24
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
9:45h
L'acusada de deixar morir d'inanició una euga en una caseta del Pont de Vilomara el setembre de 2014, una dona de 23 anys, va pactar dimarts amb el fiscal una condemna de 4 mesos de presó i pagar a l'ajuntament d'aquest municipi els 600 euros de costes del veterinari i del trasllat del cadàver de l'animal un cop va ser sacrificat. Davant del jutjat del penal número 2 de Manresa, l'acusada va reconèixer els fets després d'haver pactat amb el fiscal la condemna que rebaixava la demanda inicial de l'acusació pública, que era de 9 mesos.
Els fets es remunten al 8 de setembre de 2014 quan, com informava NacióManresa, la jove, que llavors tenia 20 anys, va deixar una euga de la seva propietat en una petita caseta de 12 metres quadrats en el Paratge del Camí Vell de la Casanova al Pont de Vilomara. Com recull l'escrit de fiscalia, es tractava d'una caseta que no reunia cap condició higiènica ni sanitària per donar allotjament a l'animal.
Després de deixar l'euga en aquesta caseta, la condemnada es va despreocupar de la seva cura i no li va subministrar ni aliment ni les cures higièniques ni sanitàries necessàries, fins al punt que va deixar morir l'animal per falta de menjar i d'aigua, amb el patiment que aquest fet li va suposar.
Tretze dies després, el 21 de setembre, agents rurals van desplaçar-se a la caseta després que un veí els advertís i es van trobar l'euga agonitzant a la caseta i van avisar el veterinari que davant del seu estat de salut degut a la inanició, i per estalviar-li més sofriment, no van poder fer cap altra cosa que sacrificar-la. L'Ajuntament del Pont de Vilomara es va fer càrrec de les costes veterinàries i de la gestió del cadàver de l'animal, despeses que van pujar a 600 euros.
El fiscal demanava per la noia 9 mesos de presó, el pagament de la despesa de l'Ajuntament del Pont de Vilomara, i 3 anys d'inhabilitació per a qualsevol professió que tingui que veure amb animals. Després del pacte, els 9 mesos de presó s'han vist reduïts a 4 mesos, que la condemnada no haurà de complir al ser una condemna de menys de 2 anys i no tenir antecedents.
Una mort crua i lenta
Tal com explicava NacióManresa el 21 de setembre de 2014, els fets es van precipitar quan un veí de la parcel·la on es trobava l'animal va sentir com la propietària del terreny es discutia amb una altra persona dient que no podia fer-se càrrec de l'euga. Un cop totes dues persones van marxar, el veí va acostar-se a la barraca que tenien i va comprovar que hi havia l'euga estirada a terra, extremadament prima i sense forces per moure's.
En veure això, l'home va avisar amics seus que van intentar, sense èxit, fer que l'animal mengés i que es posés dret. Tot i que l'euga ho intentava, la seva falta de forces i el terra lliscós per culpa dels seus propis excrements, ho impedien. Els voluntaris, que van arribar a ser una desena, van trucar primer als Mossos d'Esquadra i després al cos d'Agents Rurals.
També van avisar un veterinari. L'equí tenia les genives i els ulls blaus i la seva situació començava a semblar irreversible. El professional li va administrar sèrum, vitamines, antibiòtics i antiinflamatoris, però no va reaccionar. A la una de la matinada, gairebé cinc hores després que comencessin a intentar salvar la vida de l'animal, el veterinari va recomanar el seu sacrifici per evitar-li una mort lenta per inanició, i els voluntaris ho van acceptar.
Els fets es remunten al 8 de setembre de 2014 quan, com informava NacióManresa, la jove, que llavors tenia 20 anys, va deixar una euga de la seva propietat en una petita caseta de 12 metres quadrats en el Paratge del Camí Vell de la Casanova al Pont de Vilomara. Com recull l'escrit de fiscalia, es tractava d'una caseta que no reunia cap condició higiènica ni sanitària per donar allotjament a l'animal.
Després de deixar l'euga en aquesta caseta, la condemnada es va despreocupar de la seva cura i no li va subministrar ni aliment ni les cures higièniques ni sanitàries necessàries, fins al punt que va deixar morir l'animal per falta de menjar i d'aigua, amb el patiment que aquest fet li va suposar.
Tretze dies després, el 21 de setembre, agents rurals van desplaçar-se a la caseta després que un veí els advertís i es van trobar l'euga agonitzant a la caseta i van avisar el veterinari que davant del seu estat de salut degut a la inanició, i per estalviar-li més sofriment, no van poder fer cap altra cosa que sacrificar-la. L'Ajuntament del Pont de Vilomara es va fer càrrec de les costes veterinàries i de la gestió del cadàver de l'animal, despeses que van pujar a 600 euros.
El fiscal demanava per la noia 9 mesos de presó, el pagament de la despesa de l'Ajuntament del Pont de Vilomara, i 3 anys d'inhabilitació per a qualsevol professió que tingui que veure amb animals. Després del pacte, els 9 mesos de presó s'han vist reduïts a 4 mesos, que la condemnada no haurà de complir al ser una condemna de menys de 2 anys i no tenir antecedents.
El cadàver de l'euga a l'interior de la barraca. Foto: Gina Ràfols
Una mort crua i lenta
Tal com explicava NacióManresa el 21 de setembre de 2014, els fets es van precipitar quan un veí de la parcel·la on es trobava l'animal va sentir com la propietària del terreny es discutia amb una altra persona dient que no podia fer-se càrrec de l'euga. Un cop totes dues persones van marxar, el veí va acostar-se a la barraca que tenien i va comprovar que hi havia l'euga estirada a terra, extremadament prima i sense forces per moure's.
En veure això, l'home va avisar amics seus que van intentar, sense èxit, fer que l'animal mengés i que es posés dret. Tot i que l'euga ho intentava, la seva falta de forces i el terra lliscós per culpa dels seus propis excrements, ho impedien. Els voluntaris, que van arribar a ser una desena, van trucar primer als Mossos d'Esquadra i després al cos d'Agents Rurals.
També van avisar un veterinari. L'equí tenia les genives i els ulls blaus i la seva situació començava a semblar irreversible. El professional li va administrar sèrum, vitamines, antibiòtics i antiinflamatoris, però no va reaccionar. A la una de la matinada, gairebé cinc hores després que comencessin a intentar salvar la vida de l'animal, el veterinari va recomanar el seu sacrifici per evitar-li una mort lenta per inanició, i els voluntaris ho van acceptar.