03
de maig
del
2017
Actualitzat
el
04
de maig
a les
7:54h
Uns 600 juristes han firmat un manifest a favor del referèndum sobre la independència de Catalunya, pactat amb l'Estat espanyol. És un manifest amb un clar accent bagenc, ja que entre els sis primers que el van signar s'hi troben tres juristes de la comarca: el manresà Abel Pié Lacueva, degà Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa i president del Consell de l'Advocacia Catalana 2014-2015; el cardoní de naixement, tot i que actualment viu a Barcelona, Josep M. Vilajosana i Rubio, catedràtic de Filosofia del Dret (UPF) i coordinador del Col·lectiu Praga, i Ester Garcia Clavel, procuradora dels Tribunals i degana Il·lustre Col·legi de Procuradors de Manresa.
Els signants del text, que s'ha presentat aquest dimecres a la tarda en un acte al Col·legi d'Advocats, donen "ple suport" a la celebració d'una consulta. A més, afirmen que el referèndum és "legítim i legal" i que "té cabuda" dins la Constitució espanyola. També avisen que una "negativa continuada" de Madrid a acordar el referèndum "legitimaria obrir altres vies" per tal que la ciutadania de Catalunya pugui expressar com vol decidir el seu futur. Entre d'altres, l'acte ha comptat amb la presència del conseller de Justícia, Carles Mundó.
En la presentació del manifest dels juristes, la catedràtica de dret constitucional Mercè Barceló (UAB) ha afirmat que els signants del text estan en condicions d'afirmar que el referèndum no és un problema jurídic sinó polític. En el debat posterior hi han participat l'advocat Jaume Asens, quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona; l'advocada Gemma Calvet, exdiputada d'ERC al Parlament; el catedràtic de dret penal Joan Queralt (UB); i l'advocat Miquel Sàmper.
En la seva intervenció, Asens ha insistit que en un escenari on l'Estat mantingui la seva negativa a negociar el referèndum "serà legítim plantejar-se altres vies". En aquesta línia, l'advocat ha afegit que aquí entrarien elements com els de l'oportunitat o la utilitat, més que no pas el dret. Poc després, Calvet ha sentenciat que tot allò que no estigui prohibit serà legal, i que ha reivindicat que la llei ha d'estar al servei de la justícia. Apujant el to reivindicatiu, l'exdiputada republicana ha criticat la "il·legalitat de l'impediment de l'exercici del dret a decidir".
A l'acte també hi han assistit el coordinador del Pacte pel Referèndum, Joan Ignasi Elena i el membre de l'òrgan Francesc de Dalmases; el president d'Òmnium, Jordi Cuixart; el president de JxSí, Jordi Turull; els diputats de la coalició Marc Sanglas i Lluís Llach; el membre de la direcció d'ICV i de l'equip d'En Comú Podem David Cid; l'advocat Pep Cruanyes; el qui va ser president del Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN), Carles Viver Pi-Sunyer; i el filòsof Josep Ramoneda. Entre els 30 primers signants i impulsors del manifest hi figuren la pròpia Calvet, al costat de l'advocat i president de la Comissió per la Dignitat, Josep Cruanyes, i l'advocat i president de Drets, Sergi Blázquez.
Els signants del text, que s'ha presentat aquest dimecres a la tarda en un acte al Col·legi d'Advocats, donen "ple suport" a la celebració d'una consulta. A més, afirmen que el referèndum és "legítim i legal" i que "té cabuda" dins la Constitució espanyola. També avisen que una "negativa continuada" de Madrid a acordar el referèndum "legitimaria obrir altres vies" per tal que la ciutadania de Catalunya pugui expressar com vol decidir el seu futur. Entre d'altres, l'acte ha comptat amb la presència del conseller de Justícia, Carles Mundó.
En la presentació del manifest dels juristes, la catedràtica de dret constitucional Mercè Barceló (UAB) ha afirmat que els signants del text estan en condicions d'afirmar que el referèndum no és un problema jurídic sinó polític. En el debat posterior hi han participat l'advocat Jaume Asens, quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona; l'advocada Gemma Calvet, exdiputada d'ERC al Parlament; el catedràtic de dret penal Joan Queralt (UB); i l'advocat Miquel Sàmper.
En la seva intervenció, Asens ha insistit que en un escenari on l'Estat mantingui la seva negativa a negociar el referèndum "serà legítim plantejar-se altres vies". En aquesta línia, l'advocat ha afegit que aquí entrarien elements com els de l'oportunitat o la utilitat, més que no pas el dret. Poc després, Calvet ha sentenciat que tot allò que no estigui prohibit serà legal, i que ha reivindicat que la llei ha d'estar al servei de la justícia. Apujant el to reivindicatiu, l'exdiputada republicana ha criticat la "il·legalitat de l'impediment de l'exercici del dret a decidir".
A l'acte també hi han assistit el coordinador del Pacte pel Referèndum, Joan Ignasi Elena i el membre de l'òrgan Francesc de Dalmases; el president d'Òmnium, Jordi Cuixart; el president de JxSí, Jordi Turull; els diputats de la coalició Marc Sanglas i Lluís Llach; el membre de la direcció d'ICV i de l'equip d'En Comú Podem David Cid; l'advocat Pep Cruanyes; el qui va ser president del Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN), Carles Viver Pi-Sunyer; i el filòsof Josep Ramoneda. Entre els 30 primers signants i impulsors del manifest hi figuren la pròpia Calvet, al costat de l'advocat i president de la Comissió per la Dignitat, Josep Cruanyes, i l'advocat i president de Drets, Sergi Blázquez.