13
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
14:30h
"Creiem que s'ha col·locat la salut mental en una zona de confort, en la qual tot el que és innovació arriba en comptagotes". Aquesta és una de les reflexions que una colla de ciutadans del Bages i les comarques veïnes han posat sobre la taula amb l'objectiu de crear, "sempre des de l'optimisme", recalquen, l'anomenada Plataforma per a la millora de la Salut Mental a la Catalunya Central, que es donarà a conèixer públicament aquest dijous, 15 de juny, a dos quarts de sis de la tarda, a l'Espai Roig de Manresa (carrer de la Mel, 8).
Els impulsors de la iniciativa pretenen, amb aquesta agrupació, "donar veu al col·lectiu de professionals, familiars i usuaris de la salut mental perquè puguin manifestar-se i dir el que pensen per a millorar la salut mental a les comarques centrals sense por a represàlies". No pretenen anar en contra de l'actual sistema, sinó que es proposen treballar per elaborar projectes o idees amb l'objectiu que "algunes coses deixin de ser una utopia i passin a esdevenir una realitat".
Amb el ferm convenciment que els trastorns mentals estan estigmatitzats per a la majoria de la població, el col·lectiu defensa que "hi ha moltes persones diagnosticades que porten una vida totalment normal". En la mateixa línia lamenten que actualment hi ha centenars de tipus de malalties mentals quan, en el segle XIX, "n'existien 8 o 9". "Què estem fent malament?", es pregunten, tot rebutjant el fet que quan a algú se li posa l'etiqueta d'esquizofrènic o de bipolar "sembla que deixi de tenir identitat pròpia".
Conscients que a la salut mental li falta molt per avançar, els membres de la plataforma assenyalen unes carències bàsiques: manca de personal sanitari; llargues llistes d'espera tant en centres públics com en privats; falta de centre d'atenció a la salut mental (a Manresa s'atenen tots els pacients del Bages, el Berguedà, el Solsonès i La Cerdanya); dèficit de la inversió en investigació; visites curtes i molt espaiades en el temps, sobretot en els centres públics, i abús de prescripcions farmacològiques com a únic tractament.
"Antigament els centres de Salut Mental s'anomenaven cases de repòs, i això és el que haurien de ser en l'actualitat", apunten, tot afegint que "desgraciadament ara ens trobem que se'ns administra una gran quantitat de medicaments i que el personal sanitari no té temps d'escoltar-nos i atendre'ns degudament".
És, doncs, per totes aquestes carències, que la plataforma ha decidit unir esforços perquè "s'humanitzi la salut mental". Només d'aquesta manera, exposen "deixarem de ser els grans ignorats per la societat i també pels mitjans de comunicació, que només ens fan aparèixer quan hi ha alguna notícia de caràcter violent o morbós".
Els impulsors de la iniciativa pretenen, amb aquesta agrupació, "donar veu al col·lectiu de professionals, familiars i usuaris de la salut mental perquè puguin manifestar-se i dir el que pensen per a millorar la salut mental a les comarques centrals sense por a represàlies". No pretenen anar en contra de l'actual sistema, sinó que es proposen treballar per elaborar projectes o idees amb l'objectiu que "algunes coses deixin de ser una utopia i passin a esdevenir una realitat".
Amb el ferm convenciment que els trastorns mentals estan estigmatitzats per a la majoria de la població, el col·lectiu defensa que "hi ha moltes persones diagnosticades que porten una vida totalment normal". En la mateixa línia lamenten que actualment hi ha centenars de tipus de malalties mentals quan, en el segle XIX, "n'existien 8 o 9". "Què estem fent malament?", es pregunten, tot rebutjant el fet que quan a algú se li posa l'etiqueta d'esquizofrènic o de bipolar "sembla que deixi de tenir identitat pròpia".
Conscients que a la salut mental li falta molt per avançar, els membres de la plataforma assenyalen unes carències bàsiques: manca de personal sanitari; llargues llistes d'espera tant en centres públics com en privats; falta de centre d'atenció a la salut mental (a Manresa s'atenen tots els pacients del Bages, el Berguedà, el Solsonès i La Cerdanya); dèficit de la inversió en investigació; visites curtes i molt espaiades en el temps, sobretot en els centres públics, i abús de prescripcions farmacològiques com a únic tractament.
"Antigament els centres de Salut Mental s'anomenaven cases de repòs, i això és el que haurien de ser en l'actualitat", apunten, tot afegint que "desgraciadament ara ens trobem que se'ns administra una gran quantitat de medicaments i que el personal sanitari no té temps d'escoltar-nos i atendre'ns degudament".
És, doncs, per totes aquestes carències, que la plataforma ha decidit unir esforços perquè "s'humanitzi la salut mental". Només d'aquesta manera, exposen "deixarem de ser els grans ignorats per la societat i també pels mitjans de comunicació, que només ens fan aparèixer quan hi ha alguna notícia de caràcter violent o morbós".