08
de juny
del
2017
Actualitzat
el
09
de juny
a les
12:26h
L'activista cultural i cristià, i expresident d'Òmnium, Josep Torra i Ferrer, ha mort aquest dijous a Manresa als 95 anys d'edat. El funeral tindrà lloc dissabte a les 12 del migdia a l'església parroquial de Crist Rei. Les seves restes es vetllaran divendres a la funerària Fontanova.
Moviments cristians obreristes
Torra i Ferrer va estar vinculat, des de ben jove, als moviments cristians d'esquerres de Catalunya. Amb només 15 anys ja es va fer Avantguardista de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, i al 1939, tot just acabada la Guerra Civil es feu membre e les Congregacions Marianes i poc després d'Acció Catòlica. Tot i no ser-ne militant actiu, es relacionà amb la Joventut Obrera Cristiana (JOC), on coincidí amb Jaume Perramon, Recasens, Gumersind Roca i Ramon Bach. Laboralment, durant aquells anys, va treballar als Magatzems Jorba, amb diversos parèntesis entremig per la guerra i pel servei militar.
L'any 1947 col·laborà, dins d'Acció Catòlica, en les festes d'entronització de la Mare de Déu de Montserrat, quan Josep Ma Portabella era el delegat a Manresa de la Comissió Abat Oliba. Iniciador dels moviments d'església va tenir una intensa relació posterior amb mossèn Junyent, ànima dels Cursets de Cristiandat.
Vinculat a la llengua, la cultura i la música
El 1948, juntament amb Josep Esquius Bertran, Magí Carrió Plans i Jordi Basiana Cornet, havien creat el Quartet Vocal Mestre Blanch, però en traslladar-se a treballar a Barcelona només va poder participar dels assajos i d'un primer concert a Castellbell. A finals de 1949, tornà a Manresa per fer-se càrrec de la Llibreria Torra i la Galeria d'Art Ciutat, al carrer del Born, on va organitzar diverses exposicions, mentre que el seu germà gran, l'Albert, era al capdavant de la Impremta de Sant Josep.
Durant la dècada dels anys cinquanta, fou cantaire de l'Orfeó Manresà. El curs 1965-1966 fou secretari de l'Agrupament Cardenal Lluch 1951, i el 17 d’octubre de 1965 va participar en l'organització de la 10a Jornada d’estudis de l’Agrupament, al pla del Fideuer a Sant Salvador de les Espases i Torreblanca.
Aquells anys va anar, juntament amb la seva dona Ma Rosa, a les classes de llengua catalana que, clandestinament, feia al Col·legi Renaixença -llavors Generalísimo- en Josep Calmet i Safont, i posteriorment, després de la mort de Franco, va donar classes de llengua a Òmnium. L'any 1967 organitzà una exposició de quadres de mossèn Rodríguez -Rodri63-, molt crítics amb el règim, per la que fou multat amb deu-mil pessetes pel Govern Civil de Barcelona.
Integrant de Lingua Club Manresa i del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, entre 1977 i 1978 va militar al Partit Socialista Reagrupament de Josep Pallach, i va organitzar l'únic míting que aquest partit va fer a Manresa per les eleccions al Parlament de Catalunya de 1977, on hi participà com a cap de cartell l'enginyer Joan Majó.
És escollit president d'Òmnium Bages
El 1989 fou escollit president de la Delegació de Manresa d'Òmnium Cultural, càrrec que va ocupar fins a 1992. Entre altres iniciatives va impulsar, el mateix 1989, l'obertura dels Premis Lacetània i Bages de Cultura deixant-los de lliurar en el marc d'un sopar de pagament per fer-ho al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa en un acte obert i més solemne, el 1992 la campanya Freedom for Catalonia, que va emplenar de senyeres Manresa i Montserrat al pas de la Torxa Olímpica de Barcelona i l'organització, aquell mateix any, de la proclamació a la capital del Bages de les Noves Bases de Manresa. També va ser el responsable local del 2n Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Des del curs 1995-1996 fins el curs 1998-1999 fou el responsable de les Aules d'Extensió Universitària per a la gent gran de la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes.
De 1998 a 2002 va ser membre de la junta directiva d'Òmnium Cultural a Barcelona sota la presidència de Josep Millàs, però el març de 2002 va optar per donar suport a la candidatura renovadora que encapçalava Jordi Porta i que finalment guanyà les eleccions davant el mateix Millàs. També fou membre del jurat dels Premis Bages de Cultura.
El 29 de desembre de 1989 presentà, en nom d'Òmnium Cultural una petició a la Sessió Plenària de l'Ajuntament de Manresa, amb Juli Sanclimens d'Alcalde, sol·licitant que les Ordenances Fiscals Municipals incloguessin exempcions i subvencions per estimular la catalanització dels rètols i la publicitat escrita dels comerços i establiments de la ciutat. Tot i amb algunes esmenes motivades per qüestions legal, la proposta fou aprovada per unanimitat.
Fent memòria
Durant els mesos de maig i juny de 2006 va participar en una sèrie d'entrevistes curtes publicades en vídeo al web La República a Manresa en un clic (1931-1936) promoguda per Joaquim Aloy de l'Associació Memòria i Història de Manresa, on hi relata alguns fets ocorreguts a Manresa els anys de la guerra i la postguerra.
El 23 de març de 2010 participà en l'acte de presentació, al Centre Cultural El Casino de Manresa, del llibre Revolució i esperança. Els últims testimonis de la Guerra Civil de Josep Ma Solé i Sabaté, que recull 11 entrevistes a persones que van viure la Guerra Civil en diferents circumstàncies, entre les que hi figura ell mateix.
El 30 d'octubre de 2011, amb motiu del seu 90è aniversari, la junta d'Òmnium Cultural de Manresa li va regalar L'auca de Josep Torra Ferrer, que durant molts anys ha estat pou de catalanitat que recull tota la seva trajectòria i que es pot trobar publicada al web La paret de les Auques a auques.cat. Aquell mateix curs deixà de ser vocal de l'entitat, després de més de tres dècades de dedicació.
Moviments cristians obreristes
Torra i Ferrer va estar vinculat, des de ben jove, als moviments cristians d'esquerres de Catalunya. Amb només 15 anys ja es va fer Avantguardista de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, i al 1939, tot just acabada la Guerra Civil es feu membre e les Congregacions Marianes i poc després d'Acció Catòlica. Tot i no ser-ne militant actiu, es relacionà amb la Joventut Obrera Cristiana (JOC), on coincidí amb Jaume Perramon, Recasens, Gumersind Roca i Ramon Bach. Laboralment, durant aquells anys, va treballar als Magatzems Jorba, amb diversos parèntesis entremig per la guerra i pel servei militar.
L'any 1947 col·laborà, dins d'Acció Catòlica, en les festes d'entronització de la Mare de Déu de Montserrat, quan Josep Ma Portabella era el delegat a Manresa de la Comissió Abat Oliba. Iniciador dels moviments d'església va tenir una intensa relació posterior amb mossèn Junyent, ànima dels Cursets de Cristiandat.
Vinculat a la llengua, la cultura i la música
El 1948, juntament amb Josep Esquius Bertran, Magí Carrió Plans i Jordi Basiana Cornet, havien creat el Quartet Vocal Mestre Blanch, però en traslladar-se a treballar a Barcelona només va poder participar dels assajos i d'un primer concert a Castellbell. A finals de 1949, tornà a Manresa per fer-se càrrec de la Llibreria Torra i la Galeria d'Art Ciutat, al carrer del Born, on va organitzar diverses exposicions, mentre que el seu germà gran, l'Albert, era al capdavant de la Impremta de Sant Josep.
Durant la dècada dels anys cinquanta, fou cantaire de l'Orfeó Manresà. El curs 1965-1966 fou secretari de l'Agrupament Cardenal Lluch 1951, i el 17 d’octubre de 1965 va participar en l'organització de la 10a Jornada d’estudis de l’Agrupament, al pla del Fideuer a Sant Salvador de les Espases i Torreblanca.
Aquells anys va anar, juntament amb la seva dona Ma Rosa, a les classes de llengua catalana que, clandestinament, feia al Col·legi Renaixença -llavors Generalísimo- en Josep Calmet i Safont, i posteriorment, després de la mort de Franco, va donar classes de llengua a Òmnium. L'any 1967 organitzà una exposició de quadres de mossèn Rodríguez -Rodri63-, molt crítics amb el règim, per la que fou multat amb deu-mil pessetes pel Govern Civil de Barcelona.
Integrant de Lingua Club Manresa i del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, entre 1977 i 1978 va militar al Partit Socialista Reagrupament de Josep Pallach, i va organitzar l'únic míting que aquest partit va fer a Manresa per les eleccions al Parlament de Catalunya de 1977, on hi participà com a cap de cartell l'enginyer Joan Majó.
És escollit president d'Òmnium Bages
El 1989 fou escollit president de la Delegació de Manresa d'Òmnium Cultural, càrrec que va ocupar fins a 1992. Entre altres iniciatives va impulsar, el mateix 1989, l'obertura dels Premis Lacetània i Bages de Cultura deixant-los de lliurar en el marc d'un sopar de pagament per fer-ho al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa en un acte obert i més solemne, el 1992 la campanya Freedom for Catalonia, que va emplenar de senyeres Manresa i Montserrat al pas de la Torxa Olímpica de Barcelona i l'organització, aquell mateix any, de la proclamació a la capital del Bages de les Noves Bases de Manresa. També va ser el responsable local del 2n Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Des del curs 1995-1996 fins el curs 1998-1999 fou el responsable de les Aules d'Extensió Universitària per a la gent gran de la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes.
De 1998 a 2002 va ser membre de la junta directiva d'Òmnium Cultural a Barcelona sota la presidència de Josep Millàs, però el març de 2002 va optar per donar suport a la candidatura renovadora que encapçalava Jordi Porta i que finalment guanyà les eleccions davant el mateix Millàs. També fou membre del jurat dels Premis Bages de Cultura.
El 29 de desembre de 1989 presentà, en nom d'Òmnium Cultural una petició a la Sessió Plenària de l'Ajuntament de Manresa, amb Juli Sanclimens d'Alcalde, sol·licitant que les Ordenances Fiscals Municipals incloguessin exempcions i subvencions per estimular la catalanització dels rètols i la publicitat escrita dels comerços i establiments de la ciutat. Tot i amb algunes esmenes motivades per qüestions legal, la proposta fou aprovada per unanimitat.
Fent memòria
Durant els mesos de maig i juny de 2006 va participar en una sèrie d'entrevistes curtes publicades en vídeo al web La República a Manresa en un clic (1931-1936) promoguda per Joaquim Aloy de l'Associació Memòria i Història de Manresa, on hi relata alguns fets ocorreguts a Manresa els anys de la guerra i la postguerra.
El 23 de març de 2010 participà en l'acte de presentació, al Centre Cultural El Casino de Manresa, del llibre Revolució i esperança. Els últims testimonis de la Guerra Civil de Josep Ma Solé i Sabaté, que recull 11 entrevistes a persones que van viure la Guerra Civil en diferents circumstàncies, entre les que hi figura ell mateix.
El 30 d'octubre de 2011, amb motiu del seu 90è aniversari, la junta d'Òmnium Cultural de Manresa li va regalar L'auca de Josep Torra Ferrer, que durant molts anys ha estat pou de catalanitat que recull tota la seva trajectòria i que es pot trobar publicada al web La paret de les Auques a auques.cat. Aquell mateix curs deixà de ser vocal de l'entitat, després de més de tres dècades de dedicació.