28
de juliol
del
2009
El Govern ha aprovat aquest dimarts la proposta de revisió i designació de noves zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries. Aquesta ampliació respon, segons l'executiu català, a l'increment de concentracions de nitrats a les aigües subterrànies que ha patit Catalunya entre el 2004 i el 2007. A les zones declarades vulnerables, els productors agraris i els ciutadans han de respectar unes normes més estrictes que passen per l'aplicació d'unes pràctiques de fertilització que previnguin la contaminació dels recursos hídrics. Des del 2004 fins ara, a les zones vulnerables s’han establert 56 noves granges i s’han ampliat 429 instal·lacions.
L'ampliació de les zones vulnerables s'ha realitzat segons tres criteris: la definició estricta de zona vulnerable que preveu la Directiva europea 91/676/CEE; la presència de nitrats i la seva tendència a l'augment; i la necessitat d'aplicar polítiques preventives per evitar la filtració de nitrats a les aigües subterrànies, ja que no es pot esperar a prendre mesures quan les zones ja es troben afectades per la contaminació.
El Govern proposa ampliar ara les zones vulnerables a tres àrees: la Catalunya Central, les Terres de l'Ebre i l'àmbit del Segre-Garrigues. D'aquesta manera, els 322 municipis declarats vulnerables l'any 2004 s'incrementaran fins a un total de 421. Alguns d'aquests nous municipis tenen una afectació total i d'altres parcial.
Les noves zones vulnerables proposades en l'àmbit de la Catalunya Central afecten Osona (Collsuspina, Lluçà, Olost, Oristà, Prats de Lluçanès i Sant Martí d'Albars); l'Anoia (els Prats del Rei i Sant Martí Sesgueioles); el Bages (Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Cardona, Castellnou de Bages, l'Estany, Fonollosa, Gaià, Manresa, Moià, Navàs, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Mateu de Bages, Sant Salvador de Guardiola, Santa Maria d'Oló, Santpedor i Súria); el Berguedà (Avià, Berga, Casserres, l'Espunyola -excloent l'enclavament entre Navès i Montmajor-, Gironella, Montclar, Montmajor -només l'enclavament entre Navàs i Viver i Serrateix-, Olvan, Puig-Reig, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix), i el Solsonès (Clariana de Cardener, la Molsosa, Olius, Pinós, Riner i Solsona).
En l'àmbit d'aquestes comarques de la Catalunya Central, els aqüífers corresponents són els associats als al·luvials dels rius Cardener i Llobregat i el paleògens de la Depressió Central (Conca Llobregat). Amb aquesta designació, queda inclosa dins les zones vulnerables els al·luvials de la Depressió Central i els aqüífers locals que, segons un estudi, es trobava en risc de no assolir els objectius ambientals marcats per al 2015.
Pel que fa a les noves zones vulnerables proposades en l'àmbit de les Terres de l'Ebre, es veurà afectat el Baix Ebre (l'Aldea -només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles-, Aldover, l'Ampolla -només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles, limitant a l'Est pel barranc del Furoner fins a la seva confluència amb el barranc de Sant Pere i fins a mar-, Camarles -només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles-, Roquetes, Tivenys, Tortosa -excloent els dos enclavaments occidentals, entre Alfara de Carles i Roquetes- i Xerta); el Montsià (Alcanar, Amposta -només la part del municipi situada al marge dret del canal de la Ràpita-, Freginals, la Galera, Godall, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita -només la part del municipi situada al marge dret del canal de la Ràpita-, Santa Bàrbara i Ulldecona), i Ribera d'Ebre (Benissanet, Ginestar, Miravet, Móra d'Ebre i Móra la Nova).
Les noves zones vulnerables proposades en l'àmbit del Segre-Garrigues afectaran les Garrigues (les Borges Blanques, Castelldans, l'Espluga Calba, la Floresta, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Els Omellons, el Soleràs i els Torms); la Noguera (Albesa, Algerri, Balaguer, Castelló de Farfanya, Ivars de Noguera, Menàrguens, Os de Balaguer -només l'enclavament de Gerb- i Torrelameu), i el Segrià (Aitona, Albatàrrec, Alcanó, Alcarràs, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles, Almenar, Alpicat, Benavent de Segrià, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, la Granja d'Escarp, Llardecans, Lleida, Massalcoreig, Montoliu de Lleida, la Portella, Rosselló, Sarroca de Lleida, Seròs, Soses, Sudanell, Sunyer, Torrebesses, Torrefarrera, Torres de Segre, Torre-Serona i Vilanova de Segrià).
L'àmbit d’aquestes comarques lleidatanes inclou les subconques que drenen cap a l'aqüífer al·luvial del Segre.
L'ampliació de les zones vulnerables s'ha realitzat segons tres criteris: la definició estricta de zona vulnerable que preveu la Directiva europea 91/676/CEE; la presència de nitrats i la seva tendència a l'augment; i la necessitat d'aplicar polítiques preventives per evitar la filtració de nitrats a les aigües subterrànies, ja que no es pot esperar a prendre mesures quan les zones ja es troben afectades per la contaminació.
El Govern proposa ampliar ara les zones vulnerables a tres àrees: la Catalunya Central, les Terres de l'Ebre i l'àmbit del Segre-Garrigues. D'aquesta manera, els 322 municipis declarats vulnerables l'any 2004 s'incrementaran fins a un total de 421. Alguns d'aquests nous municipis tenen una afectació total i d'altres parcial.
Les noves zones vulnerables proposades en l'àmbit de la Catalunya Central afecten Osona (Collsuspina, Lluçà, Olost, Oristà, Prats de Lluçanès i Sant Martí d'Albars); l'Anoia (els Prats del Rei i Sant Martí Sesgueioles); el Bages (Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Cardona, Castellnou de Bages, l'Estany, Fonollosa, Gaià, Manresa, Moià, Navàs, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Mateu de Bages, Sant Salvador de Guardiola, Santa Maria d'Oló, Santpedor i Súria); el Berguedà (Avià, Berga, Casserres, l'Espunyola -excloent l'enclavament entre Navès i Montmajor-, Gironella, Montclar, Montmajor -només l'enclavament entre Navàs i Viver i Serrateix-, Olvan, Puig-Reig, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix), i el Solsonès (Clariana de Cardener, la Molsosa, Olius, Pinós, Riner i Solsona).
En l'àmbit d'aquestes comarques de la Catalunya Central, els aqüífers corresponents són els associats als al·luvials dels rius Cardener i Llobregat i el paleògens de la Depressió Central (Conca Llobregat). Amb aquesta designació, queda inclosa dins les zones vulnerables els al·luvials de la Depressió Central i els aqüífers locals que, segons un estudi, es trobava en risc de no assolir els objectius ambientals marcats per al 2015.
Pel que fa a les noves zones vulnerables proposades en l'àmbit de les Terres de l'Ebre, es veurà afectat el Baix Ebre (l'Aldea -només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles-, Aldover, l'Ampolla -només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles, limitant a l'Est pel barranc del Furoner fins a la seva confluència amb el barranc de Sant Pere i fins a mar-, Camarles -només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles-, Roquetes, Tivenys, Tortosa -excloent els dos enclavaments occidentals, entre Alfara de Carles i Roquetes- i Xerta); el Montsià (Alcanar, Amposta -només la part del municipi situada al marge dret del canal de la Ràpita-, Freginals, la Galera, Godall, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita -només la part del municipi situada al marge dret del canal de la Ràpita-, Santa Bàrbara i Ulldecona), i Ribera d'Ebre (Benissanet, Ginestar, Miravet, Móra d'Ebre i Móra la Nova).
Les noves zones vulnerables proposades en l'àmbit del Segre-Garrigues afectaran les Garrigues (les Borges Blanques, Castelldans, l'Espluga Calba, la Floresta, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Els Omellons, el Soleràs i els Torms); la Noguera (Albesa, Algerri, Balaguer, Castelló de Farfanya, Ivars de Noguera, Menàrguens, Os de Balaguer -només l'enclavament de Gerb- i Torrelameu), i el Segrià (Aitona, Albatàrrec, Alcanó, Alcarràs, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles, Almenar, Alpicat, Benavent de Segrià, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, la Granja d'Escarp, Llardecans, Lleida, Massalcoreig, Montoliu de Lleida, la Portella, Rosselló, Sarroca de Lleida, Seròs, Soses, Sudanell, Sunyer, Torrebesses, Torrefarrera, Torres de Segre, Torre-Serona i Vilanova de Segrià).
L'àmbit d’aquestes comarques lleidatanes inclou les subconques que drenen cap a l'aqüífer al·luvial del Segre.