07
de juny
del
2017
Actualitzat
el
08
de juny
a les
17:08h
Tot just fa 24 hores que té despatx a l'Ajuntament. Un despatx que abans havia ocupat una altra regidora de CDC, l'Àuria Caus. Tot just la trobem ficant fotos de la seva família en els marcs. Neus Comellas, com a bona comercial, ven Manresa i el manresanisme des del minut zero. I no es una impostura, s'ho creu. Es mostra aclaparada per l'excés d'autocrítica que tenim els manresans, un derrotisme que no sembla entendre, a ella que quan diu "Manresa" se li dilaten les pupil·les.
Aquesta llicenciada en Ciències de la Informació, Publicitat i RRPP a la UAB i Màster en Direcció i Gestió d'Empreses i Comunicació ha assumit la responsabilitat en la regidoria de Projecció de Ciutat i Festes. Dilluns passat prometia per imperatiu legal el seu càrrec que li ha arribat després de la renúncia d'Olga Sánchez.
Si les persones es poguessin definir amb dues paraules, la Neus Comellas respondria a optimisme i a empenta. Si les manté, a l'Ajuntament li anirà molt bé.
- A la Corporació (Catalana de Mitjans Audiovisuals) estaves dins dels òrgans directius. Deixar tota una Corporació, amb responsabilitats a Madrid, amb la direcció comercial de Catalunya Ràdio, per una regidoria, sobta bastant. Com és que has agafat la responsabilitat d'una regidoria? Vols, també, tenir una feina que no t'obligui a desplaçar-te tant?
- A la vida a vegades hi ha circumstàncies que aquella frase que es diu d'estar en el lloc adequat en el moment oportú, ara s'ha produït. Quan jo dic que m'estimo la meva ciutat i que per a mi poder fer de Manresa una ciutat d'orgull, de la mateixa manera que els meus pares me la van fer estimar, i que jo vull fer el mateix amb la meva filla i els meus néts, si és que algun dia en tinc, això hi té molt a veure. És un punt de partida. Sentir-te orgullós d'allà on vas néixer és una de les coses que a casa havia mamat molt. I això penso que em deu venir del meu pare. Ell, durant molts anys –disset, en concret–, va viatjar moltíssim per Espanya i cada 15 dies venia a casa. I, per exemple, una norma era que per la Festa Major s'havia de ser a casa. No sé si hi té a veure, però tan per part del pare com de la mare eren tots de Manresa.
Per a mi, Manresa –i no sé si és per això que he explicat i, també, perquè de molt jove ja en vaig marxar– és important. Sembla que si et dediques al món de la publicitat i vols obrir una mica la mirada, quedar-te a Manresa no és coherent. Per què no puc tenir oportunitats interessants, també, aquí? Vaig anar a Barcelona, he estat treballant durant molts anys a la Corporació. Anar a vendre a Espanya els mitjans de la Corporació (ja feia molts anys que ho feia), va acabar-me provocant una sensació agredolça. Dolça perquè van fer una aposta de confiança important cap a mi. Aquest vot de confiança va ser d'un gran agraïment perquè ja ho coneixia i perquè la voluntat era polsar de primera mà si realment hi havia molts altres motius més enllà de l'econòmic i de la dificultat del duopoli que estem vivint en aquest país (els anunciants estan obligats a invertir el 99,9% a dos grups comunicatius privats). Per tant, tot el que queda per a la resta de mitjans és poc o res, i sempre has d'acabar entrant en la negociació. Aquesta gran dificultat quedava amenaçada en "com aniràs a vendre TV3 i Catalunya Ràdio a Madrid?", "realment el sobiranisme és un peu a la porta?", "comprovem-ho".
Jo portava un any i mig a Catalunya Ràdio regirant les maneres i aplicant aquelles que en una primera fase vaig fer a la tele i que crec que van anar bé, però que un cop acabada una etapa, vaig anar a la ràdio a aplicar maneres. Enmig de tot aquest procés hi ha un altre canvi en la direcció general corporativa i en aquest canvi es genera un nou model que et porta a Madrid i jo, agraïda per la confiança que se'm va dipositar, estava molt convençuda que l'etapa de la nova direcció de Catalunya Ràdio ja m'havia donat un cert temps per a poder redirigir el model publicitari a la ràdio, amb molt bona avinença amb Saül Gordillo i amb el meu director corporatiu de l'àmbit comercial.
L'etapa a Catalunya Ràdio se m'ha fet curta. Per això amenaço amb tornar.
Per què he explicat això? Perquè el moment era relativament dolç. Sabent que mai ho tens tot acabat i que les etapes és molt difícil deixar-les com a tancades perquè mentre tinguis voluntat d'aportar, una etapa no s'acaba mai. Però sí que pots tenir la sensació d'haver-les encarat el màxim de bé.
- Una de les dues àrees que agafes de regidoria és Projecció de la ciutat. Tota la teva experiència professional, en aquest cas, anirà bé? Coneixes agències, tens relacions personals amb la Corporació...
- Això ho podré dir d'aquí a un temps.
- No t'ha donat temps a plantejar-t'ho?
- Això sí. Pensar he pensat moltes coses.
- És una cartera nova, la de projecció de la ciutat (hi havia una àrea però no una regidoria). Quina diferència hi ha amb turisme, perquè hi hagi d'haver dues regidories?
- Jo crec que les persones que estan en el govern saben, han entès i han pogut fer aquest plantejament des del coneixement real del que hi ha a la ciutat. A mi això m'agafa una mica lluny. Jo no he decidit ni he condicionat en cap cas que això sigui així. Per tant, si això ho han enfocat així i a nivell global, uns i altres sempre han parlat de la bona voluntat d'aprofitar al màxim el bagatge i la professionalitat de les diferents persones que han de configurar el govern, jo penso que sí que es té clar que són dues coses diferents. Promoció, projecció, turisme... tot és molt transversal. El que és més transversal, penso, és, fins i tot, la projecció. Jo necessitaré molt que tots els continguts que es treballin, que hagin de ser elements atractius per fer de Manresa una ciutat amb personalitat. Jo crec que s'ha de ser discret i modest. Deixar clar cap allà on hem d'anar. Aprofitar molt tota la bona feina que s'ha fet, saber-la explicar molt bé, que els mitjans de comunicació ens ajudin molt, que hi hagi una actitud més encarada al "diguem-nos coses boniques", perquè si ho fem, tots construirem més bé. Tot això és projectar la ciutat.
Tu pots fer un paquet i fer-lo amb un embolcall o un altre, però és molt lleig que tu facis un paquet amb un gran llaç i a dins hi hagi una trampa. El que pot haver-hi és una cosa modesta i que un cop la vesteixis, sigui de molt atractiu: modesta, maca, amb sentit, amb voluntat... i poc a poc. Tinc moltes ganes que aquesta projecció de ciutat aprofiti i treballi amb tots els elements de la resta de companys i regidories, sàpiga embolcallar bé això i doni arguments perquè, efectivament, hi hagi aquesta projecció. La meva experiència professional penso que m'ha ajudat.
- També dius, però, que és important que no siguem tan autocrítics. Creus que els manresans ho són...
- Totalment...
... part de la teva feina de projecció, doncs, també ha d'estar en la projecció interna, entenc.
- Sí, però per aconseguir-ho també ens hi heu d'ajudar els mitjans... Les coses que es fan bé s'han de destacar més. L'optimisme és molt important, i si els mitjans el transmeten, la gent l'adopta. Els mitjans de comunicació sou molt importants a l'hora de transmetre un estat d'ànim. Bé, això vosaltres ja ho sabeu.
Aquest govern està fent moltes coses bé. Ho he estat seguint aquests anys, i sempre m'ha semblat que es feien moltes coses. De fet, i tornant a la primera pregunta que em feies, aquest també ha estat un dels motius que m'han portat a acceptar entrar com a regidora: que s'han fet moltes coses, i bé. Podríem dir -i aquí parafraseja Gerard Piqué- "Valentí, contigo empezó todo".
Per això és important que els mitjans destaqueu les notícies que són bones per la ciutat. Ja sabem que si a una notícia dolenta li doneu 30 d'intensitat, acabarà tenint una força de 100. I això no passa amb les notícies bones. Cal donar a les notícies bones una intensitat de 200 o 300 perquè acabin tenint una incidència de 100.
- Com es crea de zero una regidoria? Ja imagino que acabes d'aterrar, però organitzativament, com la imagines?
- Bé, la regidoria de Projecció de la ciutat és molt transversal, de manera que ens hem de coordinar amb altres àrees. He de dir que la rebuda ha estat molt bona amb els tècnics i ens hem d'anar ajustant. Tot i que hores d'ara no ho conec amb detall perquè acabo d'aterrar, entenc que la regidoria es muntarà a partir dels tècnics que a les altres àrees ja tenien la funció de projectar-les.
- L'altra regidoria que dirigiràs és la de Festes. Manresa té un calendari festiu bastant complet. Et tocarà només gestionar, o tens idees per a portar a terme?
- Es clar que tinc idees, però seria molt atrevit per part meva dir-les quan encara no les he comentat amb els companys de govern. Manresa té un calendari de festes molt consolidat, és una de les coses més completes de la ciutat, però la gestió del calendari no està discutida amb el fet que es puguin treballar novetats.
- En tindràs prou amb 2 anys? Entre que t'adaptes, et situes, aprens com va...
- Que estiguis aprenent no vol dir que no puguis prendre decisions. De fet, s'aprèn contínuament, no penso deixar d'aprendre. Ara no sé dir-te si a la regidoria hi estaré 2 anys, o més, o només 2 mesos -"és broma", s'afanya a apuntar-. El temps et pot passar molt ràpid o et pot semblar una eternitat, per això dic que és important veure les coses des de l'optimisme. Jo vaig agafar les meves responsabilitats a la Corporació en uns moments molt difícils, però vaig gaudir molt de la meva feina, i el temps m'ha passat volant. Sempre hem de creure que serem capaços de moure Montserrat, encara que només sigui una mica, sinó no cal posar-s'hi.
Per cert, també voldria comentar una última cosa...
- Digues
- També he acceptat el repte perquè viure, des d'un lloc modest, però des de dintre, el procés pel que passarà Catalunya els propers mesos, no té preu.
Queda dit, doncs.
Aquesta llicenciada en Ciències de la Informació, Publicitat i RRPP a la UAB i Màster en Direcció i Gestió d'Empreses i Comunicació ha assumit la responsabilitat en la regidoria de Projecció de Ciutat i Festes. Dilluns passat prometia per imperatiu legal el seu càrrec que li ha arribat després de la renúncia d'Olga Sánchez.
Si les persones es poguessin definir amb dues paraules, la Neus Comellas respondria a optimisme i a empenta. Si les manté, a l'Ajuntament li anirà molt bé.
- A la Corporació (Catalana de Mitjans Audiovisuals) estaves dins dels òrgans directius. Deixar tota una Corporació, amb responsabilitats a Madrid, amb la direcció comercial de Catalunya Ràdio, per una regidoria, sobta bastant. Com és que has agafat la responsabilitat d'una regidoria? Vols, també, tenir una feina que no t'obligui a desplaçar-te tant?
- A la vida a vegades hi ha circumstàncies que aquella frase que es diu d'estar en el lloc adequat en el moment oportú, ara s'ha produït. Quan jo dic que m'estimo la meva ciutat i que per a mi poder fer de Manresa una ciutat d'orgull, de la mateixa manera que els meus pares me la van fer estimar, i que jo vull fer el mateix amb la meva filla i els meus néts, si és que algun dia en tinc, això hi té molt a veure. És un punt de partida. Sentir-te orgullós d'allà on vas néixer és una de les coses que a casa havia mamat molt. I això penso que em deu venir del meu pare. Ell, durant molts anys –disset, en concret–, va viatjar moltíssim per Espanya i cada 15 dies venia a casa. I, per exemple, una norma era que per la Festa Major s'havia de ser a casa. No sé si hi té a veure, però tan per part del pare com de la mare eren tots de Manresa.
"Sembla que si et dediques al món de la publicitat i vols obrir una mica la mirada, quedar-te a Manresa no és coherent. Per què no puc tenir oportunitats interessants, també, aquí?"
Per a mi, Manresa –i no sé si és per això que he explicat i, també, perquè de molt jove ja en vaig marxar– és important. Sembla que si et dediques al món de la publicitat i vols obrir una mica la mirada, quedar-te a Manresa no és coherent. Per què no puc tenir oportunitats interessants, també, aquí? Vaig anar a Barcelona, he estat treballant durant molts anys a la Corporació. Anar a vendre a Espanya els mitjans de la Corporació (ja feia molts anys que ho feia), va acabar-me provocant una sensació agredolça. Dolça perquè van fer una aposta de confiança important cap a mi. Aquest vot de confiança va ser d'un gran agraïment perquè ja ho coneixia i perquè la voluntat era polsar de primera mà si realment hi havia molts altres motius més enllà de l'econòmic i de la dificultat del duopoli que estem vivint en aquest país (els anunciants estan obligats a invertir el 99,9% a dos grups comunicatius privats). Per tant, tot el que queda per a la resta de mitjans és poc o res, i sempre has d'acabar entrant en la negociació. Aquesta gran dificultat quedava amenaçada en "com aniràs a vendre TV3 i Catalunya Ràdio a Madrid?", "realment el sobiranisme és un peu a la porta?", "comprovem-ho".
Neus Comellas, dilluns passat, en el seient que li ha estat assignat en els plens municipals. Foto: Pere Fontanals
Jo portava un any i mig a Catalunya Ràdio regirant les maneres i aplicant aquelles que en una primera fase vaig fer a la tele i que crec que van anar bé, però que un cop acabada una etapa, vaig anar a la ràdio a aplicar maneres. Enmig de tot aquest procés hi ha un altre canvi en la direcció general corporativa i en aquest canvi es genera un nou model que et porta a Madrid i jo, agraïda per la confiança que se'm va dipositar, estava molt convençuda que l'etapa de la nova direcció de Catalunya Ràdio ja m'havia donat un cert temps per a poder redirigir el model publicitari a la ràdio, amb molt bona avinença amb Saül Gordillo i amb el meu director corporatiu de l'àmbit comercial.
L'etapa a Catalunya Ràdio se m'ha fet curta. Per això amenaço amb tornar.
Per què he explicat això? Perquè el moment era relativament dolç. Sabent que mai ho tens tot acabat i que les etapes és molt difícil deixar-les com a tancades perquè mentre tinguis voluntat d'aportar, una etapa no s'acaba mai. Però sí que pots tenir la sensació d'haver-les encarat el màxim de bé.
"Tu pots fer un paquet i fer-lo amb un embolcall o un altre, però és molt lleig que tu facis un paquet amb un gran llaç i a dins hi hagi una trampa"
- Una de les dues àrees que agafes de regidoria és Projecció de la ciutat. Tota la teva experiència professional, en aquest cas, anirà bé? Coneixes agències, tens relacions personals amb la Corporació...
- Això ho podré dir d'aquí a un temps.
- No t'ha donat temps a plantejar-t'ho?
- Això sí. Pensar he pensat moltes coses.
Salutació de l'alcalde, Valentí Junyent, després de rebre la medalla de regidora. Foto: Pere Fontanals
- És una cartera nova, la de projecció de la ciutat (hi havia una àrea però no una regidoria). Quina diferència hi ha amb turisme, perquè hi hagi d'haver dues regidories?
- Jo crec que les persones que estan en el govern saben, han entès i han pogut fer aquest plantejament des del coneixement real del que hi ha a la ciutat. A mi això m'agafa una mica lluny. Jo no he decidit ni he condicionat en cap cas que això sigui així. Per tant, si això ho han enfocat així i a nivell global, uns i altres sempre han parlat de la bona voluntat d'aprofitar al màxim el bagatge i la professionalitat de les diferents persones que han de configurar el govern, jo penso que sí que es té clar que són dues coses diferents. Promoció, projecció, turisme... tot és molt transversal. El que és més transversal, penso, és, fins i tot, la projecció. Jo necessitaré molt que tots els continguts que es treballin, que hagin de ser elements atractius per fer de Manresa una ciutat amb personalitat. Jo crec que s'ha de ser discret i modest. Deixar clar cap allà on hem d'anar. Aprofitar molt tota la bona feina que s'ha fet, saber-la explicar molt bé, que els mitjans de comunicació ens ajudin molt, que hi hagi una actitud més encarada al "diguem-nos coses boniques", perquè si ho fem, tots construirem més bé. Tot això és projectar la ciutat.
Tu pots fer un paquet i fer-lo amb un embolcall o un altre, però és molt lleig que tu facis un paquet amb un gran llaç i a dins hi hagi una trampa. El que pot haver-hi és una cosa modesta i que un cop la vesteixis, sigui de molt atractiu: modesta, maca, amb sentit, amb voluntat... i poc a poc. Tinc moltes ganes que aquesta projecció de ciutat aprofiti i treballi amb tots els elements de la resta de companys i regidories, sàpiga embolcallar bé això i doni arguments perquè, efectivament, hi hagi aquesta projecció. La meva experiència professional penso que m'ha ajudat.
" s'han fet moltes coses, i bé. Podríem dir -i aquí parafraseja Gerard Piqué- "Valentí, contigo empezó todo"
- També dius, però, que és important que no siguem tan autocrítics. Creus que els manresans ho són...
- Totalment...
... part de la teva feina de projecció, doncs, també ha d'estar en la projecció interna, entenc.
- Sí, però per aconseguir-ho també ens hi heu d'ajudar els mitjans... Les coses que es fan bé s'han de destacar més. L'optimisme és molt important, i si els mitjans el transmeten, la gent l'adopta. Els mitjans de comunicació sou molt importants a l'hora de transmetre un estat d'ànim. Bé, això vosaltres ja ho sabeu.
Aquest govern està fent moltes coses bé. Ho he estat seguint aquests anys, i sempre m'ha semblat que es feien moltes coses. De fet, i tornant a la primera pregunta que em feies, aquest també ha estat un dels motius que m'han portat a acceptar entrar com a regidora: que s'han fet moltes coses, i bé. Podríem dir -i aquí parafraseja Gerard Piqué- "Valentí, contigo empezó todo".
Per això és important que els mitjans destaqueu les notícies que són bones per la ciutat. Ja sabem que si a una notícia dolenta li doneu 30 d'intensitat, acabarà tenint una força de 100. I això no passa amb les notícies bones. Cal donar a les notícies bones una intensitat de 200 o 300 perquè acabin tenint una incidència de 100.
- Com es crea de zero una regidoria? Ja imagino que acabes d'aterrar, però organitzativament, com la imagines?
- Bé, la regidoria de Projecció de la ciutat és molt transversal, de manera que ens hem de coordinar amb altres àrees. He de dir que la rebuda ha estat molt bona amb els tècnics i ens hem d'anar ajustant. Tot i que hores d'ara no ho conec amb detall perquè acabo d'aterrar, entenc que la regidoria es muntarà a partir dels tècnics que a les altres àrees ja tenien la funció de projectar-les.
- L'altra regidoria que dirigiràs és la de Festes. Manresa té un calendari festiu bastant complet. Et tocarà només gestionar, o tens idees per a portar a terme?
- Es clar que tinc idees, però seria molt atrevit per part meva dir-les quan encara no les he comentat amb els companys de govern. Manresa té un calendari de festes molt consolidat, és una de les coses més completes de la ciutat, però la gestió del calendari no està discutida amb el fet que es puguin treballar novetats.
" viure, des d'un lloc modest, però des de dintre, el procés pel que passarà Catalunya els propers mesos, no té preu"
- En tindràs prou amb 2 anys? Entre que t'adaptes, et situes, aprens com va...
- Que estiguis aprenent no vol dir que no puguis prendre decisions. De fet, s'aprèn contínuament, no penso deixar d'aprendre. Ara no sé dir-te si a la regidoria hi estaré 2 anys, o més, o només 2 mesos -"és broma", s'afanya a apuntar-. El temps et pot passar molt ràpid o et pot semblar una eternitat, per això dic que és important veure les coses des de l'optimisme. Jo vaig agafar les meves responsabilitats a la Corporació en uns moments molt difícils, però vaig gaudir molt de la meva feina, i el temps m'ha passat volant. Sempre hem de creure que serem capaços de moure Montserrat, encara que només sigui una mica, sinó no cal posar-s'hi.
Per cert, també voldria comentar una última cosa...
- Digues
- També he acceptat el repte perquè viure, des d'un lloc modest, però des de dintre, el procés pel que passarà Catalunya els propers mesos, no té preu.
Queda dit, doncs.