24
de maig
del
2017
Actualitzat
el
25
de maig
a les
19:22h
Les monges caputxines que viuen al convent de Sant Carles Borromeu de Manresa no estan soles. El conflicte que va esclatar fa uns mesos sembla que ha despertat les consciències d'alguns ciutadans, que han creat la plataforma anomenada 379 amb l'objectiu de "teixir xarxa per arribar allà on les monges no arriben", ha expressat Ramon Payàs, impulsor de la iniciativa.
Els fets es remunten al novembre d'aquest any passat, quan el bisbe de Vic, Romà Casanova, va ser nomenat, per la Santa Seu, Comissari Pontifici del convent situat al carrer Talamanca de la Capital del Bages. Un càrrec que va posar en estat d'alerta les religioses, que el mes de gener de 2014 havien fet públic que cedirien les instal·lacions del convent a la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM) perquè "ens va semblar que la feina que fan està en harmonia amb el nostre ideari de valors", manifestaven les monges en el seu moment. Però, i tal com ja va informar aquest diari, Casanova va anul·lar l'acord que les caputxines tenien amb la FSSM.
Després de diverses reunions amb Roma, "va semblar que la situació es podria revertir i que finalment la FSSM es podria acabar quedant amb el convent", explica la germana Teresa, una de les monges que viu al monestir manresà, que segueix: "Rodríguez Carballo ens va donar esperances i ens va dir que li enviéssim documents explicant la situació en la qual ens trobàvem i que ells ens dirien alguna cosa". A principis del mes de febrer d'aquest any van fer arribar la documentació requerida "i encara estem esperant", lamenta la religiosa, tot afegint que "l'únic que volem és que d'una vegada per totes ens diguin si la nostra situació canviarà o no, perquè si és així, haurem de buscar altres camins. De moment, però, tenim esperances".
Revifar la lluita
Amb l'objectiu de donar suport a les monges que viuen al convent del carrer Talamanca, una colla de vint manresans van decidir crear la plataforma 379, que són els anys que fa que les monges van arribar al convent de Manresa. L'agrupació, liderada per Ramon Payàs, vol, d'una banda "assessorar jurídicament les monges" i, de l'altra, "organitzar actes diversos amb la voluntat de fer-nos sentir", diu el mateix Payàs.
De fet, fer soroll i mantenir viva la lluita és l'objectiu d'aquests ciutadans, que pretenen "poder parlar i negociar amb el bisbe de Vic per arribar a un acord que satisfaci les dues bandes", exposa l'impulsor de la plataforma.
Durant les pròximes setmanes els de l'agrupació enviaran un correu electrònic a totes les entitats i "partits polítics de tarannà democràtic", amb paraules de Payàs, amb l'objectiu que donin suport a la causa. "El que volem és anar teixint xarxa per arribar allà on les monges no arriben", exposa, tot posant de manifest que "el que farem serà donar a conèixer la problemàtica a la resta de manresans i manresanes i si algú vol afegir-se a la iniciativa, el rebrem amb els braços oberts". De fet, aquests darrers dies els de la plataforma s'han reunit amb el president del PDeCAT de Manresa, Josep Maria Fius, i amb el Comissionat del Centre Històric, Adam Majó.
La manera com els integrants de la 379 faran palesa la situació que viuen les caputxines serà organitzant actes lúdics i culturals, el primer dels quals serà un concert del Cor de Cambra del Conservatori Municipal de Música de Manresa, que tindrà lloc aquest dijous, 25 de maig, a les nou del vespre, al mateix convent de Sant Carles Borromeu. L'endemà, divendres 26, la coral En Clau de Bages oferirà, al mateix lloc, un recital de les seves cançons que començarà a dos quarts de nou del vespre. Tots dos actes seran d'entrada lliure i gratuïta.
Més propostes
La plataforma té pensat organitzar activitats fins el mes de desembre. Moltes d'elles encara s'han d'acabar de perfilar, però ja n'hi ha unes quantes de lligades. Parlem , per exemple, d'una taula rodona que tindrà lloc el 8 de juny en la qual, i gràcies al suport del Centre d'Estudis del Bages, s'explicarà l'origen de la comunitat de les Caputxines i la seva relació amb Manresa.
El 4 de novembre, coincidint amb el dia de Sant Carles Borromeu, patró del convent, es farà una festa major en la qual "intentarem que diverses entitats i comerços de la ciutat s'hi impliquin", ha exposat Payàs, tot manifestant que "ho hem d'acabar de dibuixar".
Finalment, i durant la Festa Major de Manresa, el president del Centre d'Estudis del Bages, Francesc Comas, oferirà una visita guiada pel convent del carrer Talamanca.
Els fets es remunten al novembre d'aquest any passat, quan el bisbe de Vic, Romà Casanova, va ser nomenat, per la Santa Seu, Comissari Pontifici del convent situat al carrer Talamanca de la Capital del Bages. Un càrrec que va posar en estat d'alerta les religioses, que el mes de gener de 2014 havien fet públic que cedirien les instal·lacions del convent a la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM) perquè "ens va semblar que la feina que fan està en harmonia amb el nostre ideari de valors", manifestaven les monges en el seu moment. Però, i tal com ja va informar aquest diari, Casanova va anul·lar l'acord que les caputxines tenien amb la FSSM.
Després de diverses reunions amb Roma, "va semblar que la situació es podria revertir i que finalment la FSSM es podria acabar quedant amb el convent", explica la germana Teresa, una de les monges que viu al monestir manresà, que segueix: "Rodríguez Carballo ens va donar esperances i ens va dir que li enviéssim documents explicant la situació en la qual ens trobàvem i que ells ens dirien alguna cosa". A principis del mes de febrer d'aquest any van fer arribar la documentació requerida "i encara estem esperant", lamenta la religiosa, tot afegint que "l'únic que volem és que d'una vegada per totes ens diguin si la nostra situació canviarà o no, perquè si és així, haurem de buscar altres camins. De moment, però, tenim esperances".
Revifar la lluita
Amb l'objectiu de donar suport a les monges que viuen al convent del carrer Talamanca, una colla de vint manresans van decidir crear la plataforma 379, que són els anys que fa que les monges van arribar al convent de Manresa. L'agrupació, liderada per Ramon Payàs, vol, d'una banda "assessorar jurídicament les monges" i, de l'altra, "organitzar actes diversos amb la voluntat de fer-nos sentir", diu el mateix Payàs.
De fet, fer soroll i mantenir viva la lluita és l'objectiu d'aquests ciutadans, que pretenen "poder parlar i negociar amb el bisbe de Vic per arribar a un acord que satisfaci les dues bandes", exposa l'impulsor de la plataforma.
Durant les pròximes setmanes els de l'agrupació enviaran un correu electrònic a totes les entitats i "partits polítics de tarannà democràtic", amb paraules de Payàs, amb l'objectiu que donin suport a la causa. "El que volem és anar teixint xarxa per arribar allà on les monges no arriben", exposa, tot posant de manifest que "el que farem serà donar a conèixer la problemàtica a la resta de manresans i manresanes i si algú vol afegir-se a la iniciativa, el rebrem amb els braços oberts". De fet, aquests darrers dies els de la plataforma s'han reunit amb el president del PDeCAT de Manresa, Josep Maria Fius, i amb el Comissionat del Centre Històric, Adam Majó.
La manera com els integrants de la 379 faran palesa la situació que viuen les caputxines serà organitzant actes lúdics i culturals, el primer dels quals serà un concert del Cor de Cambra del Conservatori Municipal de Música de Manresa, que tindrà lloc aquest dijous, 25 de maig, a les nou del vespre, al mateix convent de Sant Carles Borromeu. L'endemà, divendres 26, la coral En Clau de Bages oferirà, al mateix lloc, un recital de les seves cançons que començarà a dos quarts de nou del vespre. Tots dos actes seran d'entrada lliure i gratuïta.
Més propostes
La plataforma té pensat organitzar activitats fins el mes de desembre. Moltes d'elles encara s'han d'acabar de perfilar, però ja n'hi ha unes quantes de lligades. Parlem , per exemple, d'una taula rodona que tindrà lloc el 8 de juny en la qual, i gràcies al suport del Centre d'Estudis del Bages, s'explicarà l'origen de la comunitat de les Caputxines i la seva relació amb Manresa.
El 4 de novembre, coincidint amb el dia de Sant Carles Borromeu, patró del convent, es farà una festa major en la qual "intentarem que diverses entitats i comerços de la ciutat s'hi impliquin", ha exposat Payàs, tot manifestant que "ho hem d'acabar de dibuixar".
Finalment, i durant la Festa Major de Manresa, el president del Centre d'Estudis del Bages, Francesc Comas, oferirà una visita guiada pel convent del carrer Talamanca.