04
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
06
de juliol
a les
9:25h
El carrer Viserta de Monistrol de Montserrat celebrarà el proper cap de setmana les seves tradicionals festes. Les festes del carrer de Viserta són les úniques festes actuals que han sobreviscut al pas del temps. En un origen se celebraven per Corpus Christi, i com que el Corpus s'esqueia en dijous i tenia capvuitada (vuit dies seguits de festa), tots els carrers de Monistrol feien una festa pròpia que s'encabia en cadascun dels dies posteriors al dijous de Corpus. El divendres, l'endemà de Corpus, feien festa els carrers de Sant Joan, del Pont i la plaça del Bo-Bo; dissabte feien festa els carrers de Sant Pere i la plaça de la Font Gran; dilluns feia festa el carrer Manresà o Manresa; dimarts el carrer Viserta o Julià Fuchs; dimecres els carrers del Puig, Montserrat i Gns. Dominiques, i el dijous capvuitada i actes comuns per a tothom sufragats per l'Ajuntament. Actualment, però, només queda la Festa del Carrer Viserta que amb el pas del temps va annexionar-se la Festa del Carrer Manresa per mantenir-ne la seva preservació.
Aquestes festes de carrer comportaven una rivalitat sana entre els veïns dels diferents carrers de tal manera que es competia per veure qui guarnia millor el seu carrer i qui duia més gent a la passada que realitzaven els veïns juntament amb els Quatrers (administradors de la festa). Si hom pretenia participar de la passada que organitzava un carrer que no era el seu els demés l'escridassaven amb el nom de "emmantllevat" perquè donava lluïment a l'acte d'un carrer que no li era propi.
Es té constància que el carrer Viserta té una tradició molt antiga relacionada amb els gegants. Fonts orals, recolzades per testimonis documentals, fan constar que al 1875 ja hi havia una parella de gegants al barri, sembla ser que eren molt casolans i fets pels propis veïns. L'any 1913 el veïnat de Viserta decidí comprar una parella de gegants al taller barceloní El Ingenio i s'estrenaren el 16 de juny de 1914. Aquests gegants són els actuals que només ballen al carrer i només a Monistrol en dues dates durant l'any: Corpus Christi i les Festes del Carrer Viserta. Més endavant el mateix veïnat comprà una nova geganta, anomenada la jove, estrenada el 28 de juny de l'any 1953.
Els capgrossos, que a Monistrol s'anomenen cabeçuts, són propietat dels veïns del carrer Manresa i van començar a participar a la festa a partir de l'annexió de la Festa del Carrer Manresa a la del de Viserta a principis de la dècada dels anys 80.
Enguany, s'ha trobat a l'Arxiu Parroquial la que fins a dia d'avui és la referència documental més antiga que és té de la festa (vegeu fotografia) i és un pagament realitzat l'any 1834 per Joan Marcet, que essent Quatrer féu a la parròquia en concepte de les completes que es resaven el vespre de la festivitat.
Des de la Comissió de Festes es vol potenciar el sentiment d'afecte envers aquesta festivitat tan antiga que ha sobreviscut a moltes situacions polítiques i socials i que gairebé amb 200 anys a les esquenes ha arribat gairebé inalterada fins a dia d'avui. És una festa molt poc coneguda a la comarca i val a dir que té molt mèrit que un veïnat hagi pogut preservar durant tantes dècades aquesta celebració amb un pes patrimonial força elevat per ser que la seva base és totalment popular. La tradició dels gegants, els Quatrers, les enramades o la benedicció dels "pans beneits" donen a la festa un caràcter especial i únic, molt popular i casolà però alhora familiar i tradicional que dóna molt caliu i val la pena preservar, potenciar i llegar a les noves generacions.
Aquestes festes de carrer comportaven una rivalitat sana entre els veïns dels diferents carrers de tal manera que es competia per veure qui guarnia millor el seu carrer i qui duia més gent a la passada que realitzaven els veïns juntament amb els Quatrers (administradors de la festa). Si hom pretenia participar de la passada que organitzava un carrer que no era el seu els demés l'escridassaven amb el nom de "emmantllevat" perquè donava lluïment a l'acte d'un carrer que no li era propi.
Es té constància que el carrer Viserta té una tradició molt antiga relacionada amb els gegants. Fonts orals, recolzades per testimonis documentals, fan constar que al 1875 ja hi havia una parella de gegants al barri, sembla ser que eren molt casolans i fets pels propis veïns. L'any 1913 el veïnat de Viserta decidí comprar una parella de gegants al taller barceloní El Ingenio i s'estrenaren el 16 de juny de 1914. Aquests gegants són els actuals que només ballen al carrer i només a Monistrol en dues dates durant l'any: Corpus Christi i les Festes del Carrer Viserta. Més endavant el mateix veïnat comprà una nova geganta, anomenada la jove, estrenada el 28 de juny de l'any 1953.
Els capgrossos, que a Monistrol s'anomenen cabeçuts, són propietat dels veïns del carrer Manresa i van començar a participar a la festa a partir de l'annexió de la Festa del Carrer Manresa a la del de Viserta a principis de la dècada dels anys 80.
Enguany, s'ha trobat a l'Arxiu Parroquial la que fins a dia d'avui és la referència documental més antiga que és té de la festa (vegeu fotografia) i és un pagament realitzat l'any 1834 per Joan Marcet, que essent Quatrer féu a la parròquia en concepte de les completes que es resaven el vespre de la festivitat.
Referència escrita de les festes del carrer Viserta de 1834. Foto: Arxiu particular
Des de la Comissió de Festes es vol potenciar el sentiment d'afecte envers aquesta festivitat tan antiga que ha sobreviscut a moltes situacions polítiques i socials i que gairebé amb 200 anys a les esquenes ha arribat gairebé inalterada fins a dia d'avui. És una festa molt poc coneguda a la comarca i val a dir que té molt mèrit que un veïnat hagi pogut preservar durant tantes dècades aquesta celebració amb un pes patrimonial força elevat per ser que la seva base és totalment popular. La tradició dels gegants, els Quatrers, les enramades o la benedicció dels "pans beneits" donen a la festa un caràcter especial i únic, molt popular i casolà però alhora familiar i tradicional que dóna molt caliu i val la pena preservar, potenciar i llegar a les noves generacions.