Fina Farrés: «Vull explorar el camp de l'economia social i de la inserció sociolaboral»

Des de principis d'aquest mes de juny que, per precepte estatutari, Jaume Espinal va deixar, després de sis anys, la direcció de Càritas Manresa. Un càrrec que, com a mínim en els pròxims quatre anys, passarà a mans de Josefina Farrés, una aferrissada defensora dels drets humans i activista social ("no em sento còmoda amb aquesta paraula; jo sóc solidària", recalca) que va formar part, des de ben jove, dels agrupaments escoltes Antoni Gaudí i Cardenal Lluch i que va cofundar l'Associació Araguaia amb l'objectiu de difondre les causes, la figura i l'obra del bisbe Pere Casaldàliga.

Membre de l'entitat cristiana Justícia i Pau, Farrés forma part d'Inshunti, una organització que té la voluntat d'establir lligams d'amistat amb els pobles de Rwanda, Burundi i el Congo i que pretén informar i fer reflexionar sobre la situació de l'Àfrica dels Grans Llacs.

- Has estat una persona amb la mirada més posada cap enfora: a altres països, continents...en conflictes externs. Ara, amb la direcció de Càritas, el teu temps potser anirà una mica més destinat a les problemàtiques que afecten a la ciutadania, en aquest cas a Manresa.

- Això en part és cert. Tot i així, jo sempre he estat vinculada i m'he sentit molt ciutadana de Manresa  encara que he tingut la mirada en altres països del món. A nivell local, per exemple, he estat posada en el món de l'escoltisme durant molts anys; vaig formar part de l'AMPA de l'escola on van anar els meus fills, i, en temes de solidaritat, estic a la casa Flors Sirera, on duem a terme una tasca de sensibilització de la realitat d'altres països cap aquí. Per exemple, amb Araguaia cada any portem a Manresa una persona de Brasil o de l'Amèrica Llatina perquè parli d'una causa concreta, que intentem vincular-la amb com es viuria aquí.  Penso que les dues mirades, doncs, han d'anar en paral·lel, perquè el món és global i cada dia més.

- El món és global i cada dia més, sí, però els del Primer Món estem preparats per assumir que la gent del Tercer Món té conflictes molt més de vida o mort?

- Està clar que en els països del Tercer Món els conflictes que viuen són més de supervivència i aquí no hi ha aquesta sensació. Quan vius en un món més de benestar et penses que tothom gaudeix d'aquest benestar. I t'oblides que hi ha altres realitats molt més crues. I aquesta, de fet, és la tasca que fem des de Flors Sirera: sensibilitzar.

- Aquesta globalització, aquí, en el Primer Món, també provoca moltes desigualtats...

- Ens trobem en una nova generació que viu en la pobresa. A Càritas ens encarreguem una mica d'aquest col·lectiu. Volem donar sentit a la vida i acompanyar a persones que en aquests moments estan patint uns processos de feblesa, ja sigui econòmica o psicològica per les circumstàncies que estan vivint en aquests moments. Hi ha gent que mai s'hauria imaginat que hauria de trucar a Càritas perquè la seva vida li ha canviat.

- Ara que parles de Càritas, quant temps fa que hi estàs vinculada?

- Quatre anys.

- I per què vas decidir entrar-hi?

- Quan em vaig prejubilar, sentia que tenia més temps lliure. Vaig pensar "en quina associació m'agradaria treballar amb l'objectiu de tocar la nostra realitat més propera?". I com que jo he estat formada en moviments cristians i aquests valors els tinc en mi, vaig acostar-me a Càritas per informar-me dels projectes que estaven duent a terme. En aquell moment feien falta persones que fessin alfabetització a dones nouvingudes, i vaig començar per aquí.

- I quatre anys després, n'ets la directora.

- Molt poc després que entrés a Càritas, es va fer una renovació de la junta directiva, i em van proposar de formar-ne part. Allà vaig anar fent acompanyament de diferents projectes, com són el d'atenció social i el de la promoció de l'economia social i solidària.

- Vas oferir-te tu a rellevar Jaume Espinal?

- No. De fet va ser ell qui em va proposar agafar les regnes del càrrec. Jo crec que va fer temptejos amb diferents persones, i jo era una d'elles. Aquest relleu, i penso que el Jaume ho ha fet molt bé, ha estat progressiu. Això vol dir que m'he pogut familiaritzar amb tot plegat mica en mica.

- Vas dir que sí de seguida?

- Vaig dubtar perquè vaig veure a venir una feina que no coneixia, però amb el temps vaig madurar la proposta i vaig acceptar. De fet ja fa uns quants mesos que el Jaume em va passant tot el que fa. També he de dir que el fet d'haver estat dins el Consell de Càritas m'ha anat a favor perquè moltes coses em sonaven.

- Quines seran les teves funcions, a partir d'ara?

- Gestionaré els projectes que duguem a terme; tindré la mirada posada en el que la societat va demanant -tenint en compte els temps que vivim- amb l'objectiu de crear noves propostes; m'encarregaré de les relacions amb les institucions i amb Càritas Diocesana; i gestionaré i coordinaré tot el personal que treballa a l'entitat. Per sort, aquí tenim diferents persones que donen el valor en les formacions que fem a la gent que ve, perquè sí que les coses es poden fer des del voluntariat, però n'hi ha que requereixen d'especialistes tècnics perquè puguem fer un bon acompanyament d'aquestes persones i saber estar al nostre lloc. Aquests tècnics, a més, també fan un acompanyament als voluntaris que fan totes les altres tasques i que tenen un pes tan i tan important.

- Teniu voluntaris?

- Sí. Aquest passat 2016 en teníem més de dos-cents. Tot i així, penso que la gestió de voluntaris l'hem de millorar. Hauríem d'elaborar un programa informàtic molt ben fet amb l'objectiu de poder trobar fàcilment el perfil de les persones que es necessiten . No volem que ningú es quedi en un calaix de sastre.

- Hi ha altres aspectes que s'haurien de millorar?

- El tema de la roba penso que s'ha de reestructurar. Ara com ara tenim el projecte Tria. Tothom de Càritas que necessita roba pot anar a la parròquia de Sant Joan a buscar-ne. El que passa és que sovint no poden triar quina es queden. I això no hauria de ser així: les persones haurien de poder escollir la roba que volen portar. És per això que vull explorar vies per establir una nova manera d'organitzar això.

D'altra banda, des de l'atenció social ja hem fet uns canvis que han començat aquest any. Fins ara, la persona que venia a Càritas rebia una acollida i se li donava cita a la treballadora social, però com que hi havia moltes demandes, les hores es donaven per molt enllà. Ara, cada dilluns, a partir de les nou del matí, tenim la porta oberta i tothom que vol, pot venir a fer una consulta o una petició.

- Tens algun objectiu primordial amb la nova direcció?

- Com que estic plenament d'acord amb els objectius que hi ha hagut en aquests anys que he estat a Càritas, el que vull és continuar el bon treball que s'ha fet. Sí que és cert que com que els temps van canviant, els reptes han d'anar en consonància. El meu objectiu és el de consolidar aquests projectes que ja hi ha i que veiem que donen un bon resultat.També vull explorar el camp de l'economia social i de la inserció sociolaboral per descobrir si com a Càritas hi hem d'entrar i, si és així, buscar aliances, sigui amb l'Ajuntament perquè creï una empresa d'inserció laboral, sigui en contacte amb altres entitats amb les quals ja treballem com és l'Era o l'Ecoxarxa, i veure què ens podem plantejar.

- Quins són aquests projectes que dius que donen tant bon resultat?

- Ara tots els projectes que fem van encaminats amb el tema de la inserció sociolaboral. Hi ha, per una banda, la masoveria urbana, que fa aquest encaix de poder arreglar un pis per després poder anar-hi a viure i un cop passat el temps de carència del treball, poder tenir un lloguer social.

Els altres dos projectes que es mouen en una línia semblant es diuen Fita  i Activa't a l'hort i el que fan és encaminar les persones perquè trobin feina per a poder viure. A través d'Activa't a l'hort, al llarg d'aquest mes tres persones començaran a treballar pel Consorci del Bages per a la Gestió de Residus arreglant murs de pedra seca. Això vol dir unes contractacions. I si queden contents, el setembre potser podrem engegar un programa llarg d'això. I aquest és l'objectiu amb aquest programa: formar persones polivalents amb peonatge ja sigui en pedra seca o esporga de vinyes.

- I amb Fita què feu?

- Temes més d'acompanyament a la llar. Les persones es formen per poder fer totes les tasques de neteja i per acompanyar gent gran que ho necessiti. Moltes de les dones que han participat en aquest programa ja estan fent pràctiques amb empreses a través del projecte Empreses amb cor, que ha impulsat Càritas arreu de Catalunya. Tot i això, la borsa de persones que han rebut formació a través de Fita ha quedat tan plena, que les que estem oferint alternatives a aquelles que encara no poden fer pràctiques.

- Quines?

- Els hem ajudat a fer una avaluació perquè s'empoderin de les seves capacitats, amb l'objectiu que també surtin a buscar feina. Amb aquestes persones s'ha fet preparació d'entrevistes de feina, d'autocandidatures per a saber-se vendre...

- I tu que vas estar tan lligada al cau, no t'has plantejat engegar un projecte amb algun agrupament escolta de la ciutat?

- Jo penso que hi hem de buscar lligam, perquè trobar voluntaris joves és un dels nostres objectius. Fa poc, al consell, es va fer una proposta pensant sobretot en les persones que no tenen papers perquè es fes un projecte que pogués vincular joves amb fer un acompanyament a aquesta gent. El nostre objectiu és que en algun moment que hi hagi alerta de batudes, es pugui fer una xarxa ràpida de suport. Això està damunt la taula.