14
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
16
de juliol
a les
22:13h
El Servei d'Assistència Integral dels Mercats Municipals (SAIMM) de la Diputació de Barcelona veu futur en el Mercat de Puigmercadal de Manresa i li recomana continuar les accions engegades per l'Ajuntament de Manresa conjuntament amb els paradistes per millorar els seus serveis i guanyar clientela.
Manresa és una de les set ciutats de la demarcació de Barcelona (tres de l'interior i quatre del litoral) que formen part de la prova pilot impulsada pel Servei. Aquest divendres s'ha presentat el treball, en una roda de premsa amb la presència del diputat de Comerç de la Diputació, Isaac Albert; l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent; el regidor de Comerç i Mercats, Jaume Arnau; i la responsable de mercats municipals de l'Oficina de Mercats i Fires Locals de la Diputació, Georgina Xufré.
L'Ajuntament de Manresa va iniciar aquest 2017 la gestió del mercat i va posar en marxar diverses iniciatives que de moment han inclòs, entre d'altres, millores en les instal·lacions, accions de promoció i renovació de la imatge gràfica. Amb l'objectiu del nou impuls, l'Ajuntament també va sol·licitar la col·laboració i el suport dels experts de la Diputació per contribuir a fer una diagnòstic del servei i implementar mesures per reforçar l'atractivitat i garantir el futur d'aquest equipament.
La prova pilot de la Diputació per assistir als mercats catalans s'està duent a terme a 7 municipis de les comarques barcelonines: Manresa, Torelló, Berga, Arenys de Mar, Calella, Canet de Mar i Vilassar de Mar.
Les primeres conclusions del treball d'estudi realitzat al Mercat de Puigmercadal constaten que un entorn tan complex, el mercat municipal requereix aportar un concepte diferenciador que li atorgui un avantatge competitiu notable. “Tal i com s'ha pogut copsar amb el treball de diagnosi, la quota de mercat i la xifra de negoci que absorbeix aquest equipament tenen un recorregut de millora. Caldrà, doncs, incrementar el nombre de clientela; i això passa per definir un nou concepte amb una proposta de valor i que aquesta sigui ben percebuda pel públic”.
Per a la Diputació, caldria “activar un seguit de mecanismes i, sobretot, incidir en una nova mentalitat de mercat: més oberta a les exigències de la ciutadania, amb un conjunt de serveis addicionals i que tingui bona acceptació per part de tothom”.
El diagnòstic creu que el Mercat de Puigmercadal té punts febles i amenaces en aquests moments ja que és equipament amb quota de mercat limitada i ubicat en un entorn molt competitiu que ha fet que hagi tingut una pèrdua d'atractivitat i de clients vers noves propostes comercials. Tot i això, l'informe de la Diputació creu que hi ha molts punts forts i oportunitats com són el fet que Manresa és capital de comarca amb actius agroalimentaris notoris i de qualitat; una ubicació estratègica a nivell municipal i comarcal; la grandària de la població, la renda de les famílies i la mitjana d'edat són adequades per oferir conceptes innovadors; i la possibilitat d'esdevenir un node alimentari del municipi i de la comarca; aprofitament dels nous hàbits alimentaris i de la tendència de consum de proximitat.
En la presentació d'aquest migdia, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha agraït a la Diputació que Manresa hagi estat una de les set ciutats escollides per formar part de la prova pilot, cosa que "arriba en un moment oportú, quan estem treballant per donar un nou impuls al mercat i fer-lo atractiu per als manresans".
El diputat de Comerç, Isaac Albert, ha explicat que al país hi ha 160 mercats municipals, dels quals 130 són a les comarques de Barcelona (40 a Barcelona ciutats i 93 a 61 municipis de la demarcació). En total, són més de 3.400 parades i 6.500 llocs de treball, i més de 2 milions de persones tenen un mercat en un entorn proper. En aquest context, la Diputació va emprendre el programa per donar assistència integral als mercat i dotar-los dels serveis necessaris per al segle XXI.
El treball fa referència a tres variables vinculades al mercat: la infraestructura, la gestió i el model de mercat. En aquest sentit, Isaac Albert ha afirmat que sovint es creu que reformant estructuralment les instal·lacions del mercat "n'hi haurà prou per rellançar-los, però acompanyant les reformes cal sobretot treballar en el model de mercat".
Per aquest motiu, en el marc del servei que ofereix la Diputació, el proper 2 d'octubre s'incorpora la figura d'una gerent del mercat manresà, tasca que compartirà amb els altres dos mercats d'interior (Torelló i Berga). Serà "una persona experta que farà seguiment, anàlisi, dinamització del mercat", ha explicat Albert, i "ajudarà a prendre decisions estretègiques de cara als propers anys per tal d'aconseguir que els mercats tornin a ser una locomotora dels seus territoris, basant-se sobretot en un model que apostarà pel producte de proximitat i ecològic".
Per la seva banda, el regidor Jaume Arnau ha recordat les actuacions que ja s'han fet els darrers mesos al mercat, des que l'1 de gener passat l'Ajuntament en va assumir la gesitó directa: creació de la nova marca, promocions per oferir pàrquing gratuït i targetes de bus, adequació inicial de les instal·lacions... Tot plegat, ha dit Arnau, ja està donant els primers resultats: "hi ha quatre paradistes que volen fer més gran la parada i sensacions positives en general".
El regidor ha avançat que les properes setmanes es farà una presentació de la nova distribució al mercat, en què es pervist que hi hagi espais per a la degustació, presentació de producte i formació, i també "nous companys de viatge que tindrem, vinculats a l'economia social".
Jaume Arnau ha considera positiu que la diagnosi de la Diputació "refermi la nostra idea, ja que com a fortalesa es deixa clar que Manresa, com a capital de comarca, té actius agroalimentaris molt importants i el mercat pot anar endavant, en aquest marc".
El mercat de Puigmercadal "té moltes potencialitats, i anem a treballar-hi entre tots", ha reblat el diputat Isaac Albert.
Aposta pel Mercat Km 0 i prospecció de més paradistes especialitzats
En temes d'alimentació i, sobretot en tots aquells productes de proximitat que es troben tant a la comarca com en un radi de 100 km, el diagnòstic de la Diputació recomana que el mercat ha de conjugar el factor social i fer-lo partícip del mercat mitjançant la introducció de cooperatives de productors, de consumidors o qualsevol forma anàloga d'empresa social i solidària; així com impulsar sinèrgies amb agents del territori.
Entre les principals actuacions proposades es ressalta la prospecció de nous paradistes amb interès especial salut i dietètica, degustació, etc; prospecció agroproductors, cooperatives i agents del territori (DO, IGP i entitats tercer sector); millorar els accessos al mercat; Imatge homogènia i un pla d'activitats i promocions.
Prova pilot del Servei d'Assistència Integral als Mercats Municipals
La prova pilot del Servei d'Assistència Integral als Mercats Municipals de la Diputació té dos anys de durada. Aquesta iniciativa neix davant la constatació que el 42,6% del total de mercats de la província (excepte Barcelona ciutat) es troben en major o menor mesura desatesos per l'absència d'un director/a o figura anàloga dedicat a la gestió del servei i conservació de l'equipament, a garantir uns estàndards de qualitat i a assegurar el compliment de les normatives aplicables.
L'Administració Pública té la responsabilitat de gestionar amb la màxima eficiència i eficàcia els recursos econòmics que empra a la recerca de la millora constant del servei públic de mercat.
Els objectius de la prova pilot als set municipis seleccionats és garantir un servei públic eficient; mantenir el patrimoni local, fomentar un model un model comercial de proximitat i de productes local; impulsar l'ocupació les activitats econòmiques; i preservar i millorar el model de mercat a tot el territori.
Així, com s'ha esmentat, durant aquests 2 anys hi haurà la figura d'un gerent de zona, finançat íntegrament per la Diputació de Barcelona, qui treballarà estretament amb l'ajuntament i els paradistes del mercat per assolir els objectius generals de la prova pilot i de les propostes d'actuació de les diagnosis realitzades al mercat. La incorporació d'aquest gerent de zona –Manresa, Berga i Torelló- està prevista per al dia 2 d'octubre i dependrà de l'Oficina de Mercats i Fires Locals de la Diputació de Barcelona.
El gerent de zona –en estreta col·laboració amb l'Ajuntament- tindrà responsabilitat de direcció estratègica; supervisió de la gestió econòmica, del manteniment i conservació de l'equipament, del pla d'higiene i neteja general; supervisió de la seguretat, dels subministraments, apostant per l'estalvi energètic; gestió del pla de dinamització; relacions internes, consultoria, assessorament i formació.
Dades generals de mercats
En aquests moments hi ha 61 municipis amb mercat municipal a la província de Barcelona (Barcelona capital exclòs), que tenen un total de 93 mercats municipals, amb 3.427 parades, que suposen 6.500 llocs de treball directes (2 persones ocupades per parada de mitjana).
La superfície comercial d'aquests mercats és de 117.000 m² amb 2.218.000 habitants en la seva àrea d'influència. La despesa corrent per habitant i any dels municipis amb mercat municipal és de 5,4 euros de mitjana.
Manresa és una de les set ciutats de la demarcació de Barcelona (tres de l'interior i quatre del litoral) que formen part de la prova pilot impulsada pel Servei. Aquest divendres s'ha presentat el treball, en una roda de premsa amb la presència del diputat de Comerç de la Diputació, Isaac Albert; l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent; el regidor de Comerç i Mercats, Jaume Arnau; i la responsable de mercats municipals de l'Oficina de Mercats i Fires Locals de la Diputació, Georgina Xufré.
L'Ajuntament de Manresa va iniciar aquest 2017 la gestió del mercat i va posar en marxar diverses iniciatives que de moment han inclòs, entre d'altres, millores en les instal·lacions, accions de promoció i renovació de la imatge gràfica. Amb l'objectiu del nou impuls, l'Ajuntament també va sol·licitar la col·laboració i el suport dels experts de la Diputació per contribuir a fer una diagnòstic del servei i implementar mesures per reforçar l'atractivitat i garantir el futur d'aquest equipament.
La prova pilot de la Diputació per assistir als mercats catalans s'està duent a terme a 7 municipis de les comarques barcelonines: Manresa, Torelló, Berga, Arenys de Mar, Calella, Canet de Mar i Vilassar de Mar.
Les primeres conclusions del treball d'estudi realitzat al Mercat de Puigmercadal constaten que un entorn tan complex, el mercat municipal requereix aportar un concepte diferenciador que li atorgui un avantatge competitiu notable. “Tal i com s'ha pogut copsar amb el treball de diagnosi, la quota de mercat i la xifra de negoci que absorbeix aquest equipament tenen un recorregut de millora. Caldrà, doncs, incrementar el nombre de clientela; i això passa per definir un nou concepte amb una proposta de valor i que aquesta sigui ben percebuda pel públic”.
Per a la Diputació, caldria “activar un seguit de mecanismes i, sobretot, incidir en una nova mentalitat de mercat: més oberta a les exigències de la ciutadania, amb un conjunt de serveis addicionals i que tingui bona acceptació per part de tothom”.
El diagnòstic creu que el Mercat de Puigmercadal té punts febles i amenaces en aquests moments ja que és equipament amb quota de mercat limitada i ubicat en un entorn molt competitiu que ha fet que hagi tingut una pèrdua d'atractivitat i de clients vers noves propostes comercials. Tot i això, l'informe de la Diputació creu que hi ha molts punts forts i oportunitats com són el fet que Manresa és capital de comarca amb actius agroalimentaris notoris i de qualitat; una ubicació estratègica a nivell municipal i comarcal; la grandària de la població, la renda de les famílies i la mitjana d'edat són adequades per oferir conceptes innovadors; i la possibilitat d'esdevenir un node alimentari del municipi i de la comarca; aprofitament dels nous hàbits alimentaris i de la tendència de consum de proximitat.
En la presentació d'aquest migdia, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha agraït a la Diputació que Manresa hagi estat una de les set ciutats escollides per formar part de la prova pilot, cosa que "arriba en un moment oportú, quan estem treballant per donar un nou impuls al mercat i fer-lo atractiu per als manresans".
El diputat de Comerç, Isaac Albert, ha explicat que al país hi ha 160 mercats municipals, dels quals 130 són a les comarques de Barcelona (40 a Barcelona ciutats i 93 a 61 municipis de la demarcació). En total, són més de 3.400 parades i 6.500 llocs de treball, i més de 2 milions de persones tenen un mercat en un entorn proper. En aquest context, la Diputació va emprendre el programa per donar assistència integral als mercat i dotar-los dels serveis necessaris per al segle XXI.
El treball fa referència a tres variables vinculades al mercat: la infraestructura, la gestió i el model de mercat. En aquest sentit, Isaac Albert ha afirmat que sovint es creu que reformant estructuralment les instal·lacions del mercat "n'hi haurà prou per rellançar-los, però acompanyant les reformes cal sobretot treballar en el model de mercat".
Per aquest motiu, en el marc del servei que ofereix la Diputació, el proper 2 d'octubre s'incorpora la figura d'una gerent del mercat manresà, tasca que compartirà amb els altres dos mercats d'interior (Torelló i Berga). Serà "una persona experta que farà seguiment, anàlisi, dinamització del mercat", ha explicat Albert, i "ajudarà a prendre decisions estretègiques de cara als propers anys per tal d'aconseguir que els mercats tornin a ser una locomotora dels seus territoris, basant-se sobretot en un model que apostarà pel producte de proximitat i ecològic".
Per la seva banda, el regidor Jaume Arnau ha recordat les actuacions que ja s'han fet els darrers mesos al mercat, des que l'1 de gener passat l'Ajuntament en va assumir la gesitó directa: creació de la nova marca, promocions per oferir pàrquing gratuït i targetes de bus, adequació inicial de les instal·lacions... Tot plegat, ha dit Arnau, ja està donant els primers resultats: "hi ha quatre paradistes que volen fer més gran la parada i sensacions positives en general".
El regidor ha avançat que les properes setmanes es farà una presentació de la nova distribució al mercat, en què es pervist que hi hagi espais per a la degustació, presentació de producte i formació, i també "nous companys de viatge que tindrem, vinculats a l'economia social".
Jaume Arnau ha considera positiu que la diagnosi de la Diputació "refermi la nostra idea, ja que com a fortalesa es deixa clar que Manresa, com a capital de comarca, té actius agroalimentaris molt importants i el mercat pot anar endavant, en aquest marc".
El mercat de Puigmercadal "té moltes potencialitats, i anem a treballar-hi entre tots", ha reblat el diputat Isaac Albert.
Aposta pel Mercat Km 0 i prospecció de més paradistes especialitzats
En temes d'alimentació i, sobretot en tots aquells productes de proximitat que es troben tant a la comarca com en un radi de 100 km, el diagnòstic de la Diputació recomana que el mercat ha de conjugar el factor social i fer-lo partícip del mercat mitjançant la introducció de cooperatives de productors, de consumidors o qualsevol forma anàloga d'empresa social i solidària; així com impulsar sinèrgies amb agents del territori.
Entre les principals actuacions proposades es ressalta la prospecció de nous paradistes amb interès especial salut i dietètica, degustació, etc; prospecció agroproductors, cooperatives i agents del territori (DO, IGP i entitats tercer sector); millorar els accessos al mercat; Imatge homogènia i un pla d'activitats i promocions.
Prova pilot del Servei d'Assistència Integral als Mercats Municipals
La prova pilot del Servei d'Assistència Integral als Mercats Municipals de la Diputació té dos anys de durada. Aquesta iniciativa neix davant la constatació que el 42,6% del total de mercats de la província (excepte Barcelona ciutat) es troben en major o menor mesura desatesos per l'absència d'un director/a o figura anàloga dedicat a la gestió del servei i conservació de l'equipament, a garantir uns estàndards de qualitat i a assegurar el compliment de les normatives aplicables.
L'Administració Pública té la responsabilitat de gestionar amb la màxima eficiència i eficàcia els recursos econòmics que empra a la recerca de la millora constant del servei públic de mercat.
Els objectius de la prova pilot als set municipis seleccionats és garantir un servei públic eficient; mantenir el patrimoni local, fomentar un model un model comercial de proximitat i de productes local; impulsar l'ocupació les activitats econòmiques; i preservar i millorar el model de mercat a tot el territori.
Així, com s'ha esmentat, durant aquests 2 anys hi haurà la figura d'un gerent de zona, finançat íntegrament per la Diputació de Barcelona, qui treballarà estretament amb l'ajuntament i els paradistes del mercat per assolir els objectius generals de la prova pilot i de les propostes d'actuació de les diagnosis realitzades al mercat. La incorporació d'aquest gerent de zona –Manresa, Berga i Torelló- està prevista per al dia 2 d'octubre i dependrà de l'Oficina de Mercats i Fires Locals de la Diputació de Barcelona.
El gerent de zona –en estreta col·laboració amb l'Ajuntament- tindrà responsabilitat de direcció estratègica; supervisió de la gestió econòmica, del manteniment i conservació de l'equipament, del pla d'higiene i neteja general; supervisió de la seguretat, dels subministraments, apostant per l'estalvi energètic; gestió del pla de dinamització; relacions internes, consultoria, assessorament i formació.
Dades generals de mercats
En aquests moments hi ha 61 municipis amb mercat municipal a la província de Barcelona (Barcelona capital exclòs), que tenen un total de 93 mercats municipals, amb 3.427 parades, que suposen 6.500 llocs de treball directes (2 persones ocupades per parada de mitjana).
La superfície comercial d'aquests mercats és de 117.000 m² amb 2.218.000 habitants en la seva àrea d'influència. La despesa corrent per habitant i any dels municipis amb mercat municipal és de 5,4 euros de mitjana.