12
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
16:15h
L'espectacle inaugural de la Fira Mediterrània sol apostar sempre per artistes de llarg recorregut. Aquest any però, la inauguració vol ser fidel als eixos que, segons els organitzadors, defineixen el certamen i, entre els quals, hi ha el futur. Així, la inauguració de la 20a edició de la Mediterrània cedeix el pas a un planter de joves talents de la música d'arrel, entre els quals hi ha Maria Arnal & Marcel Bagès, les veus de Judit Neddermann i Joana Gomila, el duet de gralla i acordió Criatures, el multinstrumentalista i compositor Manu Sabaté, el guitarrista Pau Figueres, el grup de folk Riu, el cantautor valencià Xavier de Bétera, i la big band Rufaca Folk Jazz Orquestra. Pel que fa a la clausura, l'espectacle vol fer una crida a la reflexió vers la Mediterrània amb la crema d'una falla monumental i la lectura d'un manifest amb una declaració d'intencions. La 20a Fira Mediterrània de Manresa tindrà lloc del 5 al 8 d'octubre.
Un inici atípic per una edició de la Mediterrània que vol deixar clar quins són els eixos que la sustenten i que l'han fet arribar fins als seus 20 anys d'història. Més de 40 músics, la majoria menors de 30 anys, pujaran dalt de l'escenari per donar el tret de sortida a la 20a edició de la Fira Mediterrània de Manresa. "En lloc de cedir aquesta inauguració a estrelles consagrades, la cedim a estrelles que considerem emergents per escenificar el concepte de futur", ha explicat el director de la Fira Mediterrània, David Ibáñez.
Pel que fa a l'acte de clausura, l'espectacle vol transmetre la idea de mediterraneïtat que sempre ha caracteritzat la fira, però aquest cop vol anar més enllà i fer una crida a la reflexió vers la Mediterrània amb la crema d'una falla monumental en forma de vaixell de paper que estarà plantada a la Plaça Major de Manresa. L'artista plàstic del Bages Txema Rico serà l'encarregat de construir la falla i, pe fer-ho, comptarà amb la col·laboració de 200 nens de la comarca, que participaran en els tallers de confecció d'aquesta construcció efímera a l'edifici de l'Anònima. Sota el títol de 'Mar de Foc', l'espectacle tindrà l'acompanyament artístic del director d'escena, Sergi Ots.
Obrint horitzons fora de Manresa
Enguany, la Mediterrània també sortirà de Manresa i es desplaçarà fins a un lloc ple de simbologia com és l'Abadia de Montserrat, on es durà a terme un espectacle inèdit que serà una adaptació del Llibre Vermell de Montserrat a càrrec de l'ensemble Magister Petrus, l'Esbart Dansaire de Rubí i el Cor de Cambra Francesc Valls. Aquesta producció a partir del manuscrit de 1399 posa en valor una de les descobertes del desaparegut Pare Gregori Estrada: la seva connexió amb la cultura popular i la presència al text de coreografies pensades per ser ballades pels pelegrins.
Grans artistes d'arrel
La roda de premsa d'avançament de la programació ha donat a conèixer alguns dels grans artistes d'arrel que enguany participaran al certament i, entre els quals, hi ha Maika Makovski, Mazoni & Istanbul Street Ensemble o Roberto Olivan. Però la fira va més, i també presenta cantants d'arreu com la portuguesa Mísia, la cantant de flamenc Rocío Márquez, i també de les arts escèniques. La programació total de la fira es donarà a conèixer el 4 de juliol, data a partir de la qual ja es podran comprar totes les entrades de la fira.
Un primer tast de la fira
L'organització de la fira ha previst celebrar una jornada, el 22 de setembre, que servirà com a pòrtic de l'esdeveniment. Així, es donarà la benvinguda a la fira amb un itinerari d'activitats. Per una banda, tindrà lloc la inauguració de l'exposició 'L'envelat', produïda amb motiu del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia. Per altra banda, Circ Pànic oferirà a la Plaça Sant Domènec una prèvia a Manresa de l'espectacle MiraT, que poc després formarà part de la programació de la Fira. L'acte principal anirà a càrrec de Bella Ciao, l'espectacle que va marcar un punt d'inflexió al folk italià fa més de 50 anys, en què hi participen noms de la talla de Ricardo Tesi, Lucilla Galeazzi o Elena Ledda.
"Canvi radical" de la visió social de la cultura popular
El director general de la Cultura Popular de la Generalitat, Lluís Puig, ha assegurat que la Fira Mediterrània de Manresa ha contribuït a canviar radicalment la visió social entorn de la cultura popular. "Ha passat de ser un sector lligat a una visió conservadora, retrograda, casposa i rància de la cultura, ha ser una cultura popular creativa, moderna, amplia de base... Si en 20 anys hi hem invertit 20 MEUR, són els 20 MEUR més ben invertits que podríem haver fet", ha afegit.
Un inici atípic per una edició de la Mediterrània que vol deixar clar quins són els eixos que la sustenten i que l'han fet arribar fins als seus 20 anys d'història. Més de 40 músics, la majoria menors de 30 anys, pujaran dalt de l'escenari per donar el tret de sortida a la 20a edició de la Fira Mediterrània de Manresa. "En lloc de cedir aquesta inauguració a estrelles consagrades, la cedim a estrelles que considerem emergents per escenificar el concepte de futur", ha explicat el director de la Fira Mediterrània, David Ibáñez.
Pel que fa a l'acte de clausura, l'espectacle vol transmetre la idea de mediterraneïtat que sempre ha caracteritzat la fira, però aquest cop vol anar més enllà i fer una crida a la reflexió vers la Mediterrània amb la crema d'una falla monumental en forma de vaixell de paper que estarà plantada a la Plaça Major de Manresa. L'artista plàstic del Bages Txema Rico serà l'encarregat de construir la falla i, pe fer-ho, comptarà amb la col·laboració de 200 nens de la comarca, que participaran en els tallers de confecció d'aquesta construcció efímera a l'edifici de l'Anònima. Sota el títol de 'Mar de Foc', l'espectacle tindrà l'acompanyament artístic del director d'escena, Sergi Ots.
Obrint horitzons fora de Manresa
Enguany, la Mediterrània també sortirà de Manresa i es desplaçarà fins a un lloc ple de simbologia com és l'Abadia de Montserrat, on es durà a terme un espectacle inèdit que serà una adaptació del Llibre Vermell de Montserrat a càrrec de l'ensemble Magister Petrus, l'Esbart Dansaire de Rubí i el Cor de Cambra Francesc Valls. Aquesta producció a partir del manuscrit de 1399 posa en valor una de les descobertes del desaparegut Pare Gregori Estrada: la seva connexió amb la cultura popular i la presència al text de coreografies pensades per ser ballades pels pelegrins.
Grans artistes d'arrel
La roda de premsa d'avançament de la programació ha donat a conèixer alguns dels grans artistes d'arrel que enguany participaran al certament i, entre els quals, hi ha Maika Makovski, Mazoni & Istanbul Street Ensemble o Roberto Olivan. Però la fira va més, i també presenta cantants d'arreu com la portuguesa Mísia, la cantant de flamenc Rocío Márquez, i també de les arts escèniques. La programació total de la fira es donarà a conèixer el 4 de juliol, data a partir de la qual ja es podran comprar totes les entrades de la fira.
Un primer tast de la fira
L'organització de la fira ha previst celebrar una jornada, el 22 de setembre, que servirà com a pòrtic de l'esdeveniment. Així, es donarà la benvinguda a la fira amb un itinerari d'activitats. Per una banda, tindrà lloc la inauguració de l'exposició 'L'envelat', produïda amb motiu del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia. Per altra banda, Circ Pànic oferirà a la Plaça Sant Domènec una prèvia a Manresa de l'espectacle MiraT, que poc després formarà part de la programació de la Fira. L'acte principal anirà a càrrec de Bella Ciao, l'espectacle que va marcar un punt d'inflexió al folk italià fa més de 50 anys, en què hi participen noms de la talla de Ricardo Tesi, Lucilla Galeazzi o Elena Ledda.
"Canvi radical" de la visió social de la cultura popular
El director general de la Cultura Popular de la Generalitat, Lluís Puig, ha assegurat que la Fira Mediterrània de Manresa ha contribuït a canviar radicalment la visió social entorn de la cultura popular. "Ha passat de ser un sector lligat a una visió conservadora, retrograda, casposa i rància de la cultura, ha ser una cultura popular creativa, moderna, amplia de base... Si en 20 anys hi hem invertit 20 MEUR, són els 20 MEUR més ben invertits que podríem haver fet", ha afegit.