22
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
15:43h
La Biblioteca del Monestir de Montserrat ha rebut a la secció de manuscrits una interessant carta autògrafa de Richard Wagner (Leipzig, 1813-Venència, 1883), datada l'any 1881. Es tracta d'una carta escrita en tinta blava sobre paper, redactada en francès i dirigida al director del diari El Periódico Ilustrado Español. Les mides són 18 x 11,5 cm. El donant, que vol conservar l'anonimat, la va adquirir a la Galeria La Suite de Barcelona.
El contingut de la carta és el següent:
Al Sr. Director del Periódico Ilustrado Español.
De la Gàl·lia on els gots heroics creaven i defensaven un asil al cristianisme amenaçat, el cavaller del cigne va partir per a Flandes. Torna al seu país per al centenari d'Aquell, a qui el seu geni i el seu destí van cridar a ser l'intèrpret conscient dels instints del seu poble. Pugui aquesta coincidència ser contemplada com a homenatge rendit pel món sobrenatural a la memòria del poeta l'obra i vida ens mostren la fusió operada per l'art de la vida real i del sentiment religiós. Pugui també ser de bon auguri per al retorn de Lohengrin a la comarca d'on va sortir.
La carta va ser adquirida en una subhasta en memòria dels pioners proto-wagnerians catalans, Marsillach, Letamendi i Pena, com a més coneguts, que van introduir la wagnerofília a Catalunya a mitjans del segle XIX i van divulgar amb èxit la música wagneriana a Catalunya considerada llavors com a “moderna” en una societat que maldava per a emmirallar-se en les nacions més avançades. Aquest interès va ajudar a crear una tradició wangeròfila que va tenir com a resposta destacada les dues visites al Liceu dels Festivals de Bayreuth.
Segons l'informe de la casa de subhastes, la carta era propietat de Joaquim Marsillach (Barcelona, 1859-Caldes d'Estrac, 1883), crític musical i amic personal del compositor, que era membre del patronat del Festival de Bayreuth i que va ser un dels artífexs de la propagació de la música wagneria a Catalunya. El 1878 va publicar Richard Wagner. Ensayo biográfico-crítico. Va fundar el 1870 la “Societat Wagner” amb Felip Pedrell, Andreu Vidal Llimona, Claudi Martínez Imbert y Josep Letamendi.
Marsillach va morir el mateix any que Wagner, sense descendència, i va deixar aquesta carta i d'altres béns a la seva assistenta, que posteriorment la va lliurar a l'arquitecte Cèsar Martinell (Valls, 1888-Barcelona, 1973). Aquest la va regalar posteriorment a un col·leccionista de Barcelona, que fou l'últim propietari d'aquesta carta. Hi ha constància que a Catalunya hi ha dues cartes més de Richard Wagner, una a l'Institut del Teatre de Barcelona i l'altra a la Biblioteca de Catalunya.
El contingut de la carta és el següent:
Al Sr. Director del Periódico Ilustrado Español.
De la Gàl·lia on els gots heroics creaven i defensaven un asil al cristianisme amenaçat, el cavaller del cigne va partir per a Flandes. Torna al seu país per al centenari d'Aquell, a qui el seu geni i el seu destí van cridar a ser l'intèrpret conscient dels instints del seu poble. Pugui aquesta coincidència ser contemplada com a homenatge rendit pel món sobrenatural a la memòria del poeta l'obra i vida ens mostren la fusió operada per l'art de la vida real i del sentiment religiós. Pugui també ser de bon auguri per al retorn de Lohengrin a la comarca d'on va sortir.
Richard Wagner.
La carta va ser adquirida en una subhasta en memòria dels pioners proto-wagnerians catalans, Marsillach, Letamendi i Pena, com a més coneguts, que van introduir la wagnerofília a Catalunya a mitjans del segle XIX i van divulgar amb èxit la música wagneriana a Catalunya considerada llavors com a “moderna” en una societat que maldava per a emmirallar-se en les nacions més avançades. Aquest interès va ajudar a crear una tradició wangeròfila que va tenir com a resposta destacada les dues visites al Liceu dels Festivals de Bayreuth.
Segons l'informe de la casa de subhastes, la carta era propietat de Joaquim Marsillach (Barcelona, 1859-Caldes d'Estrac, 1883), crític musical i amic personal del compositor, que era membre del patronat del Festival de Bayreuth i que va ser un dels artífexs de la propagació de la música wagneria a Catalunya. El 1878 va publicar Richard Wagner. Ensayo biográfico-crítico. Va fundar el 1870 la “Societat Wagner” amb Felip Pedrell, Andreu Vidal Llimona, Claudi Martínez Imbert y Josep Letamendi.
Marsillach va morir el mateix any que Wagner, sense descendència, i va deixar aquesta carta i d'altres béns a la seva assistenta, que posteriorment la va lliurar a l'arquitecte Cèsar Martinell (Valls, 1888-Barcelona, 1973). Aquest la va regalar posteriorment a un col·leccionista de Barcelona, que fou l'últim propietari d'aquesta carta. Hi ha constància que a Catalunya hi ha dues cartes més de Richard Wagner, una a l'Institut del Teatre de Barcelona i l'altra a la Biblioteca de Catalunya.