24
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
22:36h
"Avui és un dia trist per l'atemptat de Manchester. El terrorisme és un patiment que també rebem els musulmans". Així començava la seva intervenció el president de l'Associació Cultural Islàmica del Bages, que gestiona la mesquita Al Fath, a l'antiga fàbrica de l'Aranya, Abedellah Anhari. Aquest dimecres el Centre Cultural El Casino ha acollit una taula rodona que pretenia apropar a la ciutadania el funcionament, organització i la vida quotidiana de l'Islam i els musulmans de Manresa. I ho aconseguit, si més no entre els que ja estan conscienciats, en una sala d'actes plena de gent.
Els presidents de les dues mesquites de Manresa, Abdellah Anhari i Noureddine El Bennadi, i el professor d'àrab Abdellah Rahmani, han debatut aquest dimecres sobre l'Islam a Manresa. Sobre religió, però també sobre el funcionament de les mesquites. "La figura de l'imam és molt diferent a la del capellà catòlic", ha aclarit El Bennadi, "l'imam està subordinat a la mesquita, que és qui el contracta i qui l'acomiada, si cal: és un treballador, amb la seva nòmina i la seva Seguretat Social". "Qui controla la mesquita és la junta de l'associació, no l'imam", ha sentenciat.
La taula rodona ha entrat en detalls sobre la tradició de l'islam, les seves festes i la seva ortodòxia, i també, per moments s'ha mostrat crítica amb la pràctica de l'islam que fan alguns musulmans. "Sí un dels pilars de la nostra fe ens fa donar un 2,5% de la nostra riquesa per ajudar els més necessitats, i som 1.300 milions de musulmans al món, no és comprensible que hi hagi tanta pobresa en els territoris on hi ha aquesta religió", ha reflexionat Anhari.
Una altra de les facetes que porta a terme la comunitat és la d'ensenyar àrab als nens. Entre una i l'altra mesquita es dona classe gairebé a 300 nens manresans, ha explicat el professor Abdellah, Rahmani. "Ho fem en centres cívics, com a activitats extraescolars, o en col·laboració amb les associacions de veïns", i sempre, ha aclarit "sempre", amb llibres d'àrab "homologats per la Unió Europea". En algunes ocasions s'han trobat amb mals entesos amb directors de centres, "que diuen que els nens no tenen temps de fer els deures de classe per les classes d'àrab, però és impossible que sigui així perquè només fan 1 hora i mitja d'arab a la setmana", ha volgut deixar clar. "És per això que a primers de juliol tindrem una reunió amb la comunitat educativa".
Tant el responsable de la comunitat islàmica Mossab Ibn Omaïr (mesquita del carrer Sèquia, 5), com el d'El Fath (mesquita del Camí de la Cova, 1) han convençut els assistents que les dues mesquites "tenen les portes obertes a tothom" ja que són centres on s'hi fan altres coses a banda de resar. "De la mateixa manera que jo vull pensar que la Seu és la meva església, vull que els manresans diguin que aquesta és la seva mesquita", ha sentenciat.
Després del debat entre els tres ponents, s'ha convidat a tothom a te i pastes i s'ha passat a l'apartat de preguntes del públic.
Aquesta activitat es porta a terme poc abans de l'inici del Ramadà que començarà el proper cap de setmana, i és la primera que es duu a terme dins un cicle que vol apropar la realitat musulmana de la ciutat, tot ajudant a trencar tòpics i prejudicis, i que continuarà amb una presentació adreçada als directors de centres educatius el juliol, i a membres de juntes directives d'associacions de veïns al llarg de la tardor.
Els presidents de les dues mesquites de Manresa, Abdellah Anhari i Noureddine El Bennadi, i el professor d'àrab Abdellah Rahmani, han debatut aquest dimecres sobre l'Islam a Manresa. Sobre religió, però també sobre el funcionament de les mesquites. "La figura de l'imam és molt diferent a la del capellà catòlic", ha aclarit El Bennadi, "l'imam està subordinat a la mesquita, que és qui el contracta i qui l'acomiada, si cal: és un treballador, amb la seva nòmina i la seva Seguretat Social". "Qui controla la mesquita és la junta de l'associació, no l'imam", ha sentenciat.
La taula rodona ha entrat en detalls sobre la tradició de l'islam, les seves festes i la seva ortodòxia, i també, per moments s'ha mostrat crítica amb la pràctica de l'islam que fan alguns musulmans. "Sí un dels pilars de la nostra fe ens fa donar un 2,5% de la nostra riquesa per ajudar els més necessitats, i som 1.300 milions de musulmans al món, no és comprensible que hi hagi tanta pobresa en els territoris on hi ha aquesta religió", ha reflexionat Anhari.
Una altra de les facetes que porta a terme la comunitat és la d'ensenyar àrab als nens. Entre una i l'altra mesquita es dona classe gairebé a 300 nens manresans, ha explicat el professor Abdellah, Rahmani. "Ho fem en centres cívics, com a activitats extraescolars, o en col·laboració amb les associacions de veïns", i sempre, ha aclarit "sempre", amb llibres d'àrab "homologats per la Unió Europea". En algunes ocasions s'han trobat amb mals entesos amb directors de centres, "que diuen que els nens no tenen temps de fer els deures de classe per les classes d'àrab, però és impossible que sigui així perquè només fan 1 hora i mitja d'arab a la setmana", ha volgut deixar clar. "És per això que a primers de juliol tindrem una reunió amb la comunitat educativa".
Tant el responsable de la comunitat islàmica Mossab Ibn Omaïr (mesquita del carrer Sèquia, 5), com el d'El Fath (mesquita del Camí de la Cova, 1) han convençut els assistents que les dues mesquites "tenen les portes obertes a tothom" ja que són centres on s'hi fan altres coses a banda de resar. "De la mateixa manera que jo vull pensar que la Seu és la meva església, vull que els manresans diguin que aquesta és la seva mesquita", ha sentenciat.
Després del debat entre els tres ponents, s'ha convidat a tothom a te i pastes i s'ha passat a l'apartat de preguntes del públic.
Aquesta activitat es porta a terme poc abans de l'inici del Ramadà que començarà el proper cap de setmana, i és la primera que es duu a terme dins un cicle que vol apropar la realitat musulmana de la ciutat, tot ajudant a trencar tòpics i prejudicis, i que continuarà amb una presentació adreçada als directors de centres educatius el juliol, i a membres de juntes directives d'associacions de veïns al llarg de la tardor.