13
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
14
de juliol
a les
16:17h
Fa justament deu dies, NacióManresapublicava, en primícia, que la Secció 3a de l'Audiència Nacional va acceptar, el passat 29 de juny, les al·legacions presentades per la família de la manresana Flors Sirera, el seu advocat, Jordi Palou, i l'Ajuntament de Manresa contra el general Kayumba Nyamwasa, el principal responsable de l'assassinat de la jove infermera de la capital del Bages, així com també de dos cooperants més de l'ONG Metges del Món: el metge sevillà Manuel Madrazo i el fotògraf madrileny Luís Valtueña.
En una roda de premsa celebrada aquest dijous a l'Ajuntament de Manresa, l'advocat que representa la família de Flors Sirera i l'Ajuntament de la ciutat, Jordi Palou, ha explicat en quina situació es troba el procés penal per l'assassinat dels cooperants espanyols que van perdre la vida a Ruanda el mes de gener de l'any 1997. Un procés que va començar l'any 2000, quan el mateix Palou va impulsar el Fòrum Internacional per a la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs (Veritas Rwanda Forum), amb l'objectiu d'investigar, analitzar i resoldre el que va succeir a Ruanda i a la República Democràtica del Congo entre el 1990 i fins el 2002.
L'any 2005, a través del Veritas Rwanda Forum, es va interposar una querella a l'Audiència Nacional de Madrid contra el Front Patriòtic Ruandès per crims sistemàtics i planificats, que va ser acceptada. Va ser el Jutjat Central d'Instrucció número 4, amb el jutge Fernando Andreu, qui va obrir una investigació i va emetre una ordre de cerca i captura contra 40 membres de la cúpula politicomilitar ruandesa per genocidi, terrorisme, crims contra la humanitat, crims de guerra, tortura i repressions forçades. Val a dir que d'aquests 40 alts comandaments, a un d'ells no se li va emetre aquesta ordre. Es tracta del president de Ruanda, Paul Kagame, "que és qui està darrere de totes les morts dels catalans i espanyols; de totes les morts dels cooperants estrangers, i de moltes de les morts de ruandesos i congolesos", ha puntualitzat Palou. Kagame, però, no pot ser processat perquè és president actiu d'un país i gaudeix d'immunitat. De moment.
La circumstància, però, que ha fet reobrir la investigació, té nom i cognom: Kayumba Nyamwas que, com ja s'ha esmentat, és el principal responsable de la mort de Sirera. "L'any 2008 el vam localitzar a Sud-Àfrica", explica Palou. Sembla ser que ambaixador plenipotenciari de Ruanda a Nova Delhi. En un dels seus viatges a Ruanda, va reunir-se amb Paul Kagame. "Van tenir una discussió de la qual se'n desconeixen els detalls però que segurament va tenir a veure amb diners, propietats i influències", diu l'advocat. El resultat de la "reunió" va ser que Nyamwas va acabar fugint del país i va arribar fins a Sud-àfrica, país on se'l va localitzar, "precisament perquè ens va arribar la notícia que havien volgut atemptar contra la seva vida", comenta l'advocat. Va ser en aquell moment quan van demanar al jutge Andreu que demanés el seu arrest d'acord amb el Dret Penal Internacional.
Les autoritats sudafricanes, però, no ho van acceptar i li van atorgar la condició de refugiat de guerra. Davant d'aquell escenari, explica Palou "vam prosseguir, molt discretament, juntament amb dues organitzacions de drets humans especialitzades en refugiats i asil polític a Sud-Àfrica". El resultat va ser que el 19 de setembre de l'any 2010, el govern espanyol va acordar, unànimement, sol·licitar l'extradició activa del general Kayumba Nyamwas. Un requeriment que el govern sudafricà s'havia negat a complimentar fins que, fa poques setmanes, el Tribunal Suprem del país va emetre una sentència en la qual anul·lava completament el dret d'asil de Nyamwas. "Segons l'estatut del refugiat de la ONU de l'any 1951 i segons la pròpia normativa de convencions africanes de la Unió Africana dels anys 60, no és possible atorgar la condició d'asil a una persona que està en recerca i captura per crims internacionals, genocidis, crims contra la humanitat i crims de guerra", recalca Palou.
Un cop l'advocat va conèixer la resolució, es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Manresa. De comú acord, van sol·licitar a l'Audiència Nacional que es reobrís el procediment "i es tornés a activar l'extradició activa del general Kayumba Nyamwas, amb l'objectiu de prosseguir la investigació que havíem iniciat", diu el lletrat.
Una inapropiada reforma de la Llei de Justícia Universal
La reforma de la Llei de Justícia Universal que el PP va aprovar en majoria absoluta l'any 2014 -sense el suport de cap partit polític de la cambra de diputats ni del Senat- exigeix que per a poder investigar i jutjar algun cas de justícia universal, l'imputat ha de ser espanyol o residir de forma permanent a Espanya, "la qual cosa fa el 99,9% inviable que hi hagi un cas de justícia universal", lamenta Palou, que explica que "això s'està intentant modificar a través de diverses propostes". Segons l'advocat, "aquesta reforma no només no respecta el Dret Internacional sinó que desconeix la Constitució que està tan en boca dels líders del PP: els articles 92 i següents de la Constitució diuen que qualsevol tractat internacional signat per Espanya i ratificat per Espanya forma part de l'ordenament jurídic intern. Per tant, tots els tractats internacionals que l'Estat espanyol, en manifestació del seu consentiment, ha dit que es comprometia a investigar i jutjar, amb aquesta norma, desconeix aquest procés constitucional".
És per això, recalca, que es va decidir arxivar definitivament la causa per crims de genocidi, de guerra i contra la humanitat contra els 40 processats i que es va arxivar provisionalment la causa respecte les 29 persones (d'aquestes 40) que se'ls imputen crims de terrorisme.
La reforma del PP va ser recorreguda al Tribunal Suprem, "que ens va donar parcialment la raó", comenta el lletrat. Però, descontents amb la resposta, els representants de l'acusació van interposar, l'any passat, un recurs d'emparament davant del Tribunal Constitucional (TC), "que a hores d'ara encara està pendent de resolució", explica Palou.
Per tant, doncs, tal com el mateix advocat explica, la mateixa causa té 2 camins paral·lels oberts. Un, el que fa referència al TC i que està pendent de resolució i l'altre, la reobertura de la part que fa referència als crims de terrorisme.
Què demanen, concretament?
Palou explica que el que exigim és "tornar a sol·licitar l'extradició activa de Kayuma que ja està acordada pel govern i pel mateix jutge Andreu"; "que es reemetin les ordres d'arrest internacional contra les 29 persones que apareixen, directa o indirectament, implicades en delictes de terrorisme", i, finalment, "que els delictes de genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat, siguin considerats tècnicament com connexos amb els de terrorisme". "Si el jutge Andreu admet aquestes consideracions, també podria investigar-los", conclou.
"No ens rendirem"
La regidora d'Acció Social de l'Ajuntament de Manresa, Àngels Santolària, ha dit, rotundament, que "com a Ajuntament no ens rendirem", tot posant de manifest que "estem parlant de la Flors, però també de tants i tants ruandesos que van morir en aquell enfrontament entre ètnies". "Fer justícia per la Flors és fer justícia per a tota la gent que ha perdut i encara perd la vida en guerres irracionals", ha manifestat, tot concloent: "no podem afluixar. Entre tots hem de fer que la justícia sigui una mica més justa".
En una roda de premsa celebrada aquest dijous a l'Ajuntament de Manresa, l'advocat que representa la família de Flors Sirera i l'Ajuntament de la ciutat, Jordi Palou, ha explicat en quina situació es troba el procés penal per l'assassinat dels cooperants espanyols que van perdre la vida a Ruanda el mes de gener de l'any 1997. Un procés que va començar l'any 2000, quan el mateix Palou va impulsar el Fòrum Internacional per a la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs (Veritas Rwanda Forum), amb l'objectiu d'investigar, analitzar i resoldre el que va succeir a Ruanda i a la República Democràtica del Congo entre el 1990 i fins el 2002.
L'any 2005, a través del Veritas Rwanda Forum, es va interposar una querella a l'Audiència Nacional de Madrid contra el Front Patriòtic Ruandès per crims sistemàtics i planificats, que va ser acceptada. Va ser el Jutjat Central d'Instrucció número 4, amb el jutge Fernando Andreu, qui va obrir una investigació i va emetre una ordre de cerca i captura contra 40 membres de la cúpula politicomilitar ruandesa per genocidi, terrorisme, crims contra la humanitat, crims de guerra, tortura i repressions forçades. Val a dir que d'aquests 40 alts comandaments, a un d'ells no se li va emetre aquesta ordre. Es tracta del president de Ruanda, Paul Kagame, "que és qui està darrere de totes les morts dels catalans i espanyols; de totes les morts dels cooperants estrangers, i de moltes de les morts de ruandesos i congolesos", ha puntualitzat Palou. Kagame, però, no pot ser processat perquè és president actiu d'un país i gaudeix d'immunitat. De moment.
La circumstància, però, que ha fet reobrir la investigació, té nom i cognom: Kayumba Nyamwas que, com ja s'ha esmentat, és el principal responsable de la mort de Sirera. "L'any 2008 el vam localitzar a Sud-Àfrica", explica Palou. Sembla ser que ambaixador plenipotenciari de Ruanda a Nova Delhi. En un dels seus viatges a Ruanda, va reunir-se amb Paul Kagame. "Van tenir una discussió de la qual se'n desconeixen els detalls però que segurament va tenir a veure amb diners, propietats i influències", diu l'advocat. El resultat de la "reunió" va ser que Nyamwas va acabar fugint del país i va arribar fins a Sud-àfrica, país on se'l va localitzar, "precisament perquè ens va arribar la notícia que havien volgut atemptar contra la seva vida", comenta l'advocat. Va ser en aquell moment quan van demanar al jutge Andreu que demanés el seu arrest d'acord amb el Dret Penal Internacional.
Les autoritats sudafricanes, però, no ho van acceptar i li van atorgar la condició de refugiat de guerra. Davant d'aquell escenari, explica Palou "vam prosseguir, molt discretament, juntament amb dues organitzacions de drets humans especialitzades en refugiats i asil polític a Sud-Àfrica". El resultat va ser que el 19 de setembre de l'any 2010, el govern espanyol va acordar, unànimement, sol·licitar l'extradició activa del general Kayumba Nyamwas. Un requeriment que el govern sudafricà s'havia negat a complimentar fins que, fa poques setmanes, el Tribunal Suprem del país va emetre una sentència en la qual anul·lava completament el dret d'asil de Nyamwas. "Segons l'estatut del refugiat de la ONU de l'any 1951 i segons la pròpia normativa de convencions africanes de la Unió Africana dels anys 60, no és possible atorgar la condició d'asil a una persona que està en recerca i captura per crims internacionals, genocidis, crims contra la humanitat i crims de guerra", recalca Palou.
Un cop l'advocat va conèixer la resolució, es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Manresa. De comú acord, van sol·licitar a l'Audiència Nacional que es reobrís el procediment "i es tornés a activar l'extradició activa del general Kayumba Nyamwas, amb l'objectiu de prosseguir la investigació que havíem iniciat", diu el lletrat.
Una inapropiada reforma de la Llei de Justícia Universal
La reforma de la Llei de Justícia Universal que el PP va aprovar en majoria absoluta l'any 2014 -sense el suport de cap partit polític de la cambra de diputats ni del Senat- exigeix que per a poder investigar i jutjar algun cas de justícia universal, l'imputat ha de ser espanyol o residir de forma permanent a Espanya, "la qual cosa fa el 99,9% inviable que hi hagi un cas de justícia universal", lamenta Palou, que explica que "això s'està intentant modificar a través de diverses propostes". Segons l'advocat, "aquesta reforma no només no respecta el Dret Internacional sinó que desconeix la Constitució que està tan en boca dels líders del PP: els articles 92 i següents de la Constitució diuen que qualsevol tractat internacional signat per Espanya i ratificat per Espanya forma part de l'ordenament jurídic intern. Per tant, tots els tractats internacionals que l'Estat espanyol, en manifestació del seu consentiment, ha dit que es comprometia a investigar i jutjar, amb aquesta norma, desconeix aquest procés constitucional".
És per això, recalca, que es va decidir arxivar definitivament la causa per crims de genocidi, de guerra i contra la humanitat contra els 40 processats i que es va arxivar provisionalment la causa respecte les 29 persones (d'aquestes 40) que se'ls imputen crims de terrorisme.
La reforma del PP va ser recorreguda al Tribunal Suprem, "que ens va donar parcialment la raó", comenta el lletrat. Però, descontents amb la resposta, els representants de l'acusació van interposar, l'any passat, un recurs d'emparament davant del Tribunal Constitucional (TC), "que a hores d'ara encara està pendent de resolució", explica Palou.
Per tant, doncs, tal com el mateix advocat explica, la mateixa causa té 2 camins paral·lels oberts. Un, el que fa referència al TC i que està pendent de resolució i l'altre, la reobertura de la part que fa referència als crims de terrorisme.
Què demanen, concretament?
Palou explica que el que exigim és "tornar a sol·licitar l'extradició activa de Kayuma que ja està acordada pel govern i pel mateix jutge Andreu"; "que es reemetin les ordres d'arrest internacional contra les 29 persones que apareixen, directa o indirectament, implicades en delictes de terrorisme", i, finalment, "que els delictes de genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat, siguin considerats tècnicament com connexos amb els de terrorisme". "Si el jutge Andreu admet aquestes consideracions, també podria investigar-los", conclou.
"No ens rendirem"
La regidora d'Acció Social de l'Ajuntament de Manresa, Àngels Santolària, ha dit, rotundament, que "com a Ajuntament no ens rendirem", tot posant de manifest que "estem parlant de la Flors, però també de tants i tants ruandesos que van morir en aquell enfrontament entre ètnies". "Fer justícia per la Flors és fer justícia per a tota la gent que ha perdut i encara perd la vida en guerres irracionals", ha manifestat, tot concloent: "no podem afluixar. Entre tots hem de fer que la justícia sigui una mica més justa".