La Generalitat completa el desplegament de la fibra òptica a l'Eix Transversal

La consellera Neus Munté assegura que l'objectiu del Govern és que totes les persones "tinguin les mateixes oportunitats visquin on visquin"

Presentació del desplegament de la fibra òptica a l'Eix Diagonal a les instal·lacions del CTM de Manresa
Presentació del desplegament de la fibra òptica a l'Eix Diagonal a les instal·lacions del CTM de Manresa | Mar Marta
Mar Martí
24 de maig del 2017
Actualitzat a les 21:50h
Amb la connexió per fibra òptica de Manresa i Calaf la Generalitat ha completat el desplegament del cable per tot l'Eix Transversal (C-25), que va de Cervera a Riudellots de la Selva. El secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, Jordi Puigneró, ha explicat que la connexió d'aquest darrer tram, de 19 quilòmetres de longitud, ha tingut un cost de 160.000 euros –al conjunt de la C-25 la inversió ha sumat 2 MEUR-. Actualment la xarxa de fibra òptica de la Generalitat arriba a 244 municipis i té una longitud de 3.779 quilòmetres. De la seva banda, la consellera de la Presidència, Neus Munté, ha explicat que el desplegament de la fibra òptica per part de la Generalitat té l'objectiu d'"equilibrar el territori" i que les persones "tinguin les mateixes oportunitats visquin on visquin". De fet, el compromís de la Generalitat és que el 2020 la fibra de titularitat pública hagi arribat a totes les capitals de comarca del país.

Amb una inversió global de 2 MEUR, la Generalitat ha completat el desplegament de la fibra òptica al llarg de l'Eix Transversal, en un total de 180 quilòmetres. El secretari de Telecomunicacions, Jordi Puigneró, ha relatat que a dia d'avui hi ha una tretzena de municipis que ja presten el servei de fibra òptica gràcies a la xarxa de la Generalitat, però ha apuntat que encara n'hi ha una vintena que no estan connectats a la xarxa. "Nosaltres portem la xarxa fins a les portes dels municipis, però no hi entrem, i aquesta és la tasca dels municipis de buscar els operadors per desplegar la xarxa", ha apuntat Puigneró. 

La xarxa oberta de la Generalitat es va posar en marxa l'any 2010 i Puigneró ha explicat que en els darrers sis mesos s'ha fet un esforç important, ja que s'ha pogut completar el desplegament per tres eixos viaris importants del país: l'Eix Diagonal, l'Eix Vic-Ripoll i l'Eix Transversal. De fet, el compromís de la Generalitat és que l'any 2020 totes les capitals de comarca del país estiguin connectades a la xarxa de fibra òptica i, per tant, en els propers anys l'administració haurà de fer un esforç per arribar a les zones fosques com són el nord del Pallars, l'Alta Ribagorça, la Val d'Aran, el Solsonès i les Garrigues.

De la seva banda, la consellera de la Presidència, Neus Munté, s'ha felicitat per la culminació del desplegament de la fibra òptica per tot l'Eix Transversal i ha destacat l'impacte que aquesta operació té per les comarques d'interior del país en termes "de connectivitat, de creixement i de garantia d'igualtat d'oportunitats". Segons Munté, el compromís de la Generalitat per la igualtat d'oportunitats a tot el territori "ve de lluny" i creu que projectes com aquest permeten que "totes les persones i empreses, visquin on visquin, tinguin les mateixes oportunitats". 

Per la seva part, els alcaldes de Manresa i Calaf, Valentí Junyent i Jordi Badia, han celebrat la finalització del desplegament de la fibra òptica i consideren que és una gran oportunitat pel territori. En aquest sentit, el batlle de Calaf ha assegurat que si el municipi i la zona de l'Alta Segarra és capaç "d'aprofitar aquest potencial, tant a nivell d'empreses com de cases rurals, serà un salt qualitatiu molt important". Per ell, el desplegament de la fibra òptica els dona la possibilitat de "fixar les empreses i els ciutadans al territori" i pot suposar "un abans i un després per Calaf i la zona de l'Alta Segarra".