADA

Va néixer a Pujalt el 24 de desembre de 1884. Estudià al Seminari de Vic i va ser ordenat el 19 de setembre de 1914. Adscrit a l'església de Sant Domènec i capellà beneficiari de Sant Pere Màrtir, el van assassinar el 30 de juliol de 1936 davant el riu Cardener.

Parròquia Mare de Déu del Carme

Pere Vintró

Mn. PERE VINTRÓ CODINA

Va néixer a Manresa el 19 de juliol de 1878 i ordenat el 24 de setembre de 1904. Per motius de salut el van nomenar capellà beneficiat de la parròquia de la Mare de Déu del Carme (1928-1936). Detingut, junt amb el P. Oriol, el 24 de juliol de 1936 al pis de la seva germana malalta, van ser maltractats i posteriorment assassinats a la carretera direcció al Pont de Vilomara, entre La Culla i el Pla de cal Gravat. L'endemà va ser enterrat en el nínxol familiar al cementiri de Manresa.

Jaume Tanyà

Mn. JAUME TANYÀ GREGORI

Va néixer a Manresa el 5 d'abril de 1887 i ordenat el 18 de setembre de 1915. Va estar adscrit de la parròquia de la Mare de Déu del Carme (1915-1936). La nit de l'1 de setembre de 1936, després de ser visitat per la seva germana al Casino, on estava empresonat, va ser dut a la Casa Blanca de Sant Iscle, prop de Sant Fruitós de Bages, i el van afusellar. Les seves restes reposen en aquest cementiri.

Església de Sant Miquel

Josep Raich

Mn. JOSEP RAICH FARRÉS

Va néixer a Freixenet el 5 de desembre de 1878 i ordenat el 19 de setembre de 1903. Poc abans que esclatés la Guerra Civil es va retirar de la parròquia de Montlleó, lloc on estava des de 1920. Va arribar a Manresa per fer-se càrrec de l'església de Sant Miquel. El 26 d'agost de 1936 el van detenir i va ser assassinat el 29 d'agost de 1936 al cementiri de Manresa.

Josep Lladó

Mn. JOSEP LLADÓ RAMONET

Va néixer a Manresa el 6 de novembre de 1887 i ordenat el 20 de setembre de 1913. Va ser capellà de les germanes Dominiques de Manresa (c. 1920-1936). Va participar en publicacions com Pàtria, Pla de Bages. També va ser col·laborador del Centre Excursionista i arxiver de l'Ajuntament d'aquesta ciutat. El van assassinar el 30 de juliol de 1936 al terme de Súria, quan es dirigia a la casa pairal de la seva propietat. Va ser enterrat en aquest cementiri, però el 12 de juny de 1939 es van traslladar les seves restes a la capella del Lladó de Serrasols (la seva casa pairal).

Casa d'Orfes de Manresa

Manuel Bardolet

Mn. MANUEL BARDOLET DOMÉNECH

Va néixer a Manresa el 24 de novembre de 1869 i nomenat sacerdot el 27 de maig de 1893. Va ser capellà de la Casa d'Orfes de Manresa (1900-1936). El van assassinar el 8 d'agost de 1936 a Manresa i enterrat l'any 1939, en un nínxol propietat de la seva família, al cementiri de la mateixa ciutat.

Francisco Calafell

Mn. FRANCISCO CALAFELL GARROSSET

Va néixer a Guardiola de Cervera el 12 de maig de 1876 i ordenat a Solsona el 21 de setembre de 1901. Va ser sacerdot al bisbat de Solsona i, posteriorment, va venir a viure a Manresa. El van assassinar a la carretera del Pont de Vilomara el 28 de juliol de 1936, prop de la casa cal Gravat. El van enterrar al cementiri de Manresa.

Francisco Servitje

Mn. FRANCISCO SERVITJE GUITART

Va néixer a Veciana el 23 de gener de 1875 i ordenat el 19 de setembre de 1903. Va publicar, a Manresa, Els Sagraments de l'Església. Aleshores era capellà del noviciat dels maristes a Espanya. Quan va esclatar la Guerra Civil es va refugiar en una casa pairal de Veciana, però el 25 de febrer de 1936, va ser sorprès junt amb el seu germà. Ambdós van ser assassinats las boscos dels voltant dels Tots, la masia familiar. El 10 de maig de 1940 es van portar les seves restes al cementiri municipal de Veciana.

Pere Pujol

Mn. PERE PUJOL CIURÓ

Va néixer a Manresa el 29 de juny de 1878 i ordenat el 24 de setembre de 1904. Va ser vicari de la parròquia de Sant Pere Màrtir de Manresa i posteriorment nomenat rector d'Ogassa (1924-1936). El van assassinar, junt amb dos sacerdots més, el 9 de setembre de 1936, a l'altura de l'Ametlla del Vallès, quan van ser sorpresos pels seus botxins que havien simulat una avaria al cotxe. Segons testimonis, abans de morir, els tres sacerdots es van confessar, preparant-se pel "viatge que anaven a emprendre".

Clergat extradiocesà nascut a Manresa

Pere Vallés

Mn. PERE VALLÉS VALLS

Va néixer a Manresa el 7 de maig de 1876 i nomenat pel bisbe Morgades "expedicionero de preces" a Roma, a la Cúria Diocesana, Col·legi de Sant Sever de Barcelona. Mentre cuidava a la seva mare, Josefa Valls, va ser detingut a Sant Andreu de Llavaneres. Va ser trobat mort el 12 de setembre de 1936 en una carretera a Dosrius. L'any 1944 les seves restes van ser traslladades al cementiri de Barcelona.

Laic

Dr. ISIDRE ALAVERN VINYALS

Va néixer a Manresa l'any 1890. Llicenciat en Medicina i Cirurgia el 1918. L'any 1920 es casà amb Josepa Cañellas Matari. Va tenir consulta a Manresa i va ser metge del dispensari municipal i del Sanatori de Sant Josep. Va ser membre del Jurat Mixte de les Mines de Súria. Defensor de l'escola catòlica, als anys trenta va participar en la fundació de l'Associació de Pares de Família de Manresa, de la qual va ser-ne president. Empresonat l'agost de 1936, va ser afusellat al cementiri de Manresa d'1 d'octubre del mateix any.

Clergat a la causa de l'Arquebisbat de Barcelona

Pere Martí

Mn. PERE MARTÍ BORRÓS

Va néixer a Manresa el 3 d'octubre de 1867 i ordenat a la catedral de Vic el 23 de setembre de 1893. Va ser vicari a Calaf i Ecònom de Castellgalí fins el 1907, que es va traslladar a Barcelona com a beneficiari en l'església dels Sants Just i Pastor, i des de 1908 com a capellà de l'Asil de Carmelites Tereses de Sant Josep a Gràcia. El 21 d'agost de 1936 es va entregar als comitès, perquè els familiars que el tenien amagat no patissin represàlies. La seva salut no era massa bona i va ser portat a l'Hospital de Vic. Va ser assassinat poc després a la Bassa de la Serra, carretera d'Oristà direcció Vic-Gironella. Les seves restes es van portar al cementiri d'Oristà i després de la Guerra Civil es va fer un funeral solemne.

Pere Cornet

Mn. PERE CORNET OLIVERAS

Va néixer a Manresa l'any 1884 i ordenat sacerdot el 1911. Secretari i conseller del Col·legi Municipal de Manresa (1911-1919), el 1912 va prendre possessió del beneficiat familiar del Col·legi de les Religioses Beates de Sant Agustí, a Barcelona, on es va traslladar el 1919, deixant enrere la ciutat de Manresa. Va ocupar el càrrec de capellà de les religioses i director de les noies. El van detenir el 20 de juny de 1936 amb algunes religioses, que van alliberar. Ell va ser assassinat, però no se sap el dia ni el lloc on va ser inhumat.

(1) Martirologio Vicence (1945)