El CTM presenta una nova tecnologia per reduir els nitrats d'aigües subterrànies

La nova tecnologia redueix en més d'un 80% els nitrats d'aigües subterrànies
La nova tecnologia redueix en més d'un 80% els nitrats d'aigües subterrànies | CTM
Redacció
03 de maig del 2017
Actualitzat a les 18:44h
Investigadors del centre tecnològic Eurecat-CTM de Manresa han presentat aquest dimecres a Barcelona, en el marc d'una jornada organitzada per l'ACA, el Departament de Territori i el Clúster Català de l'Aigua, una tecnologia que aconsegueix reduir en més d'un 80 per cent els nitrats d'aigües subterrànies mitjançant la bioremediació, un procés menys costós que els actuals i que no requereix personal pel seu funcionament.

La recerca, que va començar al 2013 en el marc del projecte InSiTrate, ha demostrat que és factible la desnitrificació in-situ dels aqüífers al·luvials per a la producció d'aigua potable, utilitzant microorganismes que es troben de manera natural a l'aqüífer i que transformen els nitrats en nitrogen gas, cosa que permet la potabilització de l'aigua. 

La doctora Irene Jubany explica que la principal problemàtica de l'aigua subterrània a Catalunya és "la presència de nitrats procedents de l'aplicació excessiva de fertilitzants en l'agricultura", cosa que "fa que en molts casos l'aigua subterrània no sigui apte pel consum humà". La investigadora destaca que InSiTrate "ha demostrat que la desnitrifiació insitu és més eficient que les tecnologies actuals perquè requereix menys reactius i no genera residus" i això "simplifica la seva aplicació".

InSiTrate ha mostrat la viabilitat de la nova tecnologia en una planta pilot ubicada a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), on durant dos anys s'ha optimitzat la nova estratègia de bioremediació basada en modelitzacions i simulacions prèvies, "l'altra innovació que aporta el projecte", en paraules de la Dra Jubany.

La iniciativa "proposa un nou enfocament per a l'ús de la tecnologia de bioremediació" i ha dissenyat una eina predictiva basada en models matemàtics que permet "dissenyar l'estratègia de tractament adequada per a cada nova instal·lació". 

El projecte, amb un pressupost de 1.200.000 euros s'ha cofinançat amb 590.000 euros provinents de la Comissió Europea en el marc del programa LIFE+, d'aplicació, actualització i desenvolupament de la política mediambiental de la UE. El projecte s'ha realitzat en consorci amb les empreses catalanes Amphos21 i Catalana de Perforacions i ha comptat amb el suport de l'Agència Catalana de l'Aigua i l'Ajuntament de Llavaneres.