Metges sense Fronteres explica a Manresa la seva activitat en el marc del Clam

Mercè Rocaspana recorda que l'ONG no accepta cap aportació institucional per garantir la independència de la seva acció

Mercè Rocaspana durant la conferència a la FUB
Mercè Rocaspana durant la conferència a la FUB | Lisa Belyanina
Nàstia Belyanina
29 d'abril del 2017
Actualitzat el 30 d'abril a les 9:59h
Aquest divendres, Mercè Rocaspana, coordinadora de projectes sanitaris i infermera de professió, va presentar a la FUB l'organització Metges Sense Fronteres (MSF), en el marc del festival CLAM.

La sessió va començar amb les paraules "fem medicina" i amb l'explicació, punt a punt de les característiques de l'organització, que va anar exposant amb comentaris de les seves pròpies experiències.

En el recopilatori de dades del 2015 Metges sense Fronteres va realitzar mes de 400 projectes a 65 països. Ara, a més a més, operen l'Orient Pròxim. Les dades són un reflex que Metges sense Fronteres prioritza els conflictes armats en el seu camp d'operació. 

Rocaspana va explicar també l'apartat de Testimonis, per transmetre l'objectivitat de l'organització ("si no hi som i no ho veiem, no ho podem explicar"). També va incidir sobre la seva independència, en el fet que no accepten finançament de cap govern, per evitar conflictes d'interessos i protegir l'acceptació de la població sobretot en països on abunden els conflictes armats. El 94% dels deus ingressos són privats, amb l'ajut d'un gran suport de la societat.

Segons explicava Rocaspana, a l'Hopital d'Alep, no deixaven entrar a cap membre per risc de segrest i els hospitals estaven bunqueritzats amb sacs per protegir-los dels bombardeigs, però Metges sense Fronteres "no va abandonar la seva voluntat d'ajudar i participà donant suport tècnic i material". En un altre continent, a Sud-Amèrica, i a països com Mexic i el Salvador, es pateixen nivells altíssims de tortura i violència i la presència de màfies internes. 

En llocs remots i en plena guerra com als països africans, les dones i els nens s'encarreguen d'anar a buscar l'aigua, i pateixen el risc de ser víctimes sexuals, ja que un cop surten del camp de refugiats es troben en territori enemic.

Rocaspana va finalitzar la presentació i l'explicació d'aquests dramàtics fets, passant als dubtes i qüestions. Algunes preguntes plantejaven la independència de l'organització Quant al seu finançament, que es va respondre dient que no accepten res "ni de la industria farmacèutica ni tampoc de l'ECO (abans sí que acceptaven) en protesta de l'actitud de la UE davant l'entrada dels refugiats".