«L'Economia del Bé Comú ens permet ser com sempre hem volgut ser quant a l'economia»

La segona Mostra Economia Social i Solidària es va encetar dimecres al teatre Conservatori de Manresa amb un convidat d'excepció, Christian Felber, iniciador del projecte Banc per al Bé Comú i del moviment internacional l'Economia del Bé Comú (EBC). 

La mostra tindrà la seva continuïtat i el gruix dels seus actes el proper dissabte 3 de juny a la cèntrica plaça Sant Domènec amb parades informatives, promoció de productes, tallers per a tota la família amb manualitats, comerç just i moneda social, i exposicions de Memòria Històrica del Cooperativisme i Paradisos Fiscals. Les activitats concretes es desenvoluparan en aquest espair urbà entre les 11h del matí i les 20h, amb tastets de cacau de comerç just amb Alternativa 3, contes per a una economia amb valors amb l'Ós Mandrós, dinar amb paella vegetariana a càrrec d'Ecoxarxa, mercat estraperlo, tertúlies, mostra de productes tèxtils i per acabar, un maridatge de vins i formatges a càrrec d'Ampans, i el concert de Celeste Alias i Antonio El Remendao. La cloenda final serà també musical amb el rap de les emocions de Simón Taibi.

Durant més de dues hores i davant d'unes dues-centes persones que omplien la platea del Teatre Conservatori, Christian Felber va ser seguit amb una acurada i silenciosa atenció. El públic bàsicament estava format per persones de sectors socials, cooperatives i molt proper a l'economia social o la RSC (Responsabilitat Social Corporativa).

Va començar destacant que països, que en principi no han patit ni pateixen una crisi econòmica tan important com per exemple Espanya, també estan a favor de canviar el sistema econòmic del pur capitalisme i el liberalisme cap a altres formes alternatives. En aquest cas fins a un 80% creuen necessari aquest canvi. Segons Felber, els alemanys també reclamen una solució social, ètica i justa. Segons aquest pol·litòleg vienès, la Constitució de Baviera amb més de 400 anys ja parla del dret de la propietat però també del bé comú.

Què és l'Economia del Bé Comú

Per a aquest gurú de la nova economia, si tenim clar l'objectiu tindrem clara tota la resta per a poder actuar amb responsabilitat. Fins ara els paràmetres de mesura de l'èxit eren el PIB, l'empresa i el balanç financer. En l'EBC seran indicadors més complexes sorgits d'índexs com el benestar que es regeix per quinze indicadors. Per exemple al petit país asiàtic de Bhutan, s'ha creat l'índex de la felicitat nacional a partir de, per exemple, la salut física dels seus habitants.

L'EBC és com donar-li la volta al mitjó, fer les coses diferents amb vint ingredients bàsics elegits per ciutadans sobirans. Ingredients o paràmetres com la dignitat humana, la justícia social, la sostenibilitat ecològica, la participació democràtica o la transparència.

S'aplica enlloc?

A tall d'anècdota, no gens menys transcendent, cita que en el sistema actual de l'economia i de les relacions, els jugadors injustos guanyen sempre. Actualment a l'estat espanyols ja apliquen l'EBC més de 400 empreses i organitzacions de tot tipus, tan públiques com privades, i destaquen al nostre país una primera aplicació de l'EBC en un districte de Barcelona i l'anàlisi fet per primera vegada en una empresa pública de la Generalitat, com és l'Agència Catalana de la Joventut. 

Per a aquest brillant comunicador sí que és ben cert que els productes menys ètics són els més econòmics, en un clar desavantatge competitiu en aquests anomenats mercats lliures. Un exemple d'èxit també és, singularment, una ciutat dels Estats Units, Portland, on la contribució al bé comú es fa a nivell d'ajuntament on s'anul·la la competència i l'ànim de lucre i es tendeix essencialment a la cooperació.

Altres dades destacables d'aquest moviment és la seva presència a 25 països d'arreu del món en 27 associacions, des de Suècia a Xile. I amb un global de 2246 empreses gestionant-se amb aquest nou sistema alternatiu a comunisme, capitalisme, liberalisme i marxisme.

Segons Christian Felber la primera Universitat del món que ja ho està treballant és la Universitat de Barcelona, i la ciutat d'Espanya que ho té més avançat i implantat és València. En aquest àmbit es va emocionar en esmentat que tenia el desig personal, expressat en forma de somni de que la propera ciutat de l'EBC fos Manresa. 

Metafòricament va concloure, entre d'altres afirmacions, dient que cal recordar que avui dia les esglésies ja no tenen la mateixa funció que en el passat, que tot evoluciona i els sistemes de gestió cada cop han de ser més humans. Ell creu que el més important és l'objectiu i l'estratègia a través de les assemblees municipals. A Catalunya existeix una web per a tothom que hi estigui interessat que és Associació Catalana per al Foment de l'Economia del Be Comú.
 

«El valor del Be Comú existeix a totes les cultures, és el concepte de felicitat»

Prèviament a la conferència, NacióManresa va poder parlar amb Felber mentre preparava la conferència i es prenia tranquil·lament un cafè al Las Vegas de la plaça Sant Domènec.  - Creus que l'aplicació de la metodologia de l'Economia del Bé Comú no burocratitza encara més el sistema públic de gestió, de per exemple, l'administració i les empreses públiques que ho volen implementar? - Crec que entenc la teva pregunta. La resposta té diferents dimensions, tant ètiques com filosòfiques, com les definicions del rumb cap a on es vol anar. Vaja, que hem de voler saber cap a on evoluciona la nostra societat. Tenim eines, processos i assemblees populars que ens descriuen cap a on volem anar i el que es fa per arribar-hi. La metodologia és un mitjà per arribar-hi, i no un fi. Si juguem a una economia justa i transnacional hem de tenir en compte els balanços financers però sobretot que volem prioritzar l'ètica, la sostenibilitat, l'ecologia, etc. Per exemple un projecte de gestió internacional com el Seta conté fins a 1.600 pàgines de dret internacional i comercial, crec que això sí que és burocràcia.  - On té més força el vostre moviment i el vostre missatge, en la societat civil i les entitats o bé en els organismes oficials com governs, ajuntaments, etc? - Cal recordar que fa només set anys que existim i que vam néixer al sector privat.  - Creus que els vostres principis i l'aplicació són vàlids tant en empreses privades com públiques? - Per essència i filosofia una empresa pública actualment no busca el lucre ni el benefici monetari ni a curt ni a llarg termini. Per tant les empreses públiques són un bon exemple d'aplicació de la metodologia de l'EBC; les empreses públiques bàsicament donen serveis a la comunitat amb metodologies ètiques sense ànim de lucrar-se. - Et sembla que el vostre sistema és aplicable en qualsevol dels països i cultures existents al nostre país, amb economies tan dispars com, per exemple, les de Dinamarca, Síria, Xina, Japó, USA, El Salvador o Rússia? - El valor del Be Comú existeix a totes les cultures, és el concepte de felicitat tan vàlid, vital i real a Butan com a Colòmbia i els seus pobles indígenes. Un nadiu del Senegal ho van definir ben curt i ras: l'EBC ens permet ser com sempre hem volgut ser quant a l'economia. El concepte d'humanitat és comú arreu, tots tenim les mateixes necessitats bàsiques. El diner també ha de ser un mitjà i no un fi.