19
de maig
del
2017
Actualitzat
el
20
de maig
a les
15:45h
La Generalitat ha pagat a la concessionària de l'Autopista Terrassa - Manresa (Autema) 232,2 milions d'euros en els darrers deu exercicis, segons ha informat el Departament de Territori i Sostenibilitat a NacióManresa en resposta a una sol·licitud d'informació pública que va fer el diari el passat mes d'abril. Aquests pagaments cobreixen els descomptes i bonificacions aplicats als usuaris de la via i, fins al 16 de juliol de 2015, les diferències negatives dels excedents d'explotació reals respecte l'establert a cada any en el Pla Econòmic i Financer de l'empresa.
Segons els càlculs de la Declaració de Gelida, la inversió inicial per a fer el tram d'autopista entre Terrassa i Manresa va ser de 126,8 milions d'euros, l'any 1996. O sigui que, només en els darrers deu anys, i només amb les bonificacions cobertes per la Generalitat, la concessionària ha obtingut més de 100 milions més que la inversió inicial. En aquesta xifra hi falten els 11 anys primers, i els diners recaptats directament dels usuaris.
L'import anual de pagament de descomptes, bonificacions i previsions va arribar al seu màxim l'any 2014, quan el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va haver de fer-se càrrec de 37,4 milions. Abans, la xifra havia anat creixent gradualment a partir de l'esclat de la crisi degut sobretot a la clàusula que garantia a l'empresa uns ingressos segons el seu Pla Econòmic i Financer. El 2007 la "factura" de la Generalitat "només" havia pujat als 8,8 milions. En set anys es va més que quadruplicar.
A partir d'aquí, el Departament va treballar per tirar endavant el que va acabar sent el decret 161/2015, que eliminava l'abonament de les diferències negatives segons les previsions de la concessionària, i a partir de la seva aplicació, el mateix 2015 i el 2016, la quantitat a abonar va baixar substancialment fins a situar-se a nivells de principis de dècada.
Malgrat això, l'anunci del govern de començar a emprar la Vinyeta com a sistema comportarà, ineludiblement, el creixement de l'import anual, tant perquè la quantitat que haurà d'assumir l'administració per cada vehicle serà major, com pel fet que, previsiblement, amb uns preus més baixos, es generarà més trànsit per la via de pagament, tal i com ha explicat el conseller Josep Rull a NacióDigital en una entrevista recent. El sistema de Vinyeta que s'estudia és, en paraules planeres, un mètode de "tarifa plana". O sigui, l'usuari pagarà una quantitat fixa periodicament que li permetrà fer ús de les autopistes lliurement. La diferència fins a l'import final de cada un dels trajectes que faci cada usuari, el cobrirà la Generalitat.
Autema, de 35 a 50 anys, amb ingressos sobre previsions
Autema, una empresa participada per Ferrovial, que va construir l'autopista, i Abertis, és la societat concessionària de l'autopista Terrassa - Manresa, des que el 1986 va aconseguir l'adjudicació de les obres i explotació dels peatges, inicialment per 35 anys, fins a 2021. Decret 351/1986.
En aquest sentit, i ja d'inici, la concessió parteix d'uns beneficis tributaris del 95% sobre la Contribució Territorial Urbana sobre els terrenys destinats a l'autopista, i també del 95% sobre l'Impost General sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats per als actes de constitució, concessió, formalització de contractes i moviments amb préstecs. Art 12 a) i b) de la Llei espanyola 8/1972. Tres anys després de la primera concessió, arribava l'ampliació de l'autopista pel sud amb el tram Rubí-Terrassa que es va adjudicar sense modificar els termes de la concessió.
Quatre anys més tard, durant la crisi econòmica de 1993, el fet que "la intensitat de trànsit" no havia assolit "els valors inicialment previstos" i que "les expectatives inicials de creixement del trànsit en el futur" s'havien vist "fortament afectades", va provocar que "la situació econòmica de la concessionària" es veiés alterada "en relació amb les previsions del Pla econòmic i financer" a causa "tipus d'interès en el mercat interior". Calia, doncs, posar-hi remei per "raons d'interès públic".
Amb el decret 219/1993 es van aprovar tres mesures per a la millora de les condicions d'explotació de la concessió per part d'Autema: descomptes per als usuaris habituals de les autopistes, increment del capital social d'Autema i allargament del període de concessió durant 15 anys més, fins a 2036. Els descomptes, evidentment, els cobria l'administració.
El 1999, la Generalitat, en línia amb totes les autopistes de la seva competència del país, iniciava una política de reducció de peatges sempre "compatible amb l'equilibri econòmic i financer de les societats gestores". Als descomptes per als usuaris habituals que s'havien aprovat el 1993, el decret 137/1999 hi afegia una reducció de tarifes lineals.
De totes formes, a fi de mantenir "l'equilibri econòmic i financer de la concessió", va incloure en el decret que "compensarà a la societat concessionària per les diferències econòmiques negatives que en cada exercici es produeixin en els excedents d'explotació respecte les previstes en el pla economicofinancer de referència". O sigui, la Generalitat cobria, no només les possibles pèrdues, sinó fins a les previsions de guanys del pla economicofinancer. En cas que la concessionària obtingués beneficis per sobre d'aquest límit, Autema posaria a disposició de la Generalitat el 25% d'aquesta xifra "per a millores del propi servei públic o viàries generals".
S'elimina el pagament per previsió d'ingressos
I de llavors s'ha arribat a l'últim decret que afecta la concessió de l'Autopista Terrassa - Manresa, el recent decret 161/2015, aprovat el juliol passat, on es fixaven descomptes que inicialment eren per a trams interns a la comarca, però que posteriorment es van ampliar a altres recorreguts. el decret fins i tot establia lectors de matrícules en les vies alternatives, per controlar els conductors que no eren mereixedors d'aquest descompte, que amb la modificació posterior ampliant els beneficiaris, no va caldre la seva aplicació.
Com ha estat habitual des del primer decret de 1986, els descomptes aplicats als usuaris van a càrrec de la Generalitat, o sigui, entre tots pagarem els descomptes dels qui passin per l'autopista a fi que Autema no hi perdi. I a més a més, la instal·lació de tota la estructura necessària per executar els descomptes també l'eixuga la Generalitat.
Això sí, en aquest decret es va corregir una injustícia històrica que havia durat els darrers 16 anys: que la Generalitat no hagi de pagar una bonificació en cas que el trànsit no aconsegueixi una xifra determinada, com passava fins ara, sinó que es va aprovar un sistema de càlcul de les compensacions menys gravoses per a les arques públiques. Dels 37,4 milions que la Generalitat va pagar el 2015 com a resultat de la liquidació de 2014, es va passar als 22 milions de 2016. Tot i així una xifra molt més elevada de la previsió que s'havia fet, que s'estimava el només 10 milions d'euros.
Segons els càlculs de la Declaració de Gelida, la inversió inicial per a fer el tram d'autopista entre Terrassa i Manresa va ser de 126,8 milions d'euros, l'any 1996. O sigui que, només en els darrers deu anys, i només amb les bonificacions cobertes per la Generalitat, la concessionària ha obtingut més de 100 milions més que la inversió inicial. En aquesta xifra hi falten els 11 anys primers, i els diners recaptats directament dels usuaris.
L'import anual de pagament de descomptes, bonificacions i previsions va arribar al seu màxim l'any 2014, quan el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va haver de fer-se càrrec de 37,4 milions. Abans, la xifra havia anat creixent gradualment a partir de l'esclat de la crisi degut sobretot a la clàusula que garantia a l'empresa uns ingressos segons el seu Pla Econòmic i Financer. El 2007 la "factura" de la Generalitat "només" havia pujat als 8,8 milions. En set anys es va més que quadruplicar.
A partir d'aquí, el Departament va treballar per tirar endavant el que va acabar sent el decret 161/2015, que eliminava l'abonament de les diferències negatives segons les previsions de la concessionària, i a partir de la seva aplicació, el mateix 2015 i el 2016, la quantitat a abonar va baixar substancialment fins a situar-se a nivells de principis de dècada.
Malgrat això, l'anunci del govern de començar a emprar la Vinyeta com a sistema comportarà, ineludiblement, el creixement de l'import anual, tant perquè la quantitat que haurà d'assumir l'administració per cada vehicle serà major, com pel fet que, previsiblement, amb uns preus més baixos, es generarà més trànsit per la via de pagament, tal i com ha explicat el conseller Josep Rull a NacióDigital en una entrevista recent. El sistema de Vinyeta que s'estudia és, en paraules planeres, un mètode de "tarifa plana". O sigui, l'usuari pagarà una quantitat fixa periodicament que li permetrà fer ús de les autopistes lliurement. La diferència fins a l'import final de cada un dels trajectes que faci cada usuari, el cobrirà la Generalitat.
Autema, de 35 a 50 anys, amb ingressos sobre previsions
Autema, una empresa participada per Ferrovial, que va construir l'autopista, i Abertis, és la societat concessionària de l'autopista Terrassa - Manresa, des que el 1986 va aconseguir l'adjudicació de les obres i explotació dels peatges, inicialment per 35 anys, fins a 2021. Decret 351/1986.
En aquest sentit, i ja d'inici, la concessió parteix d'uns beneficis tributaris del 95% sobre la Contribució Territorial Urbana sobre els terrenys destinats a l'autopista, i també del 95% sobre l'Impost General sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats per als actes de constitució, concessió, formalització de contractes i moviments amb préstecs. Art 12 a) i b) de la Llei espanyola 8/1972. Tres anys després de la primera concessió, arribava l'ampliació de l'autopista pel sud amb el tram Rubí-Terrassa que es va adjudicar sense modificar els termes de la concessió.
Quatre anys més tard, durant la crisi econòmica de 1993, el fet que "la intensitat de trànsit" no havia assolit "els valors inicialment previstos" i que "les expectatives inicials de creixement del trànsit en el futur" s'havien vist "fortament afectades", va provocar que "la situació econòmica de la concessionària" es veiés alterada "en relació amb les previsions del Pla econòmic i financer" a causa "tipus d'interès en el mercat interior". Calia, doncs, posar-hi remei per "raons d'interès públic".
Amb el decret 219/1993 es van aprovar tres mesures per a la millora de les condicions d'explotació de la concessió per part d'Autema: descomptes per als usuaris habituals de les autopistes, increment del capital social d'Autema i allargament del període de concessió durant 15 anys més, fins a 2036. Els descomptes, evidentment, els cobria l'administració.
El 1999, la Generalitat, en línia amb totes les autopistes de la seva competència del país, iniciava una política de reducció de peatges sempre "compatible amb l'equilibri econòmic i financer de les societats gestores". Als descomptes per als usuaris habituals que s'havien aprovat el 1993, el decret 137/1999 hi afegia una reducció de tarifes lineals.
De totes formes, a fi de mantenir "l'equilibri econòmic i financer de la concessió", va incloure en el decret que "compensarà a la societat concessionària per les diferències econòmiques negatives que en cada exercici es produeixin en els excedents d'explotació respecte les previstes en el pla economicofinancer de referència". O sigui, la Generalitat cobria, no només les possibles pèrdues, sinó fins a les previsions de guanys del pla economicofinancer. En cas que la concessionària obtingués beneficis per sobre d'aquest límit, Autema posaria a disposició de la Generalitat el 25% d'aquesta xifra "per a millores del propi servei públic o viàries generals".
S'elimina el pagament per previsió d'ingressos
I de llavors s'ha arribat a l'últim decret que afecta la concessió de l'Autopista Terrassa - Manresa, el recent decret 161/2015, aprovat el juliol passat, on es fixaven descomptes que inicialment eren per a trams interns a la comarca, però que posteriorment es van ampliar a altres recorreguts. el decret fins i tot establia lectors de matrícules en les vies alternatives, per controlar els conductors que no eren mereixedors d'aquest descompte, que amb la modificació posterior ampliant els beneficiaris, no va caldre la seva aplicació.
Com ha estat habitual des del primer decret de 1986, els descomptes aplicats als usuaris van a càrrec de la Generalitat, o sigui, entre tots pagarem els descomptes dels qui passin per l'autopista a fi que Autema no hi perdi. I a més a més, la instal·lació de tota la estructura necessària per executar els descomptes també l'eixuga la Generalitat.
Això sí, en aquest decret es va corregir una injustícia històrica que havia durat els darrers 16 anys: que la Generalitat no hagi de pagar una bonificació en cas que el trànsit no aconsegueixi una xifra determinada, com passava fins ara, sinó que es va aprovar un sistema de càlcul de les compensacions menys gravoses per a les arques públiques. Dels 37,4 milions que la Generalitat va pagar el 2015 com a resultat de la liquidació de 2014, es va passar als 22 milions de 2016. Tot i així una xifra molt més elevada de la previsió que s'havia fet, que s'estimava el només 10 milions d'euros.